dilluns, 21 de març del 2011

Rèdrum a Cap del Ras. La Noguera. 19-03-2011.


Després de la grimpada, a peu de via gaudint del mar de boira.
Aquest cap de setmana per fí ens podem escapar una mica lluny, decidim amb el Josep i el Toni acostar-nos a Cap del Ras, a la Rèdrum, amb el Toni hi tenim dèures pendents, ja que a principis de desembre hi vàrem anar però ens vam baixar abans de fer el famós flanqueig ja que es va trobar malament i vàrem preferir deixar-ho i tornar-hi per disfrutar la via. Aquest dissabte doncs ens hi apropem, finalment però serem dos ja que al Toni l'hi ha sortit feina de darrera hora, llàstima.
Des de la primera reunió, el Josep apunt de començar, al costat una colla a l'Alkaid.
Fem l'aproximació enmig de la boira, amb el que ja començo a posar-me nerviós, collons! no havia de fer un dia ben clar avui? però sortosament a l'arribar al port d'Àger deixem la boirada enrrera i alleugits enfilem cap a la pista.
A l'arribar ens trobem al Joan i el Juanillo, van a fer la Inversió Tèrmica, i després de petits dubtes sobre on hem de deixar el cotxe comencem a pujar cap a peu de via. Al Josep no li sap cap greu que començi!! l'anterior vegada hi vaig suar molt, però ara ja coneixent de quin pal va aquest primer llarg, l'encaro amb decisió, supero sense haber-me de penjar tota la fisura, ara ja sabia que hi ha una molt bona presa, tot i que allunyada, que t'ajuda a iniciar el flanqueig; em cal penjar-me a descansar alguna vegada, però vaig molt millor que l'anterior ocasió. Múnto la penjada reunió i aviso el Josep que ja pot començar.

Al flanqueig abans d'arribar a la primera i penjada reunió.

Sento esbufegar el Josep, aquesta tirada t'agafa en fred i si no et mires molt bé els peus, acabes tibant massa de braços i s'arriba dalt sense xispa...i és el que li ha passat al Josep. La continuació és vertical i amb canto, però després del primer llarg es torna prou exigent...el Josep però va millorant amesura que guanya metres i ràpidament arriba al pitó on la via e spot agafar per la dreta o per l'esquerra.

Acabant la segona tirada per l'esquerra, més evident i amb millor roca i fàcil de protegir.
Veig que s'hi posa per l'esquerra, com va explicar l'Eduard (Escalatroncs) al seu post, i és que és més evident i tot i no estar equipat, la roca proporciona moltes possibilitats d'autoprotecció. Unes panxetes a superar abans de la reunió i ja som davant el famós flanqueig.
La foto que no es fa: de mig flanqueig, la segona reunió, ben airosa!
Som davant el flanqueig, des de la reunió no es veu tan fiero com a les fotos, i és que gairebé tothom redreça una mica la foto...m'hi poso i trobo millors peus que no pensava, xapat el primer espit, m'hi penjo i estudio la fisura...bé sembla que de mans anirem bé amb el que continuo, el pió es veu lluny però la presa de mans és tan bona que no es pateix, amés trobo peus que no pensava i ja sóc a l'altra banda, aprofito per fer-l'hi unes fotos al Josep que la reunió des d'aquesta perspectiva es veu impresionat, fins i tot més que el flanqueig! Per sortir-ne trobo ammb sorpresa un altre espit que no es veu i ja fins la reunió per terreny més ajagut, però trencat.

La foto que sí es fa! espectacular més que difícil flanqueig, foto de llibre!!


A l'alçada del pitó, bones mans i peus millors del que pot semblar.
La veritat que estem disfrutant, la via és espectacular i fins ara amb una dificultat amable. Surt el Josep pel quart llarg, aquest comença amb adherència, es va posant vertical fins que ens podem agafar a una llastra que superarem amb bavaresa franca; superada aquesta deixem l'adherència per entrar a placa i diedre. Llàstima que aquí la roca no és tan bona com fins ara. Monolític llarg que escaqueja l'impresionat sostre que tenim al davant per posar-s'hi al damunt.

Seqüència del quart llarg, inici d'adherència, bavaresa, placa i diedre, festival d'escalada variada!!
Recupero aquesta quarta tirada, el Josep al diedre ha pujat per la placa de l'esquerra, on la roca hi és més franca, jo però ho he vist més evident pel diedre.
Bé, ara em torna a tocar, és el cinquè llarg, aquí cal pujar a buscar una llastra que rodejarem per l'esquerra gràcies a les bones mans que ens proporciona, tirada més curta i que ens deixa aprop de la feixa.

Per abastar la feixa ens queda un muret de tercer i després caminat recte al nas on trobarem la continuació; a la nostra dreta veïem un bolt pintat de groc de la Tercer Hombre, que ens confirma que som a la via.

Passada la feixa, canvia el caràcter de la via, la sisena tirada ens demanarà escalar molt entre assegurances.

Aquesta tirada és la més compromesa de la via, aquí canvia la tònica que hem trobat fins ara, amb assegurances força properes...ara assolir la primera xapa ja demana escalar amb compte, és força amunt i no diguem la següent a uns deu metres de l'anterior! per sort la roca hi és bona i es pot acompletar la protecció, el Josep pot posar dos friends que dónen confiança. A poc a poc, amb alguna desgrimpada per trobar el millor camí, es va aixecant fins que el sento dir, "dèixem!"

Artificial del setè llarg, que es pot fer en A-0, però amb una sortida a caçar el quart spit que sense la baga que hi penja...
Anant de segon disfruto molt aquest tram, la roca hi és franca i la verticalitat es manté força metres, enhorabona Josep! Ara em toca altra cop, serà la setena ja! aquí em de superar una balma ben llisa! sort que sóc més aviat alt, ja que xapar el primer espit sinó pot demanar un pas d'esqueneta. Dubto si treure l'estrep, però tibo en A-0 i puc xapar la següent i l'altra...però aquí per continuar ja cal anar en lliure...??? no li veig gens de color...sort que algú ha deixat una baga molt llarga penjada del proper seguro...intento sortir i posar-m'he dret però no aconsegueixo fer el pas, ni amb els estreps...finalment el Josep em passa un ganxo i penjo els estreps una mica més amunt aconseguint abastar una presa millor de mans i surto en lliure i de seguida abasto la baga, salvat!! resta un tram vertical ja més senzill i entro a una feixeta, cal caminar i tornar-te a enfilar, primer per terreny ajagut i en fissura cap a la dreta, quan ets sota un bombet trencat, pas de 6a, cal decantar a l'esquerra i posar-se sobre el bombet...ho intento enlliure, però s'em van trencant les preses de mans i passo de tot i tibo de cinta per entrar a l'esperó.

Divertida entrada del darrer llarg, avantsala d'una placa vertical i exigent si volem fer-la sense agafar-nos a cap cinta!


Darrers metres de la via superada ja la llastra esmolada.
Estem acabant, som sota un sostre que resoldrem per l'esquerra en un pas divertit i espectacular que ens deixarà a un replà al davant de la placa final. El Josep s'hi posa i el perdo de vista un tros, quan el torno a veure ja és a la llastra ganiveta...un tram vertical i ja encara la sortida, abans però encinta una sabina i cim!

El Jordi a la última reunió de la Tercer Hombre recuperant l'Anselm. La colla contents al cim.
Ja puc pujar, des de la reunió no vèia l'inici de la placa, que és desplomat...m'ho miro i veig que per l'esquerra és més factible, l'hi entro per allà, però això em fa perdre la línia i m'haig d'agafar per recuperar-la; passos exigents fins abastar la llastra que renoi, tot hi tallar, s'agraeix. Em supero de peus sobre la llastra i vaig pujant peus llastra amunt per passar a la placa final, molt vertical i mantinguda, per disfrutar! això clar anant de segon, que de primer les assegurances allunyen i és una altra cosa...!!!
A la reunió de baix ens han atrapat el Jordi i l'Anselm, han pujat empalmant llargs amb corda de 75m!! no hi ha com estar forts.
La fem petar al cim ben contents d'aquesta via, amb passatges espectaculars i que créen afició, ara cal anar-hi amb els braços forts si no es vol patir.

Cal estar atents a una fita que ens marca l'entrada a la característica feixa de baixada.

Ressenyes que hem d'agraïr a
  • Llorenç i Antxi (Kutrescaladors)
  • i a
  • Eduard (Escalatroncs)
  • dissabte, 12 de març del 2011

    Mechànical Wonder a la paret oest del Cap de Mort. Sant Llorenç del Munt. 10-03-2011. Vallès Occidental.

    La primera cinglera de Sant Llorenç del Munt amagada enmig de la verdor!
    Aquest dijous sí que l'encertem, fa un bon sol i amb el Joan i el Toni ens arribem a la paret oest del Cap de Mort. Aquesta paret és ben plena de vies de caire clàssic d'unes dues a tres tirades i que s'han divulgat darrerament gràcies a la gran feina dels amics Marcel Millanes i Pere Cuyàs a travers de la pàgina
  • Santllors.com

  • Des de la penjada primera reunió, el vertical i sostingut primer llarg.
    Deixem el cotxe sota el Cavall Bernat, a la urbanització , i ens enfilem fins al coll entre el Cavall i el Cap de Mort; continuem pel corriol que ressegueix la paret oest del Cap de mort, deixem enrrera un tram on veurem plaquetes a la paret, són les vies 6-7 i 8 del començament de la paret nord-oest, ara el camí s'aparta de la paret i s'enfila, passat unes voltes trobarem que ens acostem de nou, llavors busquem a ma dreta una traça enmig del revolt que s'enfila tot dret i ja som a peu de paret i al peu de via.

    Reunió amb el minimalista "pot" de registre.
    Aquest hivern encara que no ho sembli està plovent força i els peus de via estan "complicats" sobretot aixecar-se del terra és delicat amb tanta molsa i humitat...m'agrada començar i als companys ja els està bé...amb delicadesa aconsegueixo anar-me enfilant tot triant les millors preses i vigilant amb el que es trenca, la via és encara molt jove i s'ha fet molt poc!
    A la ressenya els germans Masó ja adverteixen: via sostinguda i vertical, i me n'adono que tenen raó! faig el pas de 6a i m'encallo a l'Ae, em cal trèure un estrep que m'ajuda a abastar un bon canto del que ja xapo la següent assegurança, ara cal sortir de la piscina!! un pas força tècnic per entrar al flanqueig sota el pont de roca.

    Inici de la segona tirada, amb millor roca però que també cal treballar.
    Sortir del flanqueig és tècnic, rar, i l'arribada a la reunió delicada...vaja que arribo ben satisfet. M'asseguro i em disposos a recuperar els companys, seguint la tònica de la via la reunió és ben penjada però gràcies a una llastreta no és incòmoda. La continuació es veu franca i divertida, però no pas fàcil, el Joan s'hi posa i li costa superar el primer tram, s'ho ha de treballar però sen surt prou bé.

    Al pas clau del segon llarg, un 6a de ditets!

    Superades les dues primeres assegurances el mur s'ajeu i tenim una excursió fins sota un ressalt vertical, aquí hi ha el pas clau, fàcilment escaquejable amb una tibada; d'aquí la paret perd verticalitat fins arribar al bosquet on es fa reunió en uns arbusts. Ens toca a nosaltres, el Toni ho proba per la vertical de la reunió ja que li sembla que la roca és millor, però endebades, jo li tibo per l'esquerra i m'en surto, la roca és cantelluda i si t'en refies t'aixeques bé. Ara sóc sota el pas clau, m'aixeco tan com puc de peus i busco presa de mans, tot és petit, petit, convençut que s'ha de tibar del que hi ha li apreto i m'en surto, de seguida milloren les mans i els peus i ja surto al tram ajagut.

    Amb un ràpel s'és a peu de via, el Toni el fa ja que s'ha deixat les sabates baix!! el ràpel no és instal.lat!!
    Ens ha agradat la via, però ens ha semblat dura, grau de Sant Llorenç! a més a la roca encara li falten repeticions, al llibre registrem la tercera. Amb la primavera i l'arribada de la caloreta millorarà, aneu a provar-la que val la pena, a més al seu costat hi tenim una altra via Masoniana d'un sol llarg que pot servir per acompletar la tarda, avui no ens hi hem pogut posar ja que el flanqueig era ben xop.
    El Toni s'ha deixat les sabates a baix amb el que rapela la via, nosaltres hem baixat caminant: surts per traça recte amunt fins trobar un corriol ben marcat, el seguim cap a l'esquerra fins trobar el camí que puja a Can Pobla que ens torna a peu de via. Si penseu rapelar cal dur bagues i maillon car no està instal.lat.

    Descriptiva ressenya dels germans Masó que podeu trobar així com les panoràmiques de la paret del Cap de Mort a
  • Santllor.com
  • dilluns, 7 de març del 2011

    El Caçador de Mamuts al Barretet. La Plantació. Montserrat sud. 06-03-2011.

    Tot acostant-nos al nostre objectiu l'agulla del divendres sant, a la seva esquerra l'agulla del capdevall, a la dreta la del capdamunt i darrera traïent el cap, el Barretet, la petitona de sota l'agulla de l'esglai.

    Aquest diumenge fa un dia de fàbula! ja tocava...però tan el Toni com jo hem de ser a casa d'hora amb el que no podrem aprofitar el dia com ens hagués agradat. No tenim l'objectiu massa definit però tot i la llarga aproximació ens acabem decidint pel Barretet, la Caçador de Mamuts sembla una via atractiva per conèixer aquesta amagada agulla.

    La via és al capdamunt de la canal que separa el Barretet de l'agulla de divendres sant.
    De l'aparcament del Clot de la Mònica ens enfilem fins la Plantació d'on pel camí de les Artigues ens apropem a la zona, deixem enrrera els Estalvis del Porró i el Porró per a l'alçada de l'agulla del Divendres Sant començar a pujar cap a la dreta, restes de corriol ens ajuden. No hi ha pèrdua possible si saps que has d'anar a la canal que separa les dues agulles.

    Aixecar-se del terra és el més difícil de tota la via, a mesura que es guanya alçada la roca millora fins a ser magnífica!

    Una bona i selvàtica pujada i ja som al peu de via; el començament es veu prou fi de peus, vigilo a no enfangar els gats i m'hi poso: sembla que per l'esquerra és millor, però finalment m'aixeco per la dreta del bolt, de mans hi ha poca cosa i s'ha d'apretar de valent, el que fa que em quedi amb les mans ben glaçades...malgrat el bon dia que fa, aquestes canals són encara a l'ombra i és nota.

    Deixant enrrera el tram vertical per flanquejar cap a la reunió.
    La via és molt ben equipada a l'estil "Indi" i no cal patir-hi gens, a més a mesura que m'enlairo la roca es va fent més i més bona a la vegada que la paret perd verticalitat. Malgrat el fred, m'haig de posar els guants, surt molt bé i disfruto la tirada. Ara decanta a la dreta per un rocam molt franc. La reunió és just a sota on torna a redreçar-se, i ben còmoda.
    Avui no ens podem queixar, dia assolellat i amb bona visibilitat.

    Vertical sortida de reunió i sota el mur clau, abans d'entrar a la descomposta fisura abans de cim.

    Ara li toca al Toni, la sortida de reunió és ben vertical, amb unes preses cantelludes que fan disfrutar, afluixa una mica per tornar a trempar, i aquí sí que cal mirar-s'ho, al Toni aquest pas el fa suar una mica i m'obsequia amb una pluja de meteorits quan al superar-se s'agafa al mur superior. Ja estabilitzat flanqueja a l'esquerra protegint-se a la fisura amb un Friend com recomana en Joan Vidal a la seva acurada ressenya. Gràcies Joan per regalar-nos aquests itineraris tan ben buscats.

    Contents a l'esbelt cim.
    Quan arribo dalt trec el cap a l'altra banda i gaudeixo d'una vista espatarrant, el Sentinella desafiant al davant mateix, la Campana, el Rave, la cara de mico...tan sols per aquesta visió ja ha valgut la pena.


    El Toni preparant el ràpel.
    Sota una pila de rocs hi ha el llibre registre, malauradament és un pot de plàstic que el temps ha fet malbé i només hi resta una bossa de plàstic amb alguns papers humits...
    Després de disfrutar del cim, el Toni prepara el ràpel; és d'una bona arrel que sembla mentida aguanti, doncs és ben descalçada.

    La visió de l'aresta brucs del Sentinella és espatarrant! El Rave i la Campana els tenim també a tocar.






    Curiosa arrel d'on es fa el ràpel, sortosament prou viva i forta. Ressenya de la via que trobareu a
  • La Noche del Loro


  • Quan baixem escoltem veus de gent que puja cap a nosaltres...i mira que n'és de gran Montserrat i la Plantació, però resulta que coincidim amb la Lourdes
  • El Jardí de les Hespèrides
  • , el Joan
  • Gatsaule- Muntanyenc
  • i en Wolfgang!!! restem una estona plegats, contents de la trobada, ells pugen a fer també el Barretet i nosaltres anem ja cap a casa no sense abans passar a veure un proper objectiu a l'agulla del divendres sant.
    Via molt recomanable a comlementar si no aneu amb pressa amb d'altres de la proximitat.

    dimecres, 2 de març del 2011

    Punxó, Serrat del Punxó i Roc de Sant Cugat. La Plantació. Montserrat Sud. 26-02-2011.

    Al davant el fals Punxó i a l'esquerra el Punxó de la Pau i la Justícia.
    Aquest dissabte passat la méteo pronosticava una entrada de front cap al migdia amb descens de temperatures amb el que decidim quedar-nos a Montserrat, com acostuma a ser habitual l'errada meteorològica és d'escàndol i ens aixequem amb el cel ben tapat i a l'acostar-nos a Montserrat ni el veïem...començo a estar habituat a aquestes condicions adverses que sembla em persegueixen!! cap al bar a fer un mos i decidim que avui anirem ala Plantació faci el temps que faci.
    Primers verticals metres de l'Esperó de l'Eriçó i darrers ajaguts i trencats.
    Ja que anem dues cordades, el Josep, l'Ivan el Toni i jo decidim comenaçar per els Punxons, dues agulles amagades al començament de la Plantació i que darrerament han estat objecte de vies noves, l'Esperó de l'Eriço al Punxó i la Mustela al Fals Punxó, totes dues de l'amic Joasn Vidal (Indi). Donat que aquestes dues vies s'han de rapelar, ténen un sol llarg, decidim al baixar-ne pujar per l'Esperó de la Martina a buscar nous objectius.

    El Toni i Jo ens posem a l'Esperó de l'Eriço, via ben assegurada i amb tan sols un ressalt on marca 6a més per la precarietat de la roca que per la dificultat.
    L'Ivan encapçala la Mustela, via prou sostinguda en el 6a+ però que no li suposa cap entrebanc més que la continuïtat. Ens fem fotos mútuament.


    Passant el llabi, on cal refiar-se d'una roca poc compacta...i ja sobrepassat el "pas clau".

    Pot registre i instal.lació de ràpel de la normal, com per refiar-s'en!
    Malgrat la boira no fa fred i l'escalada és agradable. Un ràpel ens deixa al peu de via i decidim anar tots dos al serrat del Punxó.
    L'Ivan al cim del Fals Punxó!

    Des del Punxó, la part final de l'Esperó de la Martina al Serrat del Punxó.

    Selva d'Aritjols i esbarzers per arribar a peu de via.
    El Josep disposat a començar la bonica placa de l'Esperó de la Martina.
    Després d'una aproximació selvàtica comencem l'Esperó de la Martina, una via divertida, plaquera i amb algun pas de mirar-s'ho cap al mig, llavors navegar per un mar de còdols de gran qualitat, per disfrutar.

    El Toni al primer llarg de l'Esperó de la Martina i a la reunió.


    Travessant una zona molt trencada a la segona tirada.
    Continuo amb el curt segon llarg d'aspecte trencat i lleig, però amb millor roca del que sembla, protegit per no patir; només superar el resalt l'escalada s'acaba i fem reunió en ua rampa sota els estalvis del Porró.
    Aquí ens deixa el Toni que se li fa tard i la resta ens dirigim a la Territori Dakota del Roc de Sant Cugat.

    El Josep es prepara per començar al Roc de Sant Cugat.
    Intentem travessar per sobre del Porró, però no trobem cap pas accesible on no ens hi deixem la pell entre Arítjols i finalment decidim fer cas al croquis i rodejar la Roca dels Col.leccionistes i remuntar cap al Roc de Sant Cugat.
    La boira és cada cop més espessa i comença a bufar vent i fer fred...!!
    Cada cop fa pitjor temps,la boira és molt espessa, però avui li tenim ganes i el Josep s'enfila pel primer llarg, primer arrampat i que es va posant dret.


    El Josep amb cara enfredolicada a la primera reunió.

    L'Ivan treballant-se la segona tirada de Territori Dakota, un llarg d'antologia!
    Arribem a la reunió amb fred, aquí hi bufa el vent. Aquest llarg és una passada, el pilar de començament s'ha d'equipar fins que s'arriba a un clau artesanal. Comença l'Ivan i disfruta malgrat el fred als dits. Passat un pitó ambm un mailló la via es decanta a la dreta i per una zona molt vertical però amb còdols que semblen fets expressament per agafar-s'hi!

    Llàstima de fred als dits, ja que no disfruto la tirada tant com es mereixeria!

    Al pas del sostret, on una bona espatarrada ajuda a superar-lo.
    A la segona reunió decidim que continui l'Ivan per passar-ne via i no haber de fer canvis de corda, estem glaçats! Aquesta tirada é smés senzilla que sembla des de baix, tan sols superar un llabi vertical que amb elasticitat a els cames no representa cap problema, amés d'estar molt ben protegit.

    Assegurant des del cim i contents dalt de tot!
    El Josep malgrat el fred encara s'entreté a filmar com passo el muret!! passat aquest encaro ràpidament cap al cim on retrobo l'Ivan que és còmodament assegut. Anem a trobar el ràpel que es troba a l'esquerra, mirant al collet; cal vigilar fins abastar-lo ja que la terra és molla.


    La boira dóna un aspecte fantasmagòric a la Plantació..
    Un jorn on hem gaudit d'unes agulles curioses i aillades, sensació que la boira ha magnificat. Llàstima del fred a la Territori Dakota que no ens l'ha deixat disfrutar, segur quer hi torno que sobretot el segon llarg és d'antologia.

    Ressenyes que trobareu a
  • La Noche del Loro