La Diputació de Barcelona AGREDEIX EL PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT I L'OBAC

Unes 500 persones ens vàrem aplegar al Coll d'Estenalles



Divendres dia 17 la Coordinadora per la Salvaguarda del Parc es va encadenar a les màquines, restant allí més de dotze hores fins que un destacament de "Mossos" els va tallar les cadenes i obligar a marxar! Foto T. Altaió (Adenc)



Idíl.lic indret de "La Coma d'en Vila, considerat per la mateixa Diputació de Barcelona i el seu Servei(?) de Parcs com a zona d'alt interès ecològic!!! podeu veure com se les gasta el ??Servei de Parcs??



Les màquines han començat a triturar el conglomerat per eixamplar el que abans era un corriol








Mostra del moïment de terres, aquí de poca envergadura ja que el camí és planer, passat Coll de Boix el pendent és del 25% i caldrà una destrossa terrorífica

El corriol actual i com queda després del pas de la maquinària

A Coll de Boix els representants de la Coordinadora per a la salvaguarda del Parc ens expliquen la destrossa que s'esdevindrà si continuen arrasant el terreny cap a Matarodona.

De Coll de Boix en avall la destrossa és veu agreujada pel desnivell del terreny que comportarà grans moïments de terra per a vèncer el gran desnivell
Fem una plantada de glans de les mateixes alzines tallades com a desgreuge i aixequem i plantem un seguit de brancades com a símbol que aquesta malifeta no té futur.

Ens empurtem uns troncs com a testimoni de la salvatgia que s'està duent a terme


Aquest diumenge ens hem aplegat unes 500 persones en acte de protesta davant l'inici de les obres per fer una carretera que uneixi la finca de Matarodona i el Coll d'Estenalles; aquesta carretera VOL malmetre un indret verge de la Serra de l'Obac, un indret que el mateix Servei de Destrucció de Parcs de la diputació de Barcelona considera d'alt interès ecològic.??!! L'excusa és que servirà per a prevenir els incendis forestals, quan està demostrat que la majoria d'incendis comencen prop de pistes...El projecte de la Diputació de Barcelona no s'aguanta per enlloc i sembla més fruit de la tossuderia d'algun directiu que del raciocini i estima per la natura, valors pels que se suposa hauria de vetllar un Servei de Parcs...Amics fem sentir la nostra veu, que el responsable d'aquest atemptat no resti impune!
NO DESTROSSARAN EL PARC, RESTEM ALERTA!

Aresta Ribas al Pollegó Oest

Primera tirada "antiga"

Tal com han quedat les reunions després del reequipament 2003

Fent el llarg més sostingut de la via,el 5è llarg

El Toni abans de fer el pas d'entrada a la reunió, un dels més compromesos

Els veins de la "Mares del Sur"

Molt contents dalt de tot del Pollegó Oest

El 8 de març del 1988 amb un bon amic, el Marc Ribas, decidírem anar a fer l'Esparraguera a la Roca Gris, era un hivern molt càlid i tot i que aquella època em dedicava més a l'esquí de muntanya, ens fèia gràcia aquesta via, a mesura que anàvem pujant no ens lligava la ressenya que dúiem...la via es posava tiesa i les assegurances eren pràcticament nul.les...en una reunió ens atrapa una cordada que ens treu del nostre error! però ja hi érem i la vàrem acabar, això sí, vem fer tard a dinar...avui hi he tornat amb tot el convenciment i sabent on em posava.
Amb el Toni, el Josep i el Joan ens hi enfilem, fem dues cordades, el Josep i jo i el Toni amb el Joan; mentre començo la primera tirada uns pregunten si això és l'Esparraguera! vaja! veig que el nostre error es perpetua.
Aquesta via és espectacular i ara després del reequipament gaudim de reunions amb parabolts així com també en els passos claus, el que és d'agraïr; la via no és rapelable, ja que ressegueix un seguit d'agulles amb trams intermitjos entre agulla i agulla que trenquen una mica la continuïtat. Nosaltres no fem la variant d'entrada, prou maca per cert, però com que anem colla ho preferim. Assegurances escases o bé nules en els trams fàcils, 3er-IV+. Per amí, la tirada més bonica i espectacular ha estat la 5ª si no contem la variant d'inici. Els tres parabolts inicials són de conya, però passat el darrer, el desert...no veig res i això és prou dret, lluny veig un pitó, buff! ja em pensava que em tocava fer això a pel. de pitó ronyós en pitó ronyos arribo a sota la balmeta, aquí hi han posat un parabolt, què menys! l'entrada a la reunió és molt fina amb poques preses de mans i et jugues un pinyo! després el Toni al seu torn, descubreix més a la dreta un pitonet salvador.
El Josep fa el tram de 6a se l'ha demanat...està molt ben assegurat però quan s'acaben les assegurances, a pel fins a la reunió, uns deu a dotze metres. Com que dúiem friends i tascons quan calia els hem fet servir. Passat el 6a, trobem la variant, de passar per una canal es va per la dreta, la roca és molt detrítica, ruinosa diria...sortosament hi ha parabolts ja que no seria gens extrany quedarte amb la presa als dits...La tirada final té una sortideta forta, però amb un parabolt que la protegeix, després res, però com que va per fissura si pot colocar material si es vol. La baixada és caminat o rapelant per la Mares del Sur, nosaltres ens anem caminant fins a trobar unes fites que entren dins una canal que ens deixa novament al Torrent del Pont.
Una gran clàssica, avui ens hi hem apilotat sis cordades, per sort ens hem llevat d'hora i hem sigut els primers.
Molt recomanable però amb el grau ben assumit, als trams fàcils les assegurances ho bé allunyen o bé no n'hi han.

Diumenge 19 Manifestació al Coll d'estenalles

Pels que no sabeu de que va us faig un resum del problema: La Diputació de Barcelona, entitat gestora del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac porta anys volent fer una carretera que uneixi les finques del Mas de la Mata amb les del Pont de Vilomara, amb el pretext de millorar les comunicacions de cara als incendis, aquest supòsit és una excusa per amagar una pretensió particular d'algun "personatge" d'alt càrrec que el que vol realment no és preservar la natura, sinó que els seus guardes no hagin de fer un munt de quilòmetres per anar d'una finca a una altra. El preu: fer malbé un alzinar de gran valor ecològic enmig del cor del Parc en una zona verge, amb un gran moïment de terres en un territori molt fràgil geològicament, i amb l'agreujant que s'obre una via més per a que entrin al cor del Parc els desaprensius que malmeten l'entorn i malauradament origínen molts incendis...per a més informació

Secció Natura UES

. Ja s'han fet dues manifestacions en contra, veieu-ne més informació a

Mountain Wilderness Catalunya

.
DIUMENGE 19 DE NOVEMBRE
A LES 10 h

-------------------------------------------------------------------------
CONCENTRACIÓ AL COLL D'ESTENALLES
EN PROTESTA PER L'INICI DE LES OBRES DE LA
CARRETERA DEL COLL D'ESTENALLES AL PONT DE VILOMARA
PER MATA-RODONA
-------------------------------------------------------------------------

Malgrat les reiterades demandes de diàleg de la Coordinadora
per a la Salvaguarda de St. Llorenç del Munt i l'Obac, aquesta
setmana la Diputació de Barcelona ha iniciat la construcció de
la carretera del Coll d'Estenalles al Pont de Vilomara, per
Mata-rodona. En concret, uns operaris han iniciat la tala
d'alzines amb moto-serres i maquinària pesada a la zona
de la Coma d'en Vila i avui dimecres ja han passat Coll de Boix.

Després de l'acte de protesta que aquesta Coordinadora va organitzar el passat diumenge 1 d'octubre al Coll d'Estenalles, amb la participació d'un miler de persones, i malgrat que no va merèixer cap resposta per part de la Diputació, l'inici imminent de les obres s'havia aturat. Han esperat que passessin les eleccions per començar l'atemptat ecològic al cor del parc natural.

Davant d'aquest gravíssim fet les entitats que formem la Coordinadora no ens estarem quietes i, de forma pacífica però amb total fermesa, ens hi oposarem i intentarem aturar-les.

A banda d'altres accions de resistència pacífica, la
Coordinadora us convida a manifestar públicament
el rebuig a aquest atemptat ecològic al
cor d'un dels nostres espais naturals més estimats.

La concentració de protesta es realitzarà aquest diumenge a les
10 h. del matí al Coll d'Estenalles des d'on anirem a la zona
on han iniciat la tala d'arbres.

FEU-HO CÓRRER!!!

-------------------------------------------------------------

SALVEM EL PARC NATURAL !
NO A LA CARRETERA DE MATA-RODONA !

-------------------------------------------------------------

Coordinadora per a la Salvaguarda del massís de Sant Llorenç del Munt i
la Serra de ll'Obac


ADENC
Centre Excursionista de Castellar del Vallès
Centre Excursionista de Mura
Centre Excursionista de Sant Vicenç de Castellet
Centre Excursionista de Vacarisses
Centre Excursionista de Terrassa
Centre Muntanyenc Sant Llorenç
Grup Ornitològic Pigot de Terrassa
Mountain Wilderness Catalunya
Sant Quirze del Vallès Natura
Secció de Muntanya de l'Assemblea d'Okupes de Terrassa
Unió Excursionista de Sabadell

------------------------------------------------------------------------------

Més informació: http://uesabadell.org/natura

Secció Natura de la UES - 29 anys fent conèixer

El Clot del Boixar, esportiva solitària.

La Rita a la bassa que es troba anant cap a les vies
El Jaume a Lakang 6c+

Fent la via nº4, 6a

El Wolfgang a la nº4, 6a

Perfil de Lakang, 6c+

A la primera agulla la nº1 La Mosca i la nº 2 el 6a sense nom(?)




Després d'uns quants dies sense anar a escalar, havíem quedat de trucar-nos amb el Pol i la Gemma per sortir, ells volen anar a tibar-li fort al Castell, d'entrada em sembla bé, però quan veig les ressenyes, prefereixo canviar de plans;
amb el Wolfgang anirem a conèixer el Clot del Boixar, sé per referències d'en

"K"

que la zona s'ha reequipat i és tranquila, gràcies a les descripcions de l'Òskar trobem facilment el camí, ja a les marques vermelles em sobta que el camí s'enfili tant per uns graons marcats a la terra, però surtim de dubtes quan trobem la bassa...la Rita, la gossa del Wolfgang s'ho passarà pipa remullant-s'hi. No ens costa gaires esgarrinxades trobar les víes, gairebé arribant a unes parets baixes un corriolet mig amagat a la dreta et porta a unes fites que ens deixen a peu de via. Comencem per fer les de la 2ª agulla, fem la 8 i la 9, després la Sra Maria i finalment Sra Gunilla, roca excel.lent, tot i que en algunes es nota que no hi escala gaire gent, ja que es trenquen pedretes, Enhorabona als Reequipadors, Oskar i Pere!. Llàstima de que la paret és baixeta i s'acaben de seguida. Amb la feina enllestida en aquest pany de paret anem a la primera agulla on sembla que disfrutarem: comencem per la nº4 d'

Ona Climb

un 6a que té en la superació d'una balmeta la seva dificultat i que desploma una mica, però té uns cantarros per les mans que la fan molt divertida, quan més disfrutes, ja s'ha acabat! ara fem la del costat, La Mosca, un Vè+ una mica més llarg ja que comença una mica més avall. El wolfgang s'hi posa però se li entravessa el pas de la balmeta, toca fer un repòs, però l'acaba bé, al meu torn l'encadeno, però renoi, per mí és igual que el 6a del costat, o una no és 6a o l'altra no és vè +...com que volem anar a dinar a casa, ja no ens queda gaire temps i aprofito per muntar Lakang i així fer-li un test en top-rope. Pel blog de l'Òskar sabia que hi habia un pas "morfològic" a la superació del sostret, i encuriosit em disposo a probar-la: la veig molt ben assegurada, amb els passos compromesos molt ben protegits, i sí que n'és de morfològic el pas, sort que soc alt! ara el bloqueig de ma dreta se les porta...ja sobre la balma, no s'acaba pas el pastís, no, m'haig de penjar a descansar i mirar-me el pas, de primer aquí si que cal anar bé de forces...ràpidament però la verticalitat i les dificultas afluixen i ja som dalt.
No l'he encadenat però l'haurem de tornar a provar.
Ja satisfets s'acaba per avui, al baixar, veïem gent escalant al Castell, són el Pep, el Pol i la Gemma, els faig un truc, estan disfrutant i es quedaràn més estona.

Sant Cugat-Montserrat - II

He migrat a Beta-Blogger i aprofintant-ho he canviat el nom del Blog, l'he volgut fer més del país...ara com a jaumegrimp miraré de seguir com fins ara, mirant de publicar coses que a mí m'omplen i espero que puguin servir humilment a algú que ho llegeixi. Potser em faig pesat amb la BTT, però és que m'agrada i em vàren quedar unes fotos per pujar de l'anterior sortida i aprofito ara que m'ha funcionat l'ordenata per a posar-les, ara però, aquesta setmana torna a tocar escalada.

Foto de familia a l'hospital
Només sortir hi ha algunes rampes fortes, aprofitem la foto per a refer-nos

Aquí ja anem "calents" i cal apretar els ronyons per evitar posar el peu al terra

El Ferran "disfrutant" la pujada a l'aparcament de l'aeri

Sant Cugat-Montserrat en BTT

Disfrutant com uns nens a la riera de Gaià

Passada "La Puda" a la cruilla que ens deixarà a Monistrol

Amb el David a la plaça del Monestir

Barallant-nos amb la sorra de la riera de Sant Jaume

Un bon dinar a Monistrol ens refà!

Fa ja uns anys que per aquestes dates a l'Hospital on treballo fan una sortida en BTT fins a Montserrat, no hi havia manera de que m'anés bé el dia que ho organitzaven, però finalment enguany sí! ens hem trobat a les vuit del matí a urgències de l'Hospital Asepeyo, al pol.lígon Can Sant Joan, i després de prepara-ho tot: "disposem d'una furgoneta que ens portarà les bosses amb roba per a canviar-nos a Monistrol de Montserrat i que ens tornarà després de dinar", ens disposem a marxar: som sis de colla tan sols, hi ha hagut abandons de darrera hora. Passem per la rotonda de TVE i pel costat de l'escola Pureza de Maria per anar seguint una carretera que acaba en un camí sense asfaltar; en poca estona som al carener del Camí dels Monjos després d'haber superat alguna rampa forta que ja ens escalfa una mica, avui fa força fresca, per fí arriba el fred! Punt perillós, travessem la carretera comarcal de Sant Quirze del Vallès a Rubí pel Coll de Can Barnolas, avui sortosament no hi ha gaire trànsit. Una pujada sobtada ens torna a deixar dalt del camí dels Monjos que seguirem fins al turó de la torre de guaita, que ara ja no existeix, la van desmantellar. Continuem pel carener per baixar a la dreta cap a la riera de Can Corbera. Ja a la riera anem cap a l'esquerra, riera avall fins a un trencall a la dreta que ens porta a Les Fonts de Sant Quirze, seguirem ara les marques grogues i blanques d'un P-R. Per carrers d'urbanització anem enfilant-nos cap a un turó d'on baixem per carretera asfaltada a travessar l'autopista. Una llarga i mantinguda pujada ens acosta a la urbanització "els 4 vents", sobre Terrassa. A l'alçada del restaurant 4vents travessem la carretera de Terrassa a Martorell agafant un carrer a la dreta per ja dalt de tot girar a l'esquerra, passem per un parc on agafem aigua d'una font pública. El pas per la urbanització és per no badar, enmig d'una pujada girem a la dreta per passar entre dues torres i entrar a un camí estret ja pel bosc. Ens acostem a Ullastrell, abans d'arribar-hi i sempre seguint les marques, fem un tros de carretera i girem a la dreta per agafar un camí que en continua baixada ens acosta a la riera de Gaià. Abans de ser a la riera el camí és molt tècnic, amb baixadors que ens oblíguen a més d'un a posar peu a terra, únicament el David i el Miquel Àngel es mantenen dalt la bici. Ja a la riera seguim el curs aigues avall, sovint pel mig de l'aigua, sortosament el cabal és baix. No s'hi val a badar, la sorra desvia les rodes i cal mantenir la tensió, el Miquel Àngel es marca una voltereta al quedar-se-li la roda clavada en un saltant d'aigua. Ara deixem la riera de Gaià per agafar el torrent de Sant Jaume, que remuntem. El camí ja no és tan ciclable i fem més d'una entrampussada al clavar-se les rodes a la sorra. Trialejant entre pedres i fang surtim de la llera del riu per enfilar un pujador que es fa cada cop més dret, a dalt de tot és com una paret, tots menys el David posarem peu a terra. Som a l'urbanització Oasi, anem seguint les marques del P-R. Ens caldrà pujar les bicis a peu per un corriol i ja gairebé dalt de tot de la urbanització encetem un descens pedregós que ens deixa als afores d'Olesa de Montserrat. Travessem Olesa anant a buscar la carretera de Manresa, passem per un pont sobre la via del tren. Per carretera ens acostem a l'antic Balneari de "La Puda", d'allà per una pista de terra molt dreta d'entrada guanyem alçada sobre el Llobregat fins a una cruilla de camins, a la dreta a Can Tobella i a l'esquerra en baixada cap a Monistrol de Montserrat. Planejant per un camí molt bonic ran de riu ens situem sota el pont de l'aeri, ara toca bicicleta a l'esquena i per una dreçera salvatge enfilar-nos a l'aparcament de l'aeri. Per carretera arribem a Monistrol de Montserrat on ens espera el Lluís amb la Furgoneta, ja només queda la pujada al Santuari. Una barreta energètica per recuperar forces i toca, ara per carretera, pujar cap dalt. Hi ha desercions i només pujarem tres. El David ens deixa marxar a mí i al Miquel, ja ens atraparà diu, i es que està molt fort i certament no tarda gaire a superar-nos amb un ritme força més fort, ens veiem dalt! el Miquel àngel es despenja i decideix anar al seu ritme, i és que aquesta pujada te l'has de plantejar a un ritme i reservar-te un punt. La fresca ajuda a mantenir una cadència bona. A l'altura de la Font dels Capellans, abans de la Colonia Puig, la carretera es redreça i cal apretar els ronyons, aquí pujo un pinyó, l'esforç es comença a notar; al revolt abans de l'aparcament cal posar-se dret i serrar les dents, però ja hi sóc, travesso el peatge de l'aparcament i amunt, el darrer quilòmetre és criminal, la roda sembla enganxar-se a l'asfalt, amb ganes d'acabar baixo dos pinyons i esprinto, alça!!!ja s'ha acabat, miro de no atropellar ningú mentre m'acosto a la plaça del monestir, trobo el David que baixa, està glaçat, m'acompanya fins la plaça de dalt i satisfets ens fem unes fotos. No sabem si el Miquel Àngel puja amb el que comencem a baixar; ens el trobem arribant a l'aparcament.
Baixo disfrutant la carretera, però glaçat tot i el paravent.
Ja a Monistrol de Montserrat altra vegada, el Lluís ens deixa les bicicletes a la furgo i ens disposem a fer un bon dinar.

En BTT pel Lluçanès. XVI Castanyada a "La Vola"

Anant cap al mirador del Santuari dels Munts

Porxada del Santuari dels Munts
Sant Genís d'Oris. Restaurant del Santuari dels Munts


Sant Salvador de Bellver


Per tots sants no he anat a escalar, amb la colla de BTT he anat a la XVIena trobada de la Vola que tan bé organitza l'amic Josep Mª Elias. Ha estat una bicicletada per la comarca del Lluçanès en un dia en que la boira baixa no ens ha deixat gaudir de les vistes sobre l'osona des dels miradors que hem assolit, el recorregut curt uns 24 Km però amb bones i sostingudes pujades. La festa l'acabem cada any en un restaurant, a Cal Ferrer de Sant Andreu de La Vola, sota el Coll de Bracons.

Dimarts 31, amb l'Albert a la Vinya Nova

L'Albert a la via nº 5 (6a)
La corda penja sobre el 6b via nº 13
L'Albert a la via nº 14 6a+
El Jaume al 6a+ (nº 14)










La paret dels setens, a la dreta la nº8 (6c) i a l'esquerra la nº7 (7a)



Aquest dimarts faig vacances i li comento a l'Albert que tampoc treballa, decidim sortir a la Vinya nova a fer una matinal, avui segur que estarem sols! A més, 5' d'aproximació des del cotxe, bona roca i bones vies, que més podem demanar?
Comencem per la nº 5 de les ressenyes d'

ona climb

un 6a que no he fet mai i que trobo finot, és la primera via però, i a mí mai s'em dóna bé la primera, però l'encadeno i quedo ben content, l'Albert fa el mateix i baixant li dic que provi la Savassona la dels químics, troba que el més difícil és de la primera a la segona xapa...gràcies per la informació que ha publicat

"K" al Blog d'en passarell

ara apugem el llistó i anem a la nº14, m'hi poso amb ganes i tot i que al començament em costa trobar-mi, la vaig fent sense massa problemes i ole! encadenada. L'Albert s'hi posa i la fa fàcil, tan que li dic que ja es pot posar al 6b del costat, la via nº 13, té un desplóm d'inici que fa basarda, però això no és pas el més difícil, no. A la primera no li surt la seqüència i fem saque...hi torna i ara sí, l'encadena no sense veure que no és fàcil la continuació; ara és el meu torn, m'hi poso amb top-rope, aquesta entrada fa respecte i prefereixo no arriscar...
a la primera assegurança si arriba bé des de sota la balma, i el desplóm no és tan fotut com pensava, l'encadeno a la primera, però la continuació és molt fina i no et pots relaxar, amb paciència i buscant els millors peus vaig enfilant-me, els braços es van carregant i busco reposos, que n'hi han i molt content arribo a la reunió, vaja que el proper dia no hi ha excusa pertibar-li de primer.
Tornem a la paret del 7a, l'Albert es posa a la nº7, vaja entrada tan dura i no diguem la continuació al segon parabolt, s'ha de penjar i mirar-s'ho bé, a vista has d'anar amb el grau molt consolidat. Per sort la dificultat baixa una mica i milloren les preses. Jo ni la provo, com he vist patir l'Albert prefereixo posar-me al 6c del costat, l'Albert l'obre i vaja també amb la vieta! té una seqüència molt determinada de moïments que fins que no l'enxampes és molt dura, s'ha de penjar i mirar-s'ho, un cop agada una presa d'esquerra ja és més assequible, però no regalen res. Amb corda per davant m'hi poso i arribo al moïment de xapar el primer seguro bé, però la continuació em costa baixar vàries vegades fins que descubreixo per a la ma dreta una presa lateral al costat de la xapa que em permet anar a agafar amb l'esquerra la presa clau que ja em permet anar a la balmeta, posar peus al forat i ja ben equilibrat anar a buscar les bones preses que permeten xapar la segona assegurança, passats els dos primers bolts la dificultat baixa, però com tinc els avantbraços!
cal prendre-s'ho amb calma i mirar d'anar fent sense caure que deseguida s'ajeu cap a la reunió.
L'Albert no ha quedat content, ell ja ha encadenat diversos 7a i avui no hem triumfat...estrenava uns gats nous i crec que no els hi té encara la mida presa, jo per la meva part estic content, ja que als dos top-rope els hi he vist color, caldrà anar-ho treballant.

Gelida, per fí!

L'Albert al 5c del sector nou
L'Albert a "Mama sebolla" 6a al sector Font Freda, i als Vegetarians 6b+




L'Oscar entrant a "Mama sebolla"










L'Albert a "Franc" 6a


El Jaume fent el 6a del sector nou esquerra

Panoràmica del sector nou, les primeres vies.
nº1 6a, nº2 5c, nº3 5b, nº4 canal 5è; hi ha dos 6b a l'esquerra del 6a.


Fèia molt de temps que volia venir a Gelida, però mai trobàvem el dia, que si el grau apreta molt, que no hi ha víes assequibles...amb els companys no lligàvem caps per venir-hi i ja em tenia mosca aquesta zona, aquest dissabte però els astres es van posar d'acord i ens en hi anem amb l'Albert i l'Òscar, havíem de ser més però la penya no es va animar...el lloc em va sorprendre gratament, sembla mentida un racó tan bonic tan aprop. amb la Font freda, que rajava, donant-hi ambient. Per no "cremar-nos" comencem pel final, la zona nova, en que hi ha algunes víes per a poder escalfar, al

el Blog d'en Passarell

hi he trobat gràcies a un comentari d'en Tremebundo, i a les descripcions de l'Òskar, la graduació de les víes noves.
Comencem per la nº 3 un 5b, en que el més difícil és xapar la reunió, sense problemes. A continuació la del costat, una mica més fina en el pas d'un petit desplom, 5c n'hi díuen. S'ha omplert molt la zona i tot i la ombreta decidim emigrar, anem al sector Font Freda, volíem fer la Mega ràpid, però un eixam d'abelles no ho fan recomanable...ens posem a Mama sebolla un 6a que fa bona pinta, l'obre l'Albert, al meu torn l'encadeno, és prou fi, a l'Òscar se li entravessa un pas i ha de fer un repòs. Animats i tenint altres vies ocupades, ens posem a "els vegetarians" un 6b+ que es veu molt fí. L'Albert s'hi posa, però a vista és fotut, no enganxa la seqüència dels forats i ha de fer un repòs, putilla putilla!! aquesta via, es marca un descans empotrant la cama dins el forat que hi ha i continua, ara és molt fí i sembla pel que comenta que s'ha trencat alguna cosa, li caldrà aturar-se un altre cop però ja l'acaba, hi ha una llastra que no es veu massa "catòlica".
La provo en top rope, com que sóc més llarg el primer tram al faig bé, però el flanqueig sota el forat em demana una aturada per relaxar els braços...i en el tram superior, molt fí hauré de fer més descansos, si erres una presa ja has begut oli! finalment l'acabo, no he quedat decebut ja que tot i els reposos li veig color a la via...Encara hi ha ganes d'escalar hi ens posem a "Franc" un altre 6a d'aquest sector, més atlètic que l'anterior, l'Albert ens l'obre sense problemes, jo encara tinc els braços desinflant-se i s'hi posa l'Òscar, no s'en surt amb el primer tram de desplóm i prefereix baixar, doncs ara em toca a mí, supero bastant be el primer tram i arribo a la balmeta que s'ha de superar i no arribo a agafar el canto bo, em veig volant, desgrimpo i hem penjo, apa! a descansar una mica, renoi! fèia temps que no s'em resistia un 6a, però ha estat una fallada de confiança, quan hi torno surt prou bé, una via maquíssima. Ara l'Òscar la fa amb corda pel davant i s'en surt! si es que està molt fort el tío, falta escalar més en roca i agafar confiança.( vaja qui ha parlat...) Parem per fer un entrepà i refer forces, fa molta calor, però encar hi ha ganes de fer alguna cosa més i ens hem quedat amb ganes de fer un 6a que hem vist fer quan érem al primer sector, així que sense esperar a païr ens hi posem. És la via nº 1 de la foto. L'ALbert,el més fort dels tres, com ens en aprofitem, és l'encarregat d'obrir-la i la fa com si res, vaja que ni s'ha cansat; això m'anima a posar-mi de primer tot i ja estar una mica petat. Vaig superant els passos compromesos força bé, però quan ja surto de les complicacions, m'agafo d'una presa no massa bona i veig el xapatge a contra ma, aquesta s'em comença a obrir, desgrimpo, intento tornar a posar-m'hi però ja no! m'haig de penjar! quina ràbia, ja la tenia, ara al tornar-hi veig una presota boníssima una mica més amunt que posant bé els peus m'ha permès xapar còmodament...la resta de via ja no té problemes.
He quedat molt satisfet tot i no haber encadenat més que els cinquens i un 6a, als altres els hi ha faltat molt poc i cauràn ben segur, el 6b+ ja són figues d'un altre paner!