dilluns, 28 de gener del 2008

Cap del Ras. Esperó Badalona. 18-01-2008.

Després de la Mòmia tenia ganes de roca "calenta" i amb l'anticicló quin lloc millor que els Puntals d'Àger...la setmana anterior havia sortit amb el Josep
  • Dies de Muntanya
  • per fer esportiva a la Desdentegada, ens ho passàrem molt bé, llàstima de la caiguda!
    La descoberta d'aquest paradís va ésser just l'any anterior amb el Wolfgang a la Tercer Hombre i ja aleshores el Wolfgang tenia l'esperó Badalona al cap.

    L'inacabable i mantingut primer llarg

    Aquella primera vegada tardàrem una hora en localitzar el peu de via, avui anem directes, ja coneixem el terreny. La ressenya d'
  • Ona Climb
  • i la descripció del
  • Kutrescalador
  • ja ens ha posat en guardia i començo amb els streps assabentat de lo mantingut i llargada de la tirada, 50 metres, en els que haig d'aturar-me a rebaixar les "porres", llàstima perquè l'atlètic esperó de sisè és una joia!


    Des de la primera reunió

    Abans d'acabar la tirada sentim veus, s'apropa gent, sento que el Wolfgang saluda, miro i sorpresa! la
  • Lu
  • i la
  • Raquel

  • l'efecte Blog ha fet de les seves i mira per on coincidim avui!


    El segon llarg és més fàcil, però amb les assegurances justes.
    La reunió és còmode, ara el Wolfgang encara la fissura de la segona tirada, que es deixa fer, però cal treballar-se-la, les assegurances justes, però on calen, un flanqueig a la dreta i s'arriba a la segona reunió, a la vertical de l'anterior.


    La Raquel a la primera reunió. El Jaume fent el segon llarg

    Mentre asseguro el Wolfgang arriba la Raquel, que, com ha anat? tot en lliure menys un A-0 al primer pas! felicitats per l'encadenament!

    Penjada reunió abans d'encarar la placa de 6b
    Veïent com m'han quedat els braços al primer tros, coloco els estreps d'entrada, la sortida és molt fineta i es veu prou fi de preses, a la que t'enfiles, millora i pots anar fent, sempre resseguint un elegant esperó que s'agafa per la dreta o be per l'esquerra segons demana la roca...se supera un esperonet final i cal caminar per una feixa fins a la propera reunió.


    A l'esperó del tercer llarg i arribant dalt.


    Som sota el sostret, una rampa fins el desplom i llavors dos passos d'estreps amb una sortida on no regalen res! però que és això pel Wolfgang! per a ell poca cosa, però a mí em costa sortir de la piscina...però vaja anem millorant amb això de l'artifo.
    Ara un altra megatirada, un mur vertical al que s'hi arriba per una rampa amable, però l'amabilitat s'acaba aviat, es va redreçant i posant finot, cal estudiar-s'ho i anar flanquejant a la dreta, pel mig, però gairebé dalt un pas s'em resisteix: una sortida d'un tram vertical, amb l'espit als peus i mans romes...hauré de posar-me a últims d'estrep per superar-lo...comentant després amb la Raquel, també li va semblar fotut el pas, tot i que el va fer net.
    Vertical i compacte mur, amb una dificultat força mantinguda

    Les reunions, excepte la segona són comodíssimes i aquesta no és una excepció, li toca al Wolfgang anar de cap de corda ara, la sortida sembla que és millor flanquejant des de l'esquerra, però ell li fot directe tibant d'uns foradets, olé!, una elegant bavaresa amenitza el llarg per sortir llavors a la dreta per terreny trencat, a mig llarg es pot fer una reunió intermitja, que prefereix fer i així evitar el fregament de cordes i millorar la comunicació. El muret final se les porta, un slab finíssim i uns passos que a les altures que som amb les forces sota mínims, costen de fer i descaradament a acerar! i fins trec els streps tot i anar de segon.
    Satisfets de la via, que ens ha agradat molt: l'equipament, la roca, la dificultat, és una via que no em sabria geu repetir! Decidim esperar la Lu i la Raquel, així baixarem plegats.
    La cordada Raquel-Lu acabant la via!
    Acabem de pujar al cap del serrat, gaudint de les vistes del Pirineu; d'allà cal anar resseguint la muralla en direcció nord est, a la dreta segons arribes dalt, i per corriols perderors trobar una fita que marca una vira que permet baixar amb alguna desgrimpada fins el bosc, una vegada al bosc anar en tendència a la dreta per terreny fresat i evident fins la carretera.
    Desgrimpant un dels passos del corriol de baixada


    Ja al bosc, al fons la lluna plena treu el cap!

    Itinerari aproximat


    Fantasmagòrica "posta de sol" entre la boira
    Estem satisfets, ha estat una escalada gratificant i a més sense esperar-ho em tingut companyia; per acabar el dia anem a fer la cervesa a Àger, la Lu i la Raquel han quedat amb una colla de Blogaires, el Joan (Gatsaule) el Pescador d'estels, el Kutresescalador, etc,que pugen a dormir i demà tornaran a l'atac. A nosaltres ens esperen a casa i hem de marxar, però encara tindrem la sort de conèixer en persona el Joan
  • Gatsaule
  • les aventures d'aquesta trobada ja han estat abastament explicades als seus respectius Blogs.

    Fotos Wolfgang i Jaume

    dimecres, 16 de gener del 2008

    La Mòmia. Via Normal. 1er de gener de 2008.

    El primer d'any gairebé sempre l'havia dedicat a escoltar el concert d'any nou i veure els salts de trampolí, intentant païr la festa de la nit...però enguany he volgut canviar: el Toni i el Josep acostumen a fer aquest dia una via clàssica i els vaig demanar si m'hi volien...anirem a Montserrat a la Normal de la Momia, bé la proposta m'engresca, ja que de fa anys que li tinc posat l'ull i no havia arribat encara l'ocasió.

    La via normal transcorre a l'ombra sempre, com tota cara nord

    De camí a Monistrol el termòmetre marca en negatiu tota l'estona, però fa un bon sol i el cel és serè...amb el que no havíem contat és amb el vent! si ja es preveïa que passaríem força fred ja que és cara Nord i de sol, res de res...doncs si va ajuntar el vent, a més avui el termòmetre no puja...estratègia, a fer un cafè i esperar que el fred afluixi.


    A peu de via, després d'una bona pujada que ens ha fet pasar el fred

    Suarem a la pujada, però al coll de la Momia el vent és desagradable, ens equipem al sol, que si està molt bé, però la via és a l'ombra...




    Amb cara de no veure-ho massa clar, admiro el perfil de la via

    La normal de la Mòmia té una aureola mítica, poques assegurances, vertical, seriosa, amb un pati "acollonant", tot això em pesava en l'ànim, amés el fred encara m'anima menys...els dic al Toni i al Josep que avui jo a la cua, que si ells ho vèuen clar que amunt, però jo de primer avui No! cap problema! aquest parell estan curtits i amunt anem.




    Començant el primer llarg



    A mitja tirada i sortint del bosc

    Arribant a la reunió

    La pedra és freda i el començament és finot, cal anar a poc a poc, en un buril coloca una plaqueta recuperable que ajuda a anar a buscar un espit; passat aquest s'ajeu i una excursió fins a la reunió.
    De què estàven fets els Espunyes, Serrat, Caselles i Torres del C.Exc. de la Comarca del Bages, que vàren obrir aquesta via el 27-10-del 1935, el mateix dia en que s'obria la normal al Cavall Bernat,...? una gran admiració i respecte per a ells.


    Congeladet a la reunió amb l'heroi del dia



    Al final del flanqueig abans d'enfilar amunt


    La manca de sol li dóna una severitat afagida

    La reunió és còmoda, el Josep es disposa a continuar, un flanqueig horitzontal fins a una assegurança i amunt, les excursions entre assegurances són guapes i els dits gelats no ajuden...sort que és un IV+ tan sols...però quin pati...quan ja l'hem perdut de vista noto que no avança...Josep com vas? estic amb els dits gelats, no m'els noto!s'ha d'aturar i escalfar-los patint aquell dolor tan agut de quan es reescalfen...els que ho heu patit ja sabeu el què...a l'estona continua, buff! i ja no tardarà a cantar reunió.

    Molt satisfet a la reunió cimera





    Els tres "pingüins"

    Ja podem pujar, he estat assegurant sense guants, s'han quedat a casa...i ara tinc els dits freds, i a mesura que pugem s'hem glacen, gairebé no puc disfrutar la pujada ni la timba, tot jo tremolo, no sé si de por o de fred, quin llarg més espectacular. Acabem fent carrers amb el Toni a veure qui abans pot arribar al solet del cim...a dalt el Josep em passa els seus guants i em refaig.



    Cable per baixar a la instal.lació de ràpel, d'uns 50 metres, atenció!

    No havia estat encara dalt de la Mòmia i ha valgut la pena malgrat el fred, moltes gràcies als amics Josep i Toni per aquesta "aventura", una molt maca manera de començar l'any, ara ja no tinc excuses i penso tornar-hi, ara però, quan faci menys fred.






    Croquis de la via extret del llibre d'en Barberà, amb les assegurances actuals marcades pel Toni


    Monistrol a sota els peus, la Mòmia és una magnífica talaia sobre el Llobregat

    dilluns, 7 de gener del 2008

    Agulla del Truc. Torrent del Pont. Vinya Nova. Montserrat Sud. 29-12-2007.

    L'Agulla del Truc presideix la Paret dels Trons.

    S'acaba l'any i cal aprofitar que ha tornat l'anticicló, trúco el Toni que ja és per aquí, on anem? costa decidir-se però finalment li proposo de fer una via relativament nova que he vist a
  • Ona Climb

  • Són set llargs, 190 metres, amb dues parts ben diferenciades, la primera comença gairebé al llit del torrent del Pont i acaba amb una caminada selvàtica al camí que va a la paret dels Trons, d'on després d'una curta grimpada continua l'escalada fins dalt de l'agulla. L'itinerari sembla prou engrescador i cal agrair-lo a Joan Boter, que l'ha equipat amb parabolts amb una dificultat màxima obligada de 6a inferior.



    Des del llit del torrent la compacta placa d'inici.

    Hem començat la jornada al Bar, el termòmetre marca -2ºC i ja preveïem que tot i la bona orientació, no cal córrer...Ens equipem a l'aparcament d'en Nubiola a la Vinya Nova i fem cap al torrent del Pont: cal seguir-lo pel seu llit deixant enrrera el trencall que duu a l'aresta Ribas i l'Esparreguera...grimpem un ressalt i ens endinsem a la selva, passat un esperó ja veïem la placa per on comença la via, al seu peu una corda fixa ens confirma la suposició.


    Començant la placa del primer llarg

    Per terreny molt descompost, d'aquí la "corda fixa", o mes aviat cordill...ens arribem a l'inici de la via: una alzina amb un replanet incomode i terrós; a la dreta sobre una canaleta el primer parabolt aprop d'una sabineta, no un arbre com marca la
  • ressenya d'Ona Climb

  • No és massa dret, tampoc ajagut, però es queixa el Toni que hi ha molta molsa i terreta, és la joventut de la via, cal esperar que millori amb el pas de les cordades; ja ens toca el sol , les assegurances allunyen i la sorreta no inspira massa confiança, per sort no fa fred.
    Arribant a la reunió la placa es redreça, el Toni al pas més fí.


    Apunt d'entrar a la reunió, on es posa dret.(Foto Toni)

    L'íntringulis de la via és aquest llarg: la ressenya parla de placa vertical i 6a- obligat...la sortida de la reunió ja és finota, la continuació manté el tò, vaig amb molt de compte, s'han d'escombrar les preses de sorreta, algun bon forat anima, ben concentrat vaig superant el mur, no hi ha possibilitats d'acompletar l'equipament, però llaço una branca mig morta, com a suport moral abans d'un pas delicat...
    salvat! ja veig la reunió a la dreta en una canal llisa, tot és ple de terra i haig de vigilar molt per evitar una patinada en un terreny a priori fàcil...
    Content després de superar el llarg clau.(Foto Toni)

    Ja muntada la segona reunió, m'adono del perquè de tanta sorreta: el final de la placa és un bosquet penjat amb un acabament natural que és on hi ha la reunió i que fa de conus de dejecció! D'aquí la bruticia.


    Sortint del tram vertical

    La sortida de la 2ªR és per terreny molt trencat i inestable, segueix com diu la ressenya: caminar entre terra,roca i punxes! curiosament en una franja de pedra al mig del llarg hi trobo un parabolt; ben esgarrinxats sortim al camí del Tro, amb les cordes mig plegades caminem cap a la dreta fins a l'entrada de la Paret dels trons on abans del peu de via de la Llamps i trons, grimparem a l'esquerra pel marge entre la roca i els arbres fins a trobar la placa per on continuarem.


    El Toni "al.lucinat" emergint del mar de terra i punxes

    Ja tornem a escalar després de la "caminada": és el 4art llarg, tercer d'escalada;
    es veu ben equipat i la roca aquí és abrasiva i sòlida el que ens anima. Ràpidament munta la reunió el Toni.

    Quarta tirada, amb bona roca i ben assegurada.(Foto Toni)

    La confiança en la roca de l'anterior llarg aviat s'esvaeix, torna la roca dubtosa i passos poc evidents, em cal mirar-m'ho força per superar una repisa, passos tècnics poc evidents, superat el primer terç perd verticalitat i deriva a un flanqueig a l'esquerra amb roca mediocre per dir-ho finament, a mes les assegurances allunyen força, deixo enrrera una llastra "expanding" i xapo un pont de roca, quina por! en cas de caure segur que baixes junt amb l'assegurança i mitja placa!!! les pedres que cauen no afecten a l'assegurador gràcies al flanqueig. La via s'ajeu i un parabolt protegeix la sortida, per un bosquet terrós, fins a la reunió.
    Al final del 5è llarg, al peu de la paret, un cable facilita l'arribada al bosquet de la dreta

    El 5è llarg és curt, la ressenya marca 4 parabolts, però per mes que els busquem tan sols n'hi trobem dos. La sortida és rara, sobretot l'anar a xapar la segona assegurança és forçat i lleig, fins al cable, no trobem res mes, però és fàcil.


    5ª reunió, des d'aquí es pot anar a l'Oest i baixar cap a la Vinya Nova amb un ràpel i caminant

    A on comença el cable es pot fer reunió, o continuar a la dreta per una franja descomposta i inestable, terrosa, que porta a un bosc penjat, on podem fer una sòlida reunió en una alzina abans d'encarar el darrer tram.
    Al pas clau del darrer llarg i superant una franja de roca "delicada" sortint del diedre.

    La ressenya en aquest llarg no hi marca cap assegurança, això ens fa pensar que es deu poder autoprotegir...però no, seguint la tònica de tota la via, presenta parabolts, els justos,(7 en 45mtrs) però Parabolts! quin luxe, sorotosament tan sols ha estat un oblit dels companys d'Ona climb.

    El Toni content després de superar les dificultats del darrer llarg. Reunió cimera, fixeu-vos amb els cables que pugen al cim de l'agulla.
    La última tirada és a l'ombra ja, i ens prepara una sorpresa: al mig, s'estreny i redreça, just on es veu que s'ha sanejat la roca: té un tros finot amb l'assegurança lluny que t'obliga a fer el pas. El Toni s'hi baralla amb ganes i finalment s'en surt! A dalt, quan es tanca el diedre, s'ha de sortir superant una franja trencada que no inspira confiança...Reunió!! aquesta és de primera: dos parabolts units per una gruixuda cadena amb mosquetó i anella.
    Tenim tard, ens esperen a dinar, amb el que no ens enfilem al cim de l'agulla: un tram trencat i vertical protegit amb uns cables que desseguida s'ajeu. Aquesta reunió és espectacular, penjada en un collet des d'on veïem la plana de la Vinya Nova.

    Des del costat oest de la 5ª reunió, un parabolt permet amb un ràpel baixar a buscar el camí de la Paret dels Trons, buscar fites a l'esquerra!

    Baixar és laboriós: un primer ràpel fins al cable, un segon fins a la 5ª reunió, a la que no cal arribar, sinó que baixem més a l'oest on trobem un parabolt amb un maillon d'on un tercer ràpel per tereny ajagut permet plegar les cordes i baixar caminant fins a la Vinya Nova anant a buscar el camí de la paret dels trons; molta atenció a trobar una gran fita al peu d'una paret vermellosa amb un sostre, que s'ha de travessar cap a l'esquerra per anar a trobar la carena de baixada, anar buscant sender i alguna fita.


    Fita clau per baixar: cal travessar sota la paret a buscar la carena del fons.

    Malgrat el que pugui semblar pel comentaris, la via m'ha agradat, però cal puntualitzar: crec que no serà una clàssica, li falta continuïtat, la roca no sempre és bona, però proporciona una escalada que no sent difícil, te l'has de guanyar el que et deixa satisfet, l'equipament és bo, però els trams difícils t'els has de treballar. Amb el pas de les cordades es netejarà la via amb el que millorarà.

    La Vinya Nova als peus acabant el darrer ràpel

    Ascensió feta en un matí, sense córrer, una bona opció per a fer metres aquest hivern
    o per una tarda d'estiu.