dijous, 27 de gener del 2011

Una d'Agulles al sol! 23-01-2011. Montserrat.

Un dia assolellat i fred, molt fred, ideal per "passejar-se per la zona de les agulles de ponent.
Aquesta tardor-hivern ens està fent seleccionar molt bé els objectius per no passar molt fred...aquest diumenge amb temperatures gèlides però un bon sol optem per fer una visita a Agulles tot buscant arestes brucs. Tot just acabo de sortir d'un procés gripal que m'ha deixat ben baldat amb el que avui l'objectiu és disfrutar de la roca!

A la primera tirada d'una via a l'esquerra de l'aresta brucs del Gep Llarg.
El Toni que porta molts i molts anys enfilant-se per aquests verals ha fet la tria: començarem pel Gep Llarg del que continuarem per l'agulla del Capdamunt i després...ja veurem. Deixem l'aresta brucs i baixem una mica a buscar una via de més a l'esquerra, en desconeixem el nom, és més llarga però comença a l'ombra.
M'enfilo amb precaució, la roca és trencada i freda. Sortosament ja surto al sol i els dits es recuperen i és que tot i no ser difícil, amb el fred, aquest primer tram s'em fa desagradable. Per l'esquerra veig unes xapes pintades de lila d'una altra via.

Un petit ressalt amenitza l'arribada al cim.
EL sol fa la seva feina, no bufa el vent amb el que s'està bé! Ara el Toni enfila l'aresta que es va ageïent fins sota la berruga cimera i munta tot seguit reunió.
En un moment sóc dalt; desgrimpem el cim i sense trèure'ns els gats arribem a l'agulla del Capdamunt. M'enfilo tot seguit i per terreny fàcil m'acosto a la boleta final, aqu´hi ha una reunió, però continuo amunt per la dreta, a l'esquerra hi ha una altra variant.
El nostre proper objectiu, l'Agulla del Capdamunt.
Un llarg flanqueig i sóc sota el mur, és ben assegurat, engrapo la fisura i hi col.loco un Àlien, un pas de decisió per agafar una bona presa de ma i surto de la vertical. Un darrer ressalt i cim, anem amb 50 i haig de dir al Toni que surti i així puc arribar a un burilet on munto reunió.

Al bony final es posa dret i pots triar via, nosaltres anem per la dreta on gaudim de la fisura.
Fem un ràpel i com que és d'hora enfilem cap a la Saca gran on fem l'aresta brucs, no recordava si l'havia fet o no i sí, l'havia fet l'any 1995 amb en Pep Graells! un molt bon amic.

Relliscosos i ombrívols primers metres de l'aresta brucs de la Saca Gran.
Comença el Toni, com sol passar a Montserrat cal vigilar els primers metres ja que són a l'ombra i la roca és plena de verdet...ataca una fisura mig en diedre mig en placa, col.loca un Àlien i un friend gros i ja és a la gran Alzina, superada entra a un diedre vertical molt divertit i tècnic.

Havent superat els diedres, encarant la placa d'entrada a reunió.
Passat el primer diedre encara un tram senzill per entrar a un altre diedre-fisura.
Amb elegància la roca et permet anar pujant amb més facilitat que la que aparenta, un pitó de museu protegeix el flanqueig que ens portarà a la reunió, el Toni troba un bon forat per posar un Àlien una mica més enllà.

"Llegint" l'itinerari del bonic segon llarg.
Em torna a tocar, surto per la vertical de la reunió a buscar una balma, abans una assegurança protegeix el pas; al fons de la coveta un bon pitó. Ara cal anar buscant el millor pas, derivo a l'esquerra per desseguida fer un còmode flanqueig amb grosses preses, tan grosses que n'aprofito una per llaçar-la. Al davant una fisura amb dos claus d'aquells com l'anterior...passada una expansió cal decantar-se a l'esquerra, es veu una Sabina, on trobem la còmoda segona reunió.

Després d'un llarg flanqueig, s'arriba a la llastra que vorejarem per la seva dreta, gaudint de l'ambient!
Avui és el dia dels flanquejos, ara el Toni s'enfila cap a la dreta a tocar de l'esperó, allà una llastra desenganxada que rodeja fins que el perdo de vista. És un tram espectacular i divertit dels que enganxen...una mica més amunt el torno a veure, s'ha desviat a buscar roca menys rentada i relliscosa.
Agulles i més agulles un jardí que esgota els adjectius...!
S'ha girat una mica de vent amb el que ens afanyem a baixar, ens dos ràpels som altra cop a peu de via. Ha estat una jornada relaxada, de gaudir de la roca i el paisatge.
L'aresta Brucs de la Saca gran!

dissabte, 15 de gener del 2011

Ribes-Sabaté i Garrets-Eusebi al Cilindre i a la Paret de la Formiguera. Sant Llorenç de Montgai. 03-10-2010. La Noguera.

La Ribes-Sabaté puja per aquest pany de paret, primer a la vora de la gran escletxa de la dreta per travessar a mig aire la muralla i acabar sortint per l'esperó de l'esquerra a dalt de tot. Lògica i espectacular!
Tot i que fa dies que hi vàrem anar amb el Joan
  • Sisbemesanapren
  • m'havia quedat la ressenya oblidada, l'he repescat donat que la zona és ideal per aquest hivern amb anticicló.
    La Ribes-Sabaté és una clàssica reequipada amb encert i que et fa escalar i disfrutar de l'espectacularitat del Cilindre.

    Al tram inicial, vertical que es torna atlètic fins sota l'arbre, on nosaltres aprofitem per fer-hi reunió. De la mateixa recuperant al Joan.

    L'aproximació és mínima, deixem el cotxe a la vora de l'embassament just a sota la paret i per un camí en un moment som a peu de via, inconfusible doncs és a peu de la gran escletxa que separa el Cilindre de la Paret de l'Ós.
    A l'inici la roca hi és una mica trencada el que et fa anr amb orecaució, però aviat millora i després d'un petit flanqueig a l'esquerra encarem un diedre vertical amb molt bones nanses; arribo a un arbret i decideixo fer-hi reunió, posteriorment llegiré que es podia continuar fins a la següent reunió...

    Acabant el llarg flanqueig i entrant a l'esperó on després d'uns passos més espectaculars que difícils es munta reunió. El Joan a la segona reunió, al mig del flanqueig.

    Continua el Joan, ara cal fer un ressalt recte amunt per deseguida flanquejar descaradament a l'esquerra. Realment el tram era curt, però així farem dos llargs cada un! Surto de l'esplèndit balconet enmig del Cilindre per encara unes plaques que es van redreçant i en tendencia a l'esquerra entro a l'esperó, aquí l'escalada esdevé espectacular, aèria i divertida. Abans d'entrar a la reunió es pot col.locar un Càmalot del 2.

    La darrera tirada começa per terreny poc agradable per anar millorant i acabant per unes plaques de bona roca i ambient.

    Com instal.lats en un púlpit, amb tota la paret a sota, quina reunió més còmoda i airosa! és el torn del Joan que amb precaució enfila els primers metres trencats i amb herbetes...el perdo de vista quan decanta a la dreta, aquí la roca guanya en qualitat i permet a pleret l'autoassegurament, acaba per uns grans blocs de manera elegant.

    La còmoda reunió cimera amb el Joan que ha buscat una postura relaxada, immillorable visió de l'embassament de Sant Llorenç.
    Ens ha agardat molt la via, amb l'equipament just que et fa escalar i amb ambient de gran paret, llàstima que s'acaba! però com que ens quedat amb més ganes decidim apropar-nos a la paret de la Formiguera a fer la Garrets-Eusebi. Ens toca baixar i travessar el túnel del tren, preveïeu frontals...i llavors, ja a l'altra banda en un no res som a peu de via. Fa molta calor, és el migdia i no corre aire, és una zona per quan fa fred, fred...però ja hi som i ens hi posem.

    Foto i ressenya de
  • l'Eduard (Escalatroncs)

  • La paret de la Formiguera és ben aprop, amb el que ens hi atancem per acabar d'arrodonir la jornada.
    Comença el Joan aquest cop, tenim dues línies, a la dreta la Martinetti i a l'esquerra la nostra. Ràpidament m'avisa que ja puc pujar.

    A la primera tirada de la Garrets-Eusebi i ja a la reunió, el Joan ha triat una més amunt que s'adona, malauradament tard, que és incòmoda, preferible muntar-la en la primera instal.lació.

    És una disfrutada aquest començament, però ara caldrà apretar les dents que la cosa es redreça, 6a díuen...molt ben assegurada i amb una roca amb preses que semblen fetes expresament, cal tibar, però va sortint, a l'entrar a la reunió dubto i m'haig de penjar a estudiar-ho, tot recte m'ha semblat que no i entro per la dreta, però si fa no fa...m'ha agradat molt, dels que no em faria res repetir!

    El Joan disfrutant el segon llarg, exigent i mantingut, però amb una roca per xalar. Al pas clau del següent tram, vertical i també mantingut, amb un rebot final que et fa treballar l'encadenament.

    La sortida de la via no és trivial, es manté vertical i tot i que les preses són més grans potser estan més patinoses, el Joan l'encara decidit i supera el bony de sortida facilment i reunió!
    Espectacular cova del davant on he vist en ocasions gent forta, forta enfilant-se pels seus desploms!
    Una caminadeta i aviat som de retorn al cotxe, un dia prou aprofitat! i és que Sant Llorenç de Montgai és ideal per a l'hivern.

    Foto i ressenya del
  • Joan B. (Sisbemesanapren)
  • Ampliació del búlder de la U.E.S.




    El mur de búlder que teniem ja a l'entitat i que tan de profit ens ha donat, a la foto superior podeu veure escalfant els competidors de la Copa Catalana de Búlder que vàrem organitzar, ha crescut!! fa temps que desitjàvem ocupar el racó del fons de la sala, antic racó dels amics, amb una zona més desplomada i donar més llargada i recorregut al rocòdrom; finalment aquí en podreu veure el fantàstic resultat!

    Però no tan sols hem aconseguit engrandir el rocòdrom sinó que hem habilitat un vestuari complet, amb guixetes per a guardar-hi les coses personals, i una còmoda i àmplia dutxa.


    La casa
  • Gàrgola
  • ens en n'ha fet el disseny i muntatge amb uns plafons amb esquerdes i tacte de granit molt atractius, així com la seva col.lecció de ben estudiades i adherents preses.


    Encara no ho tenim tot acabat, ens falta acabar d'omplir els plafons de mes preses i estudiem de posar tacs de fusta per a cantejar amb els piolets...l'amic Ferràn ens ho va proposar i ja sap que quan vulgui ell digui ens posem a treballar-hi.

    Encara ens falta el matalàs de la cova que esperem ens arribarà la setmana vinent, però ja no ens hem pogut aguantar i ens hi hem començat a penjar redistribuïnt els matalassos existents.


    De moment el poden utilitzar tots els socis de la UES de les 19h a les 21,45h però tenim pensat d'ampliar aqeust horari i poder obrir els matins i el migdia, però això més endavant.


    Fins i tot el conserge, el Rafael Blai, no es va poder estar de penjar-s'hi!!
    Esperem disfrutar-hi molt i posar-nos ben forts, properament hi celebrarem una trobada social fent una competició en que desitgem trobar-nos-hi tots els escaladors de Sabadell i rodalies.