Una tarda a la Jerónimo de la Presidenta. La Plantació. Montserrat.

La Presidenta, s'alça orgullosa a la dreta de la canals del Llorers.

Aquest dilluns ens trobem amb el Mingo per anar a la Presidenta, fa molt temps que hi teníem la "banya" posada, però ara per un all, ara per una ceba no acabàvem de lligar caps! avui sí!!! ens trobem a la pista sota la Pastereta on deixem els cotxes i a poc a poc, que el company arrossega mals de joventut, anem fent camí; el primer tram de pista està prou fotut per als vehicles, però alguns encara s'entesten a pujar-los-hi?! hi trobem dos cotxes...perquè no ens acostumem a deixar-los a baix? a l'alçada del Serrat d'en Muntaner sentim soroll de màquina de foradar, algú està equipant al Serrat d'en Muntaner. Ben suats som al capdamunt del Clot de la Mònica, aquí seguirem les marques blaves en comptes de baixar i entrar a la Plantació. Un bon tros mes amunt i havent deixat enrrera l'agulla de l'Esquerda i el Rellotge, en un mirador on el camí gira a la dreta, unes fites ens faran adonar que hem de baixar. Baixada selvàtica i dreta on ens haurem d'anar agafant als arbres per no accelerar-nos i arribar a baix massa aviat!!; una corda ens fa adonar que hem de flanquejar a l'esquerra i ara sí ja recte avall a buscar els murs de la Presidenta, que tenim al davant. Som al fons d'una canal que remuntarem per enfilar-nos a buscar el marge dret la l'agulla. L'inici de la via es veu ben marcat i hi trobem un replanet còmode per equipar-nos, és un luxe després de les aventures per arribar-hi.
A la part divertida de la primera tirada, vaja quin començament!!
Anem intrigats per aquest començament tan potent, pensem que almenys avui nosaltres no patirem el hàndicap del fang com hem llegit en vàries piulades...
M'hi poso amb ganes, és molt vertical i obligat, li provo ajudant-me d'unes alzinetes i nó, el Mingo em comenta que per la dreta i sí amb paciència i tibant-li aconsegueixo xapar, però xapar i prou! que no veig com enfilar-me amb el que tibo de cinta i li dic al Mingo que m'aguanti, investigo com continuar, anem malament de peus, de mans trobo dos bons forats a l'esquerra i m'aixeco de peus a un gran bolo marró, quedo entrampat sense poder xapar, el bolt queda massa a la dreta...reculo i em torno a penjar, serà per la dreta...recte...merda se m'està acabant la paciència i trec l'estrep, el Mingo em demana provar-ho i la veritat que no em sap cap greu baixar, a veure si a ell li surt i en veig l'entrellat.

Lluitant el mur vertical abans d'entrar a reunió.
Collons Jaume, com t'ho has fet per xapar?( LLegiu-ho amb accent de Lleide) això és molt dur, aquí el culet no se't fa anís, sinó "caqueta", aguante'm que m'ho miro!no hi manera, que no surt i el que sí surt és l'estrep finalment. Xapat el segon ja hi tornem a ser, ara potser millora una mica, però continua molt malament de peus i les mans ja estan tobes i ens caldrà fer més trampes per xapar la tercera xapa, quina ràbia!! la via es decanta a la dreta i les preses apareixen com per art de màgia, això ja és una altra cosa.
Entrada a la Plantació amb el sol de tarda.

L'escalada esdevé més fluida tot i no regalar-res, però ep! que això no s'ha acabat, es torna a redrecar i cal un bon cop de gas abans d'entrar a reunió, reunió que el Mingo es passa ja que va ben concentrat a la caça d'un llunyà bolt, ja de la segona tirada, diu que pensa, com allunya, però si allunya és que serà fàcil!!JuaJua!! una vegada assegurat es relaxa i veu a baix la reunió, alça me l'he passat! que faig continuo? Ep guaita que fan ara, n'hi pensar-ho, desgrimpa, "vomita lo que te has comido" tot amb molt de conya però seriosament que no vull quedar-me sense fer aquest bonic mur de la segona tirada.
La reunió és ben airosa, penjada, però no incòmoda.
Gaudint la vertical segona tirada.


El Mingo emergeix del tram vertical de la segonas tirada.
Començo hi ni anant de segon li veig color, sortosament passats els tres primers bolts començo a disfrutar i al pas d'entrada a reunió li tibo amb ganes, és un pas de decisió amb bons forats i peus precaris...comença a bufar un vent fort i fred i van passant nuvolades, preludi del temporal que s'apropa, agafo unes cintes i amunt, la primera ja la tinc xapada, com s'hi escalés amb el Toni...és ben dret, però hi ha uns forats d'escàndol i aquí de peus ja anem millor, de seguida però s'acaba, la paret tomba i es perd l'ambient, llàstima. La roca immillorable. La reunió la trobo sota la berruga cimera.
Flanqueig del darrer llarg per anar a buscar un tram de roca extraordinària i plaent.
Això s'acaba, un bolt a l'esquerra marca el camí i després de flanquejar un tros el Mingo s'enfila. Aquest tram és molt agraït, sembla una escala de tan ben posades com hi trobes les preses, pero a l'arribar dalt cal vigilar ja que és un camp de patates en forma de rodones i saltarines pedres que volen saludar el company.

Als darrers metres, entrant al camp de còdols cimer.
Es va a fer reunió en una atrotinada sabina sobre el vessant nord per on puja la normal a l'agulla. Sembla mentida amb la solidesa del vessant per on hem pujat, com n'està de descompost el cim.
Amb una sola corda rapelem d'un mailló ben ancorat a la Sabina amb una munió de bagues. Mentre baixo aprofito per mirar el darrer tram de la Canvi Climbàtic, via del meu retorn a la vertical acompanyat pel Toni després de la operació del tendó, ara fa ja més de tres anys.

Plegant trastos al peu de la normal per on es rapela.

La Canal dels Llorers ens demanarà atenció, compte en cas de trobar-ho moll.

Recuperem la corda i pleguem el material, anem al cim de la Vicepresidenta a menjar-nos una taronja acaronats pel sol ponent, comentem que curiosament no hem trobat cap cabra...que se n'ha fet? Ara per baixar rodeguem la Vicepresidenta per un corriol ben marcat i avall mirant de no agafar massa velocitat que la canal està molt terrosa i relliscosa, aprofito per purgar de roques inestables que xiulen avall rabent! La Canal dels Llorers ens demana una mica de ramonage i atenció, sort que tot és ben eixut! Passat el tram de ferrata a l'agulla adosada a la Filla Alta (cota 479A) ens mirem el trempat diedre de la Reserva UTE també del Joan Vidal i la Toc de Castells del R Darder, amb el peu de via molt enbrossat, futurs projectes...

Magnífiques ressenyes obra de l'

Eduard (Escalatroncs)

i de

La Noche del Loro (Joan Vidal)

La Jerònimo no ens ha deixat indiferents, l'aproximació, llarga i salvatge, l'entrada, molt dura per nosaltres, m'ha frustrat, evident-ment 6a+ no és ni de bon tros...6c? no ho se, qui ho hagi encadenat que hi digui la seva, la resta, es fa curt!! ara cal estudiar la seva veïna, El Temps s'acaba, que si té tan bona roca com la que em gaudit, valdrà la pena.
Animeu-vos a tastar-la i ja direu. Molt recomanable. Amb esperit clàssic V+/A-1.

La Campana. Via Un Tuareg a la gran ciutat. La Plantació. Montserrat.

La Campana i el Rave vistos des del Barretet.
Al començament d'aquest desgavell de pont, el diumenge 4 ens retrobem amb l'Ivan i el Pep; l'Ivan começa a sortir després d'una bona aturada per un esguinç al peu arran d'una sacada a Vilanova i el Pep també està força "rovellat" ja que darrerament s'ha aficionat a la pesca! de truites eh!! malgrat tot i com que sé que són canyeros els proposo anar a La Campana i si s'escau aprofitar per fer el Rave...però el Pep ha de ser d'hora a casa amb el que farem el que podrem.
Acabant de superar el pas "clau" del primer llarg, amb el Rave observant al darrera.
El fet d'haber de ser el migdia a caseta fa que anem d'hora pel temps que estem i tot i pujar a peu pel camí del pas dels francesos, voltar cap a la Gorra Marinera i després carenejar pel camí de Sant Jeroni fins a trobar el trencall del camí dels Pollegons, arrbem a peu de via i el solet encara no ens vol escalfar! Em toca començar amb la roca ben freda, el tram és finot de mans i cada cop se'm refreden més els dits. Arribo a sota la balma i m'aturo a posar-me els guants a veure si recupero el tacte! Aquest és el pas clau de la via, costa entrar-hi, la paret t'escup. El primer bolt de la balma es xapa de de sota i el següent és senzill d'abastar-lo però la continuació se les porta...una tibada de presetes petites que amb el fred em sembla impossible! m'hi estaré força estona intentant el pas, fins trec l'estrep, però no! tampoc puc xapar, finalment ho torno a probar i aconsegueixo refiar-me d'un bon peu que hi ha i "pit i collons!!! amunt i ja puc posar la cinta...la veritat que ara punyetera falta que fa!! m'ha semblat un pas ben curiós i que et fa pensar i trèure el millor que tens. Ara resta un flanqueig senzill però amb roca trencada i llastroseta fins la reunió.

A l'artificial de la segona tirada amb el seu punyetero tercer pas!

L'Ivan i el Pep s'han quedat congelats a peu de via, ara a mí ja m'arriba el sol, però ben poca falta que em fa ara, estic ben "calent". L'Ivan aconsegueix fer el pas de la balma per la dreta tot net, bravo! i això que està convalescent! ara serà el seu torn, l'artifo no és el seu tema però amunt que va. del segon al tercer bolt allunya el tema i cal enfilar-se a primers gairebé. Quan sembla que s'acaba l'artifo encara caldrà tibar de valent i és que li marquen 6a però dels bons eh!
Passades les cinc primeres assegurances la paret perd verticalitat i es converteix en una disfrutada de canto vertical més amable fins a les envistes del cim que s'ajeu de cop.

Alzina penjada sobre el collet nord de la que rapelarem i contents al cim.
Ara és el nostre torn, com tiba aquest llarg! Ivan tranquil li dic, no estàs fluix no, que això és fort de debò. Passat l'artifo no s'acaba la gresca, cal apretar força sobretot per vèncer una altra berruga, passada aquesat ja és un goig de roca i de moïments, una disfrutada.
Mentre recupera al Pep vaig a buscar el ràpel que és al collet nord. Les bagues que hi ha són prou noves, però quan hi torni en portaré alguna altra de reforç.
El Sentinella i el Fusell amb la Cara de Mico al fons; una cordada fent la Infidels.
Ha estat una molt bona via per conèixer La Campana, ara hi tornarem per a fer la Normal i el Rave, avui no podem estirar més el temps. Aprofitem per anar a inspeccionar el peu de via del Rave i mirar-nos la Normal de la Campana...i ens quedem amb la idea, hi tornarem!
L'aproximació és llarga vagis per on vagis, però val la pena per la tranquilitat que hi trobarem, ah! penseu que si la voleu disfrutar amb solet millor no començar a escalar fins gairebé les onze.

Ressenya molt detallada que trobarem a

La Noche del Loro

i la de la meva collita.

Vibrant aresta brucs (GEDE) del Sentinella. La Plantació.

El Sentinella, al capdamunt de la Plantació ens ofereix una roca excepcional i ambient garantit!
L'aresta brucs del Sentinella l'havia fet fa tretze anys amb el Ramon Font i el seu fill, l'Aleix, aleshores la distància entre assegurances em va arronçar i el Ramon se la va fer tota de primer! des d'aleshores que sempre pensava que m'hi havia d'acostar una altra vegada i va ser el passat diumenge 09 d'octubre que amb el Toni ens hi vam posar. Ens fèia mandra apropar pel Monestir, tot i que seria més curt i hi anàrem des del Clot de la Mònica.

Comença suau per redreçar-se i fer-nos treballar, malgrat la fresca vaig suar!
Deixat enrrera el Barretet i l'agulla del Divendres Sant el camí travessa la canal que sembla baixar del Sentinella, però ens sembla massa brutai no ens atrevim a pujar per aquí amb el que remuntem fins l'alçada de la Campana i el Rave, als que fem una visita i tampoc veïem clar com fer cap al Sentinella...decidim tirar amunt a buscar el camí de Sant Jeroni i d'allà recular i baixar com si vinguèssim del Monestir. Vaja que quan som a peu de l'aresta ja estem calents, calents! L'esperó es veu molt atractiu i m'hi poso, llàstima que encara no hi toca el sol!

Acostant-me a la primera reunió, on ja em tocarà el sol.
Comença amb una rampeta on trobem un químic i d'allà cal fer una excursió a buscar-ne dos més que protegeixen el mur d'entrada, prou aprop un de l'altra. No la recordava tan mantinguda, m'hi haig d'esforçar de valent, potser el fred...amb concentració i nervis, aquest llarg imposa!! em vaig enfilant, no se veure un cap de burí, però col.loco un bon Àlien al seu lloc, el Toni al recuperar el llarg em comenta que el tenia just al damunt! un altre químic i reunió. Ara ja em toca el sol, però li caldria més al Toni que està fotut de fred a l'ombra del peu de via que a mí que he arribat ben calentó, que aquí s'ha de tibar.

El Toni comença el segon llarg, aprofita un burí trencat per llaçar-lo, passat el primer burí es decanta a l'esquerra i es concentra disfrutant la roca.
Al Toni al recuperar el llarg entén perquè m'ho mirava! com tiba! A la reunió, còmoda i ben equipada no s'ho pensa gaire i es disposa a continuar: un burí prou atrotinat a la quinta forca, abans, a mig camí hi ha un burí amb la plaqueta trencada. Tot i no ser molt fiable la llaça i sort! ja que abans de poder xapar el burí té un bon ensurt al patinar-li el peu, gràcies que estava ben agafat de mans i no arriba a caure. Tremolant, per dintre, ja que no se li notava, tira amunt amb determinació, ara ve un tram prou llarg fins la propera assegurança, que ni es veu...


sortosament la roca és franca i ajuda a continuar amunt. Troba a la dreta de la plataforma un espit amb la plaqueta ballarina, al que suposo li deuria donar tres petons! a sobre un químic, força amunt, però ja amb la tranquilitat d'haber xapat quelcom potable. Ara la paret es torna a posar vertical, al capdamunt en una fisura horitzontal, al seu marge dret un pitó molt mimetitzat, abans la paret deixa equipar-se. Passat el pitó un químic assegura la superació del gran bloc.

Arribant al còdol gegantí! on la paret es redreça però és prou assegurada.
El còdol és tan gran que s'hi enfila a sobre, em comenta que aquí abans si muntava reunió aprofitant la fissura de la paret. Uns metres per sobre un burí sense plaqueta. A partir d'aquí l'aresta perd verticalitat, però no elegància.
Enfilat damunt del còdol, on abans es fèia reunió!

Disfruto recuperant la tirada que tan bé s'ha treballat el Toni.
Em toca! arribar al burí és delicat, potsser el tram més difícil d'aquesta tirada, llavors perd fieresa per tornar a trempar arribant al Còdol, però és ben assegurat i la roca permet posar-hi coses, del còdol cap dalt no s'hi val a relaxar-se però la seriositat minva força fins la reunió.
Estem tots dos molt contents, la dificultat en si mateixa no és alta, però l'altivesa d'aquesta roca i l'escalada que s'hi ha de fer ens ha fet pujar amb respecte i precaució.
Una via indispensable, a la que no dubto hi tornaré.
Per retornar al camí de Sant Jeroni el Toni em proposa de fer-ho per la via Balbino de la Paparra, via que l'amic

Joan Prunera

li ha dedicat a un bon amic. No ens traïem ni els gats i de l'espectacular ràpel ens acostem a la canal. El primer llarg és molt senzill i el fem desencordats i la resta podem fer-la en dues tirades, apurant els seixantes al llarg esperó que ressegueix. Ha estat una elegant manera de sortir! Una bona caminada fins al cotxe, però ben satisfets, per l'excursió i l'escalada.

Ressenyes a agraïr a RockTopo i a l'amic

Escalatroncs

Simfonia Wagneriana al Sentinella. La Plantació. Montserrat.

Escalar enmig de la boira li va donar un plus "Wagnerià" tan sols faltàven uns llamps i trons!!
Aprofitant l'última tarda d'agost, el 31-08-2011 ens acostem al Sentinella amb el Wolfgang, ara fèia dies que no coincidíem i em venia de gust compartir corda plegats; li vaig proposar la Wagner i cap allà que anem, que aquesta també la tenia pendent. El cel és ben tapat, sembla que vol ploure, però no arrenca, s'ha estroncat l'aixeta...fa xafogor i molta humitat. Per aprofitar el temps agafem el funicular de Sant Joan que ens deixa al camí de Sant Jeroni, passat el Gorro frigi busquem el trencall a l'esquerra que baixa cap a l'agulla, just abans del mirador.
Al sorprenent primer llarg, que ja t'avisa i et posa els braços a tò!
Avui començo, com m'agrada, però no hi ha opció, que el segon llarg tiba molt i li guardo a l'amic!! algun dubte per localitzar el peu de via que és prou emboscat i ens hi posem: és a la dreta de la via Dels Pisters i a l'esquerra de la Purple Haze. El primer bolt una mica amunt. Aquest llarg m'agrada molt, però em sorprèn, me l'esperava més senzill i abans del flanqueig em penjo a "refredar" els braços...

Flanqueig d'entrada a la primera reunió.
Vaig mirant amunt i no veig res...coi, per on va això, quan a la dreta m'adono que hi ha una instal.lació, flanquejo amb precaució i reunió. És penjadeta i no massa còmoda, però com que no hi haurem d'estar massa estona, de seguida s'enfila el Wolfgang i ja és aquí.
Impresionant segona tirada on si no duem el 6b assolit haurem de tibar d'alguna cinta al començament.

Mentre s'acosta el company m'he anat mirant el que segueix i sembla potent. Surt el Wolfgang de la reunió cap a la dreta a buscar una filera de bolts, s'ho treballa prou bé i és a punt de sortir-se'n, però li cap penjar-se, llavors s'ho mira i li va sortint, passats un parell d'assegurances la paret millora i ja el veig disfrutar.
Al meu torn ho intento i tot hi anar de segon haig de tibar de cinta en un parell de passos, després l'escalda és tècnica i potent però es deixa fer.

Tercer llarg d'antologia, desitjaries que no s'acabés, i tampoc "les piles"!!
Segona reunió, m'ho miro, que ara tinc un tram per fruïr i el vull, això, disfrutar!! és llarg i mantingut amb un pas més punyetero al mig. Abans d'entrar a reunió es posa vertical però la presa millora, el que passa és que arribes amb la llum de la reserva encesa, faig un repòs abans d'entrar-hi!
Podem rapelar la via, però vam preferir arribar al cim i fer el flanqueig fins al ràpel, al davant del Fusell.
Com que ja no tenim temps de fer una altra via decidim acabar d'arribar a dalt, ara la roca canvia i és força trencada, cal vigilar ja que tot i ser senzill la qualitat de les preses no dóna confiança. Un flanqueig espectacular i divertit et deixa al davant del Fusell. D'aquí ens despenjarem fent un ràpel espectacular i volat fins al peu de l'agulla, entre el Sentinella i el Fusell on puja la via Sikosis d'el malaguanyat J Mª Alsina.

Instal.lació de baixada, una mica atrotinada.
Ens ho hem passat molt bé, la via s'ho val i l'agulla també, a mes avui la boira ha jugat a cuit i amagar presentant un ambient feréstec i, perquè no dir-ho Wagnerià! Oberta amb esperit esportiu, reequipada amb bolts i amb reunions rapelables és una manera diferent d'enfilar-se a aquest monòlit de roca immillorable, de la millor!
Agraïr a Guillem Àrias, Gastón, M. Lobera i J. Freixes per aquesta línia oberta el 01 de maig del 1987, aneu-hi i disfruteu-la, però no oblideu que la reina del Sentinella és l'aresta Brucs (Gede).

El Caçador de Mamuts al Barretet. La Plantació. Montserrat sud. 06-03-2011.

Tot acostant-nos al nostre objectiu l'agulla del divendres sant, a la seva esquerra l'agulla del capdevall, a la dreta la del capdamunt i darrera traïent el cap, el Barretet, la petitona de sota l'agulla de l'esglai.

Aquest diumenge fa un dia de fàbula! ja tocava...però tan el Toni com jo hem de ser a casa d'hora amb el que no podrem aprofitar el dia com ens hagués agradat. No tenim l'objectiu massa definit però tot i la llarga aproximació ens acabem decidint pel Barretet, la Caçador de Mamuts sembla una via atractiva per conèixer aquesta amagada agulla.

La via és al capdamunt de la canal que separa el Barretet de l'agulla de divendres sant.
De l'aparcament del Clot de la Mònica ens enfilem fins la Plantació d'on pel camí de les Artigues ens apropem a la zona, deixem enrrera els Estalvis del Porró i el Porró per a l'alçada de l'agulla del Divendres Sant començar a pujar cap a la dreta, restes de corriol ens ajuden. No hi ha pèrdua possible si saps que has d'anar a la canal que separa les dues agulles.

Aixecar-se del terra és el més difícil de tota la via, a mesura que es guanya alçada la roca millora fins a ser magnífica!

Una bona i selvàtica pujada i ja som al peu de via; el començament es veu prou fi de peus, vigilo a no enfangar els gats i m'hi poso: sembla que per l'esquerra és millor, però finalment m'aixeco per la dreta del bolt, de mans hi ha poca cosa i s'ha d'apretar de valent, el que fa que em quedi amb les mans ben glaçades...malgrat el bon dia que fa, aquestes canals són encara a l'ombra i és nota.

Deixant enrrera el tram vertical per flanquejar cap a la reunió.
La via és molt ben equipada a l'estil "Indi" i no cal patir-hi gens, a més a mesura que m'enlairo la roca es va fent més i més bona a la vegada que la paret perd verticalitat. Malgrat el fred, m'haig de posar els guants, surt molt bé i disfruto la tirada. Ara decanta a la dreta per un rocam molt franc. La reunió és just a sota on torna a redreçar-se, i ben còmoda.
Avui no ens podem queixar, dia assolellat i amb bona visibilitat.

Vertical sortida de reunió i sota el mur clau, abans d'entrar a la descomposta fisura abans de cim.

Ara li toca al Toni, la sortida de reunió és ben vertical, amb unes preses cantelludes que fan disfrutar, afluixa una mica per tornar a trempar, i aquí sí que cal mirar-s'ho, al Toni aquest pas el fa suar una mica i m'obsequia amb una pluja de meteorits quan al superar-se s'agafa al mur superior. Ja estabilitzat flanqueja a l'esquerra protegint-se a la fisura amb un Friend com recomana en Joan Vidal a la seva acurada ressenya. Gràcies Joan per regalar-nos aquests itineraris tan ben buscats.

Contents a l'esbelt cim.
Quan arribo dalt trec el cap a l'altra banda i gaudeixo d'una vista espatarrant, el Sentinella desafiant al davant mateix, la Campana, el Rave, la cara de mico...tan sols per aquesta visió ja ha valgut la pena.


El Toni preparant el ràpel.
Sota una pila de rocs hi ha el llibre registre, malauradament és un pot de plàstic que el temps ha fet malbé i només hi resta una bossa de plàstic amb alguns papers humits...
Després de disfrutar del cim, el Toni prepara el ràpel; és d'una bona arrel que sembla mentida aguanti, doncs és ben descalçada.

La visió de l'aresta brucs del Sentinella és espatarrant! El Rave i la Campana els tenim també a tocar.






Curiosa arrel d'on es fa el ràpel, sortosament prou viva i forta. Ressenya de la via que trobareu a

La Noche del Loro

Quan baixem escoltem veus de gent que puja cap a nosaltres...i mira que n'és de gran Montserrat i la Plantació, però resulta que coincidim amb la Lourdes

El Jardí de les Hespèrides

, el Joan

Gatsaule- Muntanyenc

i en Wolfgang!!! restem una estona plegats, contents de la trobada, ells pugen a fer també el Barretet i nosaltres anem ja cap a casa no sense abans passar a veure un proper objectiu a l'agulla del divendres sant.
Via molt recomanable a comlementar si no aneu amb pressa amb d'altres de la proximitat.