Cap del Ras. Esperó Badalona. 18-01-2008.

Després de la Mòmia tenia ganes de roca "calenta" i amb l'anticicló quin lloc millor que els Puntals d'Àger...la setmana anterior havia sortit amb el Josep

Dies de Muntanya

per fer esportiva a la Desdentegada, ens ho passàrem molt bé, llàstima de la caiguda!
La descoberta d'aquest paradís va ésser just l'any anterior amb el Wolfgang a la Tercer Hombre i ja aleshores el Wolfgang tenia l'esperó Badalona al cap.

L'inacabable i mantingut primer llarg

Aquella primera vegada tardàrem una hora en localitzar el peu de via, avui anem directes, ja coneixem el terreny. La ressenya d'

Ona Climb

i la descripció del

Kutrescalador

ja ens ha posat en guardia i començo amb els streps assabentat de lo mantingut i llargada de la tirada, 50 metres, en els que haig d'aturar-me a rebaixar les "porres", llàstima perquè l'atlètic esperó de sisè és una joia!


Des de la primera reunió

Abans d'acabar la tirada sentim veus, s'apropa gent, sento que el Wolfgang saluda, miro i sorpresa! la

Lu

i la

Raquel

l'efecte Blog ha fet de les seves i mira per on coincidim avui!


El segon llarg és més fàcil, però amb les assegurances justes.
La reunió és còmode, ara el Wolfgang encara la fissura de la segona tirada, que es deixa fer, però cal treballar-se-la, les assegurances justes, però on calen, un flanqueig a la dreta i s'arriba a la segona reunió, a la vertical de l'anterior.


La Raquel a la primera reunió. El Jaume fent el segon llarg

Mentre asseguro el Wolfgang arriba la Raquel, que, com ha anat? tot en lliure menys un A-0 al primer pas! felicitats per l'encadenament!

Penjada reunió abans d'encarar la placa de 6b
Veïent com m'han quedat els braços al primer tros, coloco els estreps d'entrada, la sortida és molt fineta i es veu prou fi de preses, a la que t'enfiles, millora i pots anar fent, sempre resseguint un elegant esperó que s'agafa per la dreta o be per l'esquerra segons demana la roca...se supera un esperonet final i cal caminar per una feixa fins a la propera reunió.


A l'esperó del tercer llarg i arribant dalt.


Som sota el sostret, una rampa fins el desplom i llavors dos passos d'estreps amb una sortida on no regalen res! però que és això pel Wolfgang! per a ell poca cosa, però a mí em costa sortir de la piscina...però vaja anem millorant amb això de l'artifo.
Ara un altra megatirada, un mur vertical al que s'hi arriba per una rampa amable, però l'amabilitat s'acaba aviat, es va redreçant i posant finot, cal estudiar-s'ho i anar flanquejant a la dreta, pel mig, però gairebé dalt un pas s'em resisteix: una sortida d'un tram vertical, amb l'espit als peus i mans romes...hauré de posar-me a últims d'estrep per superar-lo...comentant després amb la Raquel, també li va semblar fotut el pas, tot i que el va fer net.
Vertical i compacte mur, amb una dificultat força mantinguda

Les reunions, excepte la segona són comodíssimes i aquesta no és una excepció, li toca al Wolfgang anar de cap de corda ara, la sortida sembla que és millor flanquejant des de l'esquerra, però ell li fot directe tibant d'uns foradets, olé!, una elegant bavaresa amenitza el llarg per sortir llavors a la dreta per terreny trencat, a mig llarg es pot fer una reunió intermitja, que prefereix fer i així evitar el fregament de cordes i millorar la comunicació. El muret final se les porta, un slab finíssim i uns passos que a les altures que som amb les forces sota mínims, costen de fer i descaradament a acerar! i fins trec els streps tot i anar de segon.
Satisfets de la via, que ens ha agradat molt: l'equipament, la roca, la dificultat, és una via que no em sabria geu repetir! Decidim esperar la Lu i la Raquel, així baixarem plegats.
La cordada Raquel-Lu acabant la via!
Acabem de pujar al cap del serrat, gaudint de les vistes del Pirineu; d'allà cal anar resseguint la muralla en direcció nord est, a la dreta segons arribes dalt, i per corriols perderors trobar una fita que marca una vira que permet baixar amb alguna desgrimpada fins el bosc, una vegada al bosc anar en tendència a la dreta per terreny fresat i evident fins la carretera.
Desgrimpant un dels passos del corriol de baixada


Ja al bosc, al fons la lluna plena treu el cap!

Itinerari aproximat


Fantasmagòrica "posta de sol" entre la boira
Estem satisfets, ha estat una escalada gratificant i a més sense esperar-ho em tingut companyia; per acabar el dia anem a fer la cervesa a Àger, la Lu i la Raquel han quedat amb una colla de Blogaires, el Joan (Gatsaule) el Pescador d'estels, el Kutresescalador, etc,que pugen a dormir i demà tornaran a l'atac. A nosaltres ens esperen a casa i hem de marxar, però encara tindrem la sort de conèixer en persona el Joan

Gatsaule

les aventures d'aquesta trobada ja han estat abastament explicades als seus respectius Blogs.

Fotos Wolfgang i Jaume

"El Tercer Hombre" al Cap del Ras. Montsec d'Ares.

Després de moltes festes familiars amb empatx de teca i torrons, finalment aquest diumenge m'he escapat amb el Wolfgang a escalar; fèia dies que el Wolfgang tenia ganes d'anar al Cap del Ras, i un mail oportú va fer que ens posessim d'acord per anar a conèixer aquesta paret. Una bona matinada i cap a Àger falta gent, la boira ens alenteix la marxa, però a una bona hora som fent un entrepà a un bar d'Àger, gens de boira i un sol espatarrant! les parets al davant ens fan dentetes. Cal fer uns tretze kilòmetres de pista, que s'agafa al costat del cementiri, surtint del poble direcció Balaguer. Aquesta pista és en bon estat per a tota classe de vehicles, les voladures que s'anuncien sembla que els caps de setmana no afecten.

Es deixa la pista que va a Montrebei i al Coll d'Ares i es segueix per la base de les parets, deixant a la dreta el trencall que va al Corral de Gabrieló i ref. de Colobó. Ens costa una mica trobar el lloc on deixar el cotxe, ja que cap dels dos hem estat mai en aquesta paret i els croquis i fotos que duem no són massa clars.
Una casa amb una antena molt gran és el punt de referència, ja sabem on som.

Ens acostem a la base de la paret seguint un mig corriol entre tartera i bosc.
No acabem de localitzar el peu de via, anem a dreta i esquerra sense acabar de saber on comença, trobem la Badalona i llavors ja sabem que hem d'anar a l'esquerra, el Wolfgang hem diu: ja l'he trobat i sí així ho sembla ja que la via té les inicials T H picades a la paret. Ens hi posem: començo, primera assegurança, buril i les seguents també són burils...no pot ser, que aquesta vía és amb spits...desgrimpo i sense deslligarme ressegueixo la feixa on estem enfilats, com un pedestal, i trobo dos burils amb anella, aquesta és la via, sortosament ens ho confirmen una altra cordada que arriben tot just ara. Són les dotze quan comencem la via! és el que toca quan no es coneix el lloc, ja no ens passarà més.

Hem triat aquesta via per conèixer Cap del Ras ja que és ben assegurada, amb les reunions preparades per rapelar i no hi ha dubtes amb l'itinerari; l'artificial és poc complicat, la Badalona, també assequible, té uns artificial més tècnic i jo i els estreps no ens portem gaire bé.
El Wolfgang al tercer llarg.

La quarta tirada va per unes plaques llises que se superen gràcies a una fissura.


La continuitat de la paret es veu trencada per una feixa ajaguda que cal superar vigilant amb les pedres soltes, tot derivant cap a l'esquerra, fins arribar al mur del davant.

El vertical mur del sisè llarg acaba en uns "slabs" preciosos.





ELs dos llargs que venen són molt verticals, les reunions en còmodes feixes en trenquen la continuïtat i en treuen seriositat. La primera assegurança és molt alta i o fas un pas d'esqueneta per xapar-la o hi ha l'alternativa de per l'esquerra, forçar el pas per placa finíssima, díuen 6a+ en lliure, però per a mí que és més...
però no ho puc assegurar, ja que no ho vaig probar. Vaig intentar fer aquesta tirada en lliure, però les forces no em van acompanyar, després de dos saques, em vaig deixar de punyetes i en A-0 cap amunt. Al final el mur s'ajeu i desapareixen les preses, es converteix en un "slab" en que l'adherència és vital...molt excitant! aquesta arribada a reunió.


El setè llarg manté la mateixa tònica que l'anterior, amb la diferència que una petita feixa el divideix en dos murs, en el darrer apurant en lliure un flanqueig m'en vaig avall i el company que no em vèia, em dóna corda pensant-se que li'n demanava, amb el que m'arrosego fins a la feixa; no m'he fet res, he baixat en càmera lenta i m'aixeco amb la sensació que sort que no m'ha vist ningú! ha estat còmic. Torno amunt advertint al company que he caigut i que recuperi corda, em deixo de punyetes i amb un pas d'estreps m'estabilitzo al flanqueig i acabo aquesta tirada amb no massa bon regust, es nota la manca de sortides, m'ha faltat pila.

Resta encara un llarg curtet i en prescindim, som a la feixa per la que hem de baixar
i ens fa mandra continuar, ja són dos quarts de quatre i tot i que hem anat bé, tres hores i mitja, encara resta la baixada que desconeixem.



Cal seguir aquesta feixa cap a la dreta fins a una aresta marcada amb una gran fita.

Itinerari aproximat de la via, és important localitzar el diedre fissurat a l'inici del segon llarg.

La feixa té algún punt en que cal anar amb atenció per l'estretor, però es segueix bé. Al fons es veu una aresta amb una gran fita que és on hem d'anar, d'alla, ja fora de la feixa, hem de vigilar de trobar les fites i sense perdre-les anar baixant sempre en tendència a la dreta. Els llocs conflictius són molt bén marcats i després d'alguna desgrimpada entrem en un corriol marcat a l'herba que es veu de lluny. La resta és un tarteram relliscós i dret que fa agradable el retrobar la pista. Ara cal seguir la carretera a la dreta refent el flanqueig de baixada fins el cotxe tot admirant la paret.

Panoràmica de la Vall d'Àger des de la paret

Si voleu més informació ens ha estat útil el llibre d'en Ramon Majó, "El Plaer de l'Escalada", i com no la guia de Montrebei d'Ona Climb.