Cita a cegues al Peladet oriental. Montsec de Meià. La Noguera.

El massís del Peladet és farcit de vies

És dilluns i festa a Sabadell, La Salut, la nostra patrona, com que som uns descreguts i tenim moltes ganes d'escalar ens escapem a aprofitar la fresqueta que encara fa per anar a conèixer una raconada de la que tenia molt bones referències, però que encara mai havia pogut combinar per anar-hi, el Montsec de Meià o de Rubies.

Passejant per les runes del poblet abandonat de Rubies

Amb el Josep enfilem cap a Vilanova de Meià, d'allà trenquem per la pista forestal que puja a l'ermita de Meià, que en uns llargs però amens, pel paisatge, 14 kilòmetres arribem a la placeta de l'abandonat poblet de Rubies. Estem ben sols, és dilluns i la tranquilitat es corprenedora...així com les parets del davant, amb la portella blanca separant els dos massissos rocallosos. Vagaregem per les runes del poblet mandrosos, com fent temps abans d'encarar les ferèstegues parets que tenim al davant.

El Josep a la feixa que porta al peu de via

El corriol que s'enfila cap a la Portella és ben evident i puja sense treva, passem sota les muralles de la dreta per poc després, trobem una fita ben marcada, flanquegem a l'esquerra per anar a buscar el nostre objectiu, la feixa que ratlla la paret, per sobre el sòcol.

Al primer llarg, anant a buscar una sabina, per flanquejar a l'esquerra pas clau del llarg.

Avui comença el Josep, no ens costa gaire de trobar la via: a l'esquerra de la Guineu lliure, trobem la G marcada a la roca i la característica bavaresa és inconfusible, però anem a lo nostre, d'una grossa sabina penja una baga i a la seva esquerra veïem un bolt, ha de ser aquí! Primer adherència per arribar sota la sabina, llavors comença el "festival" uns passos prou atlètics a l'esquerra per pujar a un replà d'on amb tècnica de diedre i mig en placa superem la fisura. Sento rondinar al Josep tot escalant el diedre i ho entenc al recuperar el llarg, els pitons que hi ha són de museu i el primer poc entrat que ben segur no hagués aguantat una sacada...

Segona reunió, ben penjada.

Ara és el meu torn, de la còmoda reunió surto a l'esquerra cap a una gran sabina, a l'alçada del primer bolt, m'encigalo i m'enfilo recte amunt, la roca és cantelluda i bona, quan sóc a la sabina m'adono que havia d'haber anat per l'altra banda...no sé com vaig fer-m'ho per passar a l'altre costat però ho vaig aconseguir, esgarrinxat però! ara recte amunt per un sistema fisurat i de regletes Vilanovines fins una altra sabina que marca l'inici de la travessa a la dreta cap a reunió, no vèia un bolt que el protegia i ja havia col.locat un Àlien! La reunió és un balconet ben penjat a mitja paret.

El Josep arribant als passos d'artifo

El Josep es desvetlla després d'assegurar-me i tira amunt, mes tard em confessaria que s'havia mig endormiscat tot assegurant-me...i li entren els dubtes quan veu el que li espera, dubta però ja veu que ha de seguir i així ho fa: sortida cap a la dreta a buscar un bolt força amunt, d'allà un estètic flanqueig, espectacular sobre la reunió per superar una llastra sospitosa i anar a buscar un súper-pitó, d'allà la paret es redreça i es posa finota havent de continuar en artifo una estona per endolcir-se arribant a reunió.

Enfilant el quart llarg, amb millor roca que no sembla.

Som en una còmoda feixa, i ara cal anar a la dreta per una franja per esquivar el tram dret i trencat que tenim just a sobre, pas estètic on costa entrar a la placa però una vegada enfilat és anar fent, em salto un pitó que no veig i encaro la placa del davant, és tècnica, cal anar buscant les millors preses i això em fa anar d'esquerra a dreta o a l'inrevès...un flanqueig amb molt bones mans però escadussers peus em fa passar tibant de cintes, més per por que per dificultats tècniques; ara un estètic diedre amb cada cop menys dificultats em deixen a la reunió abans de cim.

Al tram previ a l'aeri flanqueig

Divertida i espectacular darrera tirada

Al Josep li ha tocat arribar dalt, un primer tram trencadot però amb bona presa per entrar a unes plaques amb ressalts de bon fer i assegurar al gust, una disfrutada vaja!

Llibre de registre abans de sortir a cim.

Ben lligat en una grossa alzina trobem el pot de registre, llàstima que el tap s'ha perdut i la llibreta és humida, tanmateix apuntem la nostra ascernsió ben satisfets i miro de deixar el pot de manera que no es mulli...però ja veurem, sense tapa.

Satisfets a la nostra estrena al Peladet

Una via que ens ha omplert molt! l'entorn, la solitud, la qualitat de la roca, la verticalitat, l'assegurament, les possibilitats de completar-lo al gust...vaja que ens ho hem passat molt be!Ben segur que ara que ja ho hem tastat no tardarem a tornar-hi!

Les restes del poblet de Rubies i l'entorn ténen quelcom que captiva...

Ressenya obra dels autors Kutrescaladors (Llorenç i Antxi) i

Joan Asín

Una via recomanable, cal agraïr al Llorenç i al Joan Asín la feinada que hi van tenir. No coneixíem aquesta paret i la veritat que ens ha sorprès gratament, verticalitat i grau sostingudet sense ofegar, possibilitats múltiples d'autoassegurament, en aquesta via pràcticament que no cal, roca de qualitat, entorn, solitud, el poblet al fons....vaja que hem de vetllar entre tots per mantenir la raconada tranquil.la i neta per a que la podem gaudir molts anys.Hi tornarem, amb permís del sol i la calorada.

Aquí teniu l'enllaç al vídeo que va filmar el Josep :
http://youtu.be/IjHbmb1gJzc

Entrelínies a la Miranda de Can Jorba. Montserrat sud.

A peu de via amb la compacta placa de l'inici

Aprofitem una tarda de dijous per anar a conèixer una via del Joan Asín i l'Antoni Gómez, la "Entrelínies", de les poques que encara ens falten d'aquest pany de paret tan poblat. Fa força calor avui i malauradament la via és encarada al sol, sort que l'inici és a l'ombra d'unes alzines a l'esquerra de la Queralt-Xènia.

Passada la zona més vertical de la primera tirada

Comença la via passant per sobre el tronc d'unes alzines per anar a trobar la paret, aquesta es veu força tiesa, però amb bons forats, d'entrada uns bons peus permeten anar-se fent càrrec del que ens espera: una placa vertical i tècnica, ben assegurada, per no patir gens i que disfruto tot suant però, que si ha d'anar concentrat; quan la paret perd fieresa també allarguen les assegurances, entrant a reunió per una zona on cal vigilar el rocam, cal dir que he disfrutat molt.

Entrant al diedre del segon llarg

Ara li toca al Toni, un flanqueig a la dreta per anar a buscar un diedre amb una placa molt maca a l'esquerra; ajudant-se amb el diedre es va aixecant, la roca encara és bona, no la del diedre, però la troba força bruta de terra...superat el diedre un tram de placa que malauradament és ben brut, llàstima, ja que sembla prou bona roca, el Toni el pateix força, jo al recuperar-lo no tan, clar! Aquí trobem un clau una mica amagat a l'esquerra i un pont de roca.

A la zona trencada i bruta de la segona tirada.

Escalant amb molt de "carinyo" el tercer llarg

Aprofitant que el Joan recent-ment ha dividit el segon llarg en dos, el Toni em deixa per mí el següent: es veu força trencat i indefinit i amb les assegurances justes, ole! el que a mí m'agrada...buf buf!!! però es va deixant fer, avanço amb molt de tacte mirant-mo amb molt de carinyo i acariciant les preses, sort que no és difícil! a l'esquerra una placa compacta i una fisura semblen cridar-me, però no l'assegurança és a l'esquerra, just on la roca és "millor", ja ho diu el nom, entrelínies no? però ja sóc a la reunió, còmoda i al davant una placa, ara sí, compacta i maca.

Bones vistes cap a la vall

Bonica placa amb sostret final

El Toni enceta aquest darrer llarg, ajuntarem els dos darrers, aquí la placa es deixa fer i la roca és bona, assegurances justes i ben posades, un sostret més espectacular que difícil, per disfrutar! al tram final el Toni es decanta a la dreta per anar a buscar en un llarg flanqueig la reunió de l'Escabroni Escapullini.

Gaudeixo aquest llarg, el flanqueig és espectacular sobre el sostre. Baixem en uns quants ràpels fins a peu de via tot admirant la roca de'aquesta zona, de les millors de Montserrat!

Ressenya obra de l'autor

Joan Asín

Una via que ens ha sorprès, un primer i darrer llargs molt bons i que per ells mateixos ja mereixen una visita, els centrals no són tan bons, llàstima de sorreta que els fa desagradables, però la paret no dóna més de sí i en conjunt una via on disfrutar si acceptem el peatge del tram central més trencat.Després de pluges el diedre sol estar mullat, atenció doncs, ja que la dificultat augmenta si es va per la placa.Assegurances allunyades als trams fàcils i amb poques possibilitats d'acompletar, anar-hi amb el grau assolit.

Anglada Guillamón a les Bagasses. Terradets. La Noguera.

Fa molts dies que tinc ganes de tornar a Terradets, i aquest dissabte finalment ens decidim, serem dues cordades, jo amb el Joan, que m'ha proposat fer la Vidal Farreny i el Toni i el Josep que aniran a l'Anglada.Matinada obligada i de pet a esmorzar a la font de les Bagasses, mentre fem l'entrepà va arribant gent, el Joan coneix l'Albert Castellet i jo saludo a uns bons amics de Madrid amb els que vàrem coincidir a Meteora, el José Luís Rubayo, el José Luis Consuegra i el Juan Carlos Bravo, que han vingut a entrenar la zona de cara al Rally de la següent setmana, són uns màquines!

Passat el jardinet el Toni comença a tirar amunt

El dia no està massa clar i sembla que es vol tapar, tenim "amenaça" de pluja el migdia...això ens desinfla una mica els ànims...la nostra via és molt d'anar fent i equipant. Començo però amb la primera tirada, empaitant el Toni que també ha tirat amunt, el terreny és senzill i tan gran que anem pujant els dos en paralel...a l'estretament del final m'haig d'esperar una mica, però poc després ja som tots dos a la reunió...reunió que fem en una gran sabina ja que no atinem que una mica més amunt hi ha una reunió amb parabolts.

Al final del flanqueig esperant per continuar amunt

Remuntem a l'ensamble l'enutjós jardinàs! que ens deixa als peus del llarg flanqueig, el Josep munta reunió d'un gros romaní ja fora de la vira i jo aprofito un bon boix per aturar-me un tram abans. Ara per terreny molt indefinit i ple de vegetació remuntem fins a un pilar poc definit, escalada poc agraida però que no deixa de tenir la seva gràcia...Torna a ser el meu torn, al davant tenim un mur que esquivo per l'esquerra anat a buscar una zona cada cop més dreta i de millor roca per sort, aprofito les abundant sabines per anar assegurant-me. Després d'una diedre trencat i dret entro a la reunió de l'Alzina característica, a l'ombra i prou còmoda, allà el Josep ja està assegurant el Toni.

A la reunió de l'Alzina, a l'ombra, preludi de millors llargs

El Joan surt a per el primer llarg amb una mica d'ambient

A partir d'ara les tirades ja comencen a ser més interessants, anem agafant alçada fins que arribem a una còmoda feixeta on trobem un diedre desequipat molt interessant.

Interessant i bonic diedre del setè llarg, llàstima que és massa curt.

Aquest em toca a mi, s'ha de protegir amb friends de l'1 i del 2, l'entrada està delicada ja que la roca comença arelliscar, però a la que aconsegueixes superar el sòcol, tot millora i la presa és generosa, restant tan sols la sortida com a pas impresionant, més de decisió que difícil, un tram molt estètic i espectacular, això ja s'anima!

El Toni al flanqueig de la vuitena tirada

El diedre interessant s'acaba aviat i ara toca un tram rostoll acabant caminant per una feixeta, la reunió següent és a l'esquerra, passant pel costat d'una gran sabina, a peu pla, al davant un mur vertical on s'hi veuen un seguit de claus amb bagues penjant, és una variant de major dificultat, la nostre ruta segueix un camí més inuós, s'ernfila a l'esquerra fent un flanqueig a buscar una sabina, d'allà un aeri flanqueig per passar per sobre la reunió i ara ja cap a la dreta per un diedre vertical i trencat que és el que ens donarà més feina.

Superant el tram més complicat, abans d'entrar a reunió.

El Toni es treballa el llarg amb ganes i es treu una espina, bravo Toni! la reunió queda fora de la nostra visió però el sentim cridar de content. El Josep el segueix i tot seguit el Joan.

El Josep recuperant la tirada.

Al meu torn disfruto el llarg, de moment és el més divertit i fort de tota la via, sobretot el tram de diedre vertical abans d'entrara reunió, que és al'esquerra, fàcil de saltar-te-la com ha fet el Toni, que una mica més i arriba a la feixa!! li ha tocat desgrimpar un bon tros...

El Toni i el Joan a la reunió abans de la feixa

El darrer llarg abans de la feixa em torna a tocar, comença per pujar recte a buscar un burí per flanquejar cap a la dreta en un flanqueig espectacular, amb bona presa de mans, però que demana cura en posar alguna cosa abans de xapar un clau que trobem tot sortint ja cap amunt; bona roca i entrem a una canal terrosa que acaba en una divertida xemeneïa que ens deixa a la feixa.

Ben satisfet emergint de la xemeneïa-canal del darrer llarg, entrant a la feixa.

Ja a la feixa, ens agafa la mandra i anem a fer un dinar-berenar!

Ja a la feixa ens agafa la mandra, el Toni i el Josep ho tenen decidit, a dinar! i jo doncs que m'hi apunto vaja, tan sosl em sap greu pel Joan, però ell ja hi ha pujat molts cops fins dalt i ens acompanya a dinar sense rondinar.

Vídeo que el Josep va gravar durant la sortida.

Al final acaba fent un molt bon dia, llàstima de no haber seguit el pla incial, però segur que hi tornarem.

Reincidents sortint per l'Àtic de la Codolosa. Montserrat sud.

La Reincidents comença al peu d'un marcat esperó d'aspecte trencat a l'esquerra de l'Alimera

Aquest dimarts, amb el temps més estabilitzat i possibilitat d'anar més lluny, tornem a la Codolosa, el Toni no tenia ganes de caminar i tanmateix no em sap greu ja que la proposta és interessant: anar a conèixer la nova via que ha obert l'amic Joan:  l'Àtic de la Codolosa i el que no tenim tan clar és per quina via entrar, dubtem entre la Full equip i La Tribu, però finalment ens decidim per la Reincidents, el Toni ja l'ha fet però no li sap greu repetir-la.

Comença ell, l'altra ocasió va fer la segona tirada i així l'haurà feta tota de primer;  comença en un esperó d'aspecte trencat i vertical, es veu un espit molt amunt, però quan s'hi posa en troba un més aprop i protegint el ressalt abans de l'altre espit, un pont de roca.

A partir d'aquí perd verticalitat i va a fer reunió sota una xemeneïa a l'esquerra. 

El perdo de vista, ara es troba un tram rampós, similar al de "La Rampa"fins la reunió sota un mur amb una xemeneïa a l'esquerra per on segueix la via.   

Entrant a la primera reunió.

Des de la via de les Cabres, l'Ivan a la primera reunió i el Toni sortint de la xemeneïa.    

 Aquest segon llarg és molt interessant, comença per una xemeneïa senzilla on pots assegurar a un arbret,  d'allà ja entres a la placa, primer força dreta, però amb una roca d'antologia, assegurances fixes, tan sols un espit al mig de la via, que va bé per orientar-te de per on has d'anar.   Trobo un pont de roca muntat, n'instal.lo un altre i amb els Àliens ho vaig protegint prou be.  Un tram ajagut però amb roca discreta i entro a reunió, ara hi ha dos pitons;   decideixo continuar amunt, ja havíem quedat així amb el Toni, que surt a l'ensamble, superant un diedret d'aspecte trencat, però  prou ferm, faig reunió d'un arbust a les envistes de l'agulla de la Balconada.

Flanqueig després de la xemeneïa per encara la placa

Divertida i senzilla placa de la segona tirada on la gràcia està en 
saberte-la assegurar, tan sols un spit al mig t'orienta on anar, el Toni en plena
 feina un altre dia amb l'Ivan.

Aprofitem per escalar aquest esperó tot anant a buscar l'Àtic!

Al capdamunt de la reincidents fem un llarg més de corda per un esperonet que dóna joc, té un pas divertit.  D'aquí ja ens acostema l'Agulla de la Balconada, ens miremn la via de la cara est, però no ens fa el pes i decidim desgrimpar una mica per passar a l'altra banda de l'agulla on trobarem la nova via del Joan.

Agulla de la Balconada, pel seu esperó va la via Teulades de Collbató (Masó).

Començant el primer tram de l'Àtic, que es va complicant a mesura que t'enfiles.

Superat un caos de còdols i blocs a recer de l'agulla de la Balconada trobem l'evident mur per on va el primer tram de la via; el Toni s'hi posa, el començament tot i estar graduat com a tercer té un començament que per nosaltres és IV, després s'ajeu per entrar ja de cop al tinglado: placa fina i tècnica amb les assegurances justes, bona roca, excursió per anar a buscar el diedre del davant amb un mur que es veu potent.

Al mur final cal posar-s'hi bé, és molt vertical i finot.

Veig que li costa, primer en diedre per posar-se a la placa on comenta que és molt vertical i tira enrrera, li cal penjar-se a descansar, vaja V+!! superat aquest tram ja es fa millor, la reunió a peu pla tan sols superar el mur.

Darrer pas per superar el mur;  a sota començant el tram mes vertical on a mesura que t'enfiles es posa fi de dits i de peus, cal apretar per trèure el "rot-punk"

Divertit diedre del segon tram, molt ben trobat, senzill però entretingut, bona feina Joan!

Al meu torn, trobo una tirada molt divertida, amb trams intensos i trams més relaxats, al pas clau em cal apretar de valent per trèu-re'l!  ara fem un canvi de reunió, aquest també el farà el Toni, que em deixa el darrer per mí.

La paret  aquí ofereix moltes possibilitats d'autoprotecció, cal dur material
 per equipar "al gust".

Aquesta segona tirada és molt ben trobada, comença arrampada per entrar a un senzill diedre, molt estètic de fer! la continuació va per una especie de canal de desguaç prou interessant, desequipada però amb moltes possibilitats.  

Acabem amb una placa tècnica molt divertida, amb un mur final de sortida, que
 queda amagat amb roca brutal!!

Darrer canvi de reunió, al davant un mur que es veu prou interessant, ara és el meu torn, un tram bonic et porta a una vira que permet anar-te aixecant a buscar la següent assegurança, força amunt, ara un tram de tibar-li una mica en travessa cap a l'esquerra fins a una gran sabina seca que m'ajuda a passar al mur del costat, força curt i que s'ajeu de seguida per arribar gairebé caminat al darrer mur que es veu trencat i ho és, però molt ferm i segur, tanmateix es fa curt!

Ressenya de l'Àtic que trobareu a

Sisbemesanapren

i ressenya de la Reincidents que trobareu a

La Noche del Loro

Finalment hem fet força metres quedant ben satisfets, la Reincidents, del tot recomanable, una via pràcticament neta, on te l'has d'equipar segons necessitats, de dificultat baixa però a la que s'hi ha d'anar amb ganes de fer metres sense res.
La via Àtic de la Codolosa m'ha sorprès gratament, l'autor ja avisa que no és contínua, però ha sabut trobar una combinació de plaques molt atractiva i de grau prou homogeni i gens regalat, amb les assegurances justes, hi caldrà anar amb Àliens i friends mitjans si es vol completar l'assegurament.
Una molt bona opció per arrodonir el dia quan es fan les vies del pany central i dreta, gràcies Joan i Miquel per la feinada.