Malanyeu desglaçat. Montse Curto i Neusnidó. Berguedà. 07-12-2010.

L'entorn de Malanyeu és màgic!
Després del fred i la neu, un corrent d'aire del sud s'ha cuidat d'espatllar les excel.lents condicions de neu del Pirineu...en pocs dies, som dimarts, hem passat de -7º a +8º...però a nosaltres ja ens està bé! amb el Wolfgang tornem a Malanyeu amb la intenció de fer dues vies: La Montse Curto i la Neusnidó són les triades.
Esplèndit segon llarg de la Montse Curto.
A l'obaga encara trobarem una mica de neu glaçada, però res a veure amb el fred de fa tres dies...ens costa trobar el peu de via de la Montse Curto, ens hem deixat la guia al cotxe i finalment truco al Joan (Sisbemesanapren) que ens orienta: "la trobareu abans d'arribar a la Carla s'en va a al Selva" ens diu i ja amb aquesta informació la localitzem! El primer llarg es veu lleig i trencat per alguna feixa...començo i seguint la millor roca m'en vaig cap a un bolt que hi ha enmig de la placa (és de la Via del Roc), a l'esquerra, llavors m'adono que a la dreta tinc la línia d'espits...res que un petit flanqueig no arregli i a més m'he estalviat un tram de canal que es veu trencat i herbós.
Ara és el torn del Wolfgang, s'enfila per la placa sempre en tendencia a la dreta fins gairebé dalt la reunió que puja tot recte. Entretinguda i agraïda amb ambient, molt maca!

La línia de la corda segueix el recorregut del darrer llarg, amb una placa final d'antologia.
Soc davant el darrer tram, dues plaques verticals i compactes que vèuen la seva continuïtat trencada per una feixa, llàstima.

Disfrutant la placa!

El primer mur és molt compacte, però amb uns forats agraïts i amb els espits ben aprop, que li trèuen emoció...tanmateix la següent placa, que de sota sembla esquerpa, es deixa fer i llegir prou be...aquí els espits allunyen mes, però és que les preses son molt bones fent disfrutar del gest! La reunió en un balconet privilegiat per acabar de fer agradable l'ascensió!
Satisfets rapelem la via i anem a buscar la Neusnidó, el peu de via és a l'esquerra de l'Stoc de Coc, trobareu un ressalt no massa atractiu que mena a una zona desplomada per on va la via, els bolts hi son ben visibles.
El Wolfgang no em dona opció, comença ell! que jo ja he disfrutat al darrer llarg de la Curto...al ressalt s'ha de vigilar amb la humitat car és a l'ombra, es va enfilant amb seguretat, però el desplom mantingut infla els braços i li cal un repòs...explorats els forats hi torna resolent molt bé la seqüència. Deixa enrrera una reunió per enfilar amunt per un tram mantingut en la vertical i amb les assegurances menys aprop.


Al potent primer llarg de la Neusnidó.
Munta reunió sobre una gran sabina. És el meu torn, ja he vist com s'ho treballava el company amb el que m'hi poso amb ganes, i poc a poc vaig resolent els passos, trobo reposos i aconsegueixo encadenar el llarg! però quedo cansat i se'm fa llarg el tram vertical per arribar a la reunió.

Lluitant amb el desplomet tot triant el forat bo!

La reunió és amb tres claus no massa fiables, sembla que és la de la via Sabinot Feréstec, la de la Neusnidó ha estat xafada, encara s'en poden veure els espàrrecs retorçats... a l'esquerra...
Passada la reunió opcional es manté la verticalitat però baixa la dificultat.
És el meu torn, veig un clau a la placa de l'esquerra i cap allà que m'enfilo, ara cap a unes plaques verticals fissurades amb dos ponts de roca a banda, escalada rara, rara, encalço una sabina i entro a una altra placa mantinguda amb les assegurances alegres...arribo amb dificultats a un pont de roca i llavors, cansat, veig força amunt el següent bolt...m'he petat en aquest tram i tot i que surto a buscar la xapa no m'atreveixo i desgrimpo...reposo i m'ho penso, però finalment li dic al Wolfgang que em baixi i ho probi ell!?!!

Al rar començament del segon llarg.

Amb la moral per terra arribo a la reunió, l'amic Wolfgang tibarà amunt fàcilment i en un moment crida reunió, està fort! torno a fer el llarg i reconec que podria haber posat alguna cosa per ajudar-me a pujar, quedava poc, però no en tenia ganes, ni tan sosl s'em va passar pel cap. El tram que quedava no era difícil però sí de potencia i avui ja no m'en queda amb el que quan em reuneixo amb el Wolfgang li donc un bon disgust: no vull continuar...baixem. D'entrada m'intenta convèncer, que si el que queda és maquíssim, que ja anirà ell davant...però quan s'em creuen els cables...trobo totes les excuses, algunes fonamentades eh! era tard, no estava disfrutant, ja tornarem a gaudir-la...vaja que en un ràpel som baix

Ressenyes de les vies a agrair a

l'Eduard (Escalatroncs)

i al

Joan (Sisbemesanapren)

i a en

Francesc Sunyol

La veritat que m'ha sabut greu, però prefereixo no acabar la via de "paquet" per així poder tornar-hi motivat i preparat per disfrutar-la de tú a tú, tan sols em sap greu pel Wolfgang, però ja sap que aquesta li dec!

Malanyeu glaçat. Via Stoc de Coc/Monges Mascles. Berguedà. 04-12-2010.

Malgrat la neu i el fred, acabarem escalant prou bé!
El dissabte del pont, enmig de l'onada de fred busquem un lloc on puguem escalar, i on no sinó a Malanyeu? amb el Joan i el seu fill, el Guillem enfilem l'eix del Berguedà...el termòmetre del cotxe cada cop va més avall...-4º,-5º,-6º i entrant a Malanyeu -7º! ens adonem que de la xemeneïa de Can Anglada surt fum amb el que ens adrecem cap allà. Hi passarem una bona estona esmorzant, no tenim pressa, la paret encara és a l'ombra...

Fent temps mentre s'escalfa la pedra.
De Berga en amunt ho trobem tot nevat i la carretera d'accés al poble sinó hagués estat netejada avui hagués estat impossible, sortosament la paret és neta. Ben abrigats comencem el patinós camí, la neu és ben glaçada i la baixada esdevé curiosa...travessem el rierol i acostant-nos a la paret desapareix la neu, de calor no gaire...encara farem temps per ajudar a que el sol ens escalfi la paret.
El fred a les mans fa una mica més dur l'assequible primer llarg.
Qui em coneix ja sap que m'agrada començar, sovint aquesta "mania" fa que no em toquin les tirades més maques...avui amés em trobo que la pedra és força freda i els dits els costa reaccionar, potser per això o potser pel típus d'escalada tècnica de Malanyeu, no trobo tan fàcil el llarg com el seu grau sembla indicar...ja amb els dits calents munto reunió, per cert, molt ben equipada. Aprofito la sabina per recolzar-hi l'esquena aconseguint així mes espai pels companys.

Reunió molt ben equipada. Un pare vigilant!!
Mentre els recupero em vaig mirant el següent llarg, llarguíssim !! i ben equipat, penso que és ideal pel Guillem i així li comento al seu pare. El Joan ho veu bé, però abans li recorda al Guillem el muntatge de la reunió...que no fa massa que li vàrem donar el curset d'iniciació. El Joan l'assegura amatent, amb la responsabilitat paternal...fa il.lusió veure com s'espabilen, aviat ens tibarà a tots.

El segon llarg és la tirada estrella! deixem que el Guillem s'hi baralli!!

Comença molt bé, a poc a poc i col.locant-se, però els metres van carregant els braços i la responsabilitat pesa, s'ha de penjar a mirar-s'ho, les darreres xapes es fan dures, la corda pesa i també la responsabilitat...Reunió! Ara és el nostre torn, surt primer el Joan. Aconseguim l'encadenament, però sí que cal prendre-s'ho amb calma sí! el grau és mantingut i no dóna treva.

Incòmoda i freda segona reunió.
Mirem de passar-ne via, ja que la instal.lació és a l'ombra i per tres és incòmoda, a mes de ben penjada com l'anterior. Una grimpada per roca delicada i surtim a un bosc penjat del que ens decantem a l'esquerra per situar-nos sota l'esperó de la via Monges Mascles; a la placa de l'esquerra veïem la reunió de l'Stoc de Coc.

El Joan disfrutant de l'estètic esperó per on va la Monges Mascles.

Amb el fred d'avui la veritat que no convidava a les finures del darrer llarg de la nostra via i la temptació de la Monges Mascles és alta: un esperó vertical, llarg i mantingut que ens farà xalar!! Ara li toca al Joan que en un moment és a la reunió cimera, ha anat tan ràpid que quan és el meu torn m'adono que no és tan senzill com semblava, bravo Joan! com en l'anterior pany de paret la tècnica, el buscar bons peus i anar tastant els forats és la clau per no patir i poder disfrutar de valent.
El bosc manté el seu caràcter hivernal.
Ja tots tres dalt, decidim baixar rapelant, avui la carena és ben gelada i donat que no portem grampons...un primer ràpel ens deixa a la freda segona reunió, d'allà, tot i anar amb 60's ens sembla que no s'arriba a baix i encara en farem un altre a la primera R. Pel que he llegit en altres blogs sembla que sí que arriben les cordes...però davant el dubte vam preferir no arriscar-nos.

Paisatge de postal, increible després d'haber fruit de la roca calenta, vaja tèbia més aviat.
La temperatura continua sent freda durant tot el dia no ha fos gens i el camí de tornada el farem enmig de la neu encara; al cotxe, al sol, estem a 5º i només entrar a l'ombra a 1º...llàstima que l'entrada de vent del sud ho va espatllar en pocs dies, ja que el dimarts següent tornem i ens trobem a 8º positius i gens de neu!

Ressenyes, la primera la trobareu al bar ca l'Anglada i la segona al blog de l'Eduard

Escalatroncs

Una via per disfrutar de la roca de Malanyeu, vertical, ben assegurada, tècnica, en un entorn de postal.

Pa de Quilo a la Serra de Sant Joan. Cingle del repetidor. Alt Urgell. 13-11-2010.

L'extensa Serra de Sant Joan, sector del Repetidor; la nostra via va per la dreta del pany de paret.
Fa un parell de setmanes, quan encara el fred no s'havia fet tan viu, vaig quedar amb el Joan i el Guillem per anar a la Serra de Sant Joan, fèia temps, des que vaig anar a la Jaume Casellas, que tenia ganes d'anar-hi, els companys sempre me n'havien explicat les seves excel.lencies: tranquilitat, bellesa i víes "divertides"...Finalment anirem mes colla: el germa del Joan, el Xavi, i l'Olga ens acompanyaran.
Fem parada per esmorzar a Cal Thaussà d'on ens arribem a Organyà per seguir l'estreta carretera cap a Montanissell i d'allà cap a les antenes, deixant el cotxe passat un revolt a l'esquerra, tenim la paret força aprop i amés a peu de carretera ja veïem alguna fita. Una altra opció és de Coll de Nargó agafar la carretera cap a Isona i abans d'arribar al poble de Boixols trencar a la dreta i així fem menys pista.

Superat el tram vertical, al divertit diedre.
Ens costa una mica trobar el peu de via, seguim fites però les perdem i acabem massa a l'esquerra, veïem uns espits en una placa amb desploms i estem apunt de posar-nos-hi, però dubtem, no s'adiu gens amb la ressenya...cal anar força a la dreta per sota uns desploms fins que aquests s'acaben; enmig d'una boixeda trobem la fisura vertical per on comença la via, al seu peu una gran vigueta de ferro que deuria baixar quan construïen les torres dels repetidors...!!
Passant a la placa de l'esquerra, on ja cal mirar-s'ho.
Com que anem cinc i el Xavi anirà sense casc, sembla ser que no el fa servir mai??, comencen ell i l'Olga. D?entrada el primer espit és força amunt i cal fer uns passos de finura fins a poder col.locar-se al diedre on la dificultat baixa, sembla ser que abans hi havia un merlet d'on si podia penjar un estrep, però la veritat és que no cal i surt en lliure.

Deixant enrrera el pas clau: deixar la sabina enrrera i col.locar-se a la placa penjada!
Del diedre cap passar a la placa de l'esquerra, amb bona presa ens arribem sota una gran sabina que haurem de superar per mirar d'entrar a l'altra placa de la dreta, aquest és el pas més finot i compromès, impresiona mes aviat! la resta ja baixa la dificultat i per plaques amb bona presa surts a una rampa amb molta pedra solta fins a muntar una còmoda reunió.

L'Olga al "pas" de la segona tirada (la resta és una grimpada).
La primera reunió és un gran replà, se surt a l'esquerra per terrent trencat fins arribar a un muret protegit amb una expansió i s'ha acabat, la resta és una grimpada on has de vigilar on t'agafes...mirto amunt i veig un bosc tupit!! collons per on va això ara? sortosament veig els companys a la reunió. Ells han "rapat" i s'han posat per la dreta d'un gran arbre, havent d'arrossegar la corda en un llarg flanqueig a l'esquerra, la via passa per l'esquerra del gran pim trobarem un pitó en un ressalt i ja caminant fins a la reunió, també còmoda però ara ja amb més ambient. Continua el tercer llarg per unes plaques fisurades, el primer bolt és força amunt, es pot protegir, però l'abundancia de bones preses no t'ho demana. La sortida tira una mica enrrera i aquí sí que poso un Àlien en una fisura que sembla feta extrés per això! Superat el ressalt, rostollet altra vegada...per om anar? per unes plaques que resten sense vegetació m'enfilo a la reunió on el Xavi ja ha començat i l'Olga l'assegura.

El Joan al divertit flanqueig del quart llarg, més espectacular que difícil.

Ens hem repartit la via amb el Joan, per mí els tres primers i ell acaba la resta, no he triat massa bé, excepte el primer que és molt maco, els dos següents afluixen molt...però són el preu a pagar per a disfrutar a partir d'ara! Comença la quarta tirada amb un flanqueig molt estètic i que es va fent aeri; a l'alçada de l'assegurança cal anar amunt i enfilar-se en un punt on canviarem de vessant, pas molt divertit!!
El Xavi a l'espectacular pas de canvi de vessant.
Per unes plaques verticals assolim la reunió. La cinquena tirada comença flanquejant a l'esquerra per enfilar-se per un diedre-fisura vertical amb molt bona presa, atlètic i agraït, passat aquest mur afluixa fins la propera reunió, on comença la disfrutada.

Diedre tècnic de la cinquena tirada.

El Pedraforca pel vessant de Gòsol.

Curiós diedre del que has de passar a la placa, el Joan treballant-s'ho!
Som sota el Pa de Quilo, magnífica Sabina que dóna nom a la via.
Aquesta reunió també és còmoda i al davant tenim un diedre perfecte, amb roca adherent i cantelluda, l'assegurança és a la placa de la dreta força amunt, amb el que t'has de treballar el diedre, al fons d'aquest es pot posar un friend si es vol.

Ja a la placa resseguim el "Pa" per unes canaleres fantàstiques que recorden el Pedraforca! algunes escletxes permeten acompletar l'assegurament. Deixem enrrera la gran Sabina per enfilar-nos a un mur on gràcies a unes molt bones preses surt mes fàcil del que sembla des de baix. Cal vigilar amb el fregament ja que aquí la via fa una ziga-zaga molt marcada per superar els sostres.

Superada la curiosa sabina que dóna nom a la via, entrem en un flanqueig curiós on cal vigilar amb les cordes per evitar el fregament.
Una disfrutada aquest llarg, cal vigilar amb l'entrada a la darrera reunió ja que és una feixa amb molta pedra solta. Ara tenim al davant el mur de sortida, ben vertical i amb una bavaresa delicada...6b+ en lliure però no obligat.

El Guillem traïent en lliure el 6b+ del darrer llarg!
El Xavi s'el treu sense ni bufar, al seu torn el Joan és apunt d'encadenar, però el xapatge del segon bolt és compromés i prefereix no arriscar, una caiguda et deixa de peus a la feixa! una baga per posar el pèu resol el prpoblema i llavors no s'ha acabat no! que continua molt fí en flanqueig a la dreta, unes preses invertides ajuden a col.locar-s'hi.

Als blocs de la reunió cimera.
El Guillem ho proba de treure en lliure i s'en surt! enhorabona, jo també ho probo, però em cal una tibada de cinta...La reunió cimera és en uns blocs fragmentats, sòlids però...d'aquí caminant fins la carena, on amb sorpresa trobem restes de neu per tot el vessant nord.
Del cim estant, gaudint del paisatge de l'Alt Urgell.
Estem sols, avui al Cingle del repetidor no hi havia ningú, almenys no els hem vist ni escoltat...quina tranquilitat; al fons el Pirineu ja és nevat!

Al repetidor, satisfets després d'haber disfrutat amb la via.

Tram de desgrimpada relliscosa si es baixa per les línies d'alta tensió, s'estalvia força temps!
Per baixar, es pot fer seguint la pista, llarguíssima, o fer-ho per l'esquerra seguint la línia d'alta tensió, si ho feu així passareu per un avenc d'immensa boca, la Bòfia dels Prats, amb diferents pous que baixen fins als -42m.
Aquesta drecera que ressegueix el tallafocs fet per a les línies de corrent és relliscós i sovint ple de neu, desestimeu aquesta opció si n'hi ha força ja que cap al final cal fer una desgrimpada de tercer on no s'hi val a badar, amb neu millor no posar-s'hi o fer algun ràpel.

Panoràmiques de la paret i del camí d'accés a peu de via.
Després d'una estona de pista trobem el cotxe, admirem la paret i ens entretenim a seguir l'itinerari de la via, s'aprecia des d'aquí l'immens "Pa de Quilo" i el diedre de sortida. Una via molt distreta, ben assegurada, amb moltes possibilitats d'acompletar aquest si es vol i malgrat alguns llargs poc atractius, la bellesa d'altres fa que globalment sigui una via recomanable, almenys nosaltres en vam sortir molt satisfets.

Bones i molt treballades ressenyes que podreu trobar als blogs del

Xavi (Alt Urgell)

i de

'Edunz(Roca i Neu)

i de

Madteam