dilluns, 30 d’abril del 2012

Any de traspàs i 29 de febrer a la Codolosa oest.


Característic i potent mur on comença la via Any de traspàs.

No l'acabem d'encertar, dissabte pensàvem que el temps ens la jugaria i pel que sembla va fer prou bon dia; nosaltres fem plans per diumenge, però al vespre es posa a ploure amb ganes...a improvisar s'ha dit i que es fa en aquests casos...doncs el recurs mes fàcil: La Codolosa on podrem escalar una mica i conèixer dues vies que s'han obert fa poc: La "Any de traspàs" oberta per Glòria Llavador, Josep Moragues i Toni Gil i la "29 de febrer" oberta aquest abril en solitari per Joan Baraldés.

El Toni al peu del segon mur, amb roca millor del que sembla des de baix.
Disfrutant la tirada, ens hem passat una reunió de llarg.
El Toni ja ha fet la via del Moragues amb el que començo jo, ja de lluny es veu el característic bloc vertical, una grimpadeta fins a la seva base i comença la gresca, d'entrada no l'hi veig el que...i és que comença molt finot i t'agafa en fred, el Toni m'explica com fer-ho i després de penjar-me a mirar-m'ho surt, però s'ha de fer una bona tibada de dits, llàstima que s'acaba...a caminar mirant de no embrutar els gats fins al següent mur, deixo de banda una reunió a la dreta i l'encaro, es veu trencat, però la roca hi és bona i disfruto tot treballant-lo. Reunió abans de sortir de la placa, una llàstima ja que no veuré al Toni al següent llarg, o potser millor, que així és mes sorpresa.
Fantàstica placa quina única pega és de ser massa curta.
El Toni m'avisa que el darrer muret tan sols te un problema, és massa curt! i quanta raó que té, si tota la via fos amb aquesta qüalitat de roca...el disfruto de valent.Rapelem seguint la via del Joan, fem un ràpel intermig per sota de la reunió ja que el bloc on és instal.lada no ens fa el pes i a sota trobem dos parabolts, un sols amb l'espàrrec, però amb una plaqueta recuperable i una femella del mosquetó dels invents del Toni, sol.lucionat. Deixem la reunió muntada ja que ara pujarem aquesta via.Ara comença el Toni, aquesta tirada surt curta, amb un pany inicial força maco.
Al segon llarg de la 29 de febrer, començant un tram bonic.
És el meu torn, cal travessar una franja molt trencada, on cal vigilar molt de no apedregar el company...és el preu que cal pagar per arribar a una placa compacta que es veu prou tiesa i maca. Surt be i el pas mes finot és a la sortida on es pot aprofitar una llastra desenganxada, que a mí inicialment no m'inspirava massa confiança, no vaig agafar-m'hi massa fort per que no les tenia totes que aguantés i lapidés el company! després el Toni va comprovar que sí que és ferma. Caminant altra cop m'arribo a la placa de sortida, molt bona amb les xapes justes, te l'has de treballar.
Al pas clau de la placa
Cal dir que no vàrem estar sols, quan començàvem la segona via van arribar una bona colla a fer la del costat i ves per on éren el Xavi


  • Domsalzki
  • i companyia, amb els que la vàrem fer petar una estona.
    Itinerari aproximat de les dues vies
    La Codolosa està ja molt saturada, aquestes dues vies ocupen un espai trencat i discontinu del seu costat de ponent, tocant a la drecera de Fra Garí. Els panys de paret amb continuïtat i verticalitat estan ja oberts i aquestes aprofiten per enllaçar unes plaques prou interessants però amb el peatge de la discontinuïtat i trams de roca molt descomposta com passa a la via 29 de febrer. Si sou conscients del que us trobareu, són prou divertides i un bon recurs per dies com el d'avui nosaltres.Per baixar la segona vegada vam comprovar que anant amb seixantes es pot fer amb un sol ràpel de sobres.

    dimecres, 25 d’abril del 2012

    Monòlit groc al Càmping. Montserrat.



    Alterosa vista des de la zona del Càmping cal a la vall del Llobregat
    Fèia molt de temps que tenia aquesta via a la llista...però la majoria de companys l'havíen fet i els altres, doncs que la vèien massa dura...però mira per on ara hi hem anat dos caps de setmana seguits. Fa dos dissabtes enmig d'aquesta primavera tan primavera, com les d'abans vaja! ens trobem el Toni i el Jordi i jo i el Josep. Sortida amb poca aproximació i retirada ràpida per si els xàfecs...ells es posen a l'Esperó del Místic i amb el Josep anem al Monòlit Groc, per fí m'he sortit amb la meva!!
    El Josep començant a barallar-se amb el pas clau del primer llarg "sucós"
    Als companys els va millor que a nosaltres doncs el fred ens farà baixar del primer llarg maco després del rostoll de començament...el Josep es baralla amb el pas clau de la tirada i no s'ho veu amb el que em toca a mí; em costa prou arribar a la reunió, és molt tècnic i sostingut. Quan arriba el Josep estic gelat i tot i que la continuació es veu molt atractiva decidim que millor disfrutar-ho amb solet, ja tornarem!
    Treballant la sostinguda placa abans de la reunió, no et pots relaxar fins arribar-hi!
    I mira per on el següent dissabte hi tornem, no és habitual en nosaltres això, el més probable és que hagués passat un mes o un any...fins tornar-hi, però ves per on que hi tornem a ser! Aquest cop començo jo els tres llargs trencats i rostollencs, nosaltres hem pujat per un camí molt evident que trobem passada la porta de reixa i que ens deixa en un replà a mig primer llarg. Ens encordem amb seixantes i això ens permet fer d'una tirada fins la reunió passat el flanqueig de la corda fixa, ajudats per un ensamble tranquil.
    Ben abrigat, ens estem fotent de fred! al primer intent a la via, aquell dia aquí vam baixar...
    El Josep decidit torna a enfilar la primera tirada seriosa, li costa el pas, per uns moments penso...ai,ai, però amb coratge veig que es va superant i supera el pas! bé per tú! l'animo, que això no s'ha acabat, no es pot perdre concentració ja que els moïments són molt obligats i tècnics, amés les assegurances deixen aire entre elles, el que obliga a fer passos delicats abans de xapar...6a obligat. Molt satisfet arriba a la reunió, el felicito i em disposo a pujar. Mentre ha pujat una cordada de tres a fer-me companyia, no ens coneixem però tot xerrant acabem averiguant que ens coneixem internaúticament, són la Montse, Xavi i company, la Montse té un blog:

  • Moliclimbs

  • El Josep, que aquest cop reïx exitós a la primera placa, concentrat negociant la segona, on tampoc hi regalen res. Foto Moliclimbs.
    Disfruto la tirada, el fet d'anar de segon em permet esforçar-m'hi a fons i surt d'una tirada. Ja a la reunió ara toca fer la següent cirereta de la via, l'amic Luichy també hi posa: "placa técnica i sostenida" com l'anterior...sortir de la reunió i els primers bolts és el més dur, presa fina i peus escadussers, tanmateix la roca va millorant a mesura que guanyo alçada, però de peus cal anar atent doncs són justos...les assegurances tampoc regalen res, 6a obligat, però en general la veig menys dura que l'anterior, encadeno satisfet.
    Recuperant el darrer llarg, amb una arribada a la reunió prou interessant i amb ambient! Foto Moliclimbs.
    El Josep però la troba prou dura, sobretot al mig que ho veu molt fi de peus; se'n surt però molt bé i ja el tinc a la reunió, ara tenim dos llargs divertits amb un ressalt a sobre prou dur però ben assegurat, li caldrà ajudar-se d'un estrep, vol dir que la cosa va seriosa! passada la balma ja té la reunió allà mateix, el darrer llarg és curt també i decideix continuar fins dalt així traïem rendiment als seixantes! flanqueig trencat per llavors entrar en una placa que es va redreçant fins a fer-se vertical i divertida., llàstima del pes de la corda oi Josep? la reunió no és gaire còmoda i d'allà es pot fer un altre llarg per sortir caminant com faran els companys.
    Molt contents després de disfrutar la via! al fons ben petits es poden veure els companys.
    Recupero la tirada, el mur té bona ganda, però em caldrà tibar de cinta per sortir-ne, potser amb paciència surti, però em fan força mal els gats que avui estreno i....menys excuses oi? que no en sabem més! el flanqueig dóna pas a una placa on jo disfruto de la bona roca amb una arribada a reunió on cal mirar-s'ho, ha valgut la pena. Per baixar fem un ràpel fins la reunió anterior i d'allà el Josep es llança a un descens a l'aventura arribant per poc a la corda fixa! l'hi haig de bloquejar les cordes donat que han quedat desiguals. Així tenim l'avantatge que no molestem gens els companys que venen al darrera. A mi em toca recuperar les cordes un parell de metres per sobre la corda fixa, però ha valgut la pena fer-ho així, ara amb un altre ràpel som a la feixa d'on em sortit, ben contents amb la via i amb nosaltres mateixos per com hem disfrutat.
    Detallada i molt encertada ressenya que podeu trobar a




  • La Noche del Loro
  • dijous, 19 d’abril del 2012

    Projecció de la pel.licula Travessa del Pirineu escalant






    Aquest proper dimarts dia 24 d'abril a les 20,30h a la Sala d'Actes de la Unió Excursionsita de Sabadell passarem la pel.lícula que vàren fer en Jordi Vilà, Lluc Valldossera i Isaac Ferrés durant la seva travessa de mar a mar en 92 dies, gairebé tres mesos, durant la que van fer 25 de les més emblemàtiques i clàssiques escalades de la serralada, una experiència inoblidable i amb la que ens delectaran
    Us hi espero a tots!! valdrà la pena.