diumenge, 4 de febrer del 2007

Trompa de l'Elefant via GEDE. Sant Benet. Montserrat

Foto d'
  • ona climb


  • Aquest cap de setmana no tenia clar si sortiria, el Toni m'havia parlat de la GEDE a la Trompa de l'Elefant dimarts al gimnàs i em va fer gracia, però no n'estava del tot segur, volia descansar, però a la vegada la tentació era forta, finalment divendres truco al Toni amb la intenció que si ja ho tenia muntat, descansaria, però el Josep no podia sortir amb el que no va costar gens posar-nos d'acord. El Toni va portar tota la organització, ell ja havia fet aquesta via fa trenta anys! veieu la descripció detallada que en fa en el seu
  • blog del Toni

  • Aquesta tarda se m'ha espatllat el meu ordinador i l'he hagut de dur "al metge", les fotos doncs són manllevades del blog del Toni Aymamí, al que li agraeixo.
    La descripció de l'ascensió és fantàstica la que fa el Toni, l'entorn d'aquesta escalada és meravellós, la Mòmia presidint l'entorn amb les seves vies mítiques, l'ermita de Sant Salvador, raconet idílic, un mar de boires als peus, però nosaltres gaudint d'un solet que s'agraeix.
    Avui estreno en paret uns gats nous, uns miura de la sportiva, i em van prou bé, els posos a prova en les dues tirades que em toquen a mí, la segona i la tercera que es poden fer d'una tirada. Les assegurances fixes allunyen força i ja es veu que la gent s'ho va equipant a la fisura, poso alguns friends, que llavors retiro, ja que vaig escàs de cintes.
    vaja amb el grau de clàsssica, la placa és ben polida de peus!
    La reunió és penjada i hi bufa un ventent que hem deixa fred.

    Arribant a la reunió, la placa tira enrrera i et vas fonent de braços, per sort de peus millora i et pots equilibrar a la placa. Un cap de buril permet posar-hi una plaqueta recuperable, i tot i que díuen que no cal, jo la xapo.

    'arribada a la reunió és finota i si ha de posar "morro" tibant en bavaresa, m'ho penso una i altra vegada i finalment ho protegeixo amb un friend petit en un forat on abans si deuria posar un tac. Llavors tibo de la bavaresa i xapo reunió.
    Aquesta és ben penjada i consta d'un parabolt i dos spits.
    La continuació és un curt tram d'artificial molt ben equipat, amb els parabolts aprop i una sortida en lliure elegant. Aquesta tirada és molt curta, no et veus amb el company i per millorar la comunicació es fa reunió a sota del bosquet. El tram del bosquet és arborícola i arbustiu i trenca una mica la continuitat de la via, però en canvi permet una reunió comodíssima en unes alzines fermes, abans d'encarar el diedre final. Aquesta tirada és tota en autoprotecció, les peces fixes són de dubtosa confiança i cal complementar-les, el Toni flipa en aquest llarg, el sento xiular i fruir de la veticalitat i "aire" del tram. Jo el faig creuat, no tinc bones vibracions, el que fa que el darrer llarg el faci el Toni.
    El descens el fem caminant per la bretxa que hi ha entre la Trompa i l'Elefant, que té una desgrimpada en la que cal anar atent, llavors una canal estreta en que et pots empotrar et deixa en una zona més còmoda i tan sols cal anar seguint algunes fites fins a peu de via.
    Una escalada recomanable.

    6 comentaris:

    Mohawk ha dit...

    Ei! Nosaltres avui també estàvem per St. Benet, igual ens hem vist! A quina hora més o menys heu arribat?

    Nosaltres hem anat a fer esportiva, hem estat pel pas de la Burra i la Bimba, però pel pàrking del monestir i per les escales de St. Benet he vist força cordes, je,je,je...

    ;)

    jaumeplanellpiqueras ha dit...

    Hola Mohawk, nosaltres vàrem fer la via el dissabte, i la començavem cap a quarts d'onze; hi havia gent escalant a la Mòmia, però baixant a les parets d'esportiva no hi trobàrem gent.
    Ens veiem.

    jclaramunt ha dit...

    Ei Jaume! Molt bona pinta aquesta via! Està tota equipada? A veure si li torno a fotre a la via llarga...
    Salut

    Gatsaule ha dit...

    No hi ha res millor que fer alguna d'aquestes clàssiques teòricament fàcils, per retrobar el gust de les escalades de debò.

    Anònim ha dit...

    La vaig fer fa anys i recordo que tenia un recorregut molt bonic, en especial els diedres finals després del flanqueig. Una gran clàssica!

    Anònim ha dit...

    JAume,

    Quan faci una mica més de calor mireu d'escalar la CERDÀ POKORSKI de la prenyada.

    Es increible la bellesa d'aquesta via, si bé està a l'ombra, és un itinerari agosarat, amb un primer llarg de IIIº/IV- fins una savineta ( es pot fer per ambdues parts del triangle que culmina a la savina.

    La segona i tercera tirada son semblants Vº de fissura, hi ha spits, i algun clau, i es pot complementar amb algun friend/tascó..La sortida a la R 3 és la part més complicada, encara que hi haun spit i no supera el Vº/V+, cal mirar-ho i anar per on hi ha més canto.

    La darerra tirada és un curt A1 de claus posats, es pot fer en lliure de 6a+, molt bonic, amb inici de molt de canto ( atlètic), i un pas llarg en pos de la fissura somital. En artifo és A0 i al darrer clau ( escarpa) et pilles amb els pedals i amuunt.

    La fissura final és una xemeneia de IV/IV+ de dificultat decreixent rapidament, on cal o és recomanable alñgun friend de tamany mig i gran.

    La sortida al cim és un pas d'esqueneta i IV, o bé V+ de boulder, per la via normal.

    Es rapel.la en 25 mts volats per la cara noroest.

    Si us ha agradat la GEDE amb aquesta al.lucineu.

    respecte al grau, jo l'he feta amb cursetistes, amb la ceci i amb un amic que en esportiva no escalava 6a ni molt menys..per fer-vos una idea...

    oriol

    Saluuuut!