divendres, 17 de juliol del 2009

La Pedra d'Esparraguera. Via l'Esperó del Místic. Montserrat. 13-07-2009

Des de l'esperó, espectacle geològic! a l'horitzó la serra de l'Obac i Sant Llorenç del Munt.

El dia que vàrem anar al camí de l'Alsina ja dubtàvem sobre si anar al sector del Càmping, en Joan B.
  • Sisbemesanapren
  • havia fet uns bons posts del Monòlit groc i de l'esperó del místic i aquest darrer, per la seva continuïtat em fèia gràcia...per això quan rebo el missatge del Pere
  • Groinket
  • comentant-me d'anar-hi, no em va costar gens dir-li que endavant!
    Quedem per anar-hi dilluns a la tarda; ell n'ha fet un molt bon relat al seu blog.

    Al primer llarg, on ja et posen les piles!

    Gràcies a l'acurada descripció del Joan B no ens costa gens trobar el peu de via, però a diferència del que ell explica, nosaltres ens situem a l'esquerra de l'esperó, grimpem un ressalt i ens equipem just on hi ha un parabolt per lligar-s'hi l'assegurador. Cal escalar en diagonal a la dreta fins la base del mur, xapar el primer bolt tan sols requereix atenció, però anar a cercar el segon ja demana concentració. Cal superar una balmeta i aquí m'equivoco, vaig per l'esquerra i em desfondo, m'haig de penjar...res, tranquil, era per la dreta, llavors surt el pas i deseguida baixa la dificultat i augmenta la distància entre assegurances; la reunió és força amunt, col.loco un friend per assegurar-me, però deseguida m'adono que no calia, trobo unes preses d'escàndol just sota.

    El Pere a peu de via, aquí hi trobarem un parabolt que permet lligar-s'hi.

    Totes les reunions són amb dos bolts amb anella.
    La primera reunió és una mica incòmoda, però la resta són de fàbula, a més totes rapelables el que ens permet anar amb corda simple de 70. El Pere puja com si res, ara cal triar si per la dreta, la variant de 6a+, o per l'esquerra, i no dubtem, per l'esquerra, tot i que la variant és molt divertida segons em comentà l'amic Wolfgang que farà la mateixa via l'endemà.

    El Pere acabant de passar el tram mes fí del segon llarg.
    La segona tirada es veu molt vertical i amb molt canto! começa força ben protegida, perquè serà...però de seguida s'espaïen els bolts, tan que sovint el Pere s'està una estona aturat intentant saber per on continuar...la dificultat mantinguda en el cinquè en aquests trams, cal escalar amb poca possibilitat d'assegurar-se entre mig, potser algun friend en algun forat...quan em toca pujar, em proposo assaborir-lo, disfrutar de la roca i la veritat que val la pena, en cap moment et trobes atrapat o precari, això sí cal triar bé i col.locar-s'hi.

    El tercer llarg supera en diagonal la balma que tenim al davant, espectacular!
    Em torna a tocar encapçalar el llarg, tinc al davant un ressalt abalmat, primer una grimpada fins als peus del mur, i m'enfilo pel marge dret de la balma, el seu punt dèbil, ja en placa les assegurances et van portant a la vertical de la reunió, cercant la millor roca i les millors preses. L'arribada a la reunió és per un terreny trencat onc al vigilar de no fer caure cap pedre al company.

    A la fina placa del quart llarg, on a mesura que ens aixequem minva la dificultat.
    Torn del Pere, una placa preciosa, amb menys relleu que la de la segona tirada, però també menys vertical, com anteriorment, les assegurances et desvien a l'esquerra per anar a buscar la millor roca i el millor ambient! Aquí també tornarem a trobar unes bones excursions...arribant a reunió s'ajeu i ja tenim al davant el mur final.
    M'hi acosto per terreny trencat i xapo la única assegurança, és ben vertical i amb pocs peus: per l'esquerra li dónen 6b, però de bloc! i per la dreta V+; com que m'agraden els reptes li foto per l'esquerra i trobo els passos, però em falta "punch" a més no vull fer el burro, hauria de tibar de valent amb la dreta...em penjo i torno a baixar al peu del mur, probem-ho per la dreta, aquí hi ha millor presa, però t'en vas molt de l'assegurança i tampoc regalen res...res que ho probis tú Pere! torno a la reunió i si posa el Pere: hi ha una presa clau a l'esquerra i com que sí que ve d'un pam, el Pere haurà de fer uns passos intermitjos per assolir-la, però està molt fort, tot i que no s'ho creu, i una vegada engrapada tira amunt fàcilment resolent el pas! Passa la corda per fer un "top-rope" i torno amunt, mesell li torno a probar per l'esquerra i veig que no val la pena espatllar la recuperació, cap a la dreta,a ra sí que surt, però vaja amb el passet, Vè+ em sembla poc, per mí es un bon 6a...


    La via és tota rapelable, amb corda simple millor anar amb 70 que un 60 pot quedar molt just en alguna reunió.
    A l'haber fet el "Top-rope" ens hem estalviat un ràpel, amb el que en quatre ràpels som a peu d'esperó, ha estat una via que ens ha deixat molt satisfets, jo m'he trobat que encara em falta força, aquesta és una via amb el grau de dificultat mantingut, no passos aïllats, i ho he notat! però com la majoria que la fan us la recomano, tasteu-la que en sortireu ben contents!!

    La ressenya la podeu trobar a
  • Ona Climb
  • a la web o a la Guia de Montserrat Nord.

    diumenge, 12 de juliol del 2009

    Roca dels Col.leccionistes-Via Infinity. La Plantació. Montserrat. 11-07-2009.

    Un dia amb molta humitat després de les pluges de la setmana, ennuvolat i amb molta xafogor.

    Les abundants pluges de dijous han deixat la muntanya ben xopa, però pel cap de setmana els de la méteo anunciaven pujada de les temperatures i sol...però el sol no el veurem, la calor, no en feia massa però la humitat era tan alta que a la que et movies arrencaves a suar! amb el Toni hem tornat a la Plantació que fa dies que m'havia fixat en una altra via dels germans Masó, la Infinity, la seva 250ena apertura!! felicitats companys. N'havia llegit la ressenya al bloc del
  • Joan Asin
  • i me n'havia fet entrar ganes.
    No teníem massa clar com trobar el peu de via, l'agulla és al davant del roc de Sant Cugat i busquem una altra canal paralela a la dels llorers, anem amunt i avall, ens enfilem fins a una paret on trobem tres vies d'esportiva que va obrir en Joan Vidal, el que ens fa anar enrrera per finalment decidir-nos a entrar al torrent dels llorers i passat el primer tramd e graons i just abans del peu de via de la Presidenta a l'esquerra hi ha un trencall, trobarem un parell de fites, una amb un pal al mig del torrent i l'altra al començament del corriol. Una grimpadeta avui delicada per lo relliscós del terreny i ensopeguem amb la via.

    El selvàtic peu de via, avui a mes ben enfangat.
    Contents d'haber trobat la via, però la recerca ens ha permès trobar-ne d'altres que es vèuen prou interessants. La signatura Masó ens confirma que som a la Infínity, una fletxa i una I esculpides en un petit còdol. El primer llarg comença fi de preses i el primer espit és força amunt, sembla que hi havia un pont de roca, però ha saltat com demostra un tros escrostonat. Cal vigilar molt amb els gats, ja que el terra és moll i el començament molt fi...començo amb precaució fins a xapar l'espit, el Toni m'ha col.locat en Alien en una fisureta que almenys, en cas de relliscada, farà que no l'arrossegui avall. Fins al segon espit encara no s'hi val a badar, per anar millorant a mesura que vas pujant, la roca és brura, potser per la pluja, i fa que vagi ben concentrat; sota un tram mes vertical comença a decantar a la dreta baixant la dificultat progressivament i desapareixent al darrer tram les assegurances fins a la reunió, que faig en una sòlida Sabina.

    El "segell" dels germans Masó ens confirma que som a la via escollida.

    El primer espit és força amunt, ha saltat un pont de roca que protegia el trimer tram.
    La primera reunió és en un petit replà terrós, avui és ben moll i se m'enbruten els gats! Quan arriba el Toni ja vigila de passar per les pedres i no enfangar-se els peus, el mur que segueix és ben dret i més difícil del que sembla, sobretot els tres primers espits en que les preses de peus són dolentes i no tenim bones mans;

    Al primer tram del segon llarg, on cal tibar-hi de valent.
    Perdo de vista el Toni, el mur s'ajeu una mica; abans d'arribar a la reunió hi ha un espit, el Toni no el veu, és a la dreta de la reunió, protegint el ressalt d'entrada.
    Pot posar un friend a un forat, la veritat que cal, ja que aquí la roca és una mica trencada i el darrer espit força avall.

    On es perd de vista el Toni comença a perdre verticalitat, una bona excursió fins la reunió.
    Al meu torn vigilo de netejar-me be els gats abans de posar-me a la paret, és fi de veritat, sortosament algun forat permet guanyar alçada amb seguretat, però de peus es va precari i haig de treballar a fons! Un mur que amb el pas de les cordades i la neteja de pedres inestables serà fantàstic, deu n'hi dó la continuïtat d'aquests dos llargs. Arribo a la segona reunió sota el desplom: veig que el superarem pel marge dret aprofitant un sòcol descompost.

    Deixant el mur per entrar al terreny mes ajagut que ens porta a la segona reunió.

    Extraplom del tercer llarg que superarem pel llabi de la dreta.
    Per acostar-nos al sostret hem de superar un curt relleix vertical, aquí podem assegurar amb un àlien el primer tram. xapat el primer espit m'aixeco pel tram descompost arribant be al segon, la fissura de sota és molla i decideixo fer A-0 per anar a xapar el darrer espit. No m'en refio i descanso abans de sortir dle sostre, que tot i que és ajagut, no hi ha res fins la reunió. No fem servir els estreps, s'arriba be en A-0 i quan estigui més net de passar-hi es podrà forçar en lliure, al Toni se li envà avall un còdol immens al que jo mi havia enfilat de peus a sobre...
    continuo amunt per terreny fàcil, però trencadís, amb el que poso un àlien enj una esquerda, la veritat és que el mur é smolt compacte i poc assegurable. Em passo la reuió, la veritat és que ni la veig i entro a la canal arbrada fent reunió d'una sabina just passar unes grosses alzines.

    Llegint el pot registre, hem fet la sisena ascensió d'aquesat via.

    Al cim bessó de l'agulla dels Col.leccionistes.
    El cim és ben petit, un munt de pedres amagen el pot amb el llibre de registre, hi anotem la sisena ascensió, es nota que s'ha fet poc, però a la que es netegi la roca esdevindrà una clàssica de la zona, val molt la pena.
    Per baixar veurem unes grosses alzines al vessant Nord, allà hi ha el ràpel, cal fer el contorsionista per colocar-s'hi. Són 50 metres espectaculars un pel desplomats al començament, tot baixant veig una reunió, per aquest pany hi puja una via que es veu potent, potent, algú sap quina és?

    A la canal dels Llorers, just després de superar un tram de graons verticals trobarem aquestes fites que ens portaran a peu de via.

    Resenya dels germans Masó, com sempre molt bona! la seva 250ena via. La trobareu a
  • Ona Climb
  • dilluns, 6 de juliol del 2009

    Cerdà-Riera (Ven-Suri-Ven) a la Bandereta. Montserrat. 05-07-2009.

    L'ombra de la Bandereta sobre Coll de Guirló, la Cerdà-Riera una via ideal pels matins d'estiu.

    Aquest diumenge pensava descansar, tenia el braç una mica carregat dels dies entre setmana, però una trucada del Toni: què, on anem? fem la Ven-Suri-Ven? em treu de cop els dubtes; fa uns deu anys que la vaig fer amb l'amic Marc Ribas, aleshores la via em va superar sicològicament i excepte el darrer llarg vaig anar de segon tota la via...aquesta espineta me la volia treure i ves per on, el Toni m'ho posa en safata!
    El Toni es "demana" el tercer llarg, amb el que haurà de començar, però com que a mí m'agrada fer el primer llarg li proposo: jo faig els dos primers i tú els dos restants, una mirada i entesos!
    Arribem a Can Massana i ja des del cotxe veïem cares conegudes, la Lu
  • El Jardí de les Hespèrides
  • i el Wolfgang que van a fer el Lloro per la cara nord, fèia temps que no coincidíem amb la Lu, em fa il.lusió la trobada. Fins al trencall del refugi pujarem les dues cordades plegades, separant-nos amb el desig de que fruïm tots de les vies triades.
    El primer mur, un diedre desequipat però fàcilment protegible.
    El corriol que s'enfila a peu de la paret surt a l'esquerra del camí del refugi, és ben fresat i molt més marcat que quan hi vaig anar per primera vegada, el que no ha canviat és la redreçada que fa al final, arribem xops de suor! El primer llarg és poc sostingut, un muret vertical que ràpidament s'ajeu i deriva a l'esquerra seguint les alzines que aprofitarem per llaçar i protegir el flanqueig. La darrera alzina és la reunió, just sota el marcat diedre que serpenteja i ressegueix tot el mur de la Bandereta. Una corda amb una anella es pot aprofitar per rapelar.

    Arribant al punt mes fi de la segona tirada, cal vigilar amb les preses que són un pel relliscoses.
    El Toni ja ha arribat i començo el llarg diedre, el primer tram fins a una sabina és el mes fi, però si busques vas trobant preses de mans i peus que et permeten anar fent, llàstima que l'equipament està en un estat deplorable, l'espit clau és mig sortit i dubto que aguanti una caiguda...això fa que acompleti l'equipament amb algun Àlien que altre. La sabina l'engrapo i la llaço, això sí que aguanta! passada la sabina el mur s'ajeu una mica i es torna trencat però molt mes assequible, aquí les assegurances es distancien però si es vol la fisura permet col-locar el que vulguis, però no cal. Atenció però amb algun pitó que no accepta els mosquetons gruixuts actuals, cordino o mosquetó fí i sol.lucionat. Ara el diedre es torna vertical i cal superar-lo en tècnica de diedre, les preses quan més cap a l'esquerra millor, també l'ambient!! poc a poc va minvant la verticalitat i ja veig la reunió, ara s'obre la timba de la paret i és un passatge espectacular, la fisura ben be fins sota la reunió permet anar tranquil i protegir un possible pèndul, que sobretot agrairà el que pugi de segon.

    Aquí la feixa es posa vertical i cal superar-la en tècnica de diedre, l'ambient espectacular.

    El Toni recuperant el segon llarg. A la reunió el Joan B, mes trobada blogger.

    La segona tirada és força llarga i entretinguda, si ho voleu xapar tot i afagir algun trasto calen unes 18 cintes, jo em vaig quedar sense!
    Protegeixo l'entrada a reunió amb un tascó gran i m'asseguro, reunió! he estat força estona per fer aquest llarg, és entretingut, te l'has d'anar protegint ja que els ferros són vells, molt vells i de tan en tan un Àlien ben posat dóna confiança. El Toni em crida: mira qui hi ha! és el Joan B.
  • Sisbemesanapren
  • un altre company blogger i que han pujat a investigar una paret.

    Ara és el torn del Toni, el tercer llarg és seriós, ben vertical i amb assegurances de l'època, cal anr-hi força amb compte, el recordava dur, però no tan com a l'actualitat, les preses són força relliscoses i sobretot de peus són escasses al primer tram, amb el que caldrà fer alguns A-0, recordo que fa deu anys el vaig fer tot en lliure. Algun forat serveix per acompletar l'equipament. L'arribada a la reunió és un flanqueig a l'esquerra amb millors peus i alguna presa d'escàndol! L'ambient impressionant! un llarg cinc estrelles.

    Els primers metres de la vertical tercera tirada, que no afluixa fins al flanqueig d'entrada a reunió. El Toni el treballa intensament.

    El tercer llarg és força assegurat amb claus i algun buril, cal preveure però baguetes per llaçar claus poc entrats i per forats petits, pel pany de l'esquerra trobarem millor presa tot i que jo vaig trobar-lo mes fi, el pas dels anys i les cordades ha fet caure bones preses i crec que el grau s'hi ha fet mes dur.
    Al final del mur encetant el flanqueig cap a la còmoda reunió.

    La reforçada i rapelable tercera reunió i el selvàtic i acrobàtic darrer llarg.
    La via no és ràpida, és entretinguda de fer i ara resta el sorprenent darrer llarg, jo ja l'havia fet de primer i el recordava senzill, però renoi, l'arribar al primer espit ja té el seu punt, per mí que s'han trencat preses, no el recordava tan potent.
    Hem portat una motxilla i ara m'ha tocat a mí, si podeu no en porteu, aquí ho agraireu. Ramonage entre cagarades d'ocell i troncs d'alzina que barren el pas s'esdevenen un exercici atlètic intens i que ens deixen en una canal que s'obre...no l'erreu, cal sortir-ne a la dreta, cap a la timba, sino voleu quedar ben encastats! fa una mica de respecte, però hi ha bona presa i fàcilment s'assoleix el cim.


    Ben content abandono la xemeneïa, cansat de fer el mico!

    A la reunió cimera, una alzineta. Una grimpada ens permet enfilar-nos dalt el petit cim.
    Desgrimpem fins al collet i baixem la canal que mena cap al coll de les Portelles, desgrimpem un empotrament ben estret per acabar on hi ha els ràpels de La Figuereta, nosaltres per avui ja en tenim prou d'emocions i baixem caminat cal al Coll resseguint la capçalera d'agulles.

    Al ramonage final, fàcilment evitable amb un ràpel.
    Estem cansats, aquestes clàssiques s'han de treballar i demanenen paciència, la pedra cal estudiar-la, no és relliscosa ben be, però s'ha de filar prim...una disfrutada però! l'ambient de gran paret hi és ben present i l'aventura també...l'equipament força vell, però completable si volem més tranquilitat. Baixant ens aturem a disfrutar-la una altra vegada, la Bandereta o Ven-Suri-Ven ( Vendrell-Surinyac i Ventura)com la va anomenar la cordada Torras i Nubiola en una de les primeres repeticions a la via Cerdà-Riera i trobar en una llibreta els noms dels primers conqueridors d'aquesta agulla per la seva via normal. Avui extranyament hi hem estat sols i l'hem disfrutada amb delit.
    La muralla d'agulles amb l'omnipresent Ven-Suri-Ven de la Bandereta

    dissabte, 4 de juliol del 2009

    El Camí de l'Alsina. Montserrat. 02-07-2009.

    Sant Llorenç del Munt des de mitja via, el Monestir a l'ombra.

    Dijous ja fa dies que he quedat per sortir amb el Wolfgang, serà el primer cop des de la lesió de l'onze de gener en que mentre m'assegurava el meu braç va dir prou....també s'hi apunta l'Ivan amb el que busquem una via en que tots tres puguem disfrutar. La zona del Monestir de Montserrat serà l'objectiu, però no acabem de decidir-nos per la via...finalment pensem fer les dues primeres tirades del Camí de l'Alsina i continuar per l'Àrea de servei. Tot i ser un dijous a la tarda l'aparcament és prou ple, mentre busquem un forat saludem al Joan
  • Sisbemesanapren
  • .

    Treballant de valent al tècnic primer llarg, 6a+.
    A mesura que ens acostem a peu de via li dic al Wolfgang que faré el primer llarg...fa molt temps que m'el miro i li tinc ganes, sé que patiré, però ja sabeu que m'agrada encetar les vies. És ben vertical, però té algun bon forat i m'enfilo, els primers xapatges són delicats, ja que la caiguda potencial és al ressalt i a més t'agafa fred; gairebé surt, però no em refio de la ma i m'haig de penjar a la tercera cinta...una vegada s'han desinflat les "porres" hi torno, presa petita, mans delicades, navegant ara a dreta ara a esquerra i m'en vaig sortint, reunió! Collons! estic content, gairebé l'encadeno i he disfrutat, val molt la pena aquesta tirada, a més és prou ben assegurada. La següent tirada es veu més ajaguda i amb bona presa, la sortida però cal vigilar, alguna presa de peu rellisca com el sabó...comparada amb l'anterior la trobo sensilla, les assegurances ben col.locades, on calen, en un relleix allunyen força, veig un forat on suposo hi havia el pont de roca que marca la ressenya, ara no hi es i hi col.loco un friend petit. La tirada acaba en un bosquet fent reunió d'un arbret que té una corda lligada.

    L'Ivan començant el tercer llarg del Camí de l'Alzina, aquí la roca guanya en adherència.
    Caminant pel mig del bosquet penjat arribem al sòcol on comencen l'Àrea de Servei, la Broma de Satan etc...que fem? a mí tan me fa, no he fet cap de les dues víes; ens decidim a continuar pel Camí de l'Alsina, tan l'Ivan com el Wolfgang ja l'han feta però justament per això decideixen continuar-la, a partir d'ara és una via 10!!!

    Entrant al flanqueig, més espectacular que dificil.
    Ara continua de cap de corda l'Ivan, disfrutarà! la tirada es va redreçant fins a fer-se vertical i quan sembla que començarà la gresca, un elegant flanqueig et deixa a la reunió. La roca millora i l'ambient també, hem sortit del fons del torrent.
    La reunió és en un balconet aeri del que se surt a l'esquerra a superar un llavi vertical.

    Al llavi vertical del tercer llarg, al fons la Gorra Marinera.
    Amb un ambient mes aeri comença la tercera tirada, el llavi no té massa bons peus, però les preses de mans ajuden a superar-lo, llavors es manté vertical per anar perdent dificultat arribant a la reunió; aquesta és ben còmoda en un replanet sota el darrer mur, la perla de la via.

    L'abundor de bones preses i l'adherència de la roca fan disfrutar aquest curt tram vertical.

    Arribant a la reunió s'ajeu. El Monestir, i el seu brogit, ens acompanyen!
    Ara li toca el torn d'encapçalar el grup al Wolfgang, l'hi ha tocat el llarg estrella! una placa de bon conglomerat Montserratí mantinguda en el grau. Puja a poc a poc disfrutant-lo, com un bon gourmet...quan em toca tastar-lo m'adono de com n'és de ferm: dificultat mantinguda amb preses cantelludes de tan en tan, però que no te les regalen, cal buscar i treballar-t'ho, prou vertical i llarg, certament un bon regal en record del mestre Alsina!

    Fruint del millor llarg de la via!
    Perdem de vista el Wolfgang, gairebé ens quedem sense corda, deduïm que s'ha saltat la reunió per muntar-la dalt de tot, als arbustos. Ens reunim tots tres i ens felicitem, quedem que tornarem que l'Àrea de servei es veu molt atractiva i més endavant caldrà tastar la Broma de Satan...
    La Gorra Marinera i la Magdalena inferior, on hi ha una cordada arribant dalt.

    Hem disfrutat aquesta tarda! fresqueta, qui ho havia de dir!, bona roca i millor companyia.
    La Miranda de Sant Benet és una molt bona opció de tarda, poca aproximació, fresqueta, llàstima del soroll del Monestir que se sent força però Atenció! les cabres no paren de bellugar-se per allà fent caure constants pluges de rocs que poden fins i tot anar al mig del camí del pas dels Francesos...no us deixeu el cas, ah! i als del Parc no estaria de mes que advertissin als caminaires que poden quedar ben malparats en cas d'una pluja de pedres...les cabres no són tontes i també sovintegen aquesta zona ja que estan fresques i tenen bona herba, tota l'escalada hem estat escoltant les caigudes de pedres, ara a un vessant, ara a l'altre.

    Ressenya a agraïr als companys d'
  • Ona Climb