Francesc Sardans al Timbaler del Bruc. Montserrat sud.

El Timbaler del Bruc amb una cordada al primer llarg de la Francesc Sardans.
Aquest hivern no plou, ni neva! però de fred...deu n'hi dó, el 18 de desembre bufa un vent del nord ben empipador i amb el Josep pesem que a la Francesc Sardans del Timbaler hi estarem arrecerats; la via ha estat molt repetida i avui serà una bona opció. De l'aparcament del Vermell seguim en direcció a les vies d'esportiva fins trobar una gran fita, anem a l'esquerra enfilant cap el visible Timbaler, no té pèrdua. Tot apropant-nos ja veïem que no estarem sols...
El Josep a la interessant primera tirada, on cal apretar els dits!

Ja a peu de via hem de fer cua, aprofito per anar a mirar on comença la via Ivan, que es veu molt maca. Avui el Josep, que fa molts dies que no escala, no s'enfada gens perquè comenci: és una mica brut fins entrar a la placa, però res a veure amb elq ue m'havia explicat el Toni i havia llegit, ara el pas de cordades ha deixat la roca en molt bones condicions!
Una escalada de finura, d'anar-se col.locant, plaquera, amb les assegurances ben posades, hi disfruto. Del darrer bolt una excursioneta fins la reunió.
La cordada que ens precedeix a la primera reunió tot començant el flanqueig del segon llarg.

Estètic flanqueig a la segona tirada.
Munto reunió i recupero el Josep, es ressent, tot pujant, d'unes molèsties a l'espatlla i arriba prou fotut! li dic de baixar, però prefereix continuar, em deixa la via per mí. Un flanqueig horitzontal senzill et porta a enfilar-te a un esperó descompost, que sembla t'hagi de caure tot a sobre...allà haig de tibar fort, una relliscada del peu em fa quedar-me penjat! renoi si que m'ho he agafat malament...em recoloco i una tibada d'una pedreta clau i surto de l'esperó arribant caminat a la reunió, atenció amb les pedretes!
Còmoda segona reunió, al fons treballant-se el potent tercer llarg.

A les reunions vaig trobant-me la companya de l'altra cordada i li faig fotos, de la Garriga em comenta que són. Aquest llarg és força dur, per arribar al primer pitó cal atenció ja que una relliscada i t'embardisses a la canal! ara per placa, ara en diedre vaig resolent-ho; passo a la placa de la dreta on unes preses boníssimes permeten anar a xapar el bolt del pany de paret clau: ben vertical i amb començament desplomadet...

Al pas clau, passar del diedre a la placa!
M'ho miro força i no li veig la manera amb el que tibo d'A-0, peus molt minsos i preses bones però que cal força, i d'això darrerament en vaig escàs...ara almenys no em cal trèure els estreps i de cinta a cinta m'en vaig sortint.

Última reunió, també còmoda, sota la bola cimera.
Penso que el Josep patirà avui i li deixo les cintes ben llargues perquè no hagi de tibar gaire, quan arriba em comenta que ha pujat amb un sol braç del mal que li fa!!!
però el veig animat i li proposo que acabi la via, el darrer llarg és curt però net, no vaja hi ha un pitó, però és molt a la dreta, en una fisura terrosa molt dsesavinent, la roca et demana anar recta amunt.

Sortim recte amunt aprofitant els bons còdols que ens proporciona la paret, tirada neta.

Un merlet de llibre assegura la sortida i llavors amunt vigilant, pot posar un micro i el sento que ja és dalt, fantàstic! que aquí bufa i m'estic refredant.

Contents i gelats dalt del Timbaler, aquí el vent del nord es nota! El Gerro amb la seva "nansa" característica.
Del cim estant veig el sector esquerra del Vermell, sembla la plaça Catalunya! la gent en màniga curta que allà baix el vent no es nota i el sol hi toca de ple...
nosaltres plegem trastos i anem a cercar el camí de baixada, priemr carenejant per flanquejar a buscar la canal que ve del Gerro, prou evident i marcat.

Ressenya dels germans Masó que podem trobar a

La Noche del Loro

Personalment la via m'ha agradat, ben trobada i amb millor roca que no m'esperava, una bona opció per matins d'hivern. Recomanable si us agrada l'estil dels germans Masó.

Cap d'any de Pícnic al Serrat dels Monjos. Montserrat sud.

Estudiant el curiós primer llarg.
Per acabar l'any, aquest dissabte decidim anar a la Píc Nic amb el Toni; amb aquesta via hi tenia un petit "gafe" poc després que fós oberta pel mestre Ballart i en Koki Gassiot hi vàrem anar amb el meu amic Pep Graells, un altre mestre! però vam pecar d'innocents ja que la ressenya parlava de via equipada i llavors ens hi vàrema costar únicament amb cintes...no vàrem passar més enllà del primer espit...força anys més tard amb el Josep ens decídirem a anar-hi però un vent gelat i el dia ennuvolat va fer que canvièssim els plans!! No ha estat fins avui que no m'he n'he sortit i pels pels!!!

Enfilant la primera placa abans d'entrar als diedres.
No massa d'hora anem a fer un cafè al Bar Muntanya i a l'entrar saludem el Jordi, Bon dia, bon dia...on aneu? fem quatre paraules, les justes i acordem d'anar plegats, ell s'ha quedat penjat. De l'aparcament de l'àrea d'esbarjo La Salut enfilem cap a les coves del Salnitre per anara buscar el camí que ressegueix els peus de vies, el Jordi ens presenta la seva via Alba Oi? que es veu prou maca, feina per un altre dia, segur.
Arribem a peu de via i ens preparem per començar, avui em demano el primer llarg, i mentre m'equipo, el Toni es troba malament, fins i tot ha de vomitar...cometa que no pujarà, li dic que tranquil, que ja li passarà, que segur que quan arribi a la primera reunió ja es troba bé.
Un bloc emprenyador de superar i amb la roca no massa franca em farà suar!

La primera tirada és " rostollera", amb no massa bona roca, però també divertida i atlètica. La primera dificultat la trobo a superar un tram barrat per un gran bloc, que em costa de saber com superar...llavors és més senzill fins entrar al diedre, força vertical i amb bona roca. El trobo potent el diedre, a més m'haig d'entretenir a protegir-lo, tot el que hi posis queda de conya!! sort.

Ja al diedre vertical on la qualitat de la roca és millor, tot i començar a patinar una mica.

L'acabament del diedre demana un pas atlètic i surto a una rampa on un pitó retorçat protegeix el darrer ressalt abans de la reunió. Estic molt content, he disfrutat, però tinc la sensació que he anat molt lent, em sap greu pels companys, però ha valgut la pena després de tants anys d'anar-li al darrera.
El Toni em confirma que no pujarà, amb el que començo a recuperar el Jordi, amb el que farem cordada per primera vegada.
Des de la còmoda primera reunió assegurant el Jordi.
No me n'adono que ja el tinc sortint del diedre, es nota que ja ha fet la via vàries vegades! Ara és el seu torn, surt a buscar la llastra i flanqueja pel mig de la vegetació a buscar el seu perfil dret.

Assegurant el flanqueig d'entrada a la placa i gaudint dels forats de la mateixa.

A estones el perdo de vista, per tornar a controlar-lo quan entra de ple a la placa, mentre el Toni ens fa un reportatge fotogràfic de luxe!! tot canviant de lloc per a poder agafar les millors vistes.

La darrera assegurança allunya força, però la qualitat de la roca és immillorable.

El noto concentrat acostant-se al darrer espit, i és que no n'hi ha per menys, tot i la bona roca, l'assegurança allunya i el tram és força vertical; tanmateix quan més a la dreta anem millor presa. Ara toca flanquejar de cop a l'esquerra per entrar a la reunió, també força còmoda.
Sant Salvador de les Espases i el Llobregat des del Serrat.

El tercer llarg, el més exigent! requereix unes bones espatarrades.


Gaudeixo recuperant el llarg, trobo rar el pas d'entrada a la placa, a l'inici, però llavors la resta és fantàstic. A la reunió mentre vaig agafant material miro de reüll el que m'espera: renoi que n'és de dret això i quina entrada!! si, sí, només sortir cal posar-s'hi a totes i tibar per guanyar el ressalt, llavors ja en diedre més suau anar amunt a buscar un pitó. El xapo i a l'esquerra, amunt, però que força amunt un trist i solitari espit...és el pas de la via!! d'entrada no li veig el color, però és questió d'anar-ho provant, m'agafo del pitó per arribar a xapar i d'aquí amunt! sí si amunt, això voldria, però no m'hi veig, sort que duc el camalot del tres i l'entaforo tan amunt com puc, passo cinta i cap avall a descansar de l'espit i a mirar-s'ho...ho veig però no m'atreveixo...finalment una tibada em permet agafar una bona presa lateral a la dreta i pujo peus...no hi ha retorn, sort que a mesura que entro al diedre les preses milloren i finalment m'assec a una banda amb la reunió al davant, ja és meva!

Estudiant el "pas" on no hi regalen res!!
Munto reunió, la tercera, que també és comodíssima, un balconet amb vistes! veig el Toni que s'afarta a fer fotos, llàstima de no poder pujar, hauria disfrutat!!
Recupero el Jordi, ell ja s'ho coneix i veig que passa per la placa de l'esquerra en contes de per l'empotrament...

Entrant a la reunió després de treballar de valent.
Una cordada a la veïna Millenium, són l'Edunz

(Roca i Neu)

i els seus companys
Al costat veig una cordada en una via i ens saludem, els hi faig fotos ja que des d'on sóc es veu molt maca la via que fan. Per casualitat i llegint els blogs veig qui són i els passo les fotos.
A l'estètic esperó de la darrera tirada i disfrutant a les plaques de sortida.

Ens resta un últim llarg, és practicament desequipat, però es veu senzill, comença per un esperó molt estètic amb bona roca, al capdamunt és fàcil autoprotegir-se, el Jordi ara flanqueja a l'esquerra per enllaçar amb unes plaques que ens deixaran a la carena cimera, abans troba l'únic pitó que pot xapar sense problemes, l'hauran canviat?

Reunió!
El veig progressar tranquilament, tot posant alguna ssegurança aquí i allà. Una salutació des la reunió m'avisa que aviat em toca.
Què bonic aquest tram, bona roca, passos variats, moltes possibilitats d'autoprotecció...un bon i tranquil acabament que em deixa amb un molt bon regust!

Reunió de sortida. Els "culpables"
Anem a buscar l'espectacular ràpel, el Toni és a baix esperant-nos. Ens retrobem i marxem plegats a fer una beguda, he disfrutat molt i li comento que hi tornarem i aleshores jo no començaré.
El Jordi fa tard i ens acomiadem d'ell, ha estat una casualitat la trobada, però ens ho hem passat molt bé plegats, segur que repetim!

Ressenyes que trobarem al

Balcó de la Lluna

i al blog de l'Eduard

Escalatroncs

Una via de la factoria Ballart que et fa treballar, no és difícil, però l'escàs equipament, fàcilment completable al gust! li dóna caràcter. Molt recomanable, però aneu-hi ben "armats".