Una tarda de Juliol quedem després de la feina i tan aviat com podem enfilem cap a Collbató. A
L¡aproximació és força llarga i selvàtica, sobretot al tram final, el millor és resseguir el llit del torrent fins gairebé la base del Pollegó est, on surt la Tierra de Nómades, llavors hem d'anar cap a l'esquerra entrant al profond congost entre la Palleta i el Pollegó Est.

El primer llarg és el més exigent sobretot l'entrada
Quan érem sota la paret de l'Esperança, veiem una cordada, el Joan reconeix a un d'ells, és el Pere F. i estan fent la 2ª repetició a
Després de la ferratilla arribem a peu de via, no sense abans haber-nos d'haber posat el casc, les cabres són sobre nostre...el peu de via és el seu jaç, la pudor i el nombre d'excrements que hi ha ho palesen. A mí m'agrada sempre que puc començar, al Joan li sembla bé amb el que m'hi poso, fa força xafogor, però és més per l'esforç de la pujada que no pas per la calor, tot i ser Juliol, fa fresqueta, el sol no hi toca gens en aquest racó! Aquesta tirada és sostinguda en el seu grau, l'entrada és potsser el més fi, però l'equipament excel.lent fan que la disfruti.

Segon llarg, ben vertical i amb les assegurançes més espaiades, la roca genial!
A la tercera tirada la paret s'ajeu una mica, perdent la seriositat dels dos primers llargs...el grau baixa, ens reserva la cirereta pel darrer llarg.

Mur final, vertical amb bona presa, que es fa curt.
La tercera reunió és molt còmoda i amb bones vistes, s'en surt a la dreta per un muret vertical amb bones preses però una mica altes, als "baixets" els caldrà un pas intermig amb pitjor presa, però és una tibada tan sols.

L'agulla del Rave des de la tercera reunió

El Joan a la reunió cimera
Foto extreta d'Ona Climb amb l'itinerari aproximat, a primer terme part de la ressenya d'el Replicant.


Croquis tret de "Mini biblioteca pràctica 75 Escaladas selectas en Montserrat Sur. Armand Ballart / Desnivel Ed. 1996. on ja hi éren totes les víes actuals menys la Tuaregs
Des del cim bella perspectiva de la Plantació i Magdalenes
