divendres, 23 de setembre del 2011

Hispano-Suecia O El Mur 1 passant fred a l'Elefant!

Al primer llarg de la Hispano-Suècia o Ludwing-Casanellas-Tudó. Navegant per plaques ajagudes que es van posant dretes. El flanqueig és molt estètic.

El dissabte abans de la diada, la calor encara apreta, amb el que decidim amb el Toni anar a buscar la fresca de la cara nord de l'Elefant. Ens llevem d'hora, a les set ja fem via cap a Montserrat. Decidim deixar el cotxe al primer revolt passat el monestir, direcció Santa Cecília, llavors ens enfilem per la canal del Pou del Gat, camí de l'Arrel i finalment la canal Plana fins al coll del mateix nom, d'allà en un moment som als peus de l'Elefant.
Hem fet una suada com mai, però aquí dalt bufa un fort vent que ens refreda ràpidament, sort pensem...sí sí!!!
El Toni ja estava escamat del fred que si passa per aquí hi portem màniga llarga i folre per si de cas.
M'enfilo pel primer llarg de la Hispano-Suècia, aquí cal navegar entre còdols tot buscant el més fàcil, trobo un burí amb plaqueta rovellada força amunt, però rai, que encara és ajagut. Es posa dret, veig a l'esquerra un espit que em confon, vaig cap allà i ja haig d'anar amb compte per les fortes ratxes de vent, amb el Toni ni ens escoltem...m'adono que per allà no és i refaig el camí, havia d'anar recte amunt a buscar una expansió que veig força amunt.
Començant el flanqueig sota un vent persistent i fred, jo ja començo a tremolar...
Ara começa el veritable flanqueig, começa senzill, però advertit per l'Eduard (Escalatroncs) poso un Càmalot de l'1 a un bon forat. Llavors es van trobant algunes peces fins l'entrada a reunió, que és ben penjada i de les "d'abans"
Com que amb el Toni tots dos pesem força m'esmerço a reforçar amb tot el que trobo, burins, caps de burí, fins vaig a xapar un bolt de progressió del següent llarg quedant la cosa força apanyada! Anar fent maniobres no m'adono que em vaig refredant i quan començo a recuperar el Toni, les cames ja ballen el mal de sant Vito.

Reunió de museu, reforçada amb un "parabolet" del 8. Amb plaquetes recuperables es pot acompletar. Nosaltres aprofitem un bolt de la segona tirada per reforçar el tema...

El company també s'ha anat refredant i això que a peu de via no fèia aire...no ens diem res, però quan el Toni arriba ja sabem que baixarem. Amb uns trossos de corda el Toni improvitza un despenjament i anem cap avall.
Avancem cap al peu de via del Mur, aquí no bufa, m'abrigo amb tot el que porto i sense pensar-nos-ho massa tiro cap amunt. The Wall no té res a veure amb la via anterior, aquí l'equipament són bolts, separadets, però bolts del deu!

Hem baixat i ja som a The Wall, aquí el vent no hi bufa amb tanta força i fa menys fred.
L'entrada és força fina i millor no córrer gaire ja que la primera assegurança és a uns vuit metres del terra...a mesura que m'enfilo la roca millora és més cantelluda i amb més relleu, en contra es va posant més dret. El Toni m'avisa que cal flanquejar descaradament a l'esquerra.

El Toni recuperant la primera tirada.
La tirada és llarga i el tram del flanqueig és molt mantingut, amb passo que t'has de mirar, amb el que em penjo a mirar-m'ho i descansar els braços abans d'encarar el darrer tram. L'escalada aquí no sembla Montserratina, amb tanta panxeta.

Magnífic segon llarg, on cal anar buscant amb serenitat el camí. Assegurament al final força alegre!

El Toni disfruta! l'anterior vegada li va tocar fer-ho tremolant de fred i avui el veig ben concentrat i segur; encara amb decisió el següent llarg, aquí els bolts són força distanciats sobretot abans del bombet d'entrada a reunió, però la roca hi és d'alta qualitat i amb tranquilitat va trobant la presa de confiança. Decidit enfila el pas clau i xapó! s'el treu i ja està muntant reunió.

Disfrutant de la verticalitat i les preses d'aquest llarg. Contents després del pas d'entrada a reunió, ja tenim la via!

Trobo aquesta tirada espatarrant! verticalitat mantinguda i bombet final per acabar content i contents ens retrobem a la reunió! la continuació es veu divertida, un clau a una fisura i llavors sembla que poca cosa més...m'hi anava a posar, però el Toni se la demana i sí li toca.

El tercer llarg no deixa indiferent, tot i semblar senzill, el fet de decantar-se al balmat li infón caràcter.

Llaça el pitó, que no està per moltes alegries i s'entreté a posar dues peces més, ens pensàvem que la resta seria a pel! i nó! entrant a la placa final trobem un bolt i flanquejant cap a l'esquerra encara n'hi ha dos més. La veritat que s'agraeixen ja que aquí la roca no és tan bona i es manté força vertical, però de cop s'ajeu i arribem al llabi abans de cim on trobem la reunió.



Molt bones ressenyes que hem d'agrair a l'Eduard
  • Escalatroncs
  • La Noche del Loro

  • Bullarolas

  • Hem disfrutat molt avui, la roca de la nord de l'Elefant crea adicció! llàstima de fred, poc ens ho pensàvem que en faria tan...el problema va ser el vent bàsicament que sinó s'hauria estat molt be. Tornarem a la Hispano-Suecia segur. Llàstima de reequipament amb "mini-bolts del 8.
    The Wall, una passada de via! suposo que amb burils deuria ser acollonant!
    Ja només trèure'm el barret davant els obridors: l'octubre del 1971 P.Casanellas, F. Ludwing i M. Tudó fan camí a la Hispano-Suècia i Juan i Ricardo també l'octubre del 1981 a The Wall, gràcies a tots ells.

    dilluns, 19 de setembre del 2011

    Matagalls - Montserrat 2011



    Aquest any tocava, ara fa dos anys a la meva filla Núria li va picar el cuquet per fer aquesta magnífica caminada de resistència, jo ja l'havia fet cinc edicions seguides, però fèia més de vint anys d'això...amb el que a la 30ª hi vam anar i va sortir rodona; l'any passat la Núria la va fer també amb els tiets Cristian i Carme, mentre jo no vaig poder al coincidir amb un trequing a l'Atles per fer el M'Goun. Enguany amb el Cristian i la Carme hi hem tornat!
    Hem sortit per la meitat i a tota la caminada hem trobat molta gent, amb aglomeracions als avituallaments com mai, els camins polsosos, força calor i humitat a l'ambient, però ha tocat patir i l'hi hem apretat al final malgrat les butllofes del meu peu dret, la pujada de Monistrol a Montserrat l'hem fet en menys d'una hora! arribant a la catifa vermella poc després de 3/4 de dotze del migdia.
    Com sempre a l'acabar ens hem dit que no hi tornaríem, però a l'estona ja parlàvem que l'any vinent no, potser el següent...i és que aquesta marxa malgrat tots els seus inconvenients, enganxa!!!
    Em va saber greu no poder saludar a la Paula i l'Eduard (Escalatroncs) que estàven de controls per Sant Llorenç, a ells i a tots els voluntaris que fan possible aquesta festa moltes gràcies a tots!

    divendres, 16 de setembre del 2011

    Ou de Colom per l'aresta brucs, deliciós "reserva" del 67.

    L'Ou de Colom resta amagat darrera l'imponent Bola de la Partió, com un germà petit. Al fons la regió de Frares.
    El dia 08 de setembre, dijous, hem aconseguit fer un veritable aplec "blogger", som el Toni (Vivencies), el Mingo (Conqueridors de l'Inútil), el seu company Josep Antòn i el Joan (Gatsaule); hem quedat a l'aparcament de Can Massana a les 16h per així aprofitar la tarda. Jo porto de cap l'Ou de Colom, ja la setmana anterior amb el Mingo i el Toni hi anàvem però no vàrem saber trobar l'inici de la via: vam pujar la canal on comença la Màster&Comander i trobem els bolts de la via de l'Indi, Dansa del foc, dubtem si posar-nos-hi però acabem de fer tota la canal revoltem l'Ou, admirem la ruta normal i baixem per la ara sí canal correcta, entre l'Ou i el contrafort sud de l'Ou. NO duem ressenya i dubtem, veïem una canal que s'enfila a la carena, però es veu bruta i molla, ho deixem estar...i Sí!! era aquesta canal per on havíem de començar.

    Canal d'aspecte desagradable, però franca i que ens permet pujar dalt del Periquito i començar la via.
    El Toni, el Mingo i el Josep A. aniran a la Miranda alta i el Joan i jo enfilem cap a l'Ou; aquest cop sí, vaig fletxat a buscar el Teix que creix al mig de la canal de pujada i d'on a la seva esquerra neix la canal que s'enfila al Periquito (Contrafort de l'Ou)i on comença la via. Cal dir que fa una calor enganxosa, amb molt d'humitat i a l'ombra de la canal s'hi està molt bé...per això el Joan no rondina gaire quan li dic de começar!!

    Per sort el terra de la canal és sec i el mal aspecte que fa la canal és només això, ja que ràpidament en diedre em vaig enfilant i la roca hi és franca i no trobes a faltar cap protecció. Passo una cinta per l'alzina que barra el pas i m'entaforo com puc entre ella i la paret, el més fàcil és anar a l'esquerra com faig incialment, però la corda aleshores frega molt amb l'arbre...
    Els primers metres són delicats fins abastar el primer buril.
    Sóc al peu del pilar, és ben dret i el primer burí és força amunt, uns cinc metres, hi ha bona presa, però t'agafa fred i cal assegurar les passes, la caiguda seria al replà o sobre l'alzina...la roca em demana anar per l'esquerra de l'assegurança i el xapatge és delicat, em penjo de la rovellada peça per agafar alè i mirar el que m'espera: caps de burí, xapes rovellades i algun espit més recent. Els passos allarguen i vaig fent sortides en lliure, però el grau en lliure m'ha semblat que és bastant més de 6a, ara potser les assegurances, l'encara anar fred...tot pot influir, fàcil no és. Ara perd verticalitat i el lliuire és més agraït, a l'esquerra de la bola trobo una bona reunió.

    Emergint del tram més vertical on farem alguns passos en lliure, si podem!
    Vista privilegiada del "Grumet".


    Som encarats al sol, però un airet persistent fa que hjo portem prou bé. Puja ràpidament el Joan, que ha disfrutat el mur i ara cap amunt: xapa un espit d'on penja els estreps, és el començament de la bola i on més desploma.

    Artificial del segon llarg, senzill però amb equipament molt envellit, oi Joan?!!

    El següent pas és un burí on algú hi va posar una plaqueta recuperable de "fireta", amb el pes dels escaladors s'ha anat deformant i aprimant, de tal manera que quan el joan s'hi penja sembla de xiclet! es deforma! ( el Joan és un homenàs alt i cepat)
    ràpidament s'afanya a xapar el següent burí, sense plaqueta clar!! per repartir el pes, el veig suar! i no pas de calor...ara un espit, per fí!a més la bola és menys dreta i s'acaba el patir.
    Ara sortiré en lliure, compte! però no es mou, s'ho mira hi s'ho torna a mirar...a veure que posa la ressenya de l'Eduard? cony on és el tercer, això no és tercer ni de conya! al cap d'una estona s'enfila i el perdo de vista, bé ja ho tenim això! poc després el puc deixar i és el meu torn.

    Preparant-me per deixar l'artifo i sortir al replà, on cal apretar amb ganes. Ja al replà abans de fer el darrer muret.

    L'artificial de segon no és problema, però renoi, ara he de deixar els estreps i recollir-los! vaja passet, ara entenc perquè el Joan s'ho mirava tan. Faig el pas i arribo al replà, ara això sí que és tercer, un burilet amagat a la dreta i un darrer muret, curt però pru dret per arribar a cim, veig que el Joan s'ha oblidat de xapar un bolt a la dreta...aquests Alpinistes!! i és que aquesta arribada no és fàcil.

    Preparant el ràpel i panoràmica feta des l'agulla de les dues puntes pel Mingo i el Toni, assota.
    Ara ens resta fer el ràpel que és al vessant Nord, amb un seixanta en tenim prou. Ens saludem amb els companys que hem anat veïent, primer a la Miranda alta i després a l'Agulla de les dues puntes.


    Ressenya de l'
  • Eduard (Escalatroncs)
  • que em va despertar l'interès per aquesta agulla.

    Ha estat una tarda ben aprofitada, hem conegut una zona prou interessant i oblidada. Admirable l'empenta dels aperturistes, Del Àlamo, J. Espanyol i E. Peña que el 05-10-1964 varen atrevir-se per aquest vessant.
    També gràcies a l'Eduard (Escalatroncs) per treure de l'oblit aquesta humil agulla.
    Si us hi acosteu aneu-hi amb esperit clàssic, vigileu abans de xapar el primer burí per ja disfrutar de la història Montserratina, tan sols té un problema, que se us farà curta.

    dilluns, 12 de setembre del 2011

    Via Badalona la primera al Gorro Frigi. 25-08-2011.

    El Gorro Frigi amb els seus 1.141m. destaca de tot el grup de Gorros ( regió de Tebes).
    Suposo que com molts, una de les meves primeres escalades a Montserrat va ser al Gorro Frigi, des d'aleshores hi he tornat manta vegades; l'any 1991 mentre érem a la via Sílvia, vàrem coincidir amb una cordada peculiar: éren a la Badalona i un d'ells éra un dels aperturistes, amb el seu fill i el seu net!!! tot i la menor dificultat, la manca pràcticament d'assegurances de la Badalona em va impresionar i des d'aleshores que volia anar-hi. Finalment el mes d'abril d'enguany ens hi acostem amb el Josep, que ja coneix la via, però aleshores el temps ens en farà fora, quan el Josep arriba a la primera reunió es posa a ploure...justament quatre mesos més tard, ara amb el Toni hi tornem: La via comença una mica a la dreta de la vertical de la via del Carles, el Toni m'ensenya una rosca d'espit on pensa comença la via. Imbuïts de l'esperit dels aperturistes, anem amb la intenció d'evitar la majoria d'assegurances de vies que la trepitgen o s'hi acosten...amb el que no xapo les assegurances verdes de la via del Carles, abans del pont de roca col.loco un àlien. Començo el flanqueig sempre buscant el mes fàcil. Trobo un espit, no sé si de la Màgic Line i més endavant un burí i ja soc a la reunió, tres espits força atrotinats.

    A mig flanqueig de la primera tirada.
    A la primera reunió, a l'extrem esquerra d'un marcat balmat.

    El Josep enfilant-se pel sòcol just començar.
    Del llabi on trobem el pont de roca el flanqueig és franc cap a l'esquerra i sempre buscant el més senzill, quan som sota la vertical de la gran balma, trobarem cap a l'esquerra, al llabi superior la reunió, molt mimetitzada.

    El Toni al curt, però intens segon llarg.
    Ara surt el Toni, curt flanqueig a l'equerra a buscar un espit; la sortida és fina de peus però a la que s'aixeca les preses són millors i troba un segon espit. Ara cal continuar en tendencia a l'esquerra per entrar al forat que tenim al damunt on munta la segona reunió. Tirada molt curta que es podria fer amb la següent, però nosaltres avui volem reproduïr al màxim l'esperit original...

    Començo la tercera, divertida i on si es desitja, es pot fàcilment augmentar la protecció.
    Surto de la balma flanquejant a la dreta per situar-me sota la vertical d'una ssegurança, és força amunt pero les preses són franques i segures. Més amunt un altre espit i ja m'acosto a la llastra, sembla que delicada, però fa molts anys que aguanta!! jo aprofito per posar-hi l'Àlien groc que hi queda molt bé. Vaig acompletar la tirada amb algun merlet, que són de llibre!.
    La boirada amaga els cims de Sant Jeroni.

    El Toni disfrutant a la quarta tirada, on al capdamunt reserva uns passos entretinguts, on t'ho has de mirar...

    La tercera reunió és molt còmoda i albiro la zona més dreta, aquest l'hi ha tocat al Toni, és el llarg més "difícil" però és molt ben assegurat. La gràcia està en superar un llabi vertical on hi trobarem molt bona presa, tot i que ja una mica rentada.

    Al començament de la cinquena tirada, col.locant un merlet. Flanquejant cap a la cova, altrament anomenat "el Wàter".

    El Toni ha disfrutat aquest llarg, ara és el meu torn: una sortida dreta protegida per un espit i llavors cal flanquejar a trobar "el wàter", una balma característica.
    Cal fer servir la intuició hi anar pel més senzill, travesso vàries línies, Màgic Line, Snoopy i Del Carles, per entrar al "wàter" reunió! he aprofitat un forat per posar un àlien deixant de banda els bolts que em temptàven. Aquesta reunió és un balconet encarat al vessant nord, hem travessat gairebé tota l'agulla.

    Cova on originalment es fèia la cinquena reunió.
    Sisena tirada, sense cap expansió, hi trobarem un pont de roca, reforçable...
    El sisè llarg surt recta amunt, deixant a l'esquerra la línia de bolts de la via del Carles, el Toni s'hi enfila tranquilament i disfruta, posarà un Àlien i un micro fins a trobar el pont de roca que reforça amb un altre, ja que el filferro està força perjudicat!


    El darrer llarg, el setè, ressegueix la fisura per passada la gran Sabina entrar caminant al cim.
    Resta la darrera tirada, és senzilla, però em costa negligir els espits i bolts que vaig trobant per llaçar la primera sabina de la que vaig a buscar la gran que ja no llaço donat que aquí la paret s'ajeu definitivament per entrar caminant al cim.


    Ressenya amb el traçat i les reunions "originals" i ressenya actual de l'amic
  • Eduard (Escalatroncs)


  • Som sols al cim, hi fa una bona fresca. Em trec el barret, casc, davant d'aquest itinerari obert el 3 de juny de 1956 per J.Casas, A. Muñoz i J. Estrada. Com van saber buscar sempre el més senzill i on hi havia millor roca, d'aquí la sinuositat de l'itinerari. Una obra d'art que cal preservar, disfruteu-la!