dimecres, 29 de febrer del 2012

Anhels Petrificats, o fent l'Indiana Jones al Torrent del LLoro. Montserrat Sud.

Al fons el Torrent del Lloro, abans hem de passar per la Cova de l'Arcada i travessar el torrent de les Grutes, una bona excursió.
Des que els germans Masó van publicar aquesta via al Mur encaixonat que tenia ganes d'anar-hi, és d'orientació est amb el que tenim solet assegurat i tot i ser curteta es pot aprofitar per a fer la seva germana, la Grimpi qui pugui amb la que comparteix entrada.
El Mur Encaixonat és a l'altra banda del torrent del Lloro, una zona solitària i selvàtica.
Avui el Josep, que no li agrada el fred, s'ha engrescat i s'ha deixat convèncer per aquesta petita aventura...d'entrada ja m'ha costat localitzar on es troba la via...per internet he buscat i tan sols he trobat una referència de la Grimpi qui pugui, la
  • Lu (Jardí de les Hespèrides)
  • explica la seva vivència a aquesta via i com arribar-hi, no la deixa malament, això m'anima! però l'Anhels Petrificats...díuen els autors: No apta per a senyoritus!! vaja què serà?

    Hem trobat el peu de via amb mes facilitat que no pensàvem!
    Esmorzar a l'Hotel del Bruc, que les bones costums no s'han de perdre i cap al Vermell del Xincarró s'ha dit, deixem el cotxe i enfilem la primera pujada que de seguida es desvia a la dreta per anar a buscar el camí de la Cova de l'Arcada. La Font d'en Xebret és ben eixuta...aquí comença la pujada forta, deixem enrrera la majestuosa cova per travessar el caos de blocs i creuar el torrent de les Grutes, seguim planejant, deixem a la dreta el trencall a Coll de Port per seguir per sota l'esperó que tenim al davant entrant al torrent del Lloro. Continuem una estona fins que el camí comença a enfilar-se, a l'esquerra s'intueix un corriol que baixa al torrent, el seguim i per fressa poc clara ens enfilem per on és més fàcil a buscar les parets del davant i ja som a peu de via gairebé sense ni pensar-nos-ho! La gran Alzina de mitja paret va molt be pèr localitzar el Mur.

    Penjat de l'artificial del segon mur, el bosquet que acabem de travessar. Sota, primera reunió.

    Fa molt bona temperatura, el mur que tenim al davant és prou ferm i compacte, veig força amunt una xapa, per sort abans en una fisura un pitó, sembla prou interessant. M'hi poso, ho dubtàveu?, és fi al començament i cal anar amb compte, ben concentrat em vaig enfilant, no hi ha cap pas difícil, però cal apretar-li; a mesura que m'enfilo millora, també la meva confiança amb la roca. Ja veig la corda fixa que ajuda a travessar el bosquet per enllaçar amb el vertical mur de l'esquerra.
    Costa deixar els estreps, el Josep al tram de 6a i disfrutant al cinquè amb roca de primera.

    L'artificial és franc, t'has d'estirar una mica, que l'Òscar és força alt i així equipa...la ressenya al quart bolt parla d'un pas de 6a i suposo que és abans d'entrar a una balmeta, com sempre costa deixar les escaletes!! i finalment no em surt el pas, xapo ajudat de l'estrep però baixo i llavors ja surt...renoi aquesta por! la continuació és fantàstica amb passos molt elegants i obligadets que m'oblíguen a concentrar-me. L'entrada a reunió és una mica bruta i de preses arrodonides amb el que aprtofito un forat per posar-hi un Àlien.

    "Disfrutant" de la travessa d'Aritjols fins abastar l'Alzina.
    És el torn del Josep, començo a entendre això dels Senyoritus...mira això de travessar una feixa amb herbes passa, però és que ara hem de començar la tirada amb una canal entapissada d'Aritjols!!! és ajaguda però té la seva gràcia, el Josep rondina tot enfilant-s'hi, cagon la p...! abasta l'Alzina i hi passa una baga, s'esmuny entre la paret i el tronc i s'enfila dalt, ja té la xemeneïa al davant, s'ho pensa, s'ho mira...l'animo, però fa massa temps que no sortia i prefereix deixar-ho córrer, el despenjo a la reunió i fem canvi de cordes.
    De l'Alzina comença la xemeneïa que ràpidament deixarem per fer servir la tècnica de diedre, bona roca i espectacle assegurat.
    Remunto el curiós jardí de punxes i m'enfilo a l'Alzina, sort d'haber deixat la motxilla a baix! la xemeneïa és neta, però avisats porto de tot, poso uns quants friends al fons de la xemeneïa i llavors mig en diedre em vaig enfilant, la roca hi és de primera. Gairebé sortint de la xemeneïa trobo un bolt, per sobre poso el Camalot del tres, que no cal però com que el dúia...protegint la sortida cap al diedre, ara toca passar a la paret de la dreta, un dels passos tontos de la via i entrar a una placa ben assegurada que et deixa a un mur en flanqueig aeri a la dreta.

    Superat el curiós mur de sortida, on cal mirar-s'ho amb carinyo.
    Al darrer bolt m'aturo per estudiar-me l'estratègia, havia llegit que la via reservava una "sorpresa" a la sortida i ja me l'estic ensumant...tinc un flanqueig de roca trencadissa i aeri fins a un mur vertical d'aspecte gens engrescador.
    Bé! be haig de continuar no? doncs apa a buscar un romaní cepat que llaço amb delit, d'aquest vaig a buscar un Sabinot retorçat que per la meva alegria és ben fort i que també llaço, sóc sota el mur final, gairebé a la sortida un solitari bolt. Realment és la cirereta del pastís! amb calma va sortint i la roca resulta millor del que semblava, no us explicaré el pas, tan sols dir que us ho podeu protegir molt bé amb un bon assortit d'Àliens i que en sortireu tan satisfets com jo, vaja amb els germanets!!

    La reunió cimera és en un arbre.
    Mentre recupero el Josep, vaig rumiant que la via m'ha agradat molt, potser serà que de Senyoritu en tinc poc, vaja! però és que és molt ben trobada i el conjunt, aproximació, descoberta i escalada et deixa plenament satisfet, llàstima que es fa curta, curta però no tan, que al voler tornar a dinar a casa ja no ens queda temps per fer la seva veina, la Grimpi qui pugui, però potser millor, així ja tenim excusa per perdre'ns per aquests salvatges topants un altre cop.

    Avui hem passat calor! ja tocava no?
    Del cim anem cap al nord seguint traça poc marcada i que s'anirà definint, força amunt trobem el que sembla un camí que es decanta a la dreta i baixa al torrent, ja al llit del torrent el seguim habent de fer ramonage i altres tècniques de barrancs, també es pot rapelar, ja que a cada ressalt hi ha instalació preparada, però ens estimem més anar fent el mico; uns quants ressalts més endavant trobem el camí a l'esquerra que ens deixarà al trencall on hem començat aquest matí.

    Fent barranquisme pel Torrent del Lloro tot tornant a peu de via on hem deixat les motxilles.

    Ressenya que trobareu a la pàgina dels amics de
  • Ressenya.net
  • i trajecte aproximat de la via sobre el terreny.

    Així com el Cavall dels Brucs va ser una descoberta per mí, aquesta via també ho ha estat, m'ha permès conèixer uns racons ferestecs i de gran bellesa i tranquilitat.
    D'escalada exigent, però no difícil, assegurada on cal i a protegir on ho demana la paret, quatre aritjols no desmereixen la via, amb una roca prou sòlida, a mí m'ha sorprès gràtament i us la recomano. Tanmateix aneu-hi amb menys presses que nosaltres i aprofiteu per fer la seva germana Grimpi qui pugui, que també promet força aventures.
    Gràcies als germans Masó per haber sabut oferir-nos aquesta via, no puc amagar que m'ha agradat i molt!

    dissabte, 18 de febrer del 2012

    l'Aranya sortint per la Santa Espina. Serrat de les Garrigoses. Montserrat sud.

    l'Ivan al pas clau del primer llarg.
    Per fí un cap de setmana amb temperatures no tan gèlides! cap de setmana de carnaval, em quedo sense company! una trucada del Jordi a mitja setmana i de seguida lliguem caps. Jo tinc moltes ganes d'anar a l'Aranya, ell ja l'ha fet però em proposa de fer la combinació amb la Santa Espina que la setmana passada el fred no els va deixar acabar...
    Als metres finals i entrant a la reunió.

    Esmorzar al Muntanya on coincidim amb en Francesc Sunyol i tota una colla. Després d'explicar-nos els mals...ai l'edat!! enfilem cap a l'aparcament. Mentre ens equipem em sembla veure els meus amics Ivan i Pep, però no n'estic segur...a l'arribar a peu de via, doncs sí, éren ells! ens han passat al davant i haurem de fer cua. Era d'esperar que trobessim força gent avui ja que aviat la zona restarà sota les restriccions per nidificació.
    Un bon solet fa de bon esperar, la temperatura no és alta però molt millor que la setmana passada. El Jordi que ja està al cas de les meves manies em deixa fer la primera tirada. De seguida et posa a lloc, és més finota que no sembla i a poc de començar un pas que demana mirar-s'ho, això sí molt ben protegit per un bolt.
    Successió de plaques on de tan en tan pots posar alguna protecció, ziga-zaga a buscar un diedre d'aspecte trencat, però a la que t'hi acostes veus que la roca hi és prou bona. Placa ajaguda però bruta de terra pels despreniments recents i reunió.

    El Jordi al mur de la segona tirada.
    El Jordi puja ràpid i just l'hi va a l'Ivan que no l'enganxi encara a la reunió...una mica més a sota nostre hi ha una altra reunió amb bolts que és més a la vertical de la via...quina és la bona? serà de la Don cipote? Marxa el Jordi, primer un ressalt tonto que s'ha d'encarar bé, tram d'herbes i cap a un mur vertical amb roca de primera, espectacular i més enzill que no sembla, el perdo de vista, és encarant el vertical i espectacular diedre.

    Fantàstic i vertical diedre abans de la segona reunió.
    Ben aviat m'avisa que pugi, quan sóc sota el diedre no puc més que aturar-me a fer-li una foto, es veu espectacular! tanmateix es va fent prou be, bona presa i això sí, ben espatarrat, vaig disfrutant-lo. Quan entro a reunió el Jordi m'envia ràpidament amunt, així no tinc temps de mirar-me gaire la "porqueria" de tram que m'ha tocat...haig d'anar mirant de trobar roca entre la sorra i les graveres saltarines d'aquest tros, veig una pintada "horrible" Aranya a una pedra i cap allà vaig.

    Arribats a la feixa, una fletxa pintada ens avisa que per allà va la nostra via.
    A l'ensemble ens acostem a les plaques on comença la Santa Espina, una discreta fletxa pintada al terra ens ho indica, res a veure amb la brutal i barroera pintada de l'Aranya. Aquí no hi ha reunió, però és prou arrampat. només començar el Jordi troba un pitó que suposo és per marcar la via, llavors segueix amunt resseguint uns esperons molt estètics, aquí la roca és de qualitat, aspre, però no val a refiar-se que alguna cosa es trenca.
    Estètic esperó al nostre primer llarg de la Santa Espina.
    Passat un primer tram ajagut, es redreça, una fisura d'aspecte trencat on hi trobem un pitó es supera per la dreta, aquesta tirada de 55 metres únicament hi trobarem quatre pitons i un pont de roca, no en va la via té la firma d'en Ricard Darder i l'Armand Ballart.

    Diedre curiós al capdamunt del llarg, i darrer ressalt abans de reunió.

    Cal anar fent giragonses tot buscant el millor tram, ara toca un nou mur on hi ha un altre pitó, s'entra a un tran ajagut i trencat per anar a un marcat diedre que es veu de la reunió estant i aquí també protegit amb un pitó, pitó però que és a la base amb el que el diedre cal treballar-se'l! assolit aquest resta un muret de bona roca on a la base hi trobem un pont de roca. Aquest tram és punyetero ja que a la sortida la roca és molt trencada i cal vigilar! prohibit caure.
    55 mtrs que no ténen desperdici, i amb millor roca que no sembla, un llarg deu!
    Em toca, m'enfilo disfrutant la roca, el traçat és lògic, va a buscar les zones dèbils i de millor roca, sóc sota el diedre, renoi sembla fotit, però encara pujo prou bé, encasto els peus al fons del diedre i les mans són prou bones, ara camino a buscar el darrer ressalt on renoi quina sortida!
    Els companys a l'Aranya.
    Mentre m'enfilo veig l'Ivan i el Pep que disfruten l'Aranya, la nostra via es decanta molt a l'esquerra i ells s'endinsen a la dreta per una canal amb el que ens deixem de veure.
    Em reuneixo amb el Jordi, aquí és on el fred els va fer fora la setmana passada. És el meu torn i renoi, no es veu massa engrescador el tema no? tinc al davant un esperó vertical amb un diedre al mig per on hem d'anar, l'esperó però té els peus de fang!!

    Poc material fixe trobarem, però es pot anar amanint...

    Es veu a mig diedre un pitó i al peu mateix tinc un pont de roca, m'enfilo cap allà, el pont de roca s'hauria de canviar...em sembla estar a Sant Llorenç del Munt, còdols i sorra que fan que els acariciis més que t'hi agafis...però sembla que aguanten prou bé i ja sóc al pitó, ara en diedre em vaig enfilant, poso un tasconet que queda a caldo i aconsegueixo passar-me a la dreta on la roca és millor. Un bon bloc permet encastar-hi un micro que em protegeix el flanqueig a l'esquerra, he superat el més complicar, ara però cal vigilar amb la terreta i els còdols solts que entapissen les rampes.
    Després de superar un delicat diedre, al tram terrós intermig.

    Encarant el darrer mur, llàstima de tram enmatollat.
    Ara m'enfilo per entre els arbust a buscar un ressalt, allà hi trobo un espit ben rovellat. la corda comença a fregar força, hi és que aquesta tirada és molt sinuosa i llarga gairebé seixanta metres! Amb compte enfilo el primer mur per anar a buscar una canaleta diedre molt trencada a l'esquerra que et deixa a la darrera placa, aquí un altre espit em confirma que vaig bé! la corda ara ja comença a ser un problema, l'haig d'estirar abans de bellugar-me...soc gairebé sota la bola cimera, però encara em caldrà anar a l'esquerra per entrar a la reunió pel costat, abans he protegit el flanqueig amb un Camalot gran ja que no vèia on era la reunió.
    Airoses vistes des la penúltima reunió.
    Reunió! buff ha estat una tirada de navegació però ha valgut la pena sóc en un mirador airós. La reunió és alta per això no la veïa tot pujant. Sento els companys, m'estiro i puc veure l'Ivan que saludo, estan també arribant dalt.

    Darrer ressalt abans de la carena cimera; a sota, la reunió de l'Aranya on retrobem els companys..

    El Jordi troba molt maco aquest tram, sobretot el diedre inicial, però no tan com jo el seu que és una obra d'art!, vaja que estem els dos ben satisfets.
    Ens resta un ressalt vertical desprotegit, però és curt i ajudats per un merlet d'aspecte trencadís es fa prou bé. Sento la c orda fluir ràpidament senyal que això deu ser senzill quan m'avisa que ja el puc deixar.
    Tot carenejant, enganxo el Pep fent el seu darrer llarg, que d'aquí es veu impresionant!

    Tot remuntant el carener veig el ràpel de la via del Xavi d'accés força aeri. Aquí cal anar en compte amb la pedra solta. Arribant a la reunió puc fotografiar el Pep que està fent el seu darrer llarg, d'on sóc es veu impresionant.
    La Gorra marinera ens espia des de la seva talaïa.

    Darrer ressalt de l'Aranya. Ens acomiadem del Pep que recupera l'Ivan.
    Rapelem per les renovades instal.lacions de l'Aranya, bolts del deu amb anella. Amb tan sols dos ràpels de seixanta fem, tot i que ens caldrà desgrimpar un tram.
    Pleguem cordes i seguim la feixa a buscar la vall, l'abundant fressa i el fet que el Jordi s'ho coneix fa que baixem prou de pressa, vigilant de no fer-ho massa ràpid que rellisca força amb tanta pedreta solta!
    Aprofitem la renovada instal.lació de ràpel, parabolts del deu amb anella! moltes gràcies als reequipadors!!!
    Al final d'una torrentada hi ha un ràpel que no fem, ens decantem a la dreta on flanquegen fins a un ressalt on una corda ens ajuda a desgrimpar fins a unes escales, tot un luxe, llavors cal seguir una fressa que flanqueja, corda fixa a un tram aeri i sortim a l'entrada del camí de les Coves.


    Ressenyes que hem d'agraïr a : La Santa Espina
  • Ressenya.net
  • i
  • El Balcó de la LLuna
  • i l'Aranya a
  • Roca i neu blog de l'Edunz


  • Ha estat una matinal intensa, he disfrutat molt, la roca és molt bona a trams i l'autoprotecció senzilla als trams difícils. Sovint no sembla que estiguis escalant a Montserrat! Aneu-hi amb un bon grapat de Tascons i Friends i amb ganes d'aventura, la teniu assegurada.

    diumenge, 12 de febrer del 2012

    Vies Alexandre Camps i Josep Calvet a la Punta d'en Serreta Oest. Sant Llorenç del Munt. 12-02-2012.

    Tot acostant-nos al nostre objectiu, ens aturem al Bolet de Can Pobla per admirar la Roca del salt dels cavalls i la seva elegant aresta oberta l'any 1937!
    Després d'una setmana amb temperatures no tan crues, aquest cap de setmana tornem-hi! avui amb l'Ivan volíem fer cap a L'Aranya, al Serrat de les Garrigoses, però al matí quan he vist la nevadeta de la nit i el termòmetre, he buscat alternatives...hem decidit fer cap a Sant Llorenç del Munt on fa dies els Masó van obrir unes vies a la Punta Serreta.

    La Punta d'en Serreta oest és a l'ombra encara, i avui impossible fins que el sol no hi toqui.
    Enfilem cap a Matadepera i deixem el cotxe al revolt del carrer de la Granera, puguem per la canal de les bruixes, el camí que porta a les Agonies! on els friquis es barallen amb el vuitè grau. De Can Pobla pugem pel camí del Bolet, ens hi enfilem i gaudim del seu mirador, amb l'esforç de la pujada no notem massa fred, però ai las! les vies són a l'ombra.
    A la Punta d'en Serreta hi toca el sol i ens decidim a començar per l'aresta d'en Serreta oberta l'any 1963 per Girbau, Monistrol i Olivella.
    Canvi de plans, l'Ivan no ha fet la Punta Serreta i ens hi acostem, els amics
  • Manel i Ita
  • la van piular fa poc i jo ja l'havia feta, però fa molts anys; a peu de via s'hi està bé, no fa vent.

    A peu de via, ben abrigats, ara encara s'hi està bé, però més amunt...la via va per l'aresta i serà ventada.
    Començo el primer llarg per l'aresta original, trobo al primer ressalt un espit i llavors més amunt protegint un llabi un altre, més amunt un burí i reunió. La Roca està molt trencada, suposo que per les gelades i cal anar amb molt de compte.
    La reunió és en un còmode replà i força atrotinada, dos espits amb plaqueta d'alumini i tres burins rovelladets que triangulo.
    El primer llarg original va pel fil de l'aresta, per la dreta hi ha una altra entrada més dura...avui amb el fred ho tenim clar! sota l'Ivan al terrós i desagradable inici de la segona tirada.

    Ara és el torn de l'Ivan, quan he arribat a la reunió tan sols veia un espit força amunt, per sort a mitja franja de terra n'hi ha un altre. Entre el fred i la roca, el company no s'ho passa massa bé...

    Entrant a la segona reunió, d'on decidim que avui no és el dia i baixem.
    M'estic quedant garratibat de fred a la reunió i l'Ivan tan sosl ha arribat a la segona reunió, la intenció era empalmar els llargs, s'aixeca a buscar la nova franja vertical, deixant enrrera la franja de les sabines, però es desanima, tot és força trencat i es veu potent...tampoc troba una reunió com cal, cal dir que no portem ressenya...vaja tot en contra, decidim que millor baixar, les cames em ballen a la reunió com si tingués el mal de sant Vito!!, mallò i cap avall. Més mallons a la reunió i ràpel amb la cua entre cames, però convençuts que avui ha estat una bona decisió.
    El sol ara ja escalfa la via dedicada a l'Alexandre Camps, amb el que ens hi posem. sota, des de la reunió, l'Ivan preparant-se per pujar.

    Remuntem un tros la canal i anem a trobar el peu de via de l'Alexandre Camps, el nostre destí original, ara hi toca un bon solet i sembla que no bufa vent...la dificultat és baixa i la roca sembla molt millor. Començo remuntant uns pendents suaus, quan es posa seriós trobo un parell de bolts, superat aquest mur, s'ajeu una mica i la roca es torna abrasiva, aquella roca de les franges superiors de Sant Llorenç que és tan escassa, pero que quan es troba fa xalar!

    Masonià Llibret de registre. Reunió ben còmoda d'es d'on miro la via del costat, que es veu molt ferma i amb bona roca.
    Reunió! mentre recupero corda miro el seguent llarg, es veu molt interessant, llàstima però que és molt curt. Penjat d'un bolt el potet de diapositives on hi el "llibre" de registre, hi anotem la tercera ascensió.

    El segon llarg és curt però intens, el bolet cimal ens demanarà atenció i finura sino volem "pillar"!

    En un moment tinc l'Ivan apunt per continuar, això és una altra cosa, quina roca! diu...s'enfila ràpidament a buscar el bolet de sortida, però el bolet com no vigilis et fot un bon bolet...s'ho ha de treballar i estudiar, ja que no és evident, curt però intens intens...la sortida al replà superior costa de fer, és trencat però comparat amb el que venim de fer...una futesa! Al meu torn, veig que cal posicionament i buscar, i qui busca troba oi? ja al mig del bolet, cal fer uns bonics moïments per sortir-ne airós, m'ha agradat!
    Encara tenim temps i baixem per la canal a buscar novament el peu de via, ens posarem a la Josep Calvet, que va més a la dreta que l'anterior, també tiba més...a veure.

    Darrera tirada de la Josep Calvet, on haurem de tibar fort o bé encastar-nos com un cuc per abastar la sortida! Arbòria talaïa, raconada Masoniana 100%

    Em torna a tocar començar...com m'ho faig? jajaja, un primer tram trencat però amb grans bolos i arribo a la franja on trobo el primer bolt, força amunt per cert...del primer al segon és on hi ha el "bacallà" cal aprofitar un bolots de peus que permeten anar guanyant metres, és durot, però surt malgrat haber-me de penjar a descansar i estudiar-m'ho. Ara una sortida on s'ajeu una mica, la bonior de la roca fa que no trobis a faltar les asegurances; abans de flanquejar a buscar el mur de la dreta col.loco l'àlien gris. El mur se les porta, em costa entrar-hi, però em costa més la continuació...aquí també toca penjar-se i estudiar-s'ho: la paret és molt aspra, plena de forats, i quan trobes el bo...ja s'han fos les Duracell!!
    Entrada arborícola a reunió, on una grossa Alzina ens permetrà assegurar-nos i muntar reunió.

    Emergint del segon esperó, molt tècnic i on no val a badar com a tota la via!
    En un forat del mur poso un camalot del 0,75 reforçant així la instal.lació, suposo que l'alzina aguanta, però tan sols té una branca verda....començo a recuperar l'Ivan, està glaçat, ja torna a bufar el vent! el sento rondinar al primer mur, atenció que sóc al flanqueig i ja el veig trèure el cap entrant a reunió. Deu n´hi dó amb aquests Masó comenta, he hagut de fer alguna tibada.
    Dura sortida, que fa honor a una molt bona via, es fa curta.
    La reunió és una raconada bucòlica de Sant Llorenç com tan els hi agrada als obridors, i a mí. Toca sortir-ne i no és fàcil, ho intentem pel mig sense èxit i finalment mig empotrat l'Ivan abasta el bolt, ara en tècnica de ramonage molt elegant, vigilant això sí amb la punta de l'esperó que sembla que vulgui caure a sobre l'assegurador...sortosament és ben ferm! Reunió en una alzina com a l'anterior via, ara és el meu torn, estic ben fred! li engalto pel mig del diedre obert i arribo a la cinta, renoi però quin pas, de primer suposo que també hagués buscat la protecció de l'empotrament, la sortida final és molt elegant aprofitant l'esperó de l'esquerra que veig que és prou sòlid.

    Satisfets, però fotuts de fred malgrat el sol, punyetero airet!!
    Ara sí, pleguem material per donar el dia per fet, encara ens ho hem passat prou be, el fred ens ho ha posat difícil, per això buscàvem unes vies com aquestes, la Punta d'en Serreta avui ha estat massa, ja hi tornarem amb millor temps, també el fet de tan de fred suposo que ha deixat la roca en molt mal estat, ja que no la recordava tan delilcada...

    Ressenya dels germans Masó, trilogia de vies que homenatgen els aperturistes de la cara nord de la Castellassa de Can Torras. La trobareu a
  • Santllors.com

  • Vies per a declarats amics de Sant Llorenç, curtes sí, intenses també!! la Punta d'en Serreta ja és una altra tema, per a escaladors que els agradi el rovell i la roca delicada. Per mí molt recomanables les tres.