Sol de mitjanit a la Serra de les Canals. Alt Urgell.10-05-2010

La sorprenent Serra de les Canals o Cinglera del Castell amb el seu puig més alt: el Roc de les Tres Creus (830 m.)

El 19-01-2008 s'obria aquesta via a la Serra de les Canals a càrrec dels amics bloggers Llorenç Vallès

Kutrescaladors

i d'en Pere Tutusaus

Pescador d'estels

des d'aleshores que tenia ganes d'apropar-m'hi però no acabava de trobar el dia...finalment aquest dilluns aprofitant que és festa a Sabadell i que el temps no és massa segur: la via és relativament curta i les reunions són rapelables, ens hi apropem.

El Josep senyalant la fletxa verda pintada a la carretera i que ens indica que anem bé!
Esmorzem a Ponts i d'allà cap a Oliana, abans de travessar el Segre, trenquem per la carretra de Les Anoves i la Mora Comtal, seguim direcció el camp de tir i on la carretera s'acosta més a la paret, en una recta deixem el cotxe en un bon i ampli aparcament; busco la pintada a la carretera i encara la hi trobo, tot i que ja descolorida.


Adherència al primer llarg, 5c.
Pujar a peu de via és fàcil seguint el corriol ja fet, però a l'arribar a la paret ens costa trobar el peu de via, tot és molt enbrossat i no hi ha camí fet, després de dubtar una mica ens decantem a l'esquerra ia cabem trobant el replà on comença. Sortosament és eixut! baixa aigua per tot arreu i pensàvem que encara pringaríem!
M'agrada començar les vies, amb el que m'hi poso: excursioneta fins al primer espit i anar buscant les millors regletes i peus a poc a poc, un petit vesper posa el punt d'emoció a la zona més tècnica...però el supero sense cap fiblada. Surto de la placa i ja per terreny més fàcil encaro l'entrada a la reunió.

Negociant les fines plaques, ja passat el tram més dur.

Ara és el torn del Josep, una sortida força dreta que s'ajeu ràpidament. El perdo de vista i sento que progressa lentament, de sobte un crit: alerta, Pedres!! li ha baixat una llastreta.
Aquest segon llarg el trobo exposat, les assegurances allunyen molt i la roca és dolenta, dolenta en aquest tram, potser ha estat el fet d'anar de segon, però deu n'hi dó l'alegria entre assegurances, la dificultat ho permet, però la roca...

Primera reunió i muret de sortida de la segona tirada.
Malgrat l'ensurt de l'esllavissada, la roca és molt adherent i les preses són bones, regletes petites, forats, còdols enganxats...estic disfrutant molt l'escalada.
Ara em torna a tocar, aquesta tercera tirada és la més ajaguda i poc mantinguda, però té la seva gràcia anar mirant de triar el millor pany de paret.

Entre les dues sabines comença la tercera tirada, gairebé una grimpada per arribar a la vertical paret de sortida. El Josep traïent el cap abans d'entrar a reunió.

A la còmoda reunió ens preparem per la part vertical de la via, ara li torna a tocar al Josep; un mur vertical equipat per fer en artificial o 7A díuen...ni ho probem i directament a tibar de cinta. Posem un moment l'estrep per a xapar la segona assegurança i ja el guardem, en A-0 es fa prou bé. Un regalim d'aigua sembla barrar-nos el pas, però sortosament la repisa de peus és eixuta! passat el flanqueig remuntem cap amunt i reunió.

Al quart llarg, un tram prou vertical i divertit, 7A o A-0.

La roca és bona i sòlida en aquest diedre vertical, però ni ho probo tot hi anar de segon, passades però les dues primeres xapes la cosa millora i puc seguir en lliure.

Pel mur de la dreta comença la cinquena tirada, exigent però divertida, la més maca de la via per mí.
Encaro el meu darrer llarg, 6b, A-0, xapo el primer bolt i no veig com continuar...cal anar derivant a dreta i esquerra segons les preses et demanen...divertit i tens...em desequilibro un pel i m'haig d'agafar d'una cinta...llàstima! continuo amunt i cada cop trobo millor presa, també allunya cada cop més el bolt...arribo a un pas delicat, tinc a sobre una calaixera amb molt mal aspecte, ni tocar-la! la via es decanta a l'esquerra passant per sobre un vell tronc de sabina i que aprofito per llaçar, resta un pas de decisió en flanqueig, la meva debilitat!!i xapo, buff! quin estress...però aquí no s'acaba la gresca, resta una excursió fins a la reunió, intento posar un friend i no m'en surto amb el que em concentro i amunt, l'entrada a la reunió és d'aquelles de sortir de la piscina, sort que hi ha bon canto!!


A l'espectacular penúltim llarg, vertical i mantingut!

Mentre sóc a la reunió, merda! comença a ploure, no haig de dir res, el Josep puja com una moto. Fa dies que temptem la sort i sembla que avui...però la cosa s'estronca i no arriba ni a mullar massa la pedra amb el que sembla que podrem continuar.

El cel fa estona que avisa, però no hi podem fer res, finalment tan sols ens ha refrescat les idees! La paret i tot és ben verd i gemat.

Ens esperem una mica per si torna a ploure, però sembla que podrem acabar. Es veu un llarg potent, vertical...

Al darrer llarg, d'inici a la vertical amb canvi de mur a la meitat que li dóna una estètica singular.

La sortida de la reunió és cap a la dreta per enfilar recte amunt de seguida, la roca no inspira confiança, però és sòlida i compacta; quan sembla que la cosa es complica la via canvia de direcció i va al mur de la dreta per un esperó una mica trencat i que es supera inicialment en tècnica de diedre per passar al final a la placa. Aquesta darrera tirada és molt ben assegurada.

Reunió cimera.
La Roca de les Tres Creus punt culminant de la Serra de les Canals.

El Pot registre i la magnífica panoràmica des del cim: La Serra de Sant Honorat a ponent i la Cinglera d'Esplovins sobre el pantà.

Restem una bona estona admirant el paisatge, la baixada per aquest vessant sembla factible, però caldria preveure un cotxe a l'altra banda, sinó la patejada seria de campionat! amb el que, tot i que no ens agrada rapelar les vies, cap allà anem.
Duem cordes de 50 mab el que calculem que els dos darrers llargs els podrem fer d'un vol i l'encertem, encara sobra corda, la resta d'un en un, fins a cinc n'haurem de fer i fins a cinc vegades haurem de vigilar la pluja sòlida...!

Del cimal de la via, la vall d'Oliana.
Els dos darrers llargs els enllacem en un sol ràpel.

La boira no ens acaba de deixar i encara ens ruixarà un cop a peu de via, ara rai!
Itinerari aproximat de la via.
Hem disfrutat molt aquesta via, personalment m'ha agradat molt, la roca hi és molt adherent, trencada i encrostada sí! però això encara et fa concentrar-t'he més! adherència en conglomerat i verticalitat...assegurances, res a dir, per mí fins i tot he trobat el segon llarg un pel exposat, sobretot per la qualitat de la pedra en aquell tram...felicitats al Llorenç i el Pere, a l'Antxi i la resta de companys/nyes que vau ajudar en l'obertura!