Remullada per agulles. 27-02-2010-

Des de Sant Pau vell, remullats com ànecs, però contents, amb la muralla d'agulles al darrera.

Avui ens hem mullat! refiats que els del temps l'errarien com és costum, hem enfilat de bon matí i amb un cel força net cap al Bruc on havíem quedat amb el Joan

Sisbemessenapren

.
El cel s'ha anat tapant i ja cau alguna goteta, però cap amunt. a Coll de Guirló veïem que de ponent s'acosta una boirada fosca i quan som a la canal del Cireres ja som ben molls. Davant l'evidència que avui, res de res, aprofitem per locallitzar el peu de via del que anem a fer i que tenim poc localitzat i el trobem! almenys ja hem adelantat feina per quan hi tornem!
Ja al cotxe saludem al Paco Guillamon, que amb molt bon humor es disposa a fer una caminada sota el plugim per trobar-se amb la seva colla, Cerdà i companyia, que ja són per allà dalt! malgrat els seus genolls i lesions, als seus 76 anys se'l veu ben il.lusionat! després de petar la xerrada una bona estona el deixem enfilant-se cap a Coll de Guirló.
Ens acomiadem també d'en Joan, malgrat no poder grimpar em passat una bona estona xerrant i trescant per agulles, un altre dia tornarem a quedar, ben segur!

Pic de Rulhe. Arieja.Pirineu Oriental. 7 i 8 Juliol 2007

Pic de Rulhe 2.783m.

Aquest cap de setmana hem quedat per anar amb la colla de la

U.E.S.

a fer un Pic poc conegut de l'Arieja; toca entrenar les cames, que a les vacances anirem a la Vall d'Aosta, al campament del centre i tenim feina allà. Trobareu informació de la zona al butlletí nº208 de la revista

Vèrtex

, al llibre Crestas Pirenaicas d'en Pako Sànchez de l'editorial

Desnivel

i a

Pyrénées Rando

d'on he tret aquest croquis de la zona.

Croquis extret de la pàgina web Pyrénées Rando. Punt de sortida, Pla de les Peyres 1.696m.

Som una bona colla, el cim s'ho val, llàstima que és tan lluny, cal travessar el túnel de Pimorent, baixar cap a Acs les Termes i passat el trencall cap al Plateau de Bonascre i les seves pistes d'esquí de fons, seguir una pista llarguíssima indicacions a la carretera Refugi de Rulhe.









Refugi de Rulhe 2.180 m.



El camí cap al refugi és evident, passarem després d'una breu pujada per la cabana de pastors anomenada cabana de Garsan, on amb el refugi ja a la vista encarem un fort pendent que s'enfila en diagonal. Aquest refugi és privat i no hi val la tarja de federat! la mitja pensió surt per 30€.







Sopem a horari Francès un bon i abundós àpat



A França se sopa d'hora, ja ben satisfets surtim a veure la tempesta que s'ha congriat...un llamp ens cau al davant fent-nos un bon ensurt...poc després el vent s'endú la boirada restant una posta de sol de "cine" sembla ser que per la orientació del refugi, les postes de sol hi són famoses.
S'allunya la tempesta per deixar-nos una bella posta de sol.

Deixem passar una estona abans d'anar a dormir, el sopar ha estat abundant i tampoc és que hagim caminat massa, les boires desapareixen quedant un cel rogent que tenyeix els cims del voltant. Passem la "nit del lloro" uns energúmens s'estan fins a les tantes xerrant i bevent Vodka amb Coca-Cola...a quarts de dues el Bartomeu els avisa i sembla que es dónen per avisats...però llavors la tramuntana comença a bufar amb intensitat fent picar les finestres metàliques...quina nit!










Amb el cel ben ennuvolat comencem a pujar
Esmorzem a quarts de set, el cel és núvol i el vent porta un plugim empipador...l'esmorzar és una birria, com a gairebé tots els refugis, però amb paciencia anem untant les torradetes amb mantega i mirem de menjar sense gana, mentre a fora va millorant el temps, ja no plou i el vent ha baixat molt d'intensitat. Decidim anar amunt, la Magda es queda, no ens vol fer anar malament, encara està poc entrenada. Seguim el GR-10 deixant el refugi enrrera; abans d'arribar al coll de les Calmettes ens enfilem tot seguint fites cap a la dreta.














Sota l'aresta cimera, que flanquegem per la dreta



Seguint fites arribem a la base de la muntanya, veïem a la dreta unes canals terroses d'aspecte descompost i a l'esquerra un pendent herbós que sembla molt més segur; les fites ens duran cap a la canal herbosa on trobem un camí molt ben traçat i que facilita l'ascensió, cal vigilar amb les pedres, ja que quan se n'escapa alguna baixa rabent cap avall!











arribant a l'aresta final del primer cim
El Rulhe fa tres cims separats per una enforcadura que recorda a petita escala al Pedraforca. Uns quants pugem a una agulla per una variant força aèria, mentre, el Josep i l'Isidre per terreny més evident assoleixen l'altra punta! ens saludem mútuament.












Una de les tres puntes del Rulhe. La colla dalt del cim, falta l'Elisabet que és a l'altre punxaD'esquera a dreta:Jaume, Josep, Àngel, Antonia, Ramon V., Ramon C., Isidre, Montse, Bartomeu i Rosa.














Iniciant el descens després d'estar-nos una bona estona gaudint del cim

De baixada cada cop fa més bon dia, fins comença a fer calor, ens creuem amb una colla que comencen la pujada sota un bon sol, ja els planyo! Retrobem la Magda i cap avall, decidim fer una mica de volta tot passant vora els estanys de l'Estagnol continuant per la florida vall dels estagnols, que a l'hivern ha de ser ben plena de neu si jutgem pel tamany dels nerets que hi ha.
La plàcida i florida vall dels estagnols














La baixada ens porta altra cop a la Cabana de pastors de Garsan, aquí fa molta xafogor, s'enyora el ventet d'aquest matí. En poca estona i per camí molt ben marcat arribem als cotxes.
Al fons la Jassa de Pinet i la coma i vall de Varilles

De la Mola al Montcau. Carenejant Sant Llorenç del Munt. 18-02-2007

Aquest cap de setmana finalment ha plogut, dissabte tot el dia i diumenge no pintava gaire bé, amb el que he decidit anar a córrer per Sant Llorenç del Munt, el dia s'aixecava esplendit, amb alguna nuvolada que fèia bonic, però a mida que m'acostava a Matadepera la Mola s'anava tapant...tenia poc temps, ja que havia de ser a les dotze a casa per veure la rua de Carnaval, on l'Elisenda hi participava. L'itinerari un clàssic pels que som de la zona, camí dels Monjos, Mola, Cova del Drac, carena del Pagès, Coll d'Eres, Montcau i tornar pel mateix camí; la gràcia d'aquest itinerari és que la Carena del Pagès presenta una camins agradables i pels que es pot córrer en molts trams.
Punta de les onze hores










Els Plecs de Llibre després de pujar la primera canal
A dos quarts de nou deixo el cotxe als dipòsits, sota la punta de les onze hores, i enfilo el camí dels monjos. Passo sota moltes víes d'escalada, la Camp, l'Estruch, la Clerc més a l'esquerra...entrant a la canal hi ha unes vies desplomades de grau elevat, on hi havia vist entrenar el Cèsar Sempere.

La boira ho ha tapat tot, una llàstima ja que volia veure si havia nevat gaire al Pirineu,i entre la boira i que anava amb el pet al cul no he fet cap foto, però com que la vista bé s'ho val, he tirat d'arxiu!

A mitja pujada, on s'agafa el trencall cap al camí de la Soleïa i les seves famoses víes, hi hà un petit "divertimento" que sempre passo per amenitzar la tantes vegades feta pujada a la Mola, els Vallesans, la Mola ens l'estimem molt!
És el pas de la Sardineta, una canal-escletxa que permet grimpar-la i que requereix una espatarrada com cal.


Seqüència del pas de "La Sardineta" i l'espatarrada

Fet aquest pas es careneja per anar a retrobar el Camí dels Monjos, just abans del camí que puja al Roc Colom.
La Mola ja és aprop, un tram de camí idíl.lic amb vistes a la Castellassa de Can Torres i el Pirineu al fons, això quan no hi boira és clar.


La Mola des del camí dels monjos
El Montcau vist des de la Mola

A la masoveria adosada al Monestir hi funciona un restaurant peculiar, ja que ho han de pujar tot amb mules, s'hi menja d'allò més bé, però avui no toca, que hem decidit que avui corríem...són les nou i sense aturar-me començo a baixar cap al Montcau.
La Cova del Drac, curiós monòlit on la llegenda diu hi vivia un Drac







El camí ara s'enfila, ara planeja, fins arribar prop dels Òbits on pugem una canal que ja ens deixarà en camí més fàcil, una darrera pujadeta i tot baixada fins sota el Montcau. Aquest tram és molt agradable car travessa un frondós alzinar.
El Coll d'Eres és el punt de partida per encarar la pujada al Montcau; fa força vent i la boira em mulla, però s'agraeix davant l'esforç de la pujada, uns quants relleixos i arribo a la bola cimera, no es veu res i sense aturar-me em disposo a baixar i tornar per on he vingut.
La taula d'orientació del Montcau un dia més clar. El Bages als nostres peus i el Pirineu al fons.












Baixant del Montcau faig una mandarina i una barreta energètica, vaig força bé de temps, però encara queda un bon tros...A tres quarts d'onze torno a ser a la Mola, ara no passaré pel pas de la Sardineta que no vull fer salat i finalment a les onze i cinc pujo al cotxe...no he pogut disfrutar gaire el paisatge, però he disfrutat amb la suada i a més he pogut anar a la "Rua" dutxat i tot!

L'itinerari seguit. El Mapa és el del Centre Excursionista de Terrassa 1:20.000