dilluns, 28 de maig del 2012

Cita a cegues al Peladet oriental. Montsec de Meià. La Noguera.

El massís del Peladet és farcit de vies
És dilluns i festa a Sabadell, La Salut, la nostra patrona, com que som uns descreguts i tenim moltes ganes d'escalar ens escapem a aprofitar la fresqueta que encara fa per anar a conèixer una raconada de la que tenia molt bones referències, però que encara mai havia pogut combinar per anar-hi, el Montsec de Meià o de Rubies.
Passejant per les runes del poblet abandonat de Rubies
Amb el Josep enfilem cap a Vilanova de Meià, d'allà trenquem per la pista forestal que puja a l'ermita de Meià, que en uns llargs però amens, pel paisatge, 14 kilòmetres arribem a la placeta de l'abandonat poblet de Rubies. Estem ben sols, és dilluns i la tranquilitat es corprenedora...així com les parets del davant, amb la portella blanca separant els dos massissos rocallosos. Vagaregem per les runes del poblet mandrosos, com fent temps abans d'encarar les ferèstegues parets que tenim al davant.
El Josep a la feixa que porta al peu de via
El corriol que s'enfila cap a la Portella és ben evident i puja sense treva, passem sota les muralles de la dreta per poc després, trobem una fita ben marcada, flanquegem a l'esquerra per anar a buscar el nostre objectiu, la feixa que ratlla la paret, per sobre el sòcol.
Al primer llarg, anant a buscar una sabina, per flanquejar a l'esquerra pas clau del llarg.

Avui comença el Josep, no ens costa gaire de trobar la via: a l'esquerra de la Guineu lliure, trobem la G marcada a la roca i la característica bavaresa és inconfusible, però anem a lo nostre, d'una grossa sabina penja una baga i a la seva esquerra veïem un bolt, ha de ser aquí! Primer adherència per arribar sota la sabina, llavors comença el "festival" uns passos prou atlètics a l'esquerra per pujar a un replà d'on amb tècnica de diedre i mig en placa superem la fisura. Sento rondinar al Josep tot escalant el diedre i ho entenc al recuperar el llarg, els pitons que hi ha són de museu i el primer poc entrat que ben segur no hagués aguantat una sacada...
Segona reunió, ben penjada.
Ara és el meu torn, de la còmoda reunió surto a l'esquerra cap a una gran sabina, a l'alçada del primer bolt, m'encigalo i m'enfilo recte amunt, la roca és cantelluda i bona, quan sóc a la sabina m'adono que havia d'haber anat per l'altra banda...no sé com vaig fer-m'ho per passar a l'altre costat però ho vaig aconseguir, esgarrinxat però! ara recte amunt per un sistema fisurat i de regletes Vilanovines fins una altra sabina que marca l'inici de la travessa a la dreta cap a reunió, no vèia un bolt que el protegia i ja havia col.locat un Àlien! La reunió és un balconet ben penjat a mitja paret.
El Josep arribant als passos d'artifo
El Josep es desvetlla després d'assegurar-me i tira amunt, mes tard em confessaria que s'havia mig endormiscat tot assegurant-me...i li entren els dubtes quan veu el que li espera, dubta però ja veu que ha de seguir i així ho fa: sortida cap a la dreta a buscar un bolt força amunt, d'allà un estètic flanqueig, espectacular sobre la reunió per superar una llastra sospitosa i anar a buscar un súper-pitó, d'allà la paret es redreça i es posa finota havent de continuar en artifo una estona per endolcir-se arribant a reunió.
Enfilant el quart llarg, amb millor roca que no sembla.
Som en una còmoda feixa, i ara cal anar a la dreta per una franja per esquivar el tram dret i trencat que tenim just a sobre, pas estètic on costa entrar a la placa però una vegada enfilat és anar fent, em salto un pitó que no veig i encaro la placa del davant, és tècnica, cal anar buscant les millors preses i això em fa anar d'esquerra a dreta o a l'inrevès...un flanqueig amb molt bones mans però escadussers peus em fa passar tibant de cintes, més per por que per dificultats tècniques; ara un estètic diedre amb cada cop menys dificultats em deixen a la reunió abans de cim.
Al tram previ a l'aeri flanqueig

Divertida i espectacular darrera tirada
Al Josep li ha tocat arribar dalt, un primer tram trencadot però amb bona presa per entrar a unes plaques amb ressalts de bon fer i assegurar al gust, una disfrutada vaja!
Llibre de registre abans de sortir a cim.
Ben lligat en una grossa alzina trobem el pot de registre, llàstima que el tap s'ha perdut i la llibreta és humida, tanmateix apuntem la nostra ascernsió ben satisfets i miro de deixar el pot de manera que no es mulli...però ja veurem, sense tapa.
Satisfets a la nostra estrena al Peladet
Una via que ens ha omplert molt! l'entorn, la solitud, la qualitat de la roca, la verticalitat, l'assegurament, les possibilitats de completar-lo al gust...vaja que ens ho hem passat molt be!Ben segur que ara que ja ho hem tastat no tardarem a tornar-hi!
Les restes del poblet de Rubies i l'entorn ténen quelcom que captiva...
Ressenya obra dels autors Kutrescaladors (Llorenç i Antxi) i




  • Joan Asín
  • Una via recomanable, cal agraïr al Llorenç i al Joan Asín la feinada que hi van tenir. No coneixíem aquesta paret i la veritat que ens ha sorprès gratament, verticalitat i grau sostingudet sense ofegar, possibilitats múltiples d'autoassegurament, en aquesta via pràcticament que no cal, roca de qualitat, entorn, solitud, el poblet al fons....vaja que hem de vetllar entre tots per mantenir la raconada tranquil.la i neta per a que la podem gaudir molts anys.Hi tornarem, amb permís del sol i la calorada.

    Aquí teniu l'enllaç al vídeo que va filmar el Josep :
    http://youtu.be/IjHbmb1gJzc

    13 comentaris:

    Mingo ha dit...

    Eii Jaume però que no vau anar a la UES amb el Toni?, es que he vist fotos de la via en la carpeta que compartim. Felicitats, deu ni do els metres que has fet i la calor apretava força.

    Llorenç ha dit...

    ep!!! que ara ja fa molta calor!!!el racó val molt la pena i hi ha vies molt guapes! tot i que ara en aquestes dates, la via que es pot fer i estar més estona a la sombra es la "Dos birres i unes braves" que es la via que tarda més en entrar-hi el sol. je je je!

    Merci per la repetició!

    Joan Baraldes ha dit...

    Bona escalada jaume,
    Jo aquesta encara la tinc a la llista de pendents.

    En el teu post dius que la via està a l'esquerra de la Guineu Lliure i en realitat està a la dreta.

    Salut i a tibar

    Joan Prunera ha dit...

    Ei, felicitats per la via... passariu molta color, no?
    A tibar força companys

    Gatsaule ha dit...

    Una bona via, Jaume, vaig trobar que a la part superior hi havia algun tram molt ben trobat! Però t'hi devies sentir molt estrany tan lluny de Montserrat i Sant Llorenç....

    Jaumegrimp ha dit...

    Ep Mingo, sí que hi vam anar, però encara no tinc els temes al dia!! a Rubies no fèia massa calor, al començament fresqueta i tot, ara dissabte a la UES ens vam rostir!
    Llorenç, el dia que la vam fer, fèia fins i tot fresca, ara ja seria un altra cosa, ens va agradar molt la via, no tan l'estat dels pitons, "ràcanos"!!
    Joan t'ens tota la raó, quan pugui o corregeixo, la dislèxia i le spresses....
    Joan P. no en vam passar massa, si t'hi fixes anem amb màniga llarga, fèia un vent ben frescot.
    Gat, a mí em va agradar tota la via, de dalt a baix i sí em sento extrany quan m'agafo a les preses i no se m'engrunen entre els dits!!
    Quan vulguis tinc unes quantes vies dels teus amics Masó epr fer a Sant llorenç, ja ho saps, amb carinyo!!

    lux ha dit...

    Ei Jaume!
    doncs és una bona raconada! M'encanta! bona disfrutada!!

    així ja la coneixes per l hivern ja que es un lloc on es pot escalar encara que hi hagis arribat amb cadenes;)

    molimolano ha dit...

    Quina sort de gaudir d'aquest lloc en aquesta època sense passar calor, amb màniga llarga, sembla increïble. Jo encara no el conec i pinta un entorn excel·lent!

    Xavi ha dit...

    Bona activitat! tot i que fins a la tardor jo no crec que hi torni. El lloc i les vies són fantàstics!
    Per cert, dimecres vinent potser em passo per la UES per veure "Pirates", que encara no l'he vist. Potser ens veiem allà! records!

    Sergi ha dit...

    Coneixent ara ja com les gasten els kutres i l'Asín en les vies, m'hauré d'apuntar aquesta a la llista mental aquella que mai ve a la memòria quan em pregunto 'on podriem anar?'.
    Ay la memòria...
    Potser m'hauré de fer un 'wishlist' tot i els odiosos anglicismes.
    De moment anirem arrencant còdols a Sant llorenç, que sempre s'hi pot trobar ombra.

    Susi Fisio ha dit...

    Hey Jaume...
    El Quo ja fa dies que m'hi vol portar per allà per ferm-hi tornar a passar calor... Burffff!!!
    Quan el tornis a veure... Li treus del cap, oks? hahaha que jo se que en vies d'aquesta mena ell t'escolta! :)

    una abraçada i felicitats

    Anònim ha dit...

    Sense vulguer ofendre cap cor.
    Quina mania de ficar nom al que ja en te. AIXO NO ES EL PELADET,el peladet es mes avall,AIXO ES LA PORTELLA BLANCA .Au besitos

    UN GALL

    Jaumegrimp ha dit...

    Lourdes, la raconada em va captivar i segur que hi tornarem, ara segur que quan faci millor temperatura!
    Montse, val la pena arribar-s'hi, l'entorn paga la pena i l'escalada és de les que et deixa satisfet, les xapes justes i possibilitats d'autoprotecció interessants, un conjunt molt atractiu, amés pots fer-ne mes d'una si en tens ganes.
    Xavi, ens veïem dimecres!
    Sergi, val molt la pena tot, l'aproximació, l'entorn, la solitud, la paret...si tens la sort com nosaltres d'estar-hi sol, ho disfrutaràs molt.
    Susi, amb calor millor ni acostar-s'hi, ara topca cares nord!
    Amic GALL segons I.C.C. això és Lo Peladet :http://www.icc.cat/vissir3/ i el Montsec de Rubies sembla ser que és el MOntsec de Meià o almenys la gent de la comarca així ho volen : http://www.vilanovademeia.org/modules.php?name=Sections&op=viewarticle&artid=4
    tanmateix potser la cartografia del Institut Cartogràfic sigui errònia, amb el que si em pots passar d'on treus la informació que aseveres t'estaré agraït.