Via En Coulisse a la Piràmide del Col dei Bos. Passo Falzarego. Dolomites

L'impressionant massís del Col dei Bos

És dissabte i avui ja marxem cap a Venècia, però encara volem aprofitar i fer una darrera escalada; tornem al Passo Falzarego a l'aparcament del restaurant Ströbel; seguirem el mateix camí que per anar a la Torre píccola de Falzarego, deixarem enrrera l'agulla per passar pel peu de la ferrata i resseguint la base de la paret trobem la primera via, l'Spígolo Alpini, aquesta és de les vies clàssiques mes freqüentades de la zona, ja que la seva dificultat és baixa i amés hi ha pintades per no perdre l'itinerari...nosaltres avui hem triat la via del seu costat, la Coulisse, uns 20 metres més a la dreta, de dificultat una mica mes elevada.

Aproximant a peu de via, a l'esquerra deixem la Torre Píccola de Falzarego.

A la ferrata hi ha cua, però és que a la Spígolo Alpini també, hi contarem fins a cuatre cordades esperant per començar! sortòsament nosaltres estem sols, i és que l'inici per un esperó vertical i mantingut, ja selecciona.

La primera tirada és vertical i mantinguda, avui disfrutarem!

La primera tirada s'ho val, cal anar amb compte que el primer bolt és força amunt, la roca prou bona, però una mica relliscosa, la reunió en una còmoda lleixa.

La Marmolada després de la nevada.

L'Ivan gaudint del vertical primer llarg.

Aquesta via és equipada amb expansions, va ser oberta el 1997 per Eugenio Cipriani i Martina Spèri, i va suposar una mica de polèmica a causa de les assegurances ja que a la zona habitualment s'obria amb claus i ponts de roca...tanmateix d'expansions n'hi ha les justes, en alguns llargs una tan sols! i on n'hi ha és a plaques compactes de difícil protecció, la via va paralela a l'esperó de l'Spigolo Alpini, però a l'altra banda i sempre buscants les majors dificultats. Dificultats com l'inici del segon llarg on hem de superar un desplom.

Passat el primer esperó ens acostem a un tram espectacular

El pas surt en lliure, però cal tibar-li, llavors un tram de roca trencada que fa patir una mica...per terreny indefinit s'entra a una llarga placa on a l'inici en un bolt es munta reunió reforçable. Encara farem una altra tirada per la placa fins muntar la tercera reunió a un esperonet, escoltem la gent de la via veina ben aprop; ara a nosaltres ens tocarà flanquejar per anar a buscar una valleta trencada, de tacte força desagradable per la fragmentació de la roca i que sortosament millora a la que et vas enfilant.

Tirada mantinguda i espectacular.

La cinquena tirada és la clau de la via, fissura vertical, però que molt vertical, l'Ivan la disfruta, bavaresa, empotrament, diedre, hi ha de tot i amb les assegurances mínimes ja que és protegible a discreció, la roca hi és tan bona però, que fa oblidar posar-hi res!

Aquestes dues tirades ens deixen a la via Spígolo Alpini

La sisena tirada torna a ser magnífica, això ens anima, ja que el tram intermig del quart llarg havia trencat la continuïtat, però seguim disfrutant, al costat tenim els de l'Spígolo gairebé caminant, mentre nosaltres ara tenim un passet "vibrant" per sortir de la reunió, segueix una placa que cal treballar molt be per on passar ja que segons com desploma i tot! en tendencia a la dreta s'arriba al fil del mur on uns passos aeris ens en trèuen per fer reunió sota un gran bloc desplomat que tanca la canal i sembla barrar-nos el pas. Quan ens hi posdem veurem que s'ataca directament ja que les preses hi són d'escàndol. Gairebé caminant fem la sisena reunió al fil de l'esperó on ens ajuntarem a la via Spígolo Alpini.

Tercers que desplomen a l'acabament, però quina roca!

Unes tirades senzilles, gairebé grimpada ens fan pensar que ja s'ha acabat l'escalada, però anem ben errats, per sort el vuitè i el novè llargs, comuns amb la via de l'Spígolo Alpini són espectaculars, aquí entens allò de tercers que desplómen, verticalitat absoluta, desplom a estones, preses com nanses, però que cal posar-hi i colocar-s'hi...que no és tan senzill i amés desequipat, escalada per gaudir del gest.

Una via recomanable, amb trams prou ferms!

Això s'acaba, som a un cimet on coincidim amb la via ferrata, es podria continuar per la mateixa i fer cim, però la veritat que hem quedat satisfets i encara ens queda la baixada; fem una mossegada i aprofitem per fer-nos fotos mútuament amb una cordada amb guia que hem atrapat a l'Spígolo. D'un collet seguim un cable primet, primet que ens ajuda a protegir el descens per una canal descomposta i sorrenca que ens deixa al camí de baixada de la ferrata.

Amb una cervesa acomiadem aquests dies a Dolomites.

Al baixar no trobem el Celestí, pensàvem seriaja a baix doncs ha pujat per la ferrata... uns crits ens fan aixecar el cap, el tenim dalt de tot encara, resulta que porta hores esperant-nos allà, pensava que faríem cap al cim...però desfet el malentes en poca estona ens retrobem, que ràpid ha baixat aquest home!! pobres genolls.... la cervesa merescuda ens aplega per celebrar el dia, hem dsifrutat molt, una via recomanable, ens pensàvem que seria més perdedora, però se seguix prou be, amb una dificultat picantona, però sense passar-se, l'Ivan l'hagués volgut més picant, aquest jovent!! De ben segur que tornarem a Dolomites, això enganxa!

Ressenya de la via gràcies a

Quarto grado.com