El Panta de Sant Llorenç de Montgai des de la paret de la Formiguera
Ens hagués anat millor ser quatre cursetistes, però no ha pogut ser, el Manel fa cordada amb el David i jo aniré amb l'Elisabet i la Mireïa; elles faran la seva cordada, i jo pujaré primer restant a la reunió. D'entrada al primer llarg fem algunes pràctiques d'abandonament i repassem dubtes, introduïm el nus cabestany (ballestrinque)per anclar-nos a la reunió.
Les dues cordades a peu de paret
A la primera reunió, esperant la cordada.
El Manel i el David són a la via Garrets-Eusebi, la seva reunió és una mica més alta i menys còmoda que la nostra.
El David muntant la primera reunió, una mica més amunt que la nostra
La Martinetti es pot fer en quatre llargs, però el segon és molt curt amb el que empalmem els dos en un, la tirada llavors és espectacular, ja que el que seria el tercer llarg és força vertical i mantingut, l'entrada a la reunió és curiosa.
El Manel al segon llarg assegurat pel David
L'Elisabet començant la segona tirada, força llarga i mantinguda
Ben atenta a la placa, força tècnica i amb les assegurances justes.
Concentració extrema al flanqueig abans de la reunió, un passatge espectacular i molt bonic de la Martinetti
A la reunió, hem de planificar com la instal.lem, qui sortirà primer, com hem de recollir la corda, en resum anticipar-nos al que haurem de fer per així evitar pèrdues de temps, a més aquí ja no estem tan còmodes.
La mireïa recuperant el llarg
Sense gens de fred al flanqueig, i ben concentrada!
La Cordada a la segona reunió, que tremolin les parets que faran feina!
El Manel a la via del costat.
El darrer llarg ens guarda un regalet, un pas de V+ amb l'assegurança una mica lluny, passat aquest la dificultat baixa una mica i ens permet disfrutar d'una petita bavaresa fins i tot. A la via del costat la dificultat és potser més mantinguda, així com la verticalitat, però amb bones preses. El David és l'encarregat de fer-la i s'en surt prou bé, lluitant-la! De la meva cordada, ara és el torn de la Mireïa, que ha pujat freda el segon llarg i amb no massa bones vibracions...però s'encara al llarg, que cal dir-ho és sever, l'alçada, la finura...i el va traïent, fins li cal recular, ja que ha xapat malalment una cinta.
La darrera tirada és ben vertical i sostinguda, el David se la treballa molt bé.
Emergint del darrer llarg!
Arribant a la reunió cimera. Nosaltres no la xapem i ens anem a la dels ràpels.
El Manel disfrutant del primer ràpel
Aprofitem fins que s'ens fa de nit, plegarem les cordes a les fosques, i encara ens han quedat coses a practicar, ho deixem per diumenge que seguirem matxacant!
Impressionant cova a un extrem de la paret de l'Ós, si us hi fixeu hi ha dues persones que hi escalaven.
Ha estat una jornada molt intensa, tan que ens ha passat el temps volant, i hem arribat al cotxe de nit! i és que l'interès i les ganes de tots tres ha estat "BRUTAL" com diria el Manel...
Si voleu una ressenya la podeu trobar a: