dimarts, 30 de setembre del 2008

Congost de Collegats. Via Tànger. Pallars Jussà. 20-09-2008.

L'acabament del Congost amb els cims del Pallars Sobirà al fons.

Fèia dies que no fèia via llarga, i en tenia moltes ganes, aquest dissabte tocava...com que darrerament tan sols havia fet esportiva, doncs què millor que una via ben equipada i llargota, a la que fèia temps li tenia l'ull posat! La Tànger.

Ressenya gràcies a
  • Ona Climb


  • Què explicar d'aquesta via que ja no s'hagi dit! la descripció de les tirades la podeu trobar al bloc del
  • Llorenç i l'Antxi (Kutrescaladors)
  • .


    El Josep treballant-se el "rar" segon llarg

    Fem un bon esmorzar a Tremp, que ens hem llevat d'hora per poder començar a una hora decent; el dia s'ha anat arreglant, la boira l'hem deixat enrrera i el dia és esplèndit, podem aparcar al mínuscul lloc a peu de carretera, just sota la via, no hi ha ningú, som els primers...i serem esl últims ja que curiosament no veïem cap més cordada per aquells voltants.
    Començo jo, el Josep hi està d'acord : "avui et tocaran tots els llargs difícils..."
    Al relat del Llorenç havia llegit que es tractava de mirar-t'ho i col.locar-te be, i és ben cert, malgrat la verticalitat, si busques gairebé sempre es troba la manera de fer el pas sense gastar massa energies i amb bon canto. La primera reunió, com la majoria, és en una còmoda feixa.


    La cinquena tirada és mantinguda i difícil, potser la que més!

    La via es caracteritza per ser molt vertical, sobretot els cinc primers llargs; els imparells són els que reserven les majors dificultats, sobretot el tercer, el cinquè i el novè. Vaig quedar molt content doncs la tercera tirada la vaig encadenar, encara estava fresc...llavors, però, a la cinquena vaig haber de tibar d'A-O, el 6b de paret el vaig veure força dur per mí.

    Curiosa cova a la cinquena reunió.

    La setena tirada és rara, rara, t'has d'embrutar els gats per un tram terrós i posar-te a la paret en un tram en que és una mica trencada...cal vigilar de no relliscar. S'enfila cap a l'esquerra per col.locar-te en un esperó, un pitó encintat en sembla voler marcar el camí, llavors per placa poc vertical et vas aixecant fins arribar al bosc intermig.

    La segona part és un magnífic mur amb una fisura marcada per on segueix la via, m'ho miro i renoi! si que és llarg penso, si a vegades fem una sortida per fer una paret com la que ens queda!!
    Després de la caminada ja som altra cop apunt; em miro l'itinerari, el començament és trencadot per situar-se en placa compacta de seguida, em miro el tram final de la fisura, es veu dretot i no m'imagino per on passarà la zona que sembla desplomada...

    La desena tirada combina fissura "arbustiva" amb plaques compactes i d'adherència.

    Em toca encetar el que serà el meu darrer llarg, el novè. Vaig una mica cansat ja, però disfruto de valent, els passos són elegants, atlètics i de col.locar-s'hi bé per no patir, sóc sota el tram dur i ja veig per on en sortiré: cal enfilar-te en un pedestal deixant la fisura a l'esquerra, llavors una placa fina que cal treballar-se...ho probo, però ja no tinc "pila" i això que trobo els cantos. Uns elegants A-O resolen la situació i ajudat per una sabina arribo a la reunió!
    Arriba el Josep, està petat com jo! però estem satisfets i molt contents!



    A la darrera reunió "flipem" de contents que estem!!

    Assegurant al Josep que acaba el darrer llarg.
    Content arribant dalt de tot



    Els darrers metres els disfruto, els peus em fan mal, tinc maldecap i estic cansat, però estic content!!! he disfrutat molt, és una via per xalar!!


    Dalt de tot, cansats i satisfets!

    La baixada ja me la conec, la primera vegada, amb el Toni, ens va costar de trobar, veníem de la Performance i pensava que faria nit dalt...avui ho trobem ràpidament, resseguim el cingle, hi ha corriol, en direcció sud fins a trobar una fita que ens dirigeix a l'esperó que entra cap al congost, ja cal només anar seguint fites fins a la ferrata.

    Acabant la ferrata de baixada.

    En poca estona som al cotxe, no sense abans haber-nos mirat les parets per on va la Collegats i la Cosmos...acabarem a la Pobla de Segur, a un Bar al final del poble direcció Barcelona, on ens fan, tot i l'hora, un bon plat combinat que ens hi llepem els dits! Bar Paraiso em sembla que és el nom, però no em feu cas que la memòria...per si de cas el darrer Bar sortint!

    El barranc de l'infern.

    dimarts, 23 de setembre del 2008

    Canal de les bruixes. Sant Llorenç del munt. 18-09-2008.


    Una altra tarda ben aprofitada, que això s'acaba...quedem amb el Josep
  • Díes de Muntanya
  • per anar a tastar unes vies de la canal de les bruixes, també anomenat sector iniciació de Les Agonies. En aquest petit però ben aprofitat pany de paret s'hi han reequipat i obert algunes noves víes que ténen bona pinta, el Josep em passa uns croquis trets de la web d'en
  • Fernando
  • , llàstima que no hi ha els graus de les víes.
    En aquest revolt del carrer Granera ja podem deixar el cotxe, un pal de senyalització del Parc Natural ens marca el camí

    Pels que no coneguin la zona, el que els serà més difícil és trobar el lloc: Cal anar a Matadepera i d'allà a la Urbanització Cavall Bernat; haurem de seguir per la urbanització en direcció al Restaurant cavall Bernat i abans d'arribar-hi trencar en direcció a la Masia de Can Robert. Just on s'hauria de trencar a l'esquerra i entrar a la pista de terra, cal continuar recte fins al carrer Granera, en un revolt marcat ja podeu deixar el cotxe i en 5 minuts de pujadeta som a les vies.

    Quan arrribem fem un truc al
  • Pere (PGB)
  • . Extranyament trobem vàries cordades a la zona amb el que comencem per la segona via començant per l'esquerra, la nº2 del Fernando. Tan jo com el Josep fracassem en l'intent, no passem de la primera xapa!!, ho intentem amb la nº3 i ens veïem en la mateixa situació...ens sembla massa fort per començar sense ni haber escalfat, amb el que ho deixem per després.
    El Pere a la via nº 4 escalfant el seu malmès colze.

    Les cordades que teníem al costat han marxat amb el que podem comçar a escalfar en una via que d'entrada no desploma! faig la nº5, la de l'alzina al darrera i deu n'hi dó el que costa, després ens diria el Pere que és un 6a+...baixo i la fa el josep molt bé, continua amb la del diedre, la nº6, aquesta és més de col.locació però tiba menys, un 6a ens comenta el Pere.
    Fem trodada Blogger, ja que a mes del Pere, puja el
  • Marc (Bloc a+)
  • .


    L'alzina característica de la via nº5

    Per acabar amb les aasequibles obro la via nº4 que és sensiblement mes fàcil que les altres, almenys hi ha molt canto!! Mentre el Marc fa la nº2, el molt bou se la treu sense ni escalfar, ara es juga un "meco" important intentar xapar la segona cinta...
    Com que només ens queda la nº3 ens hi posem, pensem que ara que estem "calents" ens en sortirem...doncs no!!! ens costarà molt esforç trobar la seqüència bona, i finalment el Josep la troba, jo gairebé, però m'agafo de la cinta per xapar...que no m'en fiava...la resta de via es deixa fer força bé, són víes en que tot el gas és a les dues primeres xapes, molt a bloc, però m'ha agradat i caldrà esforçar-s'hi un altre dia que sortirà.

    El Pere cuidant-se, que això tiba molt i no s'hi val a recaure!

    Per una tarda d'aquestes en que tens poc temps el sectoret dóna de sí, més a la dreta ens hem deixat un 6c i aprop tenim pels forts Les Agonies!! El grau Sant Llorençà m'ha tornat a sorpendre i és que a vista aquí costa molt triomfar.

    Ressenyes de la pàgina de
  • Fernando

  • .
    Fotos Josep Manuel

    dimarts, 16 de setembre del 2008

    Via Pitucris a la Font de l'Ametlló. Penedès. 04 de setembre 2008.

    Tornem a la Font de l'Ametlló, una altra tarda ben aprofitada i amb bona companyia, el Pere
  • Groinket
  • i el Wolfgang; de l'anterior visita m'havia quedat amb ganes de fer una de les vies que l'
  • Òscar
  • i el Buchi li vàren dedicar a la
  • Cristina
  • amb el que vàrem anar directament per la Via Pitucris V+/6a.


    Foto i ressenya de vies a agrair a l'incansable
  • Òscar (Blog d'en Passarell)

  • Li cedim al Pere l'obrir la via, que està molt fort i així veurem el pa que si dóna: un començament finet, amb una entrada rara, llavors una placa amb molts forats i alguna presa bona que et deixa anar fent, flanqueig a l'esquerra i amunt...un pitó amb mal aspecte i pitjor realitat, es mou tot ell...sembla protegir el xapatge del sostret, sortosament hi ha bona presa i no cal. Un molt ben situat parabolt protegeix el pas cap a la repisa sota la reunió i en tècnica de diedre ja hi som!



    L'entrada a la placa és un pas de decisió


    El Wolfgang encarant el pas clau, a l'esquerra el pitó que no cal xapar...


    Flanquejant cap a la reunió

    Ens ha agradat força la via, seguint la tònica de la Font, l'entrada no és regalada i llavors el pas de dalt de tot és bonic treballar-lo, sobretot si es va a vista. El tram del mig és de finures, llàstima que sigui tan curta! Ah! per desmuntar-la millor fer-la de segon ja que sinó vaja pèndul!
    Felicitats a l'Oscar i el Buchi!!! ara ens caldrà probar Hores bruixes però això ho deixarem per un altre dia. Mentre han arribat l'Eduard i l'Ivan, que s'han posat a La Nena retallada
    Nosaltres anem cap al sector central a fer la Polvo Ancestral 6a, una via súper estètica i que sembla molt més difícil del que és.

    Començant el desplom de Polvo ancestral 6a
    l'obre el Pere, com diu el Wolfgang, avui portem "mona" i ho hem d'aprofitar...sembla mentida aquesta via, impresiona! i amb tan bones preses doncs es fa fàcil, sempre i quan es pugui bloquejar el que demana l'acusat desplom.


    En Wolfgang en ple bloqueig per xapar
    El Pere ni sua per encadenar, ara és el meu torn, no sé pas...fa respecte aquesta via...l'entrada que sembla més senzilla fa que m'ho miri, la gràcia és en no voler pujar recte i decantar-se a la dreta, llavors sí es puja be; soc al desplom: doncs sí, les preses són com de rocòdrom i l'equipament també, amb el que supero l'abalmat i ja sóc a l'esperó, la resta és anar fent fins la reunió.

    El Pere treballant-se el desplom


    A l'aeri esperó un cop superada la balma

    Pujo altre cop a desmuntar la Polvo ancestral i així deixem muntada la del costat, la Carrasco 6b+. Ens l'estudiem i sembla factible, el Pere s'hi posa amb la corda per dalt i l'encadena, baixa molt satisfet,
    li veu color!
    Amb el Wolfgang ens hi posem en top-rope i per poc no encadenem, el plus del 6b és a la placa on una secció molt fina ens deixa sense forçes evitant l'encadene!
    Ja descansat el Pere ho torna a probar, ara de primer!


    A la tècnica entrada de Carrasco 6b+




    Lluitant el desplom de la fina placa, on les mans són bones però els peus s'han de buscar!


    Superada la placa desplomada, un tram vertical ple de forats i cap de bo!

    La dificultat està en mantenir la força després del desplom, per poder bloquejar d'uns forats "merdetes" a la placa i engrapar una llastreta bona, si s'arriba amb la pila en condicions, ja esté la via! i el Pere va amb Duracell!!!
    Tan satisfet amb l'encadenament, que ja dubta del "plus"...
    Contraclaror a Polvo ancestral

    Encara anem a fer una altra via, una sense nom, entre Olerdola i Pilar de Tres i sens hi farà fosc!

    Les fotos en que surto jo són obra del Pere

    dimecres, 3 de setembre del 2008

    Tardes d'estiu: Font de l'Ametlló i Cova del Frare. Penedès i Vallès Occidental.

    Mica en mica tot torna a la "normalitat"...s'han acabat les vacances, però aprofitant que el dia encara és llarg i que la calor ja afluixa, puc començar a fer alguna tarda d'esportiva, que la tinc molt abandonada! Moltes trescades pels Pirineus, alguns tres mils més al sac i alguna escalada que prometia, espatllada pel temps han estat el meu Agost, ja n'aniré fent algun tastet properament.
    La setmana passada toca començar a fer treballar els dits, amb el Wolfgang quedem per anar a la Font de l'Ametlló, anirem a probar algunes de les vies que ha reequipat l'amic
  • Òscar

  • Comencem amb La nena retallada V+. Entrada rebotona i on es concentra la dificultat. Recomanable tot i l' "espasa" en forma d'arbrust cremat que sembla amenaçar en voler-te enforquillar en cas de caiguda...
    Sector dret, molt tranquil i amb roca excel.lent.

    Continuem amb Tornasol V+, on també la dificultat es concentra a l'entrada: dues fantàstiques fissures verticals que permeten mig en bavaresa anar-se enfilant. L'arribada a la reunió s'em rebota, la darrera assegurança és lluny i m'agafo per xapar.
    La Nena retallada V+, fixeu-vos amb l'arbust ennegrit que ens "amenaça"

    Anem bé i ens animem a pujar el grau, encaro la Pantera rosa 6a, també amb entrada força rebotona i quan la cosa sembla millorar, cal fer un flanqueig a la dreta i veig l'assegurança lluny...prefereixo no arriscar i m'escaquejo per l'esquerra amb uns quants A-0 a buscar una reunió intermitja i baixo amb la cua entre cames...ho proba el wolfgang i es troba amb el mateix problema, decidint-se pel mateix escaqueig, vaja sapastres estem fets!
    Ara en Top-rope probem la resta de vies: la nº2 sense nom, la 3 també sense nom i Òbelix.
    Aquest sector és anomenat Bavaresilandia per l'Òscar i amb raó, cal anar fort de braços per triumfar-hi.
    Amb la confiança de la corda per davant, l'hem passada per la reunió de la via Òbelix, aconsegueixo encadenar-les totes.

    Ahir amb el Pere
  • Groinket
  • quedem per anar a Sant Llorenç, concretament a la zona de la Cova del Frare, a l'aparcament és ple a vessar de cotxes, tots al Gruïere segur! nosaltres estarem sols i disfrutarem d'una roca excel.lent gràcies a les valioses indicacions que el Marcel li va dar al Pere fa poc.

    El Pere obrint Sonrisas rotas 6a
    Començo amb la via nº 3 V+ i tot i que me l'haig de mirar, surt prou bé, el PEre no la fa i encara directament Sonrisas rotas 6a, la fa ràpidament i jo, al meu torn, també l'encadeno, de baixada poso les cintes al 6b del costat, Los cinco contra el calvo; el Pere l'encadena amb decisió i em comenta com fer "el pas" de la via. La probo amb la corda per dalt i just al pas m'encallo i caïc...ho torno a probar i trobo una presa que el Pere no agafa i em surt la secció, després es tracta d'anar-li apretant i no voler còrrer, el grau baixa força i la distància entre assegurances augmenta proporcionalment!
    A Los cinco contra el calvo 6b
    Ara canviem de sector i anem a La Roca Foradada on el Pere vol fer Diedrosi 6a+ i Astènia 6b+, la primera ja la tenia encadenada, però l'altra no l'ha fet i vol encadenar-la.
    L'entrada a Diedrosi és curiosa, però el Pere la fa fàcil i com que els diedres se li dónen bé, ho puc assegurar! llavors quan és el meu torn, m'hi posos refiat i renoi!
    lluito una i altra vegada per agafar la presa clau però no m'en surto, hi ha un bloqueig d'esquerra que em falla...finalment trec la decisió i agafo la punyetera presa, he quedat tan cansat de probar una i altra vegada que la continuació s'em fa difícil i em vaig penjant a mirar-m'ho a cada xapa...sobretot al final, en que desapareixen les preses i es torna fi, fí! Hauré de tornar-hi ja que és una via magnífica i l'hi veig color.
    A Astènia 6b+ sí que li veu color el Pere, comença decidit, el veig suar i bufar...i va superant les dificultats amb rapidesa, llàstima que s'encalla sota una xapa, no puc xapar!, el veig "preca" de peus i sembla que se li obre la ma...s'ha de penjar...quina llàstima! m'ha faltat decisió diu...
    el baixo un tros i ara sí treu el pas i acaba la via sense més problemes, la tens a punt Pere! És tard, però amb la corda per dalt l'intento: passo el tram podrit i els picats i intento superar el desplom, hi ha presa, però els meus dits ja no estan per aquestes tibades i no aconsegueixo superar-ho...estic trinxat! Pere baixem que s'ens hi farà fosc, llavors el Pere puja a desmuntar-la amb la corda per dalt, i s'encalla al desplom també, li costarà força fer la via tot i anar amb corda per dalt, estem buits i aquestes vies de Sant Llorenç no regalen res!
    Recomanables vies i tranquilitat absoluta, fresqueta malgrat estar orientats a ponent i roca excel.lent, de la millor de Sant Llorenç! Hi tornarem a fer els deures.