dimecres, 22 de setembre del 2010

Um bon regal! la GAM al Bisbe. Frares. Montserrat. 25-07-2010-

L'agosarat perfil del Bisbe és present el miris d'on el miris...
Un bon regal sí senyor, i és que el dia de Sant Jaume amb el Toni ens proposem d'afrontar l'aresta GAM al Bisbe! aquest cop sí! i és que en altres ocasions el fred, el vent o...me n'havien allunyat. Quedem ben d'hora que jo haig de ser a dinar a casa que hem fan un dinar de Sant Jaume familiar.

A mesura que ens hi acostem no podem deixar d'admirar aquesta línia.
Som al juliol i suem força al llarg camí d'aproximació, triem arribar-nos-hi per Can Massana i Coll de Guirló seguint el camí a coll de Porc; ja de lluny albirem l'esbelt i elegant esperó. Malgrat haber matinat són passades les nou del matí que comencem la via, serà l'unic tros en que el sol ens tocarà, ja que fins arribar dalt l'ombra serà present, això, afegit a un ventet persistent, farà que no patim gens de calor i fins i tot ens haguem d'abrigar a estones (un luxe a finals de juliol).

El primer llarg és trencat, terrós i amb una entrada a reunió espectacular!
Les dues primeres tirades són ben diferent al que trobarem a continuació, terreny més pirinenc que Montserratí, i amb roca a vigilar. Tot i el generós equipament entrant a la reunió ens caldrà un encastador per protegir un pas atlètic i poc evident.
La reunió és en un replà molt còmode, s'agraeix pel que vindrà! Continuo amb el següent llarg, que el Toni encara no ha "escalfat"; em sorpren: un primer tram agraonat i arbori m'aboca a un diedre obert on la clau és entrar-hi, aquest es fa vertical i estret acabant en xemeneïa. La xemeneÏa em costa i haig de superar-me de les cintes...amb calma però, es deixa fer, però hi cal concentració i col.locació.
S'acaba en una canal que mor dins una "cova"; es pot fer reunió a la seva entrada però opto per continuar i sortir a la llum fent-la a les envistes del magnífic diedre del tercer llarg.

La segona tirada comença extranya i arborícola, per acabar espeleològica! visca la variació!



Des de la segona reunió, l'escletxa-cova. Sòlid reequipament per cel.lebrar el 50è anniversari del G.A.M.
El Toni ja ha posat fil a l'agulla, comença un dels milors llargs de la via, el diedre del tercer llarg. Podríem dir que entrar-hi és el més rar, llavors ja es va fent, però les preses no hi són tan bones com m'esperava...cada cop es va fent més vertical i l'ambient sota els peus també.
Impressionant fissura-diedre del tercer llarg, d'antologia!
El Toni m'avisa que ja munta reunió, perfecte! estava agafant fred, i és que aquesta reunió és també força còmoda, a peu pla, això i l'airet m'han anat refredant. Trobo prou potent el llarg, no l'encadeno, però tampoc m'hi mato...em sembla que encara m'imposa la paret!!

Gaudint però suant aquest vertical i mantingut diedre.
El Toni s'ho ha muntat prou bé en aquesta reunió, ha allargat les cordes i s'ha posat en un replanet que fa que estigui mitjanament còmode! Ara torna a ser el meu torn, m'ha tocat el llarg d'artifo, a veure com anirà...la sortida és tonta, cal enfilar-se a buscar un pont de roca i llavors flanquejar a la dreta, aquest aeri flanqueig, tot i ser fàcil em costa, la roca rentada de cara nord, el pes de la "por", no sé, però fins que no arribo a la línia de xapes no em tranquilitzo...llavors m'ho prenc en calma i vaig forçant en lliure: la proximitat de les assegurances ho permet. A mitja paret sembla que els peus desapareixen i llavors haig de fer A-0 en algun pas i fins i tot trec l'estrep per no cansar-me massa en un pas. L'arribada a la penjada reunió se les porta, potser és el cansament però.

Sortida del quart llarg, flanqueig que es fa mirar per anar a buscar la vertical. El Toni superant la placa.

Aquesta reunió sí que és incòmoda, ben penjada i sense lloc on reposar els peus. A més la tirada és llarga i entretinguda amb el que acabo que no sé que fer amb ells...
Ja reunits, el Toni marxa rèpid cap amunt, és la cinquena tirada, no tan mantinguda, però encara dins la immensa i imponent placa central. Comença recte amunt a buscar un gran merlet que no es llaça ja que al costat hi ha un bolt (?) per anar decantant-se a la dreta a buscar un llabi fissurat on un pitó ronyòs ens saluda! d'aqui un esperó ben farcit de preses però molt mantingut i vertical ens deixarà a la propera reunió.


Incòmoda i penjada quarta reunió. Les peces noves acompanyen les antigues.

La cinquena tirada és més "humana" i la disfrutem de valent!

El Toni se la fa prou bé, remuga veïent el pitó, però no s'hi pensa massa i cap amunt a buscar els bolts que el duen a la reunió. És el meu torn, estic delerós per deixar la incòmoda postura i tornar a grimpar! vaig concentrat i animat, aquest llarg es pot fer i el vaig forçant i esforçant-m'hi...el tram final és ben dret i mantingut, sortosament les preses hi són i de peus vaig aconseguint bona col.locació, poc a poc m'el vaig traïent i aconsegueixo fer-lo "net", jo també sembla que em vaig escalfant i perdent-li el respecte a la "Paret".
El Toni apunt d'encetar el sisè llarg, que tot i ser més senzill, amaga sorpreses.
Ens queden dues tirades i anem prou bé de temps, aquesta es veu menys mantinguda, però aquí la roca té un aspecte "sospitós", ja veurem...surto per terreny ajagut fins a sota un desplom, sembla més fàcil del que serà finalment, ho probo de fer en lliure però no m'en surto i acabo tibant de cinta per abastar el ronyós pitó que em permet sortir de la balma, uns passos curiosos a l'esquerra i soc sota la berruga cimera. Reunió!


Pitó de via, acompanyat de les cuques que caracteritzen la paret! Darrera i còmoda reunió. Pas de sortida, renoi amb el pas!

El Toni content i satisfet al cim!
El Toni xalarà en aquest llarg, amb la feina feta i el cim a l'abast...una disfrutada. Ens resta superar la berruga del cim, un pas a bloc que ni tan sols ens plantegem, estrep i tibada amunt, i quina tibada!! el sento allunyar-se a poc a poc, que això no s'ha acabat encara em diu, i poc després Cim!! em pots deixar. No m'ho penso gaire i amb un cop de pedal supero el desplom, assaboreixo la boleta final fins reunir-me amb el company. Realment ha estat un bon regal de Sant Jaume!!
Ara però tocava córrer que a casa m'esperen, sempre amb presses renoi!!
arribo tard, ja són a les postres, però estic molt satisfet i veïent-me la cara no em fan cap retret i és que ja em coneixen!! gràcies familia.

Ressenya molt acurada a agraïr a
  • Ona Climb-La Noche del Loro.
  • divendres, 10 de setembre del 2010

    Càmping de Montserrat. El Dru. Via directa americana. 21-07-2010.

    El torrent de Santa Maria agafa unes perspectives insòlites i curioses des d'aquestes parets!
    Ja fa dies que vàrem anar a disfrutar d'aquesta via, però com que s'ho val, aprofito per comentar-vols-la. Una tarda de juliol quedo amb l'Ivan i el Ramon per anar a fer la Directa Americana al Dru, ja m'agradaria que fos la de Chamonix ja, però aquesta "directa americana" és a la zona del Càmping de Montserrat, una mica abans de l'Esperó del Místic.

    El començament del primer llarg desanima una mica...però no li tingueu en comte i aneu a tastar les plaques, no us en penedireu!
    Aproximació mínima i a l'ombra! que mes volem! avui, a més, bufa un ventet que encara fa la temperatura més agradable. Com que som tres ens repartim les tirades, jo començaré, com m'agrada, fent la primera i la segona, l'Ivan s'apunta la tercera i al Ramon li deixem la darrera..."el portem a l'hort, que és la més dura!!

    Acostant-se a la segona reunió per una zona ajaguda.
    El peu de via no és gaire còmode i l'inici es veu trencat i herbós...si no fos perquè me n'han parlat molt bé d'aquesta via...entrada trencada i amb herbetes, però de seguida entrem en matèria, la paret es posa vertical i unes tibades per roca a palpar em permeten arribar al pitó, a partir d'aquí s'ajeu i flanquejo a buscar la imponent placa que tinc al davant; una disfrutada! però no s'hi val a baixar la guardia, que és molt mantinguda i les assegurances amb força aire. El pas clau és sota un bombet, m'ho miro i remiro per no errar-la i finalment amb un pas força tècnic aconsegueixo anar-me enfilant, en cap cas quedes venut, a més pots buscar reposos! a poc a poc vaig acostant-me al capdamunt de la placa, a mesura que m'hi acosto la paret per verticalitat i ja soc a la reunió, llàstima d'una entrada terrosa i plena de pedretes...si ha plogut els gats han de quedar fatal!
    Els companys bufen tot pujant i ens felicitem a la reunió, quin llarg!! a més en fred. Continuo el segon llarg, ara més suau, però la roca ja no és tan bona, en comparació el trobo prou ben assegurat! La reunió altra cop en un còmode replà.

    En aquest llarg hi trobarem preses de rocòdrom!
    És el torn de l'Ivan, aquesta tirada té dues parts ben diferents, un pilar molt dret i fi i un desplom equipat amb presa artificial!? sobta el fet de trobar-te aquestes preses de rocòdrom aquí dalt i la única explicació que li donem és que permet fer tot el llarg sense treure els estreps...

    A la primera part de la tercera tirada, un 6a tècnic i mantingut.

    El mur inicial és molt tècnic, de presa petita que et fa anar a poc a poc buscant la millor presa, però surt prou bé, sota el desplom perd verticalitat i es flanqueja a l'esquerra abuscar un esperó; une sbone spreses a l'aresta de l'esperó permeten anar pujant fins assolir la primera presa artificial, l'Ivan s'ho fa prou bé, l'animem vinga que ja ho tens, però gairebé sortint del sostre s'ha de penjar! i és que els braços ja van tous i cal tibar de preses prou petites amb peus que no es veuen...ens caldrà a tots aprofitar una baga per a fer-la servir d'estrep! i sí per al primer la sortida és forta, pitjor és per al segon que pot pendular i arrossegar-se a les bardisses de la canal de l'esquerra!

    La segona part del llarg és curiosa, amb preses artificials que permeten anar en lliure si tens pila per sortir del sostre!

    El Ramon al tècnic pilar abans de la gresca...i traïent el cap sota el sostret.

    Una de les preses de bulder es mou una mica, però és molt grossa i no gira. Ja superat aquest curiós llarg som a la darrera reunió, també en un replà força còmode, però amb força terra als peus, avui, sortosament és seca, però atenció si hi aneu després de pluges, els gats poden quedar ben empastifats! Una mica més amunt de la nostra reunió n´hi ha una altra, és la "Gaston va Buffat".
    Compacte i dura placa de sortida de la tercera reunió...6b+.
    Ara pren el cap de corda el Ramon, tenim al davant una sortida potent, recte 6b+ i cap a l'esquerra 6c+++....vaja que no s'ho rumia gaire i recta amunt. Xapa un espit que li permet arribar al primer bolt, d'aquí cap a l'esquerra seguint les xapes, però no us penseu que estiguin gaire aprop no! aquí tampoc regalen res i cal escalar!!
    El Ramon s'ho fa molt bé, fa un repòs per afrontar un "aleje" i ràpidament és a la reunió. Jo no m'ho penso i tibo de cinta només sortir, aquest és el pas més dur! llavors a la que aconsegueixo col.locar-me continuo en lliure, quin morro hi ha posat el Ramon, les xapes són a can pistraus!! arribant a la reunió cimera resta una darrera sorpresa, un ressalt que cal superar i que no es deixa...finalment li trec l'entrellat i el passo, i és que fins que no ets dalt no et pots relaxar.

    Els artistes d'avui! Ivan, Ramon i Jaume.
    Hem disfrutat molt tots tres! jo he xalat amb la placa de la primera tirada, l'Ivan amb la tercera, tècnica i curiosa i el Ramon amb la potent sortida...una via que tots tres no dubtaríem a repetir. La baixada la fem en dos ràpels aprofitant que anem amb dos 60's, però atenció i molta cura amb el darrer, ja que cauen força pedres i si et desvies pots fer baixar algun armari!!! si es vol aquest darrer ràpel es pot fer en dos, així t'estalvies patir per si s'enganxen les cordes, nosaltres no vam cantar victoria fins que la corda va ser a baix, amb pluja de projectils acompanyant-la.

    Ressenya
  • d'Ona climb-la Noche del Loro
  • i itinerari aproximat de la primera tirada.

    dilluns, 6 de setembre del 2010

    Pupurri de vies al Trencabarrals. 03-09-2010. Montserrat Gorros.

    El Trencabarrals s'alça imponent a l'ombra dels Gorros.
    Aquest divendres amb el Joan
  • Sisbemessanapren
  • quedem per a fer una visita a unes vies que s'han obert no fa massa al vessant oposat al de la via normal, el Joan va parlar fa poc amb un dels aperturistes, que estava picant spits i això ens va animar a anar-hi. Arribem a peu de via ben suats i veïem que hi ha dues línies, una amb spits i l'altra amb bolts...com que no en coneixem cap de les dues ens decidim per la dels bolts que té un començament, sembla més suau...

    La primera tirada resulta ser prou dura i vertical, V+ sostingut-6a.
    M'enfilo al primer llarg i de seguida m'adono que no hi regalen res...no em deixa escalfar, que m'escalfo de cop! però amb paciència la vaig traïent, reunió! el Joan em diu de continuar, però la veritat prefereixo fer una aturada i així relaxar els braços...quan és el torn del Joan entén el perquè dels meus esbufecs!!

    Reunió de dos bolts amb anella, ben penjada i gens còmoda. Curiosa flor de pitons just sobre la reunió.
    És el torn del Joan, surt per l'esquerra de la reunió per anar a buscar l'assegurança, és ben dret i les preses petites...la clau és sortir de la vertical per anar a flanquejar a l'esquerra a un replà...per mí el pas més difícil..6b+(?)
    Passat aquest punt s'enfila a buscar una reunió que veïem al costat d'un esperó; escalada difícil que gràcies a algunes ajudes aconsegueix sol.lucionar. Ja a la reunió, encara més incomoda que l'anterior...s'adona que no té continuació...o almenys no la sabem trobar amb el que el despenjo a buscar una altra reunió que trobem a mig camí i que ens apropa al replà de la normal.

    El Joan lluitant amb el segon llarg.
    Recupero la segona tirada fins a l'alçada de la reunió de la dreta, un flanqueig i ja hi soc, em deslligo i recuperem les cordes. Una aèria travessa a la dreta ens permetrà anar a buscar la normal. Amb precaució vaig a buscar la zona millor per acostar-me a una sabina, la llaço i ja per terreny ajagut, però trencat pujo a buscar el diedre de la normal: des de sota no semblava tan dret, renoi! i a més és ben trencadís...poso un àlien en una escletxa sota el mur i m'enfilo a llaçar un vell pitó amb una baga, ara cal aixecar-se tot dret ajudant-se d'un bloc mig desenganxat...el dia que caigui no sé com es farà el pas! derivo a la dreta cap a una sabineta que llaço, soc sota una gran sabina, serà la primera assegurança una mica bona, buff! ja la tinc, sóc a la vertical del diedre que es deixa anar fent, a més la roca millora i trobo un parell de pitons prou fotuts, però encara rai! més amunt un encastador queda prou bé, això em dóna moral, com també que cada cop hi ha millor presa! sóc a una alzina ferma, un altra bon punt d'assegurança. Aquí faig reunió, les cordes freguen força i el lloc és còmode.

    Impressionant i divertit ràpel.

    El Joan recupera el llarg, li costa treure l'encastador, la resta no gaire, que éren assegurances per donar moral! Ara continua la canal arbrada pel costat esquerra, cal anar en compte amb la roca que és trencadissa, deixa enrrera una bona alzina, no la llaça, però millor fer-ho que a dalt es ben descompost...
    El capvespre ens delecta amb aquestes imatges dels Gorros!
    Molt contents preparem el ràpel, ha estat una escalada ben variada, esportiva dura a baix i clàssica,clàssica a dalt! una bona combinació. A més per a mí ha estat la primera vegada que he pujat el Trencabarrals, i sense pensar-ho he acabat fent la normal, que fèia dies que la tenia a la llista...una tarda ben aprofitada dígues que sí, fins i tot ens dóna temps a fer la beguda al Monestir, i a sobre no hem de pagar pàrquing. No sabem el nom de les vies de la base, pensem que la que hem fet deu ser una via esportiva...però si algú ens ap el nom o té la ressenya li agrairem.

    Itinerari de la via amb Bolts. en verd el canvi de "plans".