Dimarts 31, amb l'Albert a la Vinya Nova

L'Albert a la via nº 5 (6a)
La corda penja sobre el 6b via nº 13
L'Albert a la via nº 14 6a+
El Jaume al 6a+ (nº 14)










La paret dels setens, a la dreta la nº8 (6c) i a l'esquerra la nº7 (7a)



Aquest dimarts faig vacances i li comento a l'Albert que tampoc treballa, decidim sortir a la Vinya nova a fer una matinal, avui segur que estarem sols! A més, 5' d'aproximació des del cotxe, bona roca i bones vies, que més podem demanar?
Comencem per la nº 5 de les ressenyes d'

ona climb

un 6a que no he fet mai i que trobo finot, és la primera via però, i a mí mai s'em dóna bé la primera, però l'encadeno i quedo ben content, l'Albert fa el mateix i baixant li dic que provi la Savassona la dels químics, troba que el més difícil és de la primera a la segona xapa...gràcies per la informació que ha publicat

"K" al Blog d'en passarell

ara apugem el llistó i anem a la nº14, m'hi poso amb ganes i tot i que al començament em costa trobar-mi, la vaig fent sense massa problemes i ole! encadenada. L'Albert s'hi posa i la fa fàcil, tan que li dic que ja es pot posar al 6b del costat, la via nº 13, té un desplóm d'inici que fa basarda, però això no és pas el més difícil, no. A la primera no li surt la seqüència i fem saque...hi torna i ara sí, l'encadena no sense veure que no és fàcil la continuació; ara és el meu torn, m'hi poso amb top-rope, aquesta entrada fa respecte i prefereixo no arriscar...
a la primera assegurança si arriba bé des de sota la balma, i el desplóm no és tan fotut com pensava, l'encadeno a la primera, però la continuació és molt fina i no et pots relaxar, amb paciència i buscant els millors peus vaig enfilant-me, els braços es van carregant i busco reposos, que n'hi han i molt content arribo a la reunió, vaja que el proper dia no hi ha excusa pertibar-li de primer.
Tornem a la paret del 7a, l'Albert es posa a la nº7, vaja entrada tan dura i no diguem la continuació al segon parabolt, s'ha de penjar i mirar-s'ho bé, a vista has d'anar amb el grau molt consolidat. Per sort la dificultat baixa una mica i milloren les preses. Jo ni la provo, com he vist patir l'Albert prefereixo posar-me al 6c del costat, l'Albert l'obre i vaja també amb la vieta! té una seqüència molt determinada de moïments que fins que no l'enxampes és molt dura, s'ha de penjar i mirar-s'ho, un cop agada una presa d'esquerra ja és més assequible, però no regalen res. Amb corda per davant m'hi poso i arribo al moïment de xapar el primer seguro bé, però la continuació em costa baixar vàries vegades fins que descubreixo per a la ma dreta una presa lateral al costat de la xapa que em permet anar a agafar amb l'esquerra la presa clau que ja em permet anar a la balmeta, posar peus al forat i ja ben equilibrat anar a buscar les bones preses que permeten xapar la segona assegurança, passats els dos primers bolts la dificultat baixa, però com tinc els avantbraços!
cal prendre-s'ho amb calma i mirar d'anar fent sense caure que deseguida s'ajeu cap a la reunió.
L'Albert no ha quedat content, ell ja ha encadenat diversos 7a i avui no hem triumfat...estrenava uns gats nous i crec que no els hi té encara la mida presa, jo per la meva part estic content, ja que als dos top-rope els hi he vist color, caldrà anar-ho treballant.

Gelida, per fí!

L'Albert al 5c del sector nou
L'Albert a "Mama sebolla" 6a al sector Font Freda, i als Vegetarians 6b+




L'Oscar entrant a "Mama sebolla"










L'Albert a "Franc" 6a


El Jaume fent el 6a del sector nou esquerra

Panoràmica del sector nou, les primeres vies.
nº1 6a, nº2 5c, nº3 5b, nº4 canal 5è; hi ha dos 6b a l'esquerra del 6a.


Fèia molt de temps que volia venir a Gelida, però mai trobàvem el dia, que si el grau apreta molt, que no hi ha víes assequibles...amb els companys no lligàvem caps per venir-hi i ja em tenia mosca aquesta zona, aquest dissabte però els astres es van posar d'acord i ens en hi anem amb l'Albert i l'Òscar, havíem de ser més però la penya no es va animar...el lloc em va sorprendre gratament, sembla mentida un racó tan bonic tan aprop. amb la Font freda, que rajava, donant-hi ambient. Per no "cremar-nos" comencem pel final, la zona nova, en que hi ha algunes víes per a poder escalfar, al

el Blog d'en Passarell

hi he trobat gràcies a un comentari d'en Tremebundo, i a les descripcions de l'Òskar, la graduació de les víes noves.
Comencem per la nº 3 un 5b, en que el més difícil és xapar la reunió, sense problemes. A continuació la del costat, una mica més fina en el pas d'un petit desplom, 5c n'hi díuen. S'ha omplert molt la zona i tot i la ombreta decidim emigrar, anem al sector Font Freda, volíem fer la Mega ràpid, però un eixam d'abelles no ho fan recomanable...ens posem a Mama sebolla un 6a que fa bona pinta, l'obre l'Albert, al meu torn l'encadeno, és prou fi, a l'Òscar se li entravessa un pas i ha de fer un repòs. Animats i tenint altres vies ocupades, ens posem a "els vegetarians" un 6b+ que es veu molt fí. L'Albert s'hi posa, però a vista és fotut, no enganxa la seqüència dels forats i ha de fer un repòs, putilla putilla!! aquesta via, es marca un descans empotrant la cama dins el forat que hi ha i continua, ara és molt fí i sembla pel que comenta que s'ha trencat alguna cosa, li caldrà aturar-se un altre cop però ja l'acaba, hi ha una llastra que no es veu massa "catòlica".
La provo en top rope, com que sóc més llarg el primer tram al faig bé, però el flanqueig sota el forat em demana una aturada per relaxar els braços...i en el tram superior, molt fí hauré de fer més descansos, si erres una presa ja has begut oli! finalment l'acabo, no he quedat decebut ja que tot i els reposos li veig color a la via...Encara hi ha ganes d'escalar hi ens posem a "Franc" un altre 6a d'aquest sector, més atlètic que l'anterior, l'Albert ens l'obre sense problemes, jo encara tinc els braços desinflant-se i s'hi posa l'Òscar, no s'en surt amb el primer tram de desplóm i prefereix baixar, doncs ara em toca a mí, supero bastant be el primer tram i arribo a la balmeta que s'ha de superar i no arribo a agafar el canto bo, em veig volant, desgrimpo i hem penjo, apa! a descansar una mica, renoi! fèia temps que no s'em resistia un 6a, però ha estat una fallada de confiança, quan hi torno surt prou bé, una via maquíssima. Ara l'Òscar la fa amb corda pel davant i s'en surt! si es que està molt fort el tío, falta escalar més en roca i agafar confiança.( vaja qui ha parlat...) Parem per fer un entrepà i refer forces, fa molta calor, però encar hi ha ganes de fer alguna cosa més i ens hem quedat amb ganes de fer un 6a que hem vist fer quan érem al primer sector, així que sense esperar a païr ens hi posem. És la via nº 1 de la foto. L'ALbert,el més fort dels tres, com ens en aprofitem, és l'encarregat d'obrir-la i la fa com si res, vaja que ni s'ha cansat; això m'anima a posar-mi de primer tot i ja estar una mica petat. Vaig superant els passos compromesos força bé, però quan ja surto de les complicacions, m'agafo d'una presa no massa bona i veig el xapatge a contra ma, aquesta s'em comença a obrir, desgrimpo, intento tornar a posar-m'hi però ja no! m'haig de penjar! quina ràbia, ja la tenia, ara al tornar-hi veig una presota boníssima una mica més amunt que posant bé els peus m'ha permès xapar còmodament...la resta de via ja no té problemes.
He quedat molt satisfet tot i no haber encadenat més que els cinquens i un 6a, als altres els hi ha faltat molt poc i cauràn ben segur, el 6b+ ja són figues d'un altre paner!

El Boulder del Gimnàs Municipal de Sabadell

La Gemma, el Josete i el Miquel tibant-li



El Samuel, el Marc i el Jaume. El Josete al sostre.

Aquesta tarda he anat a entrenar al Boulder del

Gimnàs Municipal

, és més gran que el de la UES i pots fer vies amb corda amb un bon desplom, si han fet vàries probes de la Copa Catalana d'Escalada Esportiva. Ara m'han dit que l'ampliaran amb un nou plafó de 5 metres de llarg i encara més desplomat. Al ser cobert és un bon lloc pels dies de pluja ia ra a l'hivern per entrenar, avui érem força colla, la Gemma, el Josete, el Marc, els dos Miquels i un xicot nou el Samuel que és Francès, també un altre company del que no recordo el nom, vaja que si el van ampliant i posen més colxonetes quedarà molt bé per entrenar.

El Faraó de baix "sector gronxador"

Fent Sestao 0-Baracaldo 6 6b
L'Albert a Sr. Pivot 7a
L'Eva al "diedre"

Panoràmica del "sector gronxador".
El Jaume a la via Boicot V+ una magnífica i atlètica bavaresa!


Després de quinze dies de no poder fer res, ni tan sols entrenar, a causa d'una faringitis amb febre alta que m'ha deixat KO al llit quatre dies, puc lligar una sortida a Montserrat sud amb l'Albert i l'Eva, que per cert també estan "xungos", és la sortida de convalescencia que en dic jo. El dissabte 21 fa molt bon dia i dubtem entre Can Jorba i el Faraó de baix, finalment triem aquest darrer lloc que sol estar més tranquil. Ens situem al sector gronxador que ni l'Albert ni l'Eva coneixien, estem sols i això que comencem a escalar a dos quarts de dotze, avui tenim tot el dia. Comencem escalfant al diedre, un cinquè molt bonic i fàcil si es fa fent diedre i no tant si no aprofites el diedre...seguirem amb la del costat, Lleno de rabia, que té una entrada molt fina per a ser 6a, jo recordo haber-lo fet fa anys i no ser tan difícil, han d'haber-se trencat pedretes i sobar-se
perquè l'Albert sua per treure'l net...això ja em fa posar le spiles amí i renoi! haig de fer un repòs al tercer bolt, no li veia la manera de sortir-ne...i això que la tinc feta prou vegades aquesta via...ai el refredat...(Llibre d'excuses...)
Ara l'Albert puja pel diedre a fer el 7a continuació de Lleno de rabia, Sr Pívot;
Comença bé i es que té millor canto que el tram de baix, però el desplom passa factura i fa un saque en un lloc molt fí a l'errar una presa, merda! per xapar en tenia una de bona al costa de la xapa...continua i amb un altre repòs d'estudi, va a vista, acaba la via. Ara és el meu torn i faig "El Pivotante" 6a de l'esquerra del tot, molt maca, amb un inici finot i blocaire per agafar finor prop de la "R" l'encadeno. L'Eva fa de primera el diedre, però li falla el coco i decideix baixar quan gairebé era dalt. Canviem de zona i anem al costa que hi ha dues víes molt maques, el 6b ja el tinc encadenat i la del costat, una bavaresa espectacular no l'he provat mai. Avui a Sestao O-Baracaldo 6 no triumfo, pujo prou bé però al penúltim espit no li veig color, començp a buscar per la dreta i no veig com superrar-me i finalment haig de fer un repòs. m'ho miro bé i anava errat cal anar més a l'esquerra i així ho faig aconseguint arribar així a la bavaresa i llavors ja tan sols falta que ens quedin forces, però m'en surto. l'Albert també la fa i l'encadena però on jo m'he equivocat ell tira per l'esquerra! De baixada li fa un top-rope a la bavaresa i diu que és molt maca. L'Eva la prova però avui no està inspirada i ho deixa, anant de 2ona el pèndul és maco...Jo estic picat amb aquesta via i la probo, l'Albert diu que hi ha bon canto per a les mans i tot i que començo a estar cansat ho probo, fina fins a agafar la bavaresa i després cantarros amb peus que has de buscar, verticalitat i assegurances lluny, bon ambient, la trec i quedo molt satisfet. Sembla que el refredat comença a estar oblidat, avui aniré al Municipal a tibar-li de cara al cap de setmana.

El Boulder de la U.E.S.

El Rober escalfant

L'Albert fent de les seves
Part del grup de "fanàtics" de cara a la paret









A Sabadell tenim pocs llocs on anar a entrenar, hi ha algún boulder particular d'alt nivell, com el del Santi Marzo o fins fa poc el local que el LLuís Baciero i companys havíen acondicionat, però que ja no funciona, llavors pels que volem anar fent, tením el Boulder del Gimnàs Municipal i darrerament el nostre centre excursionista, la

UES

n'ha muntat un, petit però és el que tenim, i tot i els seus defectes ens va prou bé per anar tensant els tendons. Al Gimnàs Municipal hi ha menys gent i és una mica més gran, llàstima que la música de l'aeròbic que fan al costat arriba a molestar i poc a poc hem anat migrant, però jo personalment vaig a tots dos llocs. A la UES ara hi ha bon ambient però a vegades massa ja que al ser petit hem de turnar-nos al plafó, per l'estiu hi tenim aire condicionat això sí, que no tot són inconvenients. A més a més amb ser soci ja ni ha prou, mentre que al Municipal cal pagar una cuota de gimnàs, que per ser soci de la UES és més barata, surt a 23,50€ al mes.

La Desdentegada

Cova de l'Arcada des de la Desdentegada.

Aquest diumenge havíem de ser força colla, però al final només podem quedar el Pere i la Nesa, i el Joan i jo.
Hem anat molts cops a la desdentegada, hi ha grau per tot-hom i és tranquil, no en va es manté com a mig secretiu, no surt per desig de l'equipador a la guia de Montserrat Sud, però tens totes les ressenyes a

Kpujo.com

La Nesa a la via nº18

La Nesa, el Pere i el Joan.










Ressenya de Kpujo.com
El Joan al 6ª

Parlant de l'equipador, manifestar-li la meva admiració per la cura amb que ha muntat les vies, "Chapeau", sellaments químics arreu, reunions inoxidables amb dos punts d'assegurança, itineraris bonics...repeteixo moltes gràcies i espero que la divulgació d'aquestes magnífiques víes no espatlli la zona molt ben cuidada.
El sector que hem triat és ideal per entrenar en una dificultat baixa-mitjana, per anar agafant el grau, els peus de via comencen a estar sobats però passat els dos primers anclatges la roca és excel.lent, verticalitat no mantinguda com a la cova de l'arcada però deu n'hi do.
Comencem per la nº16, 30 metres de via amb 14 assegurances, és la tònica d'aquest sector, per cert amb menys assegurances el grau de 5c potser es graduaria més alt.
Obre el Joan i a continuació pujo jo, al baixar em toca a mi començar, fem ara la nº17, un pel més curta i la trobo una mica més mantinguda que l'anterior. Segueix el Joan que al baixar es posa a la 18, aquesta té el pas entre el 1er i 2on seguro molt fi i no afluixa fins xapar el tercer. Amb el Pere i la Nesa convenim que de la zona aquesta via té el pas més punyetero tot i estar graduada en 5c, jo recordo fa anys haber-la fet i no costar-me tant, es deu haber sobat o s'ha trencat alguna cosa...ara és el meu torn, m'ho haig de mirar a l'inici però encadeno la via.
Ara em toca la de l'esquerra, el 6a, a sota el pas clau m'embolico per l'esquerra i m'adono que no va per aquí, puc desgrimpar i enfilo per la dreta trobant llavors les preses que em permeten superar-me fins a la repisa; just aquest pas és el que allunya més, quan anava per l'esquerra m'ha faltat poc per volar...la continuació, llarga i entretinguda posa a prova les forces, també té trenta metres, o gairebé. Ara és el torn del Joan que també encadena! Ja per acabar, hem de ser a dinar a casa, acabem la zona amb la de més a l'esquerra, la nº14 un 6a+. La darrera vegada que el vaig fer em van patinar els peus al pas clau i vaig caure, a veure comn anirà avui, el començament és bonic, amb bona presa, però es va posant vertical i mantingut, el pitjor és una franja vermellosa amb mala presa de peus, ho supero bé, vaig tranquil i em coloco bé per no cansar-me, els peus en petites nyapes i amunt, sorotosament es troba alguna presa cantalluda de tan en tan i ole! encadenat.
Puja el Joan que també encadena, en top-rope, i deixem a la Nesa i el Pere que es quedaran fins a mitja tarda, escalant; el Pere vol anar a un altre sector a fer un 6a+ de trenta metres, el nº26, que és molt mantingut i algun 6b.