dissabte, 23 de juny del 2012

Màgic Line. Montserrat Gorros.

La Màgic Line puja rectilinia per la cara est
La darrera tarda de maig quedem amb el Toni per fer la Màgic Line al Gorro, aquesta és una via que sempre havia volgut fer, però el seu equipament amb força aire me n'apartava; darrerament sembla que el meu "coco" s'està acostumant a escalar prescindint de les xapes amb el que ens decidim.
Després d'una entrada potent gaudint de la roca.
Sempre m'havia fixat en el forat per on comença aquesta via, una entrada agosarada i desafiant, ben assegurada i on cal tibar de bons cantells, que comencen a estar relliscosos, però! t'agafa en fred i cal apretar, és un pas a bloc on cal apretar per xapar el segon espit, llavors ja surts més tranquilament de la balma i a navegar tot cercant els rovellats espits, abans de la reunió es tornar a posar més dret, però la roca és bona i no pateixes.
Verticalitat i bona roca a la segona tirada.
El següent llarg es veu força dret, però amb bons totxets que sobresurten de la paret talment una escala...el Toni es va enfilant amb precaució i amb goig troba un espit que no havia vist, d'aquest a cercar el que ja tenia controlat i poc després el perdo de vista, la paret tomba cap a la reunió. Recupero aquesta tirada fruïnt de la roca i la verticalitat; ara em toca el tercer llarg, és comú amb la Badalona i m'agrada que m'hagi tocat ja que quan vàrem fer la li va tocar al Toni: quan comença la gresca la via és molt ben assegurada, però em costa entrar sota la placa, una invertida ajuda a colocar-se i ja aleshores, ben posicionat, ja tot és mes senzill.
El quart llarg sorpren al Toni que es desvia per l'Snoopi
Arribem al llarg clau de la via, el Toni no veu massa clar per on va, no duem ressenya, però sembla que anem be, surt a l'esquerra a buscar una gran balma que deixa a l'esquerra per enfilkar-se sobre un tram trencat, tot ell prou espectacular, aquí veu a la dreta un espit i es desvia cap a ell, li cal fer un pas prou espèctacular per continuar amunt, abans l'aviso que em sembla que s'envà de la via, però no hi som a temps...no troba res fins la reunió, posant un parell d'Àliens d'aquells de tranquilitzar el cap més que res! Quan recupero em vaig fixant que efectivament ens hem desviat, veig uns espits a l'esperó recta amunt d'on s'ha desviat...ves, un altre dia hi tornarem.
Burins i espits a les reunions que be mereixeríen una renovació.
Fent el darrer llarg que encara la berruga final pel dret, magnífic!
Som sota la berruga final, estic content ja que aquesta línia tot i haber errat en l'anterior llarg, sembla ser que vam anar per l'Snoopi, m'ha agradat molt. Al davant tinc la berruga, m'hi acosto i l'encaro per on encara mai l'havia afrontat, em sembla una línia amb una lògica espatarrant i amb millor roca, espectacular també, el que em costa més una vegada a la placa és continuar amunt, però amb calma i posicionant el cos vaig trobant bone spreses que fan oblidar que el darrer erspit és força avall...veig una fisura i col.loco un bon Àlien, llavors m'adono que uns metres més amunt hi ha un espit! escalada plaent fins el cim on la fresca de la tarda em rep content.
Dalt el cim gaudint del grup de Sant Benet.
He pujat el Gorro per gairebé tots els costats, recordo quan amb l'amic Xavi Àlamo vàrem fer la via del Carles, el meu primer cop dalt de Gorros, havíem pujat per les escales del funicular de Sant Joan abans que l'engeguessin...quina il.lusió...avui no és la mateixa, però gairebé... Ressenyes de l'Eduard,



  • Escalatroncs
  • i original dels autors de la via. Una via agosarada, que encara les dificultas pel dret, sense embuts, recomanable, però a la que cal anar-hi amb el cap fred i el grau assolit, els seus rovellats espits i les seves ballarines plaquetes no aguantarien una sacada de ben segur!! Tanmateix hi tornaré que ens cal arreglar l'errada de la quarta tirada i així acabar d'assaborir aquesta línia.

    dilluns, 18 de juny del 2012

    Baga total a la paret de primavera. Alt Urgell.

    La Corona de Rei un endemisme botànic de gran vàlua, ens acompanyarà tota la paret!
    Quan el setembre de 2010 en Marcel Millet i Xavi Bonatti van obrir aquesta via, ens hi vàrem fixar de seguida, l'acurada ressenya del Xavi (Alt Urgell) ens hi va ajudar, així un mes després ja érem amb el Toni repetint-la, però la vam trobar molla i ens vam desanimar sota el setè llarg, abandonant...no ha estat fins aquest dissabte que hi he pogut tornar; l'Eduard que no l'havia fet s'hi engresca de seguida, l'Ivan finalment no ens pot acompanyar, amb el que cap a Fígols falta gent.
    Fem a l'ensamble les tres primeres tirades, per entrar ja en "matèria"
    Abans d'entrar a Fígols trobem un revolt a esquerres que travessa un torrent, just abans hi ha un caminet de terra amb una bassa d'aigua a la dreta, just fer la primera pujada; trobem que la vegetació ha tapat força el camí i amés trobem força cotxes ja a l'aparcament...l'hem d'aparcar en un petit camp...per un altre cop millor deixar el cotxe a la carretera penso...xerrem amb els companys que trobem, van a l'esperó Xelo Bam, nosaltres pensem, estarem sols. Just al tercer revolt a esquerres surt un corriol per tartera que flanqueja a buscar l'evident canal-torrent per on comença la via, i oh! sorpres, hi ha gent enfilant-s'hi ja.
    L'Eduard ha d'esperar sota el primer muret a que surtin els companys.
    Amb l'avantatge de conèixer la primera meitat de la via i que avui és ben seca, fem els tres primers llargs a l'ensamble, atrapant els companys quan ells comencen la quarta tirada, la primera on ja s'escala.
    Divertit flanqueig de la cinquena tirada.
    Ens haurem d'esperar una mica a que els companys de Badalona, són tres, surtin de la reunió, per enfilar la primera tirada propiament dita, la quarta. L'Eduard disfruta amb les fondes i cantelludes nanses que s'hi va trobant. Començo ara jo el cinquè flanqueig trencat per anar a buscar unes plaques d'adherència amb bústies intercalades, que ara sí, amb la paret eixuta, són una disfrutada.
    El sisè llarg ja demana fixar-s'hi, l'Eduard entrant al diedre.
    Avui com que l'Eduard no ha fet la via, li deixo els llargs que jo havia fet de primer l'anterior vegada, així ara s'enfila per la sisena tirada que comença vertical amb un flanqueig que si no el saps llegir be, pot ser delicat; flanqueja per sota la llastra per entrar al diedre relliscós, això ja és escalar em comenta!
    Recuperant la setena tirada, on les dificultats es concentren a l'inici.
    Bé, ja som on vàrem baixar, m'ha tocat el primer sisè, content de tenir la paret ben seca encaro el setè larg on el que em costa més és la sortida d'un muret que hi ha just sobre la reunió, passos d'equilibri i adherència, que amb fè acaben sortint, una disfrutada vaja! no vull ni pensar com hauríem patit amb tots aquests pans de terra xops...
    Després d'un vuitè de trancisió, el novè s'enfila i comença un flanqueig "divertit"
    Ara és el torn de l'Eduard, estic de fàbula recolzat a la ferma alzina, veïent com el company fa el vuitè llarg inici en adherència tombada per anar derivant a la dreta per fer reunió en un replanet ben còmode. Ara sembla que disfrutarem, el novè llarg s'enfila per unes plaques adherents amb mans d'escàndol, preses fondes i cantelludes, on disfrutes tibant! l'entrada a la reunió és una mica rara però sempre molt ben assegurada.
    Desèna tirada, que malament si no us agraden els flanquejos!
    És el torn de l'Eduard, la desena tirada! malament si no us agraden els flanquejos, però es pot anar tranquil ja que és molt ben assegurat; aquí gaudeixo buscant les preses i els peus millors per a no patir gens, ara, això sí, amb ambient garantit, una tirada rara però molt ben trobada, millor no la trobeu humida però!
    Els voltants d'Organyà, encara ben verds!
    L'onzè llarg comença amb una bavaresa ajaguda, quan s'acaba cal enfilar dret al mur del costat per sortir ja per terreny senzill fins a un bosquet on trobo la reunió d'un bolt i diversos ponts de roca, sortosament a l'ombra. Dotzè llarg de trancisió, on els abundants ponts de roca serveixen mes per marcar la via que per assegurar-s'hi, no cal.
    El tretzè i catorzè llargs són una disfrutada d'adherència ben trobada.
    Tretzena tirada, tornem a escalar, plaques ajagudes d'adherència intercalades amb bons forats i millors peus, mentre asseguro l'Eduard tenim un bon ensurt, el company que està fent el darrer llarg arrenca un bloc de bon tamany!! per sort la via en aquest punt es decanta a la dreta, uff!!! Catorzena tirada més del mateix, una disfrutada, aquestes dues tirades es poden enllaçar, però com que anem amb cordes de 50...
    Emergint de la cirereta de la via, vertical i atlètica!
    Quinzè llarg això s'acaba! llàstima, però no en marxarem pas amb gust de poc no! que aquí el mur es redreça fins a la verticalitat absoluta i la via ambmestratge va a buscar-ne les seves febleses: flanqueig ascendet a la dreta per una vegada en materia, travessia horitzontal espectacular, aquí no sé llegir el pas clau i m'engrapo de la cinta exprés...un tram trencat, on el company ha fet baixar el topi i sortida espectacular pel costat d'una sabina, uns metres de grimpada i rteunió cimera, llàstima de no haber muntat la reunió just al cingle, ja que ens perdrem les evolucions del company.
    Reunió cimera i ben satisfets amb la feina feta!. 
    L'Eduard es baralla amb la sabina acabant la tirada, està content i jo també, ara fèia dies que no coincidíem i ens ho hem passat molt bé
    Tot baixant la paret de primavera ens delecta amb Orquídees.
    Aquest cop espero que trobar el sender de baixada no serà tan complicat com quan vam fer l'esperó Xelo-Bam, gairebé ens va costar més baixar que fer la via!! veig la sortida de l'esperó i el tram de pujada que vam fer sota un sol de justícia, aquest cop som al cim i davant tenim els cimals de la Narieda sud, tan sols ens cal seguir cap al pla del davant per terreny obert, sense entrar en el bosc i aviat trobem restes de sender que es van definint finsa fer-se un marcat corriol, corriol que seguirem fins a una fondalada on a l'esquerra trobarem unes grans fites i ara ja cap avall per un sender, ara sí molt ben marcat que ens deixa a la pista.
    Una cordada a l'esperó Xelo-Bam.
    Ressenya de l'amic Xavi

  • Alt Urgell
  • Una via molt ben trobada i força sanejada després de dos anys de la seva obertura, l'hem disfrutada i el fet de que la paret fos ben eixuta ens l'ha fet gaudir, dolça en el seu grau, només té dues tirades on et fa suar el setè i el darrer també remarcable el flanqueig, més espectacular que difícil. Ara haurem de conèixer la seva veïna via Llorenç/Joan que vàrem veure fer a una cordada; sembla que no està tan "acabada" encara com la Baga, ja que els vàrem sentir rondinar força! caldrà anar-hi mentalitzats, ja que la línia es veu molt agosarada.

    divendres, 8 de juny del 2012

    UES a l'esperó de les Orenetes. Cinglera d'Esplovins. Alt Urgell.

    Curta però intensa aproximació a la base de l'Esperó de les Orenetes
    Fa molt de temps que amb el Toni dèiem d'anar a la via UES a l'esperó de les Orenetes, però sempre sortien entrebancs, que si la calor, que si el fred, que si és molt llarga....quan la teníem apunt, les lesions....vaja que semblava que no la faríem mai! ha estat però finalment aquest dissabte 26 de maig que malgrat la caloreta ens hi hem posat. Com a soci de tota la vida de la UES, Unió Excursionista Sabadell, no podia deixar d'anar-hi; aquesta via la va obrir l'Antonio Garcia Picazo amb l'Òscar Medel en resposta a la petició que li va fer l'Eduard, de la junta de l'entitat i bon amic, per commemorar el centenari de la UES. Aquest dimecres després de veure la pel.lícula Pirates, l'Antonio ens comenta que la va començar a obrir tot sol, demanant la col.laboració de l'Òscar Medel per acabar-la.
    S'ens han adelantat dues cordades!
    Fem cas al Guardiola i sortim de Sabadell ben d'hora, ben d'hora, deixem el cotxe abans de travessar el segon túnel, a l'aparcament de la Ferrata, per agafar els trastos i travessar la foradada fins a l'entrada del túnel de l'Obaga Negra on a la dreta direcció Andorra trobem la carretera vella, a un aparcament ben gran ja hi ha un cotxe, atenció que a l'entrada ja avisa que és prohibit circular-hi! sovint posen multes....passat l'aparcament trobem una fressa que entra a una canal, anirem trobant fites. És d'hora i encara no toca el sol, però la pujada és forta i arribem ben suats a peu de via. Davant nostre dues cordades, sebla que han dormit aquí!! mentre ens preparem per començar saludem una altra cordada que fan la UESMAP del D.Hita: és el Pep Vila amb qui vaig coincidir fa anys en un curs de l'ECAM.
    El Toni al primer pas en que cal mirar-s'ho de la quarta tirada.
    Les dues cordades que ens precedeixen són de Terrassa, Rubi i Castellar, m'espero que síguin força amunt per començar, un muret redreçat per començar i un llarg flanqueig ascendent a l'esquerra, on els bolts ajuden a saber cap on has d'anar; abans d'entrar a a reunió un tram aeri amb roca a controlar, aquí coincideixo amb el company del Pep que s'ha currat el 6c+ sense ni suar!! compartim reunió. Ara li toca al Toni, la sortida és el més bonic, més espectacular que res i llavors anar flanquejant sense complicacions. Torna a ser el meu torn, més flanqueig amb algun muret marcat per una assegurança, sort, ja que sinó no sabria pas per on anar...de moment molt rostoll. Quart llarg, això ja comença a canviar, e sposa més dret i la roca no és del tot "fiable" un bolt assegura un mur on trobem les primeres dificultats, aquí cal mirar-s'ho. Continuem amb la tendència a flanquejar a l'esquerra encara. Cinquena tirada, ara el tema canvia una mica, em cal flanquejar a la dreta superant petites plaques amb roca adherent; davant d'un mur em cal flanquejar a dreta per entrar aun diedre obert i ara altra cop a l'esquerra fins la reunió, també còmoda com totes fins ara.
    Sisè llarg, amb millor roca que no sembla!
    Altra cop el Toni, tornem a derivar a l'esquerra, terreny trencat amb ressalts, ben protegits, però on ja escalem més, una gran Alzina ens indica la direcció, superada aquesta la reunió uns metres més amunt, al sol, a l'hivern es deu agraïr, avui... Som apunt d'arribar a la feixa que trenca la paret, em resta un curt llarg, surto per un mur a la dreta per entrar en una feixa horitzontal, l'encaro per on em sembla menys trencat, no trobo assegurances, després des de la reunió veig que hauria d'haber anat més a l'esquerra!
    El Pep Vila a la UES MAP
    Fa molt bon dia, algunes boires, que de moment no espanten i sortosament bufa un vent fresc que ens ajuda a sentir-nos a la glòria! PLeguem cordes i ens calcem les sabatilles, per fressa marcada caminem cap a la paret que tenim al davant, ens caldrà enfilar-nos una mica per travessar l'esponerosa boscúria mirant de no baixar massa fins a trobar la paret, aleshores resseguir-la fins a trobar l'esperó que vèïem. Som a l'ombra i hi fa una bona fresca, tot just ha començat a pujar una de les cordades precedents amb el que aprofitem per fer una mossegada i beure força.

    Tranquil vuitè llarg, per un esperó molt estètic.
    El tarannà de la paret aquí canvia completament, el cercle que ens tanca la vertical es veu potent i mantingut...he llegit que aquí cal donar el "do de pit" i que fins i tot la part ha rebutjat a força cordades...vaig avisat i amb la moral alta. Després d'una horeta de tranquilitat, per fí el Toni pot començar la vuitena tirada, comença tranquila per un marcat diedre que es va redreçant, quan es tanca cal passar a la placa de l'esquerra amb uns passos molt estètics i aleshores per placa compacta entrar a reunió, però li caldrà esperar una estona a que es descongestioni.
    Després d'una llarga espera el Toni va a buscar el diedre.
    Vertiginós cercle que superarem a la segona mitat.
    Mentre asseguro em vaig fixant amb el següent llarg, on veig que caldrà treballar-hi. Disfruto mentre recupero aquesta tirada, molt ben trobada i tranquila pel que ens espera...
    El Toni fent cua per entrar a la reunió.
    Començo el novè llarg, aquí s'endureix el caràcter de la via.
    Novè llargestic frisant per començar, però m'haig d'esperar, mentre aconsellem al company de la cordada que tenim al davant, no ha fet servir mai erls estreps i està una mica neguitós, però s'en surt prou be! Començo, uns passos en lliure molt vertical i aeri, amb molt bona presa de mans i entro a la fissura, tinc apunt els estreps que no em vull cremar, però tibant de cintes m'en vaig sortint. Al capdamunt em caldrà un pas d'estrep per xapar l'última assegurança i fer l'entrada a reunió, força espectacular ja que et demana derivar a l'esquerra ben be sobre la timba!
    El Toni, enfastiguejat de tan esperar....amb la cara paga!
    Molt content per com me n'he sortit aviso el Toni que ja em pot deixar, a la reunió tot just ha sortit el primer de corda i l'amic que hem animat l'està assegurant, m'entretinc ajudant-lo a donar corda al company i quan és el seu torn li refresco el tema dels estreps, animant-lo, que s'el veu molt tens, aprofito per demanar-li que em deixi dues cintes passades per les primeres assegurances, que això segur li agradarà al Toni. El sento rondinar a la reunió de sota, fa gairebé una hora que és penjat esperant per continuar....fa molt sol i el vent ha afluixat. Quan ja el veig, amb la cara paga...s'ha rostit com un polastre i a sobre solet a la reunió...jo almenys m'he entretingut
    Començant l'artificial després d'uns passos taquicàrdics.
    Quan ens reunim, el Toni està malament, mig marejat per la calor, però és un home dur i el fet que tingui les dues cintes posades l'esperona a continuar. La sortida és punyetera i el flanqueig rar i finot, s'en surt prou be i ja és a l'artifo, això ja és nostre, l'artificial no serà problema! i així és, ràpipdament el perdo de vista i m'avisa que ja puc pujar.
    El Toni es refà a l'ombra de la còmoda desena reunió.
    L'ombreta de la desena reunió el refà, amés torna a bufar la fresca. Deu n´hi do amb el començament abans d'agafar l'artifo! les veig cuadrades. No m'hi mato i tibo de cinta i cap a l'artifo que ara em toca disfrutar....vaja això díuen però cinquanta metres de verticalitat mantinguda mai han estat el meu fort...
    Entrant a l'onzena reunió, després d'una tirada mantinguda i exigent.
    Onzè llarg faig un glop abans de començar, renoi que be s'està aquí, vols dir que me n'haig d'anar? 6B o AO, com t'ho diré...m'enfilo a la sabina i d'aquí ja xapo i en unes dignes tibades entro a la feina: diedres de llibre, flanquejos Vilanovins, molt d'aire, les assegurances on cal, tot i que cap a la meitat amb les piles començant a flaquejar, poso un àlien. De tan en tan forats d'escàndol, entremig alguna finura i més diedre vertical i tècnic, res fora de mida, però que em van macant! acabo les darreres assegurances reposant penjat de la fifi. Al darrer aviso al Toni, ei! que surto ja cap a reunió amb l'èpica de qui veu que ha superat el repte i que ara ja res ens aturarà!
    Flanqueig d'equilibri que porta a un esperó potent, per disfrutar.
    El Toni disfruta molt la tirada estrella, s'ho afaga amb molta calma, acaronant la pedra i gaudint els gairebé 50 mmetres de plaques i diedres verticals, ja el tinc a la vista, el veig be i això m'anima. No s'ho pensa gaire i comença el dotze llarg és rarot, primer a la dreta a buscar un bolt per flanquejar per sobre la reunió per anar a buscar un diedre pel que el veig allunyar-se. El sento des de la reunió content, Jaume, quin llarg! ja veuràs...i sí, d'entrada el flanqueig no l'encaro bé i em costa, punyeta, això d'anar de segon no em prova...i és que no é senzill no, el diedre va superant ressalts que demanen atenció, que, com havia llegit, això no està fet encara!
    Llarg pels supersticiosos, amb "regalet" al mig!
    Tretzè llarg,m'ha tocat! surto d ela reunió ara cap a la dreta per enfilar per placa cap a un diedre que es va posant vertical a la vegada que llis...renoi, amés l'¡assegurança lluny...recordo que en algun lloc s'hi posava un Càmalot i com que el duc li poso, això m'asserena per anar per la placa de l'esquerra a buscar l'assegurança, potser és el pas més dur, de grau, de la via, 6a?. passat aquest punt la cosa millora i per terrasses cada cop més senzilles entro a la reunió, també molt còmoda, com t'ho vas currar Antonio!!
    Penúltima tirada on tampoc si val a badar! potser és que les forces ja ens han abandonat!
    Mentre recupero el Toni em miro la seguent tirada, un flanqueig fàcil porta a un mur que intueixo des d'aquí, es veu potent... Quan el Toni és a la reunió li proposo de fer-lo jo, estic animat, apart de fos, i ell torna a estar atabalat per la calor, no ens ho pensem i m'hi poso, Catorzè llarg tram selvàtic inicial per entrar al diedre, un altre diedre vertical i finot, vaig cansat i amb poques idees ja, vull sortir! entro massa pel fons del diedre i em costa abastar la sabina de sortida, aquí tornaré a posar un friend; el Toni després m'explica que en diedre es fèia molt be. Engrapada la branca descendetnt de la Sabina de sortida, m'hi enfilo i s'acaba....em resten uns murets ajaguts i una entrada terrossa i arbustiva a la reunió, que en altres condicions potser m'hauríen semblat desagradables, avui ni me n'he adonat.
    Còmoda i polsosa darrera reunió, un balconet amb vistes.
    La darrera reunió! una branca de sabina fa de sofà, la balma d'unbrella i un gran finestral amb vistes al pantà...em relaxo mentre recupero el Toni.
    Darrers metres abans de cim!!! el darrer llarg un regalet
    Quinzè llarg sortida de reunió arbustiva, altra cop a l'esquerra, per entrar a una placa vertical i amb bona presa, llàstima que no puc veure disfrutar el Toni. A mig llarg un ressalt demana tibar altra cop i és que no hi ha ni una sola tirada regalada en aquesta segona part de via!! relaxat final per fí, ja som dalt!
    Cansats, deshidratats i sobretot molt CONTENTS!!!!
    Estem cansats, però satisfets, la via no decep, sobretot la segona meitat, la primera per escalfar o per cansar, però en conjunt molt ben trobada. LLàstima d'haber trobat les cordades al davant, hem estat gairebé dues hores aturats, però no em queixo, ells han matinat més!!
    Pel camí de baixada cal estar atents a les pintades, i tot i això....
    Ganytipada i beguda abans d'encara el camí de baixada, només sortir a cim a l'esquerra ja es veuen le smarques blaves que caldrà seguir amb atenció, l'esperó que es veu al fons l'haurem de superar i una vegada dalt seguir un esperonet, fer una desgrimpada, a l'esquerra tenim una canal que no hem d'agafar i en tend`pencia a la dreta anar resseguint el cingle fins trobar el rètol de l'itinerari Nubiola
    Trobant aquest rètol tenim el descens assegurat
    La baixada és llarga però l'espectacularitat de l'entorn paga la pena.
     
     Vàrem fer servir les magnífiques ressenyes de l'amic Xavi


  • Alt Urgell
  • Una vegada al camí Nubiola ja només cal seguir els ferros i cables, em vaig oblidar d'agafar uns guants, penseu-hi les mans us ho agrairan! Agrair a l'amic Picazo la feinada d'obrir aquesta via, equipada per no patir, però a la que s'hi ha d'escalar. Penseu en portar força aigua, sobretot si hi aneu amb calor com nosaltres, dos litres per cap mínim. Per mí ha estat l'estrena a Esplovins, i una descobderta, hi tornaré segur!