dimecres, 23 de febrer del 2011

Via Ricard Mampel i Dalmases al Cingle de l'aresta de Can Marcet. Sant Llorenç del Munt. Vallès Occ. 21-02-2011.

Sant Llorenç del Munt té màgia!

En Ricard Mampel i Dalmases va ésser el primer president de la U.E.S., fusió de les tres entitats excursionistes de Sabadell:Agrupació excursionista Terra i Mar, Centre excursionista del vallès i el Centre excursionista de Sabadell. Escalador agosarat i avançat a la seva època, va patir un malaurat accident que el va apartar de la pràctica de l'escalada activa; els germans Masó en reconeixement li han dedicat aquesta via que van obrir el 6 de desembre de 2010. Fa dies que busco el moment per anar-hi i arran de la proposta del Joan
  • Gatsaule
  • quedem la setmana passada per anar-hi.

    El Cingle de l'aresta de Can Marcet sota la pluja, hi destaca l'esperó per on ens enfilarem.
    El mal temps ens fa la guitza, però aquest dilluns és el dia, o així ens ho pensem ja que s'aixeca un dia ben clar però el migdia és ben ennuvolat! sortosament no fa fred.
    Ens trobem a Matadepera i ens dirigim al carrer Granera de la urbanització Cavall Bernat on deixem el cotxe aparcat en un ampli revolt a l'esquerra, on surt el camí de la canal de les bruixes. Avui serem tres, la Maria ens farà companyia, és filla del company "avariat" del Joan i companya d'un bon amic, l'Aleix a qui aprofito per saludar, continua tibant Bou!!

    La roca és trencadissa i crostosa, es nota que la via és nova!
    Anem fletxats cap a peu de via, dijous, sota la pluja, vaig pujar a localitzar-lo. Arribant al sector les Agonies, on sovint hi trobarem frikis barallant-se amb el grau, resseguim el cingle anant a buscar l'evident esperó amb sostres que tenim al davant. Expliquen els germans Masó que el dia que acabàven la via van coincidir amb el mega-crack Ramon Julian que era a les Agonies entrenant.

    Apropant-me a la zona desplomada i ruïnosa...!!
    Ja sabeu que m'agrada començar i el Joan no m'hi posa pegues, li he guardat el segon llarg, "curt", per a ell que té una xemeneïa que segur li compensa. A la ressenya ja avisen que la roca millora amb l'alçada...però només començar me n'adono, cal vigilar molt amb el que toques o trepitges...tot s'esmicola. Ara, l'esperó és molt estètic, sembla mentida que encara no s'hi hagués obert res...perquè l'aspecte de la roca és millor que la realitat!
    Superat el mur gràcies al generós equipament, la precarietat del "fang que manté els còdols no permet, de moment, forçar-ho gaire...
    Amb tranquilitat i acaronant la roca em vaig enfilant, sóc al desplom, m'esperava més desplom i la roca millor...fins i tot tibo amb por del parabolt, del 10! pensant que l'arrancaré. Però sorotsament el ciment-fang és sòlid, ara no m'atreveixo a tibar de cap dels grans còdols per no bombardejar els companys. Amb A-0 s'arriba prou bé i no em cal trèure l'estrep, faig els tres passos d'artifo, però no m'atreveixo a sortir en lliure amb el que encara faré dos passos més en A-0. Un flanqueig divertit i reunió.

    La Maria i el Joan a peu de via i la Maria començant.

    És el torn de la Maria i el Joan que púgen sense problemes. El Joan arribant a la reunió aprofita per netejar una mica els voltants de la mateixa, pedra!!!
    Traïent el cap superat el desplom.

    El Joan fent una anàlisi geològica de l'entorn abans d'entrar a la reunió.

    anant cap al "podrit"
    Tots tres a la reunió, canviem i ara surt el Joan, un únic bolt en aquesta curta tirada, 25 mtrs, i és força amunt...el més delicat és sortir de la reunió doncs encara és molt trencat, després la roca és adherent, com un travertí, arribant amb seguretat a l'assegurança.
    Zona de travertí a l'inici de la segona tirada, la roca comença a millorar!
    Una gran alzina creix al peu de l'esquerda per on sortirem, el joan la llaça i desapareix engolit per la roca...al cap d'una estona, després d'haber xapat el pont de roca, ens avisa que ja ha trobat el pot de registre!

    Entrant a la "discoteca, "Ràdium Hot Club" on trobarem el "pot" registre.
    Li ha costat trobar el pot! i no 'hi ha per menys, és un rodet de pel.licula de diapositives encastat en una fissura al fons de l'escletxa, per sobre d'on hi ha el pont de roca. Aquesta estreta raconada els germans Masó l'han batejat amb el nom de : "Radium Hot Club" en honor al programa musical de Ràdio Sabadell EAJ20 i que protagonitzaren amb molta il.lusió en Ricard Mampel i en Joan Font durant els anys 30. En l'escrit d'obertura d ela via els germans Masó també remarquen que el ramonage compacte i estret de ben segur que hauria fet gaudir en Mampel, qui ja va assaborir aquesta tècnica durant la seva històrica ascensió a la canal de la Matalonga de la Castellassa de Can Torres, allà per l'any 1935, en companyia d'en Joan Font i Francesc Pujol.

    Potet, rodet de diapositives, on trobarem el "Llibre registre", fem la primera repetició registrada!

    La Maria sortint de la xemeneïa i jo al fons de l'escletxa escribint al llibre...
    De l'escletxa s'en pot sortir ben encastat des d'el fons o bé ajudant-se de l'alzina, que és com ho resolt en Joan, la roca aquí ja dóna confiança.

    Aquí la roca és impresionant! aspre i sòlida, com sol passar als estrats superiors de Sant Llorenç.
    A dalt no hi trobarem reunió, cal anar a buscar un pi força endins.
    No plou però el cel és ben carregat, s'ha girat vent amb el que pugem a buscar el camí que per la canal de les bruixes ens torna al camí per on hem arribat. En 5 minuts som al cotxe i de pet al bar a celebrar-ho.


    Ressenya historiada dels germans Masó, enhorabona companys!
    Una via modesta, però amb atractiu, amb el pas de les cordades es netejarà i es podrà forçar el tram central en lliure, l'equipament ho permet.
    Quan les tardes allarguin més es pot acompletar amb esportiva a la Canal de Les Bruixes o amb la via Kalashnikov de la canal de les Olles.

    diumenge, 20 de febrer del 2011

    Laura Batalla i Espit Límit als Estalvis del Porró i al Porró. La Plantació. Montserrat Sud. 20-02-2011.

    La via Laura Batalla és a la dreta de la Pell Roja, remuntant la base de l'agulla.
    Porto una setmana escalatòria per oblidar...dilluns quedem amb en Joan (Gatsaule) per aprofitar una tarda, és núvol i ho deixem per dijous....dijous ja sabeu que va passar!! aigua i més aigua i fins i tot neu, ja que vaig aprofitar per enfilarme fins a Sant Llorenç del Munt i estava ben nevat; dissabte treballo però sembla que ha de fer millor temps diumenge, a veure si tenim sort...i no!! en se d'un que es fotrà un tip de riure oi Joan? avui s'ha llevat encara sota la influencia del darrer front de núvols que tot i no plourem ho ha deixat tot ben humit.

    El cim de la Mola ben nevat, com a resum d'una setmana de nefasta meteorologia! almenys per mí!!
    Amb canvi de plans, encarem cap al Bar Muntanya on amb l'ajuda d'un bon esmorzar esperem a veure si s'obre...almenys no plou amb el que amb tot el fatu decidim pujar cap a la Plantació i si no s'aixeca fer una bona travessa.

    Mur vertical d'inici, ben protegit, tot i que avui amb la mullena, un pel delicat!

    Tot pujant sembla que s'obre una mica, fins ens farà una ullada de sol, decidim anar a fer una via dels germans Masó que fa poc han obert als Estalvis del Porró, justament el dia que nosaltres fèiem l'Arc desl Ti-tius ells l'acavaben d'obrir.
    Ens acostem a peu de via com si anessim a fer la via Pell Roja del Joan Vidal, tan sosl cal anar resseguint la base de l'agulla i quan som gairebé a dalt trobem el peu de via amb la signatura Masó gravada discretament a la roca : L.B.
    Les condicions de la paret avui l'hi han donat més trempera a la via.

    El començament és ben moll, amb molseta! ens entretenim arreglant el peu de via: hi posem unes lloses planes que ens permetran posar-nos els gats sense enfangar-nos i així donem temps a que surti el sol, però el sol no vol acabar de sortir amb el que després d'esperar una estona m´hi poso. El mur és vertical i amb bona presa, però el començament és delicat, sec deu ser una altra cosa però avui fa que escali amb els set sentits! tres parabolts seguits protegueixen aquest començament, la roca hi és bona i tan sols m'aturo a mirar-me la sortida del darrer, una tibada i s'ajeu, un altre petit ressalt amb un altre bolt i excursió fins la berruga de sortida, a la ressenya comenta de que es pot posar un merlet, però la veritat que no l'he trobat amb el que he anat directe a xapar el següent bolt; ara es redreça i el mur és trencadot i moll, però les preses bones són eixutes i surto amunt. Ara ja perd verticalitat però la roca és molt trencada i cal vigilar per on es passa, faré reunió a una sabina gairebé dalt el cim apurant la corda!

    Deixant enrera el segon ressalt.

    El Toni sortint del tram dret, vigilant amb la "tartera cimera".
    Ha estat bé, llàstima de discontinuïtat i de la humitat d'avui, una via per disfrutar tot i que curta. Ara recupera el llarg el Toni i anem a completar el dia amb una altra via Masoniana al Porró; no ens cal ni deslligar-nos, arrepleguem la corda en braçades i caminem fins a la via Espit Límit, prop de la via normal.

    Historiada ressenya dels amics Masó que podreu trobar a
  • La Noche del Loro


  • Signatura dels germans Masó: Spit Límit (SL) al Porró.
    Ara li toca al Toni, fa malabarismes per posar-se els gats sense embrutar-los, cosa prou important ja que comença prou dret i la roca és encara més molla que abans! amés l'espit és al Límit, es a dir força amunt!! cal dir que aquesta via en té únicament dos i ben separadets...

    A l'avui remullat mur d'entrada a la via Espit Límit, el nom potser té a veure amb l'alçada on és el primer spit!! una mica més amunt i ja no cal!
    Amb molt de cura s'enfila, un flanqueig i xapa, buff! ara la roca és més eixuta i té bon tacte, però no e spot abaixar la guardia, alerta! li baixa una presa de peu! es pot anar equipant, un friend per aquí, un Àlien per allà, un merlet més amunt...

    Enginyós merlet que s'inventa el Toni.
    Passat el segon espit entra en una zona delicada , i tan delicada, comencen a ploure pedres!! acabarà passant per un tram trencat que sembla que hagi d'anar tot avall, però el problema és la corda que arrossega força còdols avall.
    A l'alçada del segon i darrer espit de la via!
    Mentre em preparo per pujar arriben uns companys del Penedès que han fet la Picazo-Nubiola als Estalvis i que seguiràn amb aquesta via també. La via, com l'anterior és per a enamorats de La Plantació, per a col.leccionistes vaja, però avui amb el temps que ha fet han estat una bona opció, a més la roca mullada els hi ha donat un plus!!

    Rapelem les dues vies, als estalvis no hi ha instal.lació ja que es pot baixar caminant, nosaltres hi deixem una baga i un malló.
    Ja que hem deixat les motxilles als peus dels Estalvis, rapelem les dues vies. Als Estalvis no hi ha instal.lació ja que es pot baixar caminant, nosaltres hi deixem una baga amb un mailló a la Sabina de reunió, amb el que ràpidament tornem als peus de l'Agulla.

    Abans de tornar cap al cotxe fem unes fotos a una cordada mentre superen el pas clau de la tercera tirada de la via Infinty a la roca dels Col.leccionistes.
    Ara la roca és ben seca, potser que hi tornem! Abans de marxar fem força fotos a una cordada que és a l'agulla dels Col.leccionistes fent la Infínity, avui però hi ha poca gent per aquí!

    Ressenyes de les dues vies i que podreu trobar a La Noche del Loro i a la magnífica guia de
  • La Plantació
  • que aprofito per recomanar-vos.

    Ha estat un matí ben aprofitat pel que prometia el dia, felicitar els Germans Masó, que trèuen petroli d'on no n'hi ha! aquestes dues vies són modestes però poden ser un bon complement d'altres si algun dia us acosteu per aquí, vies d'aventura on cal navegar una mica, i on cal vigilar la roca quan la paret perd inclinació.

    dilluns, 14 de febrer del 2011

    Silenci al Serrat de Corones. Àger. La Noguera. 12-01-2011.

    La via Silenci és a la torre central, ens hi arribarem per corriol a estones perdedor.
    Aquest dissabte hem quedat amb el Josep per anar cap a terres de Lleida...no tenim ben definit on i segons la boira decidirem, però no comença massa bé el dia, jo m'adormo i ja sortim tard...camí de la plana d'Urgell la boira ens acompanya, però sabem que més amunt s'esvairà amb el que, el primer és el primer, anem a Anglesola a fer un bon esmorzar. Mentre traïem el ventre de penes estudiem on anar i finalment ens decidim per la via Silenci al Serrat de Corones, el Josep recorda que allà hi va obrir una via amb un amic comú ja fa molts anys i ni tan sols recorda si ara trobaria on la van obrir, evident-ment mai va ser publicada...

    Deixem enrrera uns erms per començar a trescar enmig de la pineda tot buscant sender i fites que anirem trobant.
    Enfilem la carretereta d'Àger i al trencall al Castell de Sant Llorenç la deixem per seguir per la pista de terra que duu a Montrebei, després d'una mica ja veurem les parets, deixem el cotxe ben a sota en un revolt on hi ha un queixal per a dos o tres cotxes. Gràcies a les descripcions del blog del Llorenç
  • Kutrescaladors
  • i d'en
  • Joan Asín
  • localitzem la fita i ja seguint amunt anem trobant-ne i pel bosc s'intueix un corriol que ja no perdrem, tingueu cura d'anar cap a la dreta per entrar a la feixa per la seva dreta, llavors una travessia horitzontal ens deixa a peu de via.

    Abans de superar el bombet de la primera tirada i arribant a la reunió.

    Aquesta via és curta però intensa, avui tot i que m'agrada començar, el Josep em regala el segon llarg...amb el que comença ell. Bona roca que ja et fa anar concentrat des de ben començament, de cop es posa dret i fa un bombet que cal treballar, i tan sols és un Vè! diu el Josep tot rondinant...amb un esbufec típic Josep s'ho passa i en un no res és a l'entrada a la reunió, on cal vigilar doncs hi ha pedra solta.

    Barallant-me amb el potent segon llarg, vertical i mantingut.

    Quan sóc apunt d'enfilar-me arriba una altra cordada, la paret fins ara havia fet honor al nom de la via, Silenci absolut! però els companys són molt agradables i ens saludem, són de Barceloan un d'ells és diu Sànchez i comenta que té 65 tacos, ningú ho diria, i jo que li engalto: no seràs el Sànchez de la Sànchez de Diables? i resulta que l'és!! M'enfilo a trobar-me amb el Josep mirant de pujar tranquil, sense suar que me n'espera una bona...és ben vertical aquesta tirada que em toca, va seguint una fisura per dalt de tot flanquejar un sostre cap a l'esquerra.
    Es veu prou ben assegurada, amb un bolt només sortir d ela reunió per protegir el factor 2, però ja està, la resta te l'has de treballar, cal escalar entre bolts. Faig uns quants passos i m'haig de penjar a descansar els braços! hi ha canto però no regalen res, afegeixo algun Àlien i vaig fent amunt, però tardaré força, em sap greu per la cordada que tenim al darrera, però no hi puc fer mes! Passat un diedre barrat la cosa s'ajeu una mica fins que a la placa final es va a buscar una sabina providencial i que aprofito per llaçar, sortint a una feixeta de la que cal sortir per terreny trencat i exposat fins la reunió.

    Ens atrapa una cordada, són en Josep Sànchez, sí, sí, en Sànchez de la Sànchez de Diables! i el seu company Josep Estruch, que estan fets uns bous!
    Estic content malgrat m'hagi hagut de penjar a descansar m'han sortit gairebé tots els passos, amb més pila i coco és un llarg per disfrutar, com sembla que disfruta l'amic Sànchez que ens atraparà en un moment!! va com una moto.
    Al Josep l'hi ha costat més, està deixant enrera una tos punyetera que l'ha debilitat, però tot i això encara la ercera tirada, és senzilla, un muret i caminant fins la reunió. Una vegada m'hi posos no m'ho sembla tan de senzilla, la roca hi és dolenta i sort dels dos bolts que la protegeixen!

    Ressalt de la tercera tirada, que una vegada superat ja s'arriba caminant a la reunió. Amb cordes de seixanta es pot empalmar amb la següent.
    Una altra tirada de trancisió, un ressalt vertical més finot i amb la primera assegurança força amunt, l'encaro per l'esquerra que hi ha bona presa de mans, per la dreta es pot anar a buscar una sabina, però no cal. Continua amb un pany vertical que acaba trencat i ja caminant fins a la reunió sota el mur de sortida.
    El darrer mur: es va posant vertical fins a sota un desplom on cal treballar-s'ho i guanyar-s'ho! assegurances les justes!
    Mentre puja el JOsep, veig que els companys enllacen les dues tirades de trancisió, van amb un seixanta i és factible. Decidim que els deixarem passar, el Sànchez escala ràpid i no m'agrada tenir gent esperant al darrera. Al final d'aquest llarg es concentra la dificultat amb el que li comento al Josep Estruch que si veu que pinten bastos em deixi una baga al pas clau i així ho farà i prou bé que ens anirà!

    El Josep apunt d'entrar en materia...
    Quan ja són dalt els companys tiro amunt, sense presses i disfrutant de la roca, es va aixecant poc a poc, primer recte amunt per fer una ziga-zaga i flanquejar a la dreta en un pas molt estètic sobre una feixeta, d'allà la placa es compacta i redreça, bones mans amb pitjors peus, poso un parells d'Àliens que queden perfectes i m'arribo a sota el desplom, cal anar a dreta i d'allà recta amunt es veu molt fi, el company ens ha deixat una baga posada a una bona sabina i no m'hi trenco el cap, cap allà que va! la xapo i tibada d'A-0 i sabina arribant a un replà on més amunt un bolt protegeix la sortida al cim...buff quina sortida! Quin plaer acariciar els darrers cantos per sortir al replà somital! Munto reunió i recupero el Josep, els Joseps s'acomiaden, van fent cap al cotxe, on ens esperaran.

    Bufant sota el pas clau, que no ho va ser tan gràcies als companys que ens van deixar una baga amiga i el Josep sota el ressalt final disfrutant del pati.
    Fem força fotos mentre puja el Josep, ell de tan en tan s'atura a filmar, que darrerament està fet tot un Fernando Trueba! Vist des de dalt la tirada es veu espectacular, com un tobogan que va trempant fins superar la vertical...
    Reunió cimera, llàstima de barrera final que ens tapa la vista.
    Ens felicitem ben contents un cop a dalt, la via és curta pero intensa, si el tercer i quart llargs no trenquessin la continuïtat seria una via 10! equipada a l'esportiva per la gent del Búlder d'Igualada, et fa escalar i molt!!

    Els parapents s'ho van passar d'allò més bé!


    La baixada és evident a buscar una tartera que sortosament encara ho és.
    Després de gaudir de les evolucions dels Parapents, fer un mos i endreçar el material anem a buscar la tartera que veïem al fons, deseguida començarem a trobar sender i ràpidament arribarem al cotxe on retrobem els companys, ens passem mails per enviar-nos les fotos que ens hem fet mútuament, acabant al Bar d'Àger amb unes cerveses. El Josep M Sànchez a més d'un molt bon escalador és un bon escultor i sinó mireu a la seva pàgina
  • Escultures i formes



  • Ressenya aproximada de la via Silenci i de la via del costat, homes i dones del cap dret feta per gent de Badalona.
    Ha estat una via que ens ha sorprès, malgrat ser curta és variada i intensa, la raconada preciosa, fa honor al seu nom. El fet d'estar aprop de vies més llargues i de més volada i que s'ha de caminar per anar-hi crec la protegirà de la massificació, si hi aneu feu-ho amb respecte i cura que el lloc s'ho val.