Matí a la Vinya nova

La Núria a la vía nº9
Passant a l'altre paret
A la via nº10
El Joan i la Núria a peu de via.

La Vinya nova és un bon recurs per quan no disposes de gaire temps, anem a fer una matinal amb el Joan i amb la Núria, el Joan no ho coneix i donat que des que és el responsable pare d'el Joanet escala molt poc, aprofitem per a fer algunes vies fàcils i així la meva filla també practica. Només arribar un estrepitós despreniment de pedres ens posa en alerta, suposo que com que és d'hora i som els primers s'hauran espantat les cabres i al fugir hauran provocat l'estropici. Ens posem ràpidament el casc i ja tot i la calor no ens el traurem fins a marxar.
Comencem per la més fàcil la via nº 11 segons

ona climb

. Aquesta via .té un començament molt sobat. La Núria la fa de segona ja que li sembla difícil i les assegurances allunyen. A continuació anem al cinquè de l'esquerra,la nº 10 (Vè) és una mica més difícil, però amb més "grip", no patina tant. A la Núria però, li costa. Ara és el torn de la nº9 que comença igual que l'anterior per passar a la paret de l'esquerra, aquesta via m'agrada, però a la Núria no li sembla el mateix, li cal fer-la en diedre i una mica d'ajuda...el Joan per cert, cap problema, "quien tuvo retuvo". Per acabar i aprofitant que hi toca l'ombra fem la nº12. Via en diagonal a l'esquerra per terreny que sembla poc sòlid erròniament i que de manera elegant acaba en una placa molt maca, llàstima de la reunió, que com sol ser habitual a aquesta zona és un sol parabolt més una cinta, que alguna ànima caritativa, ha posat per reforçar la reunió. Creieu que és correcte deixar així les reunions tenint en conte que estem parlant d'una escola d'esportiva?

Les agulles de Solius

La Roca Ponça, amb un escalador a una via de la dreta. L'Esperó.

La Núria a l'Agulla central.
L'agulla de dalt amb un escalador a la via Alerta L (6a+)
L'agulla central amb la corda passada per la via nº13

Per acabar les vacances anem uns dies a Sant Antoni de Calonge i com cada any faig una escapadeta a Solius. És una raconada d'una bellesa sorprenent enmig del brogit del turisme de platja. Hi vaig amb la Núria i el Josep, la meva filla i el meu nebot, que tenen ganes d'esgarrapar una mica. Trio l'agulla central, ja que no hi he escalat, havia estat a l'esperó i volia conèixer més la zona. Fem dos IV+, la via 13 Petit príncep i la 10 elogi a la paciència. Per acabar veig a la dreta de la nº13 dues víes curtes una al costat de l'altra, intento la de més a l'esquerra, però l'entrada és molt fina i no m'aixeco...probo l'altra, aquesta comença més fàcil i va en diagonal ascendent cap a la dreta resseguint un petita balma fins que la supera recte amunt amb un pas finot. No en sé el grau ja que no surt a les ressenyes que ja tinc, si algú en sap el grau li agrairia m'ho comentès.
Aquesta via per mí deu ser un vè+. Marxem amb la pluja que ens empaita.

l'illa de Còrsega amb els principals punts d'interès.
Monte Renoso




l'Ostricone









Barrancs de Côrsega
Porto

Refugi de l'Ercu
ElsCinque Fratti
Golf de Galeria
Algunes fotos de Còrsega.
Foto superior, Còrcega. Calacuccia és ben al mig. Foto del costat, el Monte Renoso.
Foto següent Platja de l'Ostricone, magnific paratge amb dunes i rierol anant cap a Calvi.
Foto de les aigües cristalines que trobareu als barrancs Corsos.
Foto quatre, el Ref de l'Ercu, sota el Monte Cinto, lliure però molt ben cuidat, amb lliteres i estufa.
Foto 5, la badia de Porto amb la seva torre genovesa.
Foto 6 els Cinque Fratti, els cinc frares, magnífiques agulles sobre Calacuccia, la travessa de les cinc agulles és una bona cursa!
La darrera foto és el golf de Galeria, indret que es troba anant de Calvi a Porto per unes carreteres ben difícils.

Vacances a Còrsega

Hola, aquest agost hem estat amb la familia i una bona colla d'amics dues setmanes a Còrsega. La Unió Excursionista sabadell, UES, el meu centre, cada any munta un campament de muntanya. Jo amb la meva família en som uns assidus. Escalar gairebé no vaig escalar, hi havia molta muntanya per fer i certament tot l'any mel passo escalant i el cos em demanava muntanya alpina. Còrsega és un paradís de muntanya, escalada, barranquisme, natura, platges...vaja que us ho recomano. Nosaltres vàrem estar a Calacuccia sota el Monte Cinto, el més alt de l'illa amb 2.706m. El problema d'estar sempre al mateix lloc és que els desplaçaments per Còrsega són una llauna: les carreteres són horribles, estretes i un revolt toca l'altre...vàrem fer algún desplaçament de gairebé 4 hores de cortxe! ara va valdre la pena, vàrem assolir el Monte Renoso, el Monte Rotondo, una pallissa amb gairebé 1800 mtrs de desnivell. el mal temps ens va impedir fer el cim més bonic la Paglia Orba i el Tafunatu, aquest darrer té un forat de 30 mtrs d'ampla que el travessa i pel que s'ha de passar per assolir el cim.
El darrer dia i per no dir que havíem portat tot el material per no fer-lo servir, vàrem escalar a Calacuccia, sobre la presa, una escola petita de grau baix i que ens va servir per portar a debutants a conèixer el món de l'escalada.

Foto 1. Víes escola d'escalada de Calacuccia
Foto 2. Guia d'escalada esportiva Còrsega
Foto 3. Pujant al Monte Cinto