diumenge, 11 de març del 2007

Moles del Pessó. Collegats. Via Performance. 10-03-2007.

La Paret de Pessó i la Tànger.

Aquest dissabte fa un dia esplèndit, però també una ventada prou desagradable, amb el Toni havíem quedat per anar a Collegats a fer la via Tànger i la tramuntana ens va fer canviar els plans. Jo no coneixo la zona, el Toni hi ha escalat força per aquí, i quan pujàvem veïent el vent, ja tenia l'alternativa: anirem a les Moles de Pessó, a la via Performance. Per arribar-nos-hi cal seguir el sender que passa sota la Paret de Pessó i que es dirigueix cap a la cova de la Serpent; ens mirem la Tànger, un altre dia serà, avui el vent que passa acanalat pel Congost faria molt desagradable l'escalada. El camí va pujant fins a un coll amb una gran torre d'alta tensió, a la dreta es veu la ferrata per on es baixa de les vies.

Croquis de la Performance tret d'
  • Ona Climb


  • El camí ressegueix tota la base de la paret, es fa llarg ja que ara puja, ara baixa, però finalment tomba a la dreta a les envistes del torrent de Sant Pere, havent deixat enrrera les parets, llavors girem tot a la dreta i ens endinsem per la Vall de Sant Pere fins a les Moles de Pessó, la via és fàcilment localitzable ja que comença al costat d'una agulla adosada característica.

    A peu de carretera l'indicador a la Cova de la Serpent i l'entrada a la Cova.









    El peu de via si un no coneix massa la zona és difícil de trobar, cal enfilar-se per una canal a l'esquerra de l'agulla i entre les branques d'una figuera i algún pas en diedre assolir un replà on comença la via, és la reunió O, tot i que hi ha qui s'encorda ja a baix.

    Itinerari aproximat de la Performance
    Mentre ens posem els talabards el vent fa caure branques i pedretes, estem en un collet i no em fa massa gràcia, desconec la paret i aquest vent no m'anima gaire, sort que el Toni ho veu clar i decidim anar amunt. La via oberta per Cèsar P Hurtado i Armand Ballart, va ésser reequipada amb molt bon criteri per C P Hurtado l'any 1995 amb Parabolts, fent-la més segura sense treure-li la gràcia, no està cosida. Comença el Toni, el primer llarg és característic : primer placa per derivar a l'esquerra en ramonage entre la paret i l'agulla, molt estètic! se surt a unes panxes fins a la reunió que té una entrada terrosa delicada.
    El Toni disfrutant al 2on llarg
    Per començar la segona tirada cal superar una balmeta sense peus, una bona sabina ens hi ajuda, llavors cal anar buscant els millors passos a dreta o esquerra hi anar guanyant les balmes que es presenten amb una escalada atlètica amb molt bones preses sempre. Les assegurances estan disposades per minimitzar el frec de la corda, no indíquen pas la línia de pujada, que sovint sol ser força separada de l'assegurança. Atenció amb les cordes ja que les tirades gairebé arriben a 50 metres.
    Acabant la darrera tirada, la més mantinguda i difícil, al fons el barranc de Sant Pere

    El tercer llarg começa superant una placa per anar ràpidament a la dreta a superar un mur vertical del que se surt per placa "Montserratina" cap a l'esquerra, llarg preciós, també de 50 metres.
    Una curta grimpada de tercer sense cap assegurança ens porta a la darrera reunió, cal protegir-ne l'entrada ja que és finota i bruta, sovint molla, una ferma sabina farà el fet.
    Aquesta tirada és vertical i la més difícil, però és ben assegurada, i el Toni, que ja l'ha fet m'anima a posar-m'hi, avui no m'he trobat segur escalant, estava "tonto" i he patit en passos en els que no ho hauria d'haver fet...sóc un cagat! m'hi poso ben decidit, és maquíssim, vertical amb les preses justes, un pas allarga i cal bloquejar bé, el d'abans d'entrar a la fissura, aquí m'"entrebanco", em tornen els dubtes i haig de mirar-m'ho molt per acabar la tirada...ja he passat el més difícil, però el cap és la hostia i a vegades no el controles...acabo la tirada i vaig cap a una sabina, el Toni m'havia comentat que la reunió del cim era en un arbre, no és que sigui res de l'altre món, pewrò sembla que aguantarà; quan ja està pujant el Toni, veig a la dreta de la paret dos parabolts que em fan pam i pipa!
    El Toni fa la tirada molt ràpid, està exultant, ha encadenat el llarg i de content que està fins i tot m'el decota de 6a+ a 6a!
    Satisfets i contents, amb la ventada avui jo no pensava que escalaríem, fem una ganyipada i endrecem el material, la baixada és per la ferrata, anem cap a la dreta, cap al nord, per un caminet que s'insinua i aviat trobem algunes fites

    buscant el camí de baixada
    anem força de pressa, de tan en tan una fita ens confirma que anem bé. Sobre una pedra una gran fita, no li donem importància i en passem de llarg; fa estona que no trobem cap fita, el Toni no ho veu clar, anem resseguint el cingle, ens enfilem, baixem, i cada cop som més lluny fins que gairebé deixem enrrera el congost...estem perduts! toca anar enrrera, però no ho fem pel mateix lloc sense adonar-nos-en ens decantem cap a l'interior de la planura, al fons veïem un camí, ens en separa un penyasegat, anem a dreta i esquerra mirant per on baixar i finalment per una canal aconseguim sense massa dificultats acostar-nos al camí i trobem la gran fita que ja havíem trobat fa unes dues hores!
    El barranc de l'infern a l'altra banda, marca l'indret on hem de buscar el descens

    Fixant-nos-hi, de la fita gran anem cap a la dreta i aviat tornem a trobar fites, per fí! ja hem localitzat el camí cap a la ferrata, hi hem estat tan com per a fer la via!
    Ens tornem a posar els arnesos i encarem la ferrata, jo en previsió m'havia agafat uns guants que m'aniran d'allò més bé, els cables són molt prims i és millor intentar anar desgrimpant, per sort més avall hi ha cordes amb nusos.

    El Toni a la "ferrata"
    La baixada és entretinguda, l'assegurança pels cables és psicològica, ja que són tirades de cable llargues sense punts intermitjos, en cas de caiguda...no és una ferrata d'iniciació precisament, tampoc és difícil, però és poc segura per anomenar-la ferrata, jo en diria itinerari d'aventura...ja al camí comentem que fèia temps que no ens perdíem d'aquesta manera, però ha valgut la pena en certa manera ja que segur que no se'ns oblida mai mes el camí de baixada.

    Una magnífica Saxífraga o Corona de rei, típica planta dels cingles calcaris
    En resum, la Performance és una via molt recomanable com a primer contacte amb els cingles de Collegats, ben assegurada, i amb una dificultat acceptable, us la recomano.

    dilluns, 5 de març del 2007

    Malanyeu, un bell racó de la serra de Catllaràs.



    Ja fa anys que sento a parlar de Malanyeu com a un molt bon lloc per a fer esportiva en calcari, i no havia trobat el moment per anar a conèixer aquesta zona, finalment aquest dissabte serà la ocasió; però no hi farem esportiva, anem a fer via clàssica a la Paret del Devessó, magnífica i llarga paret a continuació de les Taules de la Llei, santuari de l'esportiva per excel.lencia. Amb el Toni, el Josep i el Joan enfilem l'estreta carretera que s'enfila i renoi! com s'enfila fins al poblet de Malanyeu. La intenció és fer la via Francesc Suñol que vàrem conèixer gràcies als comentaris d'en
  • Gatsaule

  • La paret del Devessó és tan gran, i sense la guia del Berguedà, que ens havíem deixat al cotxe!?, es fèia difícil saber a quina via posar-te, però ves per on! hi ha un caminaire discret que va cap a les parets, li preguntem per les vies i resulta ser en Francesc Suñol en persona!!! ens indica on comença la seva via i ens en recomana una altra just a la seva dreta.
    El Josep al primer llarg de la Francesc Sunyol
    El Toni i el Josep comencen per la via de la dreta, la epirimountains com ens va dir que es dèia l'autor, sembla ser que el nom és el d'una botiga d'esports de Badalona que li va pagar les xapes, per cert ben lluentes i que destaquen molt. El Joan i jo ens posem a la F. Suñol; el primer llarg el trobo rar, encara fa una mica de fred i el tacte de la roca s'em fa extrany després de tans dies de conglomerat Montserratí.
    1ª reunió

    sòlida reunió, amb un altre espit aprop









    El Joan començant el segon llarg
    La segona tirada começa amb un flanqueig a l'esquerra, que és relliscós, una vegada a la vertical de les xapes, millora molt la roca, el Joan hi disfruta!
    El tercer llarg també comença amb un flanqueig a l'esquerra, amb molt bones preses de mans i no tans bons peus, per anar a situar-se sota un diedre vertical, el pas més fi de tota la via, 6a; una bona presa de ma esquerra permet fder un bloqueig per anar a "caçar" una regleta d'esquerra prou bona i que permet seguir, ara ja amb menys dificultats, fins la reunió. Hi trobem un pot amb el llibre registre, on apuntem la nostra ascensió; un cordino, del que penja el pot, fa que sempre estigui tancat, ingeniós l'amic Suñol!
    Totes les reunions són equipades amb anella, el que facilita la baixada en rapel, llàstima de tanta vegetació que fa que sovint quedi la corda embolicada, atenció! molta cura amb les maniobres de recollida de la corda, ja que de les terrasses herboses baixen rocs prou grossos...
    Quan encara estem preparant el darrer ràpel, el Toni i el Josep ja són a mitja tirada, ells han fet dos llargs tan sols de la seva via, el tercer llarg es veia molt enboscat i han preferit baixar, no sabíem ja que no teníem la ressenya, que era el més "maco".

    La epirimountains és el nostre objectiu, el Toni m'adverteix que al segon llarg, sensiblement més difícil que el primer, calen friends grans, hi ha una fissura molt franca, ell s'ho ha treballat a pel! olé pel coco del Toni.
    El Joan s'hi posa i comenta que li sembla més difícil que el que havíem fet fins ara, sobretot al darrer terç en que es guanya un petit relleix en flanqueig a la dreta. Ara em toca a mí i tot va bé fins que s'acaben els spits, el proper no massa lluny, però justament on la dificultat apreta, cal trobar unes bones preses, però allunyades unes de les altres, amb peus precaris...sortosament la fissura és molt bona i el frien del tres hi queda molt bé, també hi ha unes arrels on hi coloco un Kevlar, més que res sicològic...una vegada fets els passos no n'hi ha per tan, però
    que bé que ha anat tenir el Friend! "Toni avui estàs que te sales"! No ho sabíem, però el darrer llarg és el que té més grau, però no teníem ressenya i la sortida es veia lletja enmig de blocs trencats en diagonal a l'esquerra i semblava emboscada i poc atractiva, llàstima no haver-nos-hi posat.



    De tornada gaudint de la roureda, tot just deixar la riera de Malanyeu a sota









    Retornem al nucli, bellament presidit per l'esglesiola romànica.












    A Can Anglada, únic Bar-Restaurant de Malanyeu, fem una beguda tot tafanejant les ressenyes













    Ressenyes originals de la Francesc Suñol i la epirimountains



















    Itinerari aproximat de les vies


    La raconada de Malanyeu, amb la Serra d'Ensija i el Pedraforca, amb tan sols un fil de neu, al fons