Vall d'Aosta. VACANCES.

Ens veurem passat l'Agost, Molt bon estiu a TOTHOM!

El Gruiere. Sant Llorenç del Munt. 10-07-2007

Amb molt de retard a causa de problemes amb Blogger que no em deixa baixar les imatges, comento aquesta tarda a la Soleïa de Sant Llorenç del Munt. Després de vàries anades al Diafragma i Sardineta de Baix, el cos ens demanava més "gresca" amb el que quedem amb el Pere per anar al sector Gruiere de la Soleïa, el Pere

PGB

també puja amb el Josep

Dies de Muntanya

i el Marcel.

El Pere emergint de la foscor de la via nº26











La zona és ple a vessar...no m'agrada escalar en zones així, però...comencem per una via de les poques assequibles que hi hà, la Pa i Trago V+/6a, nº 4 de les ressenyes.
L'obre el Pere sense problemes i seguidament la faig jo, ens agrada molt, no és la típica via de Sant Llorenç. Just baixar, arriba el Pere, el Josep i el Marcel.


El Pere a Punt vermell passada la dura entrada
Sortint de la via nº26, el començament té roca molt dolenta als peus, llavors millora i és una bona via.

Recollim cordes i anem al sector de la dreta, el Pere i companyia han ocupat la Punt Vermell amb el que anem a probar les de més a la dreta, hi ha dues vies assequibles, ens posem a la nº26; l'entrada és fotuda, de peus no hi ha res, és d'aquelles franges terroses tan lletges de Sant Llorenç...s'hi posa el Pere i s'ha de penjar per aconseguir sortir del flanqueig! llavors la resta és finot, amb passos llargs a bones preses, una bona via vaja, llàstima d'entrada que la desmereix. Al meu torn, intento l'entrada, però tampoc em surt, la resta l'encadeno no sense haber de treballar-la, no és fàcil.



Ja tenim lliure la Punt Vermell, l'entrada a la via és acrobàtica, amb preses "picades" ben amagades que permeten fer-la prou bé, una tibada per sortir del mur inicial i s'encara el diedre, és una via tècnica, amb bones preses, però que demana constància. El Pere se la treu molt bé, jo acabo les piles al darrer tram, quan has de deixar el diedre i tornar a la placa i no encadeno!
A mig diedre de la Punt Vermell

Croquis de les vies, tret de

Fernando

a qui li hem d'agrair la feina feta.

Pic de Rulhe. Arieja.Pirineu Oriental. 7 i 8 Juliol 2007

Pic de Rulhe 2.783m.

Aquest cap de setmana hem quedat per anar amb la colla de la

U.E.S.

a fer un Pic poc conegut de l'Arieja; toca entrenar les cames, que a les vacances anirem a la Vall d'Aosta, al campament del centre i tenim feina allà. Trobareu informació de la zona al butlletí nº208 de la revista

Vèrtex

, al llibre Crestas Pirenaicas d'en Pako Sànchez de l'editorial

Desnivel

i a

Pyrénées Rando

d'on he tret aquest croquis de la zona.

Croquis extret de la pàgina web Pyrénées Rando. Punt de sortida, Pla de les Peyres 1.696m.

Som una bona colla, el cim s'ho val, llàstima que és tan lluny, cal travessar el túnel de Pimorent, baixar cap a Acs les Termes i passat el trencall cap al Plateau de Bonascre i les seves pistes d'esquí de fons, seguir una pista llarguíssima indicacions a la carretera Refugi de Rulhe.









Refugi de Rulhe 2.180 m.



El camí cap al refugi és evident, passarem després d'una breu pujada per la cabana de pastors anomenada cabana de Garsan, on amb el refugi ja a la vista encarem un fort pendent que s'enfila en diagonal. Aquest refugi és privat i no hi val la tarja de federat! la mitja pensió surt per 30€.







Sopem a horari Francès un bon i abundós àpat



A França se sopa d'hora, ja ben satisfets surtim a veure la tempesta que s'ha congriat...un llamp ens cau al davant fent-nos un bon ensurt...poc després el vent s'endú la boirada restant una posta de sol de "cine" sembla ser que per la orientació del refugi, les postes de sol hi són famoses.
S'allunya la tempesta per deixar-nos una bella posta de sol.

Deixem passar una estona abans d'anar a dormir, el sopar ha estat abundant i tampoc és que hagim caminat massa, les boires desapareixen quedant un cel rogent que tenyeix els cims del voltant. Passem la "nit del lloro" uns energúmens s'estan fins a les tantes xerrant i bevent Vodka amb Coca-Cola...a quarts de dues el Bartomeu els avisa i sembla que es dónen per avisats...però llavors la tramuntana comença a bufar amb intensitat fent picar les finestres metàliques...quina nit!










Amb el cel ben ennuvolat comencem a pujar
Esmorzem a quarts de set, el cel és núvol i el vent porta un plugim empipador...l'esmorzar és una birria, com a gairebé tots els refugis, però amb paciencia anem untant les torradetes amb mantega i mirem de menjar sense gana, mentre a fora va millorant el temps, ja no plou i el vent ha baixat molt d'intensitat. Decidim anar amunt, la Magda es queda, no ens vol fer anar malament, encara està poc entrenada. Seguim el GR-10 deixant el refugi enrrera; abans d'arribar al coll de les Calmettes ens enfilem tot seguint fites cap a la dreta.














Sota l'aresta cimera, que flanquegem per la dreta



Seguint fites arribem a la base de la muntanya, veïem a la dreta unes canals terroses d'aspecte descompost i a l'esquerra un pendent herbós que sembla molt més segur; les fites ens duran cap a la canal herbosa on trobem un camí molt ben traçat i que facilita l'ascensió, cal vigilar amb les pedres, ja que quan se n'escapa alguna baixa rabent cap avall!











arribant a l'aresta final del primer cim
El Rulhe fa tres cims separats per una enforcadura que recorda a petita escala al Pedraforca. Uns quants pugem a una agulla per una variant força aèria, mentre, el Josep i l'Isidre per terreny més evident assoleixen l'altra punta! ens saludem mútuament.












Una de les tres puntes del Rulhe. La colla dalt del cim, falta l'Elisabet que és a l'altre punxaD'esquera a dreta:Jaume, Josep, Àngel, Antonia, Ramon V., Ramon C., Isidre, Montse, Bartomeu i Rosa.














Iniciant el descens després d'estar-nos una bona estona gaudint del cim

De baixada cada cop fa més bon dia, fins comença a fer calor, ens creuem amb una colla que comencen la pujada sota un bon sol, ja els planyo! Retrobem la Magda i cap avall, decidim fer una mica de volta tot passant vora els estanys de l'Estagnol continuant per la florida vall dels estagnols, que a l'hivern ha de ser ben plena de neu si jutgem pel tamany dels nerets que hi ha.
La plàcida i florida vall dels estagnols














La baixada ens porta altra cop a la Cabana de pastors de Garsan, aquí fa molta xafogor, s'enyora el ventet d'aquest matí. En poca estona i per camí molt ben marcat arribem als cotxes.
Al fons la Jassa de Pinet i la coma i vall de Varilles

Tornem al Diafragma, sector central. Sant Llorenç del Munt. 5-07-2007.

En Wolfgang entrant a la via "arborícola" Vè

Aquesta setmana puc tornar a sortir la tarda, quedem amb el Pere

Groinket

, la Gemma

La cuina de casa

, el Pep i el Wolfgang, que arribarà més tard, també hem quedat amb en Pere Cuyàs

Alçades, amor i odi

que ve amb el Marc i com amb el Josep Claramunt, avui aprofitarem per conei-xe'ns en persona.

Com que vaig deixar "deures" el dimarts i de la colla l'únic que ja hi havia estat era el Wolfgang, tornem a la mateixa zona.


















El Pep fent la via de més a l'esquerra, l'arborícola Vè. El Wolfgang a la següent, el V+ relliscós.

Comencem per la de més a l'esquerra un Vè que té la particularitat que t'has d'enfilar a una alzina per començar la via! Per ser només un cinquè em sorpren una mica, me l'haig de treballar, m'agrada! llàstima que és molt curta. La Gemma s'ha posat directament per feina i encara la Batvia esquerra que encadena sense ni suar, suar? tot i estar encarats a ponent el vent és fresquet i s'abriga amb un folre...en ple mes de Juliol! jo per escalfar una mica prefereixo seguir amb el V+ per així arribar "calent" als meus "deures".


















La Gemma després de polir-se la Batvia esquerra i centre, encara la dreta 6b


















Fent els "deures"; encadenant Batvia centre 6a+









El Pere concentrat en el seu "encadenament

Avui coneixedor de com les gasten aquestes vies em protegeixo els dits amb esparadrap. Avui sí!!! encadeno les dues. El Pere(Groinket) també triumfa. El Wolfgang encara no s'en surt, però a Batvia centre 6a+ encadena amb corda per dalt...ara no hi ha excusa, el proper dia l'encadenes.
El Pep també sucumbeix a Batvia esquerra, aquesta és una via que si no coneixes té trampa, tots hi hem caigut, vaja tots no, la Gemma i el Pere s'en surten a la primera. Disfruta a l'arborícola però, més Pirinenca.



















Fent la via nova de més a la dreta, un 6b segons el PGB, corroborat per la Gemma que l'encadena a vista. En Pere li fa un tast amb corda per davant.

Ens havíem trucat amb el Pere, ells han anat a la Sardineta de dalt i hem quedat que quan acabèssim, uns o altres, aniríem a trobar-nos; se'ns adelanten i ens vénen a saludar. En una setmana he conegut personalment a dos companys del món blogger, ha estat un plaer, llàstima que no vàrem poder xerrar gaire ja que nosaltres ja marxàvem. Ens queda per fer la via nova i la Gemma l'obre amb la corda del Pere, així nosaltres podrem marxar i els la deixarà muntada, sembla prou fina i desplomada, sobretot l'entrada, però a la Gemma li surt prou bé, és un bon 6b, però caldrà probar-la, ja que a la Gemma aquest grau se li queda petit i ho haurem de consensuar...amb més repeticions. Deixem el Pere i el Marc fent-li un "pegue", que et va semblar Pere? quin grau li donaries tú?


Una magnífica posta darrera l'Obac ens despedeix una bona tarda d'escalada i coneixen-ses

El Diafragma sector central. Sant Llorenç del Munt. 3-7-2007

Amb el bon gust de boca que ens va deixar la tarda passada, ens han quedat ganes de repetir, aquest dimarts he quedat amb el Wolfgang i amb l'amic blogger Josep Claramunt

Dies de Muntanya

per tornar a Sant Llorenç del Munt, concretament anirem al Diafragma.

El Josep i el Wolfgang al fons del Diafragma apunt de começar la via

El Josep ha escalat ja per aquí i ens decidim pel sector

central

on el grau és més repartit i l'equipament força bò pel que acostuma a la zona, agraeixo des d'aquí la feina feta pel Pere

Alçades, amor i odi

recopilant les vies de Sant Llorenç, d'on he tret la informació dels sectors.


















El Wolfgang a la via nº3 V+ amb un començament relliscós i potent! El Jaume a Batvia esquerra 6a

Comencem per un V+, la via de més a l'esquerra de la paret, és una zona molt humida que a l'hivern sempre deu ser molla, avui és ideal ja que amb la caloreta, aquí s'està molt bé; la dificultat es concentra en el mur inicial dret i amb poques i relliscoses preses i si no pregunteu-li al Josep...la fem tots tres i seguim per la Batvia esquerra un 6a punyetero com diria el Pere.

En Claramunt a Batvia esquerra 6a

A Sant Llorenç, com a tants llocs, el grau i la roca és peculiar, curiosament però aquest sector té una roca immillorable, plena de forats i amb bones però agresives preses, costa anar-hi a vista ja que tot sembla bò...això em va fer equivocar-me obrint la via i vaig haber de descansar, no encadenant! lliçó d'humilitat.



















El Josep al 6º i el Wolfgang al 6a+


Per acabar ens posem a la via següent, Batvia centre un 6a+, ben assegurada amb parabolts, comença més desplomada que l'anterior, però amb bona presa, per de cop desapareixer i tornar-se una escala de preses petites i peus minúsculs, més Montserratina, avui no és el meu dia i haig de descansar al darrer bolt amb la reunió als nassos...és més mantinguda que la que hem fet abans però sense un pas tan a bloc, potser més fàcil fins i tot...el plus no anirà al revés...o seran les dues 6a+?...

Ressenyes de la zona "by PGB"

Quan acabem els tres de fer les vies ens adonem que el sol ja s'amaga darrera Montserrat, pleguem el material i plàcidament cap a casa gaudint de la posta de sol i la companyia dels companys, el Wolfgang, un tot terreny més amant de la clàssica aventurera que de l'esportiva i el Josep, al que he conegut avui però que ja era com de casa a travers dels Blogs.

El Castell. Montserrat Sud. 1 de juliol 2007.

Des del Castell esquerra, la Proa i la Cova de l'arcada, amb el Torrent del tambor

Aquest diumenge he quedat amb el Pol i la Gemma, tocarà patir! la Gemma està molt forta hi anem a un sector "potent" El Castell; tot i que al sector esquerra i toca el sol, ens decidim per aquest costat ja que hi ha alguna via de grau més assequible que a la dreta, a més el dia ennuvolat, fa que s'hi estigui bé.
L'accés a la zona superior del sector esquerra és protegit amb una corda fixa

Comencem amb la que "a priori" és la més fàcil, la nº 18 Plasta 6a segons la guia de Montserrat sud, però 6b segons les actualitzacions d'

Ona Climb

, seguim amb Apaches 6b-6c a Ona Climb, l'encadena sense despentinar-se la Gemma, jo la faig en top-rope i gairebé l'encadeno, m'encallo al mateix punt que la Gemma, amb la diferència que ella ho resol bé i jo m'haig de penjar a mirar-m'ho.
El Pol i el Jaume a Plasta-Jordi Jardiner 6a/6b. La Gemma encadenant Apaches 6b/6c

El Pol es posa amb Abejorros 6a que a Ona Climb es diu Papa de romo 6a+, aquí el grau és més encertat el darrer, ens costa força encadenar-la, sobretot el pas de la balma i la immediata continuació per la placa, de passos molt fins.
La Gemma té ganes de més i es posa a Presos a la Calle 6c/7a; li surt brodada, fins i tot comenta que li ha costat menys que la Apaches, estava més concentrada diu!

Presos a la calle, vertical i elegant línia molt ben resolta per la Gemma. A la reunió cimera, al costat uns companys fan Comanches, un elegant i aeri esperó.
El Pol i el Jaume fent Papa de romo 6a+
Ara toca probar Indesitjable 6a+ segons la guia, però sembla que és més, en una anterior visita el Pol i la Gemma comenten que havien vist uns escalant aquesta via i que els va costar molt...amb reserves el Pol la começa, però per sortir de la balma no li veu color i baixa...ai,ai, ara ho provo jo i renoi!no hi ha manera i també em baixo...ens queda la Gemma, si posa i tranquilament supera el sostre!!!mentre diu que com a mínim és 6b i que lo difícil és abans de la reunió! A Ona climb ja surt com a 6b.

La Gemma traïent-nos "les castanyes" a Indesitjables, un 6b punyetero
Els companys que han pujat més tard deixen la via de l'esperó lliure i la probo, és molt maca i estètica, però sostingudeta, et va cansant sense ser difícil, a la darrera xapa erro la direcció i haig de fer un repòs! llàstima, quan la reprenc pel costat bo surt sense problemes. Comanches 6a+ a la guia i decotada a 6a a Ona Climb.










El Jaume a l'elegant esperó de Comanches 6a+/6a





Seqüència de la potent entrada, sense peus, de Pole-Pole 6c
Per acabar de petar-nos baixem a l'inici del sector on hi han obert vies noves, gairebé totes han estat reequipades amb parabolts, el sector es veu impressionant.
Aquí els deures són per la Gemma, jo i el Pol declinem...fer res mes, almenys de primer. La Pole-Pole es veu maca, amb una entrada potent però que li veig color, apa Gemma prova aquesta, és un 6c prou llarg 30 metrs, ressenyes a

Ona Climb

fet el pas d'entrada es va fent, una mica terrosa encara, quan és prop del sostre es posa a ploure i amb ganes! per sort la verticalitat de la paret fa que això no molesti la Gemma, nosaltres ens amaguem a la balma. Al tram final hi ha una assegurança que allunya i molt, en cas de caiguda seria dolenta ja que hi ha una repiseta una mica més avall...la Gemma s'ho pensa força, descansa sota la balma però finalment ho supera!!!!l'arribada a la reunió és fina i amb el cansament es fa duríssim. Com que jo ja plego decideixo intentar-la en top-Rope, a l'entrada s'ha de tibar i refiar-se dels peus en adherència, ho supero i poc a poc vaig equilibrant-me; arribo a sota la balma, hi ha un forat ple d'ossets, és una menjadora d'algún rapinyaire. supero la balma i agafao la presa bona, però ja no tinc forces, vaig pujant ajudat des de baix pel Pol fins que amb la reunió a tocar li dic que em baixi, que ja no pujo jo sinó que em puja ell!!!

















A Pole-Pole en ple esforç i acabant la tiradaEl Castell esquerra sector de baix