Els Graus, sector esquerra. Montserrat Sud. 25-02-2007

Aquest diumenge hem quedat una bona colla per anar a Collbató, anem a la zona dels Graus, a la que darrerament he fet vàries visites, però tan li fà ja que sempre queda feina per fer, avui probaré el grup de víes de més a l'esquerra.


Grup de vies que vàrem fer: 1. Rhinoceroscript V+. 2. Poma,Poma 6a+. 3.Tsunami sobre Bono V+







Panoràmiques "gentilesa d'

Ona Climb

Avui fa força vent i el sol aviat s'amagarà, tot i això es pot escalar prou bé. Hem coincidit el Pep i l'Anna, el LLuís, la Rosa i la Marina i el Pol i la Gemma. Amb tots ells hem compartit bones escalades i ara fèia força temps que no coincidíem.
Quan érem a punt de començar ve el Toni, que ja ha fet unes vies al Llençol en solitari, s'ha llevat més d'hora, i encara en farà alguna més.

El Pep, un gran coneixedor de Montserrat i Sant Llorenç del Munt, assegurant la Rosa

L'Anna amb la Marina, mentre la Rosa escala; el Lluís apunt d'assegurar-me.

La Rosa a Rhinoceroscript V+





El Pol i la Gemma i jo i el Lluís anem fent les víes de l'esquerra, jo començo amb Rhinoceroscrip, la Gemma amb Tsunami sobre bono, i les anem encadenant totes, la del mig Poma, poma és molt maca, amb un pas de tibar-li, però fet el pas és com les altres, bon canto i verticalitat, unes víes francament maques, llàstima que són curtes.
Ara anem una mica més amunt, jo tinc pendents el 6b i el 6c, que ja havia fet en top-rope, però ara tocava probar ja de primer, la Gemma les obre i encadena sense problemes...el Pol m'assegura, començo amb el 6b i al pas clau m'equivoco de ma i ja no sóc a temps de rectificar, m'haig de penjar, llàstima!ja que després la seqüència ha sortit, en baixant i sense esperar gaire li dic al Pol que vaig al 6c, aquest l'havia encadenat de segon, però de primer...deu n'hi dó! hi ha un xapatge amb un bloqueig de braç dret que no li trobo la manera, descanso i m'ho miro, es que s'ha de fer així, aconsegueixo colocar bé els peus i ara sí, aguanto el bloqueig i xapo, a la sortida m'en vaig massa a la dreta i haig de fer un altre repòs...que n'és de diferent anant de primer! però vaja, caldrà tornar a probar-ho ja que ha faltat poc
per l'encadene.

Jaume i Juanjo (un altre dia) fent el 6c

El dia s'està torçant, comença a fer molt vent, s'ha tapat i plovisqueja una mica, s'ha acabat per avui, marxo amb el Pep, l'Anna i el Lluís, la Rosa i la Marina cap a Collbató a fer una beguda, el Pol i la Gemma encara es queden una estona.
Encara he deixat per fer els dos V+ de darrera l'agulla del cinquentenari, una bona excusa per tornar-hi, també tinc deures pendents una mica més amunt, caldrà no deixar-ho gaire, abans la calor no faci impossible escalar aquí.


Els Graus tot baixant del Llençol. Foto Pere Carreras.

De la Mola al Montcau. Carenejant Sant Llorenç del Munt. 18-02-2007

Aquest cap de setmana finalment ha plogut, dissabte tot el dia i diumenge no pintava gaire bé, amb el que he decidit anar a córrer per Sant Llorenç del Munt, el dia s'aixecava esplendit, amb alguna nuvolada que fèia bonic, però a mida que m'acostava a Matadepera la Mola s'anava tapant...tenia poc temps, ja que havia de ser a les dotze a casa per veure la rua de Carnaval, on l'Elisenda hi participava. L'itinerari un clàssic pels que som de la zona, camí dels Monjos, Mola, Cova del Drac, carena del Pagès, Coll d'Eres, Montcau i tornar pel mateix camí; la gràcia d'aquest itinerari és que la Carena del Pagès presenta una camins agradables i pels que es pot córrer en molts trams.
Punta de les onze hores










Els Plecs de Llibre després de pujar la primera canal
A dos quarts de nou deixo el cotxe als dipòsits, sota la punta de les onze hores, i enfilo el camí dels monjos. Passo sota moltes víes d'escalada, la Camp, l'Estruch, la Clerc més a l'esquerra...entrant a la canal hi ha unes vies desplomades de grau elevat, on hi havia vist entrenar el Cèsar Sempere.

La boira ho ha tapat tot, una llàstima ja que volia veure si havia nevat gaire al Pirineu,i entre la boira i que anava amb el pet al cul no he fet cap foto, però com que la vista bé s'ho val, he tirat d'arxiu!

A mitja pujada, on s'agafa el trencall cap al camí de la Soleïa i les seves famoses víes, hi hà un petit "divertimento" que sempre passo per amenitzar la tantes vegades feta pujada a la Mola, els Vallesans, la Mola ens l'estimem molt!
És el pas de la Sardineta, una canal-escletxa que permet grimpar-la i que requereix una espatarrada com cal.


Seqüència del pas de "La Sardineta" i l'espatarrada

Fet aquest pas es careneja per anar a retrobar el Camí dels Monjos, just abans del camí que puja al Roc Colom.
La Mola ja és aprop, un tram de camí idíl.lic amb vistes a la Castellassa de Can Torres i el Pirineu al fons, això quan no hi boira és clar.


La Mola des del camí dels monjos
El Montcau vist des de la Mola

A la masoveria adosada al Monestir hi funciona un restaurant peculiar, ja que ho han de pujar tot amb mules, s'hi menja d'allò més bé, però avui no toca, que hem decidit que avui corríem...són les nou i sense aturar-me començo a baixar cap al Montcau.
La Cova del Drac, curiós monòlit on la llegenda diu hi vivia un Drac







El camí ara s'enfila, ara planeja, fins arribar prop dels Òbits on pugem una canal que ja ens deixarà en camí més fàcil, una darrera pujadeta i tot baixada fins sota el Montcau. Aquest tram és molt agradable car travessa un frondós alzinar.
El Coll d'Eres és el punt de partida per encarar la pujada al Montcau; fa força vent i la boira em mulla, però s'agraeix davant l'esforç de la pujada, uns quants relleixos i arribo a la bola cimera, no es veu res i sense aturar-me em disposo a baixar i tornar per on he vingut.
La taula d'orientació del Montcau un dia més clar. El Bages als nostres peus i el Pirineu al fons.












Baixant del Montcau faig una mandarina i una barreta energètica, vaig força bé de temps, però encara queda un bon tros...A tres quarts d'onze torno a ser a la Mola, ara no passaré pel pas de la Sardineta que no vull fer salat i finalment a les onze i cinc pujo al cotxe...no he pogut disfrutar gaire el paisatge, però he disfrutat amb la suada i a més he pogut anar a la "Rua" dutxat i tot!

L'itinerari seguit. El Mapa és el del Centre Excursionista de Terrassa 1:20.000

Gorro Frigi. Via del Carles. Montserrat 11-02-07

Panoràmica del Gorro i Magdalenes des de l'Elefant.

He tardat a poder publicar aquesta sortida ja que fins avui no m'han tingut l'ordenador, que s'havia penjat! ja torno a estar operatiu. Diumenge passat quedem amb el Josep per anar a Montserrat sense un objectiu massa definit, finalment i veïent la ventada i fred que fèia a baix al Monestir, decidim anar a fer un cafetó al Bar. Quan sortim fa el mateix vent i penso que el Gorro frigi és una bona opció en un dia com avui, el Josep no ho veu tan clar...enfilem les escales del pas dels francesos i pel plà dels ocells ens arribem a peu del Gorro tot fent una drecera salvatge a la seva altura. S'ens han afegit uns companys que trobem pel camí, són de Gombrèn, al Ripollès, i és la primera vegada que escalaran a Montserrat.
Triem la via del Carles, la dels spits verds que va entre l'Snoopy i l'Adrià.

El primer llarg
Començo jo el primer llarg, que agafem des del camí mateix, hi ha una reunió uns cinc metres més amunt, però com anem amb un 70 no patim, amb corda de 50 cal pujar a fer aquesta reunió, ja que la tirada sobrepassa els cinquanta metres llavors. Les assegurances allunyen tan que em costa trobar-les, fins i tot em desvio a l'esquerra on veig uns filferros, però ràpidament el Josep em treu del meu error i desgrimpo tornant a la vertical de la reunió, i és que la via del Carles va tot recte amunt. Els alejes no fan patir ja que hi ha unes preses fermíssimes tot i que comencen a estar "sobades".
La segona tirada té un mur vertical que dóna caracter a la via
Al Josep l'hi ha tocat el llarg "difícil", de sortida de la reunió, unes marques discretes de pintura verda, indiquen per on va la via, ja que aquí se n'ajunten vàries. Quan s'arriba al mur vertical, aquí els espits són més propers, la placa és tècnica i de colocació, i seguint la tònica de la via, les preses bones estan ja patinoses. La reunió és just a sobre d'on s'acaba el mur.
El llarg de sortida, una rampa i la balmeta final que s'agafa pel migLa tercera tirada és l'única que fa una mica de ziga-zaga, de sortida va cap a la dreta fins a una franja terrosa, superada la qual torna a l'esquerra i la vertical de la reunió de sota; va superant petites balmetes, amb excursió entre spit i spit.
Les reunions han estat reequipades amb algun parabolt, però amb plaquetes fermes i que tan sols permeten xapar-hi un mosquetó, llàstima!
L'última reunió és comuna a tres víes, però això no representa cap problema ja que està duplicada i és en un lloc còmode.
S'acaba la via per la verruga, el doblec del gorro frigi, en un parell de passos molt macos.
Els companys de Gombrèn ens fan la foto.

La Via del Carles ha estat una bona opció per escalar de manera relaxada, sense haber de tibar massa i sempre em deixa molt bon regust, va ser la meva primera via llarga i no he deixat de repetir-la de tan en tan. El descens del Gorro ara és un "luxe" han reequipat tot el descens amb cables i cadenes inox, ha quedat com una "ferrata". Per trobar-la, de la creu, mirant cap a Collbató aneu en direcció sud i a l'esquerra, hi ha fites. Se surt al coll entre la Magdalena superior i el Gorro.

Trompa de l'Elefant via GEDE. Sant Benet. Montserrat

Foto d'

ona climb

Aquest cap de setmana no tenia clar si sortiria, el Toni m'havia parlat de la GEDE a la Trompa de l'Elefant dimarts al gimnàs i em va fer gracia, però no n'estava del tot segur, volia descansar, però a la vegada la tentació era forta, finalment divendres truco al Toni amb la intenció que si ja ho tenia muntat, descansaria, però el Josep no podia sortir amb el que no va costar gens posar-nos d'acord. El Toni va portar tota la organització, ell ja havia fet aquesta via fa trenta anys! veieu la descripció detallada que en fa en el seu

blog del Toni

Aquesta tarda se m'ha espatllat el meu ordinador i l'he hagut de dur "al metge", les fotos doncs són manllevades del blog del Toni Aymamí, al que li agraeixo.
La descripció de l'ascensió és fantàstica la que fa el Toni, l'entorn d'aquesta escalada és meravellós, la Mòmia presidint l'entorn amb les seves vies mítiques, l'ermita de Sant Salvador, raconet idílic, un mar de boires als peus, però nosaltres gaudint d'un solet que s'agraeix.
Avui estreno en paret uns gats nous, uns miura de la sportiva, i em van prou bé, els posos a prova en les dues tirades que em toquen a mí, la segona i la tercera que es poden fer d'una tirada. Les assegurances fixes allunyen força i ja es veu que la gent s'ho va equipant a la fisura, poso alguns friends, que llavors retiro, ja que vaig escàs de cintes.
vaja amb el grau de clàsssica, la placa és ben polida de peus!
La reunió és penjada i hi bufa un ventent que hem deixa fred.

Arribant a la reunió, la placa tira enrrera i et vas fonent de braços, per sort de peus millora i et pots equilibrar a la placa. Un cap de buril permet posar-hi una plaqueta recuperable, i tot i que díuen que no cal, jo la xapo.

'arribada a la reunió és finota i si ha de posar "morro" tibant en bavaresa, m'ho penso una i altra vegada i finalment ho protegeixo amb un friend petit en un forat on abans si deuria posar un tac. Llavors tibo de la bavaresa i xapo reunió.
Aquesta és ben penjada i consta d'un parabolt i dos spits.
La continuació és un curt tram d'artificial molt ben equipat, amb els parabolts aprop i una sortida en lliure elegant. Aquesta tirada és molt curta, no et veus amb el company i per millorar la comunicació es fa reunió a sota del bosquet. El tram del bosquet és arborícola i arbustiu i trenca una mica la continuitat de la via, però en canvi permet una reunió comodíssima en unes alzines fermes, abans d'encarar el diedre final. Aquesta tirada és tota en autoprotecció, les peces fixes són de dubtosa confiança i cal complementar-les, el Toni flipa en aquest llarg, el sento xiular i fruir de la veticalitat i "aire" del tram. Jo el faig creuat, no tinc bones vibracions, el que fa que el darrer llarg el faci el Toni.
El descens el fem caminant per la bretxa que hi ha entre la Trompa i l'Elefant, que té una desgrimpada en la que cal anar atent, llavors una canal estreta en que et pots empotrar et deixa en una zona més còmoda i tan sols cal anar seguint algunes fites fins a peu de via.
Una escalada recomanable.