dijous, 29 de març del 2012

Vies del Nil i Liebe Claudia als Pics de Coniller. Tossal de la Feixa. Alt Urgell.

Tot pujant el carener de Serramoneda, els Pics de Coniller, estreps del Tossal de la Feixa.
Tenia ganes de calcari i el Toni també amb el que aquest dissabte aprofitem per anar a conèixer la nova via del Joan Asín al Serrat del Coniller; el company que no té mai son em passa a buscar a les sis del matí!! collons quin mal!!! que fa això....és del Barça el company eh! no cal dir-ho!
Arribem al revolt on cal deixar el cotxe, passat Coll de Nargó direcció Coll de Boixols, a la vall de Sallent, i aparquem al costat d'una furgoneta que hi ha passat la nit. Fot fred, estema un grau tan sols! escalfo les barres amb l'entrepà que cal agafar forçes que avui el programa que m'ha preparat el Toni be ho demana.


Ajagut i divertit primer llarg de la via del Nil, que es va redreçant abans d'entrar a reunió!

El camí per anar a peu de via és llarg i salva un bon desnivell, arribo a peu de via ben suat, qui tenia fred? previsor em canvio la samarreta ja que em toca començar i el primer llarg de la via del Nil és mig a l'ombra encara. Comença ajagut i va guanyant petits ressalts per anar-se redreçant a mesura que un s'acosta a la reunió.
Avui l'especial molseta que entapìssa aquest llarg a sobre és humida de els pluges recents, el que em fa progressar amb molt d´atenció. Són 50 metres i cinc espits molt ben posats, on els necessites! Val a dir que m'ha agradat força aquesta tirada, llàstima de l'entrada a reunió, sorrenca i selvàtica.


Rapelem amb molt de compte la via del Nil.
El toni puja molt ràpid i surt a fer la segona: flanqueig ascendent per una vira penjada a trobar dos espits en flanqueig horitzontal, d'allà recta amunt a trobar la reunió. Ara és el meu torn, una placa tombada amb força pedra solta i neta, llaço una sabineta i arribo a la feixa on trobem una corda fixa. El darrer llarg és comú amb la Liebe Claudia i s'hi posa el Toni que ràpidament crida reunió.
Se m'ha fet curt, som dalt i tan sols ens quedaria acabar de fer el cim, pèrò com que volem fer l'altra via preparem el ràpel.
La Vall de Sallent ens mostra les seves millors gales després de les desitjades pluges.
Els ràpels són força lñlargs i cal anar molt en compte de no fer baixarmassa cosa, la vegetació fa por que no dificulti la recuperació de les cordes, però no, baixen prou be. Al segon ràpel al passar per la feixa ajaguda fem baixar unes pedres i cridem per avisar una cordada que hem vist que és a peu de via i que després sabrem que són coneguts.
Ens trobem amb el Joan (Sisbemesanapren) i els Mòmies, Toni i Juanet que destorbarem una mica al rapelar.
Mentre m'aturo al darrer ràpel a xerrar amb el Joan i els Mòmies, quina casualitat! el Toni va a buscar les motxilles que havíem deixat al peu de la del Nil.
Ara comença ell, que s'ho ha demanat, jo ja li oferia fer el segon, però no es deixa convèncer...surt com un llampec amunt, va espitós avui! i després de força metres xapa el primer bolt, no li ha calgut posar res i això que es pot cosir! encara la fisura i el veig disfrutar, és vertical però amb molt bona roca, i ben assegurada, en passa via i ja és apunt d'abandonar l'escletxa per entrar a la placa abans de la reunió, aquest pas és potser el més delicat.

Disfrutant l`aspra i cantelluda fisura de la primera tirada.

Uns moments i el sento cridar, lliure! gairebé no em deixa ni posar-me els gats, vigilo de no embrutar le ssoles ja que el començament tot i ser senzill està una mica rentat, la fisura una disfrutada, molt ben trobada i senzilla, tan sols et trobes un pas on cal filar prim, molt ben assegurada, no cal posar res suplementari.
Ara em toca, només sortir de la reunió ja et foten l'òstia! renoi quin passet més finot, de dits poca cosa, però el que em costa és trobar peus, però després de mirar-m'ho una mica una apretada i ja està, ja que a la que t'aixeques agafaes "ganda" i amunt! ara un flanqueig en lleuger descens, amb mans en adherència, mes ben dit, recolzades i al següen passet, també molt ben assegurat. Aquí molta cura en el xapatge de cordes si no volem quedar trabats sense poder tirar amunt! sobretot a la xapa de més a la dreta pose-hi una cinta ben llarga i alterneu les cordes.
Ara toca anar cap a l'esquerra i trepitjar herba i sorra fins a un altre mur on una sabina ens ajudarà a aixecar-nos i trobar peus; un últim pas entre la vegetació que sembla més complicat del que és en realitat ens deixa ja a una placa ajaguda de la que enfilem a buscar un diedre trencat i vertical a sobre del que trobarem la reunió, jo he posat un friend per protegir l'entrada.
Des de la segona reunió, el tram ajagut una vegada superat el trencaclosques inicial, molt ben trobat per cert!

A l'entrada del darrer pas, millor del que sembla abans de posar-t'hi i gaudint l'adherència de la placa abans de reunió, amb una entrada vertical, espectacular, però senzilla.

Ha estat una tirada que pel que sembla ha millorat amb el pas de les cordades i la pluja que ha rentat una mica les repises, tanmateix sempre serà una mica brut ja que hi ha molts pans de terra aprop, avui però l'hem trobat prou net el que m'ha fet disfrutar-lo molt, m'ha agradat força l'arribada a reunió, molt ben trobada entre els sostres del voltant.
Diedre de la tercera tirada, d'on girarem a dreta per entrar a plaques d'adherència talment Roca Narieda.
Ara hi torna el Toni, el tercer llarg comença una mica trencat però de seguida millora, un diedre de roca ferma fa disfrutar, vigilar no entrar pel fons del mateix on encara hi ha un bon pa de terra, que crec acabarà caïent. Passat el diedre la via s'en va a la dreta i per una placa que recorda Roca Narieda entrem a reunió. Donat que el Toni ha fet abans de primer el llarg comú amb la del Nil, segueix un altre tirada a buscar la corda fixa i la quarta reunió; en aquest tram és on cal vigilar molt que la corda no faci baixar regalets!

A l'estètica tirada comuna amb la via del Nil.
Quarta reunió, un bolt i un pont de roca reforçable al gust, una mica més a la dreta una reunió de xapes grogues de les vies del Guillem. Entrada franca, amb molt bona roca, alguns ponts de roca i possibilitats al gust de completar l'equipament, realment es passa amb el que hi ha, jo tan sols llaço una soca de sabina, una mica "perjudicada" per assegurar un pas de flanc que permet entrar a un diedre trencat que al final té un espit molt amunt, tan, que quan hi arribes ja ni caldria xapar-lo. d'aquí amunt per terrasses de roca compacta fins un darrer pas atlètic abans d'entrara reunió i que té una roca tan bona que t'oblides de tot i amunt.
Atrapem els companys que ja comencen a baixar i aprofitarem per baixar plegats; el Joan al cim.
És la segona vegada que faig aquest llarg i m'ha agradat, molt ben trobat, ara ens queda arribar dalt de tot, el Toni comença per terreny d'aspecte tètric, però que és prou ferm fins a una placa final on hi ha un pas que té la seva gràcia.
Signem a la llibreta on ja hi ha força piulades i ens afanyem a baixar cap els companys Mòmies i així poder aprofitar les cordes nostres per passar-ne més via als ràpels.

En tres ràpels serem baix, atenció al darrer que és molt llarg, millor corda de seixanta.
Sense cap enganxada de corda anem baixant tots, som cinc de colla ara, tan sols ens sap greu destorbar una altra cordada que està al segon llarg quan nosaltres baixem és el company
  • Carles (Escalada Clàssica


  • Resenya pròpia i del
  • Joan Asín


  • Dues vies recomanables, la del Nil divertida i senzilla, i la Liebe Claudia, més exigent, amb dos primers llargs que voldríem que no s'acabessin, en conjunt molt ben trobada. No coneixia la Claudia, però segur que li hauria agradat Joan.

    divendres, 23 de març del 2012

    Una tarda a la Jerónimo de la Presidenta. La Plantació. Montserrat.

    La Presidenta, s'alça orgullosa a la dreta de la canals del Llorers.

    Aquest dilluns ens trobem amb el Mingo per anar a la Presidenta, fa molt temps que hi teníem la "banya" posada, però ara per un all, ara per una ceba no acabàvem de lligar caps! avui sí!!! ens trobem a la pista sota la Pastereta on deixem els cotxes i a poc a poc, que el company arrossega mals de joventut, anem fent camí; el primer tram de pista està prou fotut per als vehicles, però alguns encara s'entesten a pujar-los-hi?! hi trobem dos cotxes...perquè no ens acostumem a deixar-los a baix? a l'alçada del Serrat d'en Muntaner sentim soroll de màquina de foradar, algú està equipant al Serrat d'en Muntaner. Ben suats som al capdamunt del Clot de la Mònica, aquí seguirem les marques blaves en comptes de baixar i entrar a la Plantació. Un bon tros mes amunt i havent deixat enrrera l'agulla de l'Esquerda i el Rellotge, en un mirador on el camí gira a la dreta, unes fites ens faran adonar que hem de baixar. Baixada selvàtica i dreta on ens haurem d'anar agafant als arbres per no accelerar-nos i arribar a baix massa aviat!!; una corda ens fa adonar que hem de flanquejar a l'esquerra i ara sí ja recte avall a buscar els murs de la Presidenta, que tenim al davant. Som al fons d'una canal que remuntarem per enfilar-nos a buscar el marge dret la l'agulla. L'inici de la via es veu ben marcat i hi trobem un replanet còmode per equipar-nos, és un luxe després de les aventures per arribar-hi.
    A la part divertida de la primera tirada, vaja quin començament!!
    Anem intrigats per aquest començament tan potent, pensem que almenys avui nosaltres no patirem el hàndicap del fang com hem llegit en vàries piulades...
    M'hi poso amb ganes, és molt vertical i obligat, li provo ajudant-me d'unes alzinetes i nó, el Mingo em comenta que per la dreta i sí amb paciència i tibant-li aconsegueixo xapar, però xapar i prou! que no veig com enfilar-me amb el que tibo de cinta i li dic al Mingo que m'aguanti, investigo com continuar, anem malament de peus, de mans trobo dos bons forats a l'esquerra i m'aixeco de peus a un gran bolo marró, quedo entrampat sense poder xapar, el bolt queda massa a la dreta...reculo i em torno a penjar, serà per la dreta...recte...merda se m'està acabant la paciència i trec l'estrep, el Mingo em demana provar-ho i la veritat que no em sap cap greu baixar, a veure si a ell li surt i en veig l'entrellat.

    Lluitant el mur vertical abans d'entrar a reunió.
    Collons Jaume, com t'ho has fet per xapar?( LLegiu-ho amb accent de Lleide) això és molt dur, aquí el culet no se't fa anís, sinó "caqueta", aguante'm que m'ho miro!no hi manera, que no surt i el que sí surt és l'estrep finalment. Xapat el segon ja hi tornem a ser, ara potser millora una mica, però continua molt malament de peus i les mans ja estan tobes i ens caldrà fer més trampes per xapar la tercera xapa, quina ràbia!! la via es decanta a la dreta i les preses apareixen com per art de màgia, això ja és una altra cosa.
    Entrada a la Plantació amb el sol de tarda.

    L'escalada esdevé més fluida tot i no regalar-res, però ep! que això no s'ha acabat, es torna a redrecar i cal un bon cop de gas abans d'entrar a reunió, reunió que el Mingo es passa ja que va ben concentrat a la caça d'un llunyà bolt, ja de la segona tirada, diu que pensa, com allunya, però si allunya és que serà fàcil!!JuaJua!! una vegada assegurat es relaxa i veu a baix la reunió, alça me l'he passat! que faig continuo? Ep guaita que fan ara, n'hi pensar-ho, desgrimpa, "vomita lo que te has comido" tot amb molt de conya però seriosament que no vull quedar-me sense fer aquest bonic mur de la segona tirada.
    La reunió és ben airosa, penjada, però no incòmoda.
    Gaudint la vertical segona tirada.


    El Mingo emergeix del tram vertical de la segonas tirada.
    Començo hi ni anant de segon li veig color, sortosament passats els tres primers bolts començo a disfrutar i al pas d'entrada a reunió li tibo amb ganes, és un pas de decisió amb bons forats i peus precaris...comença a bufar un vent fort i fred i van passant nuvolades, preludi del temporal que s'apropa, agafo unes cintes i amunt, la primera ja la tinc xapada, com s'hi escalés amb el Toni...és ben dret, però hi ha uns forats d'escàndol i aquí de peus ja anem millor, de seguida però s'acaba, la paret tomba i es perd l'ambient, llàstima. La roca immillorable. La reunió la trobo sota la berruga cimera.
    Flanqueig del darrer llarg per anar a buscar un tram de roca extraordinària i plaent.
    Això s'acaba, un bolt a l'esquerra marca el camí i després de flanquejar un tros el Mingo s'enfila. Aquest tram és molt agraït, sembla una escala de tan ben posades com hi trobes les preses, pero a l'arribar dalt cal vigilar ja que és un camp de patates en forma de rodones i saltarines pedres que volen saludar el company.

    Als darrers metres, entrant al camp de còdols cimer.
    Es va a fer reunió en una atrotinada sabina sobre el vessant nord per on puja la normal a l'agulla. Sembla mentida amb la solidesa del vessant per on hem pujat, com n'està de descompost el cim.
    Amb una sola corda rapelem d'un mailló ben ancorat a la Sabina amb una munió de bagues. Mentre baixo aprofito per mirar el darrer tram de la Canvi Climbàtic, via del meu retorn a la vertical acompanyat pel Toni després de la operació del tendó, ara fa ja més de tres anys.

    Plegant trastos al peu de la normal per on es rapela.

    La Canal dels Llorers ens demanarà atenció, compte en cas de trobar-ho moll.

    Recuperem la corda i pleguem el material, anem al cim de la Vicepresidenta a menjar-nos una taronja acaronats pel sol ponent, comentem que curiosament no hem trobat cap cabra...que se n'ha fet? Ara per baixar rodeguem la Vicepresidenta per un corriol ben marcat i avall mirant de no agafar massa velocitat que la canal està molt terrosa i relliscosa, aprofito per purgar de roques inestables que xiulen avall rabent! La Canal dels Llorers ens demana una mica de ramonage i atenció, sort que tot és ben eixut! Passat el tram de ferrata a l'agulla adosada a la Filla Alta (cota 479A) ens mirem el trempat diedre de la Reserva UTE també del Joan Vidal i la Toc de Castells del R Darder, amb el peu de via molt enbrossat, futurs projectes...

    Magnífiques ressenyes obra de l'
  • Eduard (Escalatroncs)
  • i de
  • La Noche del Loro (Joan Vidal)


  • La Jerònimo no ens ha deixat indiferents, l'aproximació, llarga i salvatge, l'entrada, molt dura per nosaltres, m'ha frustrat, evident-ment 6a+ no és ni de bon tros...6c? no ho se, qui ho hagi encadenat que hi digui la seva, la resta, es fa curt!! ara cal estudiar la seva veïna, El Temps s'acaba, que si té tan bona roca com la que em gaudit, valdrà la pena.
    Animeu-vos a tastar-la i ja direu. Molt recomanable. Amb esperit clàssic V+/A-1.

    dilluns, 12 de març del 2012

    Vinga vinga a la Paret de l'Altar. Malanyeu. Berguedà.

    Des d'on deixem el cotxe ja podem admirar la Paret de l'Altar, amagada darrera la del Devessó.
    Ja fa dies que tinc ganes de tocar calcari, però per diferents motius no ho acabem de lligar, aquest dissabte finalment amb el Josep tornem a Malanyeu, a la Paret de l'Altar que sempre m'he mirat a l'arribar a la cresta de la Paret del Devessó. No hi ha massa informació però al Vèrtex nª 219 especial Berguedà hi trobareu un croquis ben detallat de com arribar-hi les ressenyes.
    Vertical muralla de roca prou interessant, la nostra via és al sector central de la paret en uns esperons característics.
    Per anar a la Paret de l'Altar no cal arribar fins a Malanyeu, hem de trencar a l'esquerra en direcció a La Caseta, hi ha un senyal al trencall, d'allà per pista de terra enm prou bon estat travessarem el torrent i ens enfilarem cap a La Solana de baix, masia que deixarem enrrera fins quan la pista planeja en una clariana, deixarem el cotxe. D'aquí mateix podem estudiar la paret i les vies.


    En poca estona i pel mig d'un bosc prou obert trobem el peu de via, el Josep preparant-se per tirar cap dalt!
    Seguint pel mig del bosc trobarem senyals de camí i alguna fita, però és prou evident i el bosc permet passar força be. Fixant-nos en els esperons característics per on va la via trobem de seguida l'inici.

    La primera tirada es veu vertical, monolítica! el rocam de primera i els peus prou bons per ser Malanyeu.
    Es veu interessant, el primer bolt és força amunt però la roca es veu franca. Avui el Josep vol començar i cap amunt que va. L'escalada és vertical però amb roca molt bona i sempre amb bons peus, ara sí, s'ha d'anar llegint la pedra per trobar-ne l'entrellat! el Josep s'ho pela prou bé.

    El Josep que avui s'ha demanat la primera tirada, s'ho està treballant molt bé. Arribant a la reunió en una còmoda lleixa.

    Ara a l'esquerra, ara recte, ara a la dreta, cal anar buscant el millor tram, les assegurances són espaïades, però per no patir. La tirada és força llarga, uns 45 mtrs. Reunió! veig que està en una lleixa que ratlla la paret.

    Flanqueig a l'esquerra sortint de la reunió per a contiunuar recte amunt, a l'acabar-se l'esperó un flanqueig a buscar una altra placa engrescadora i que acaba amb un mur delicat.
    He disfrutat pujant, ara, de segon sembla més "fiero". Ara em toca i també la primera assegurança és força lluny, però a la que t'hi poses t'adones que la roca sembla feta per a ser escalada, amés els peus sempre són bons, en repisetes o foradets. L'esperó se m'acaba i entro en una feixa amb herbes i terra que travesso per anar a buscar una altra planxa molt estètica, aquí hi ha una bona distància entre bolts, però és que la roca és tan bona que ni es troben a faltar.
    Abans d'entrar a reunió un tram extrany on cal vigilar amb uns blocs que de lluny semblàven fràgils, però que m'adono que són prou ferms, amb delicadesa però em vaig aixecant acariciant els blocs. Reunió! és en una lleixa ampla i còmoda, balconet amb vistes!
    Passat el bosquet de transcisió, el quart llarg és d'antologia, amb un començament extrany per anar trempant fent-nos treballar de valent.

    Al Josep l'hi ha agradat també, ara cal fer una tirada de transcisió per entre mig d'un bosc penjat, curta i emprenyadora! ja a la reunió, el Josep que avui està animat em diu de fer el quart llarg, doncs amunt s'ha dit: comença en una zona extranya, de roca sabonosa d'aspecte, però de millor tacte quan t'hi poses, una panxa que s'ha de superar per entrar a la placa de roca més compacta i vertical.


    Fent el flanqueig per anar a buscar la gran Sabina que travessarem per entrar al potent mur final.
    Li cal descansar al punt clau, un bon 6a! passat aquest la dificultat afluixa, s'enfila per un esperó que mor sota una gran sabina, per abastar-la li cal flanquejar en horitzontal per una franja amb herba i sorra...d'aquí recta amunt a buscar la Sabina; Cal agafar-s'hi i passar entre les branques per situar-se al mur final, compacte, llis i vertical. Assegurat amb bolts que permeten pujar amb els estreps però estirant-se força, fins gairebé últims! la via es decanta a la dreta, un pas en horitzontal és preludi del final ja recte amunt anant a buscar un "porta" entrre la tupida vegetació.
    Recuperant el darrer llarg, on cal fer servir els estreps, en lliure..ves a saber....díuen 6c, però algú ho ha encadenat?
    Quan recupero el llarg, m'haig d'esforçar per encadenar el tram de baix, però surt! altra cosa és el mur de sortida, quan sóc sobre la Sabina m'adono de seguida que no m'ho haig de mirar gaire, trec l'estrep i amunt; la veritat, en lliure no sé que deu sortir, però 6c em sembla suau...si algú l'ha encadenat en lliure que ens ho digui que li sembla.

    Forat entre la vegetació per on s'entra a la reunió cimera. El Josep investigant el pot registre, ben diferent del minimalisme dels germans Masó!

    L'entrada a reunió és punyetera, ja sense els estreps costa d'arribar a abastar uns boixos que dónen la seguretat per sortir de "la piscina".
    La darrera reunió és ombrívola i encara resta una grimpada per arribar al cim de l'Altar. Penjat al costat un bidó ben gran on tenim la llibreta de piulades.


    Clariana a la písta on podrem deixar els cotxes, d'aquí a peu de via un quart d'hora.
    Baixem amb quatre ràpels, ja que fa molta por que s'enganxin les cordes amb la vegetació, hem deixat les sabatilles a peu de via amb el que ni ens plantegem baixar caminant, tot i que pot ser un altre dia ho fem.
    Una vegada a baix anem a conèixer la resta de vies: més a la dreta veïem un pitó de la "de l'Oncle" i més a la dreta encara, en un circ que acaba amb una planxa de roca impresionantment vertical i llisa descubrim la d'Els Mòmies dues tirades prou dures però que anirem a tastar algun dia ja que la roca et demana que t'hi enfilis!


    Itinerari aproximat per on va la via.
    Ens ho em pres amb calma avui i decidim que anirem a fer una mossegada, però hi tornarem aquí, la tranquilitat, el paisatge, la roca ens han captivat, gràcies al Joan
  • Gatsaule
  • per el seu post que ens va ajudar a decidir-nos i al Francesc Sunyol per aquestes vies tan interessants.