Remullada per agulles. 27-02-2010-

Des de Sant Pau vell, remullats com ànecs, però contents, amb la muralla d'agulles al darrera.

Avui ens hem mullat! refiats que els del temps l'errarien com és costum, hem enfilat de bon matí i amb un cel força net cap al Bruc on havíem quedat amb el Joan

Sisbemessenapren

.
El cel s'ha anat tapant i ja cau alguna goteta, però cap amunt. a Coll de Guirló veïem que de ponent s'acosta una boirada fosca i quan som a la canal del Cireres ja som ben molls. Davant l'evidència que avui, res de res, aprofitem per locallitzar el peu de via del que anem a fer i que tenim poc localitzat i el trobem! almenys ja hem adelantat feina per quan hi tornem!
Ja al cotxe saludem al Paco Guillamon, que amb molt bon humor es disposa a fer una caminada sota el plugim per trobar-se amb la seva colla, Cerdà i companyia, que ja són per allà dalt! malgrat els seus genolls i lesions, als seus 76 anys se'l veu ben il.lusionat! després de petar la xerrada una bona estona el deixem enfilant-se cap a Coll de Guirló.
Ens acomiadem també d'en Joan, malgrat no poder grimpar em passat una bona estona xerrant i trescant per agulles, un altre dia tornarem a quedar, ben segur!

Los lunes al sol. Serrat d'en Muntaner oest. Montserrat sud. 20-02-2010.

Una via tres estrelles!!!
Aquesta setmana havíem quedat els monitors del proper curs d'escalada per a fer una trobada i posar qüestions en comú. Donat que el temps de la setmana ha estat molt plujós, però per dissabte asseguren sol, fem cap a Collbató, al bar Muntanya on esmorzem i parlem de com ho organitzarem tot. Coincidim amb el grup dels "Puretas" i en Lluís Nadal, l'espurner! coneguts del mon blogger i que fins avui no havíem coincidit físicament.
Després d'una bona repassada al temari del curs anem a escalar una mica Als Graus, concretament a la Placa de la Poma on hi fem les tres vies que hi hà:
Gamarús Alegre 6a, Pinxos no morunos V+ i Atxís, txús 6a+. Dos dels companys han de marxar amb el que anem al cotxe i fem cap al Serrat d'en Muntaner.

Entrant al diedre que permet enfilar-se i col.locar-se a la placa de la dreta.

Amb l'Eduard i l'Ivan pugem cap a la base del Frare de Baix, hi ha gent a la paret est, però nosaltres anem al vessant oest on hi he fet vàries víes i n'hi ha una que fa temps tinc ullada: Los lunes al sol 90 mtrs 6b (6a obligat) són tres tirades, les dues primeres que tiben força i la darrera que sembla mes senzilla, ja està jo la primera, l'IVan la del mig i l'Eduard la darrera que té una xemeneïa com les d'abans!

En ple flanqueig i arribant al sostret. sota just acabant de superar el llabi.

Avui el vent ens la juga, ja que ve de ponent i la paret és oest, amb això no hi comptàvem! fem una ganyipada mentre acabem d'identificar la via, que primerament pensàvem que era l'ombra del vent, però la nostra és una mica més enllà.
Sense esparar massa començo la via, he agafat un estrep per si...comença molt divertida, un diedre protegit per un clau amb bagueto ronyós, m'enfilo a l'esquerra i quan sóc a l'alçada del primer bolt el xapo, llavors comença la gresca, un pas de decisió i a la placa, enganxat com una lapa...de moment es deixa fer, la via va decantant-se a la dreta, molt fina de mans i peus, m'haig d'aturar a mirar-m'ho i descansar. M'acosto al desplomet, vaig trobant presa i mica en mica m'aixeco, xapo l'assegurança de sobre el sostret i li tibo, ja hi soc! però quedo una mica pillat i torno a reposar...ara la paret s'ajeu una mica i baixa la dificultat. Han sortit tots els passos i m'ha faltat confiança per encadenar-lo, ara però, no m'ha calgut tibar de cap cinta! estic content.

Satisfets a la primera reunió. l'Ivan començant l'intens segon llarg.
Ens retrobem tots tres contents a la reunió! ha estat una tirada maquíssima, fina i tècnica, excel.lent! però ara en toca una altra que no és queda enrrera: 35 metres sostinguts en el 6a amb una sortida potent de 6b. La ressenya marca V+ però per mí del 6a no baixa.

Entrant al mur final de la segona tirada, intensa i fina i que no té res a envejar a la primera, de "10".
Ens estudiem les diferents maneres de sortir del 6b i finalment arribem a la conclusió que un peu a l'arbret és una bona manera, segur que també surt sense aquesta ajuda, però...vertical i mantingut, cal anar a poc a poc i estudiar bé la seqüència per evitar no encadenar, l'Ivan així ho fa, s'el veu disfrutar!

La reunió és al peu d'una gran sabina i ben penjada, la comunicació amb la cordada és fàcil.
Quan és el nostre torn, apreciem el perquè de la lentitud en la progressió, cal buscar bé la presa, no és evident; la paret és manté vertical i no dóna treva, tot i anar de segon m'haig d'esforçar per evitar penjar-me en alguns passos! Felicito l'Ivan per com s'ha treballat el llarg, intensísim!!

Des de la segona reunió, a vista d'ocell, l'Eduard progressant per l'esplèndid segon llarg

La segona reunió és ben penjada i per a dues persones no massa incòmoda, però per a tres castiga els peus...ja veïem el darrer llarg, una xemeneïa al fons que serà per l'Eduard, que això és "lo seu"!

El tercer llarg segueix la fissura recta amunt, per derivar a la dreta i sortir per la xemeneïa. L'Eduard començant.

Aquí la graduació baixa, però també la qualitat de la roca, amb el que no et pots relaxar! l'entrada a la xemeneïa és delicada i amb roca trencadissa, a més hi ha força molseta, sembla que aquest llarg es deu fer poc vista la qualitat dels dos anteriors.
Començant el flanqueig cap a la xemeneïa de sortida, amb roca delicada i bruta...!
Una vegada l'Eduard abasta la xemeneïa el veïem desapareixer, disfruta! fins i tot es deixa de xapar un bolt! Reunió.

Sortint de la xemeneïa amb ambient i vent.
La reunió és en una collada i fa un vent fred, fred...a sobre veig la reunió de la via veïna, l'Ombra del vent que fa servir aquest ràpel per baixar també. Dubtem si amb corda de 50 arribarem a la primera reunió i sí! encara sobren uns tres metres...
Espectacular ràpel que ens retorna al replà de la primera reunió.
En dos ràpels (corda de 50) som al terra, hem quedat molt contents de la via, exigent, ben assegurada tot i que cal apurar fins a 6a i divertida, comentem que potser el darrer llarg no es deu fer massa ja que es nota brut i a més perd la verticalitat i bona roca dels dos llargs anteriors...jo per la meva part m'ha agradat força.
Via molt recomanable, el grau de 6b crec que be més per la continuïtat, no té cap pas molt difícil i no ens ha de desanimar.

La paret s'ha tenyit del roig del sol ponent!

Ressenyes del vessant oest que trobareu al

Vèrtex nº 198

Totxo Animal. Els Graus. Collbató. Montserrat. 14-02-2010.

"Escalfant" a la via nº 19 (V) de la panoràmica d'els Graus.
Després del cap de setmana passat en que vàrem poder escalar amb temperatures tolerables, ja hi tornem a ser! com a recurs: Els Graus! pugem al Totxo animal on hi han obertes cinc vies noves almenys per mí (J Vidal 11-2008); fa força fred encara i hi bufa un ventet desagradable, amb el que girem cua i baixem a un racó arrecerat on ja havíem estat, però que ens permet matar el cuc, fem les vies 18, 19 i 20 de la Panoràmica d'

Ona Climb

.


Vessant esquerra del Totxo Animal amb la via Ratpenat Invertit (6a) muntada.
La temperatura ha pujat i malgrat el ventet la roca es troba calenta i tot! amb el que decidim tornar cap amunt. S'ens han adelantat un parell de companys que comencen pel costat dret del totxo, ambm el que nosaltres començarem per l'esquerra.
Fem Ratpenat Invertit un 6a atlètic que a vista em costa i m'haig de penjar, he errat l'entrada, llavors trobo la seqüència bona i tiro amunt sense problemes...deu n´hi dó com tiba! t'has de col.locar bé i si t'equivoques no perdona, una molt bona via, llàstima que és curta.

A Eriçó punxegut 6a+, amb un tram de bloqueig de dreta potent!
Ens agrada molt aquesta via i ens anima a fer la del costat que és un pel més dura, 6a+; la clau rau en xapar el tercer bolt i sortir-ne amb forces per superar-se d'una molt bona presa a la dreta i sortir del desplom. La resta sense més complicacions. També surt bé, però el xapatge passat el desplom agafo la cinta i xapo...bé no passa res, haurem de tornar a fer-les ben "netes" que valen la pena!
Ara el Josep i el Toni fan Toixò panxut (V) que els agrada força i encadenen! cap a la meitat cal mirar-s'ho ja que té un pas finot.
A Papallona assasina, un 6a no tan dur com l'anterior.
Per acabar probo Papallona assasina 6a nº 31 que sembla fina, però que m'acaba semblant fàcil comparat amb les seves veïnes de l'esquerra; la veritat és que és més plaquera i això s'em dóna millor que els desploms atlètics de les anteriors.

Panoràmica d'Els Graus que trobareu a Ona Climb.
Al final hem pogut acabar escalant amb millor temperatura que no ens esperàvem, les vies molt bones llàstima que síguin tan curtes.

Paret del Rumbau. Via Síoux connection. Alt Urgell. 07-02-2010.

Impressionant i vertical paret del Rumbau.
Finalment ha surtit el sol i hem pogut lligar caps per fer una escalada de paret. El dissabte vaig anar a esquiar amb la familia amb el que avui hem deixo portar: el Wolfgang deixa anar un seguit de propostes totes interessants però per a tots la millor és la via Síoux conecction a la paret de Rumbau al costat d'Oliana.
Avui conec a un company de la seva colla, el Joan Miquel amb el que farem cordada.

La primera tirada ja és divertida i et mostra com és la roca que trobarem.(foto Joan Miquel)
Per arribar-nos a peu de paret cal anar en direcció a l'Hostal Can Boix (Peramola) i quan sembla que entraràs a l'hotel a la dreta surt la pista que mena a l'ermita de Castell-Llebre. En l'únic eixamplament de la pista deixarem el cotxe; cal caminar una mica en direcció l'ermita i a l'esquerra ja veurem fites i un corriol que s'enfila tot dret cap a la paret que tenim a sobre.

A la primera reunió, en una còmoda balma.Foto Joan Miquel.
Ens repartim les tirades, jo em demano les dues primeres i els companys m'ho accepten, això són amics! i és que quan un és maniàtic...
Comença delicat, el terra i els primers metres són humits però a la que m'aixeco entro en una lleixa i ja entro en matèria: còdols grossos i forats, alguna regleta, però tot prou sòlid. Passat el tram vertical s'ajeu i empitjora la roca, però amb cura es passa bé. La reunió és a l'extrem esquerra d'un gran abalmat.

El segon llarg és prou mantingut amb passos atlètics i molt estètics.Foto Joan Miquel.

De moment l'aperitiu no ens ha escalfat gaire, ara comença la feina! la ressenya del Xavi (Alt Urgell) parla de 6b, 5c i 6a...començo amb molta precaució, de primer un flanqueig fàcil per enfilarte i refer el flanqueig, aquest pas és punyetero, mel miro i l'estudio i trobo com sol.lucionar-lo ole! ha sortit, cal dir que la roca de moment ens està sorprenent per la seva solidesa...uns quants passos d'equilibri però sempre trobant un bon canto quan més el necessites i amunt, poso a proba el bíceps que cal tibar i superar-se en alguns trams prou atlètics. l'entrada a la reunió és en flanqueig a la dreta, espectacularment aèria.

El Wolfgang disfrutant el llarg!

Aquesta segona reunió és ben penjada i no massa còmoda, clar que tenint en compte que totes les altres són comòdíssimes. Ara és el torn del Wolfgang, el tercer llarg és menys seriós, una rampa que va a una balma d'on s'aixeca una gran i vertical apret...vaja que aquí haurem d'apretar les dents!! la dificultat del llarg estriba més en el flanqueig a la reunió per terreny dubtós que altra cosa.

El tercer llarg és com de trancisió per encadenar els murs verticals.
Les reunions són totes a l'extrem esquerra de les plataformes i s'en surt sempre en flanqueig. La roca i el típus d'escalada recorda Collegats comentem.
Començant la quarta tirada, vertical, mantinguda i exigent, una obra mestra!foto Joan Miquel.
Després del llarg de "trancisió" ara cal esmolar els dits, que segons la ressenya del Xavi aquí 6a/6a+! el Wolfgang fa el flanqueig ammb decisió i aviat el perdem de vista, sel sent disfrutar i algún esbufec, però pausadament la corda es va escolant i...reunió. De segon el trobo dur, mantingut, d'anar buscant la posició, ara a la dreta, ara a l'esquerra i trobant bona presa quan cal, però el trobo molt mantingut fins i tot més que el segon! La roca no ens dóna cap problema, cal agrair-ho a la neteja de l'aperturista i de tots els repetidors que ens han precedit,a tots ells gràcies!
En Joan Miquel iniciant el flanqueig de la cinquena tirada, la més dura de la via.
Estem satisfets, de moment hem pogut encadenar tots els llargs i no em patit cap ensurt amb la roca!! el Wolfgang ja ha acabat la seva feina i li passa el relleu al Joan Miquel, l'hi ha tocat el tram d'artifo a priori el més dur, Ae,5c,6a.

La cinquena tirada demana atenció, aquí la roca ja no hi és tan bona i això fa que els estreps hi síguin útils, tot i que es pot forçar bé en lliure.

Si es fa en artifo els passos són molt llargs i cal enfilar-se a últims, en Joan Miquel però no té cap problema i mica en mica es va enfilant...com a bon company ens deixa bagues força llargues, que anant amb corda per dalt probarem de forçar els passos...i sí es pot anar fent i amb el Wolfgang aconseguim no treure l'estrep del talabard, gairebé surt en lliure, però cap al mig es posa molt fí i les preses són trencadisses encara amb el que cal tibar d'A-0 i fer algún repòs...arribem eufòrics a la reunió, ens ha costat menys del que pensàvem i per poc no encadenem també aquest llarg!

Entrant a la cinquena reunió després de superar el tram "difícil de la via. Eufòrics per la bellesa de l'escalada i com ens està anant!

Des d'aquí dalt la vista és impressionat, veïem tota la plana i l'embassament de Rialp que és ple a vessar...ara queden dues tiràdes on es perd la verticalitat i seriositat de la via. La sortida del sisè llarg però encara cal vigilar que no s'ha acabat encara.

A la sisena tirada només sortir cal superar una balmeta delicada i anar decantant-se a la dreta alluyant-nos de la vertical.
Cal no baixar la guardia ja que tot i que la dificultat baixa, també ho fa la qualitat de la roca i trobem trams amb pedres soltes. Si es vol baixar rapelant gairebé es poden deixar aquestes dues tirades, així s'evita arrossegar pedres avall i t'estalvies maniobres...però nosaltres volíem fer cim així seguim amunt!

A la cinquena reunió, un bonic mirador. La sisena i setena tirades són de tràmit per fer cim i poder baixar caminant.

Hem gaudit de valent aquesta escalada, sol i roca calenta i un ventet fred que tan sols ha bufat a estones i que ha fet que escalèssim amb el folre posat, ha estat un plaer gaudir de la roca calenta!! Les dues últimes tirades però ja éren a l'ombra i la pedra ha tornat a estar freda i arribant a la darrera reunió la roca es trobava humida i relliscosa...en Joan Miquel ens assegura mentre acabem de fer cim i retrobem el solet.
Espatarrant paisatge des del cim, al davant el pantà d'Oliana i el Pirineu a la dreta la Serra de les Canals i a l'esquerra estribacions de les Roques de Sant Honorat.

Foto de cim, aquell cim que sempre admirem quan passem amb el cotxe per Oliana i que sempre ens ha fet gràcia assolir...gràcies "Indi" per haver-nos-ho facilitat!

Resseyes de la via, la original d'en J.Vidal "Indi" i la d'en

Xavi bloc de l'alt Urgell

Hem quedat especialment satisfets d'aquesta via, anàvem temerosos per la qualitat de la roca i la veritat és que amb les repeticions que ha tingut s'ha anat netejant i per nosaltres no parlaríem de roca descomposta sinó de roca a vigilar...hem pogut forçar sense tenir cap ensurt, això sí, vigilant! i hem disfrutat molt. L'equipament és excel.lent, per no patir gens, les reunions molt còmodes exceptuant la segona que tampoc e spot dir que sigui incòmoda, però no ho és tan com les altres, el compromís és baix: reunions rapelables. Amb això però no vull dir que sigui una via fàcil eh!!! que cal escalar i als trams fàcils l'assegurança es lluny, no és una via d'iniciació! Però francament àltament recomanable. Esdevindrà ben segur una clàssica.
Gràcies a Joan Vidal "Indi" per la pencada monumental que va suposar obrir aquesta bella línia i també als repetidors que l'han anat "netejant".