Via Canvi Climbàtic. La Plantació. Montserrat. Joiós retorn a la roca! 30-05-2009.

Des de la canal dels Llorers, els dos primers llargs de la via. El cim de la dreta és la filla alta de la Presidenta.

Semblava que no arribaria mai, fèia dies que em trobava massa bé per estar-me d'escalar, però els meus col.legues no em deixaven: "han de passar sis mesos, no el forcis, quan mes temps passi millor"... jo he mirat de fer cas, però ara ja ho tenia difícil, no podia anar lluny a fer esquí de muntanya ja que no disposava de tot el cap de setmana...amb el que truco al Toni

Tallaret

, que fas aquest dissabte? no res i tú? vaja que vam sintonitzar ràpidament i li vaig demanar si volia sortir amb un rovellat i convalescent escalador...cap problema, a quina hora et passo a buscar...anirem a fer una via dels Massó, la Canvi Climbàtic; ja me l'havia mirat aquesta via, el Mingo

Conqueridors de l'inútil

n'havia fet una piada i la dificultat vaig veure que no era mantinguda, a més, em fèia li.lusió retornar amb una via Massoniana.


El Toni preparant-se a peu de via, al mateix llit de la canal dels Llorers.
Sortim prou d'hora, la via és nord, nord-oest, amb el que és ideal per aquestes dates; enfilem el Clot de la Mònica amb la fresca i sense adonar-nos'en ja som al coll, això sí ben suats! ja no recordava el goig d'acostar-me a una via, amb el pessigolleig de com serà, de si n'estaré a l'altura...però vaig molt relaxat i tranquil, l'espera ha estat llarga i ara són tantes les ganes de tornar-hi que ho estic assaborint, i disfrutant com fèia temps que no ho fèia...


A peu de via trobarem una minúscula inscripció a la pedra: CC i una fletxa amunt.
Remuntant la canal trobem un primer tram de graons, passat aquest continuem i just abans de que la canal es torni a enfilar comença la via, una inscripció gravada a la pedra ens ho confirma.
Li dic al Toni que si no li fa res començaria jo, el primer llarg és arrampat i poc difícil, a més poc assegurat i és el que busco, tornar a fruïr de l'escalada sense pensar en les assegurances...i ho aconsegueixo, escalo bàsicament amb els peus, no cal tibar de braç i em concentro amb els peus, la dificultat assequible m'ajuda i tranquilament vaig superant la rampa, llaço, això sí, les dues sabines i flanquejo cap a la dreta a buscar la reunió, dos espits.

Tornant a escalar! semblava que no arribaria mai! aquest primer llarg el vaig disfrutar amb delit.
El Toni entrant a la rampa que porta a reunió.

La primera reunió és còmoda, a mí em va costar de trobar ja que buscava els espits al mur i són força avall.
Em costa localitzar els espits de reunió, els buscava al mur i éren més aprop en una rampa, es nota que fa dies que no escalo! recupero el Toni, ara és el seu torn, aquesta tirada és força llarga i amb la roca una mica trencada, cal anar cercant el millor tram.

El Toni al segon llarg, de roca a trossos delicada, però mantingudet i ben trobat, sobretot el tram final i el flanqueig d'arribada a reunió!

Portem el material que recomanen els germans Massó a la ressenya, aliens i friends així com algun tasconet, però no trobem on col.locar-los...i això que el Toni ho procura, ja que a mitja tirada hi ha dos trams en que l'assegurança allunya força, quan jo pujo em fixo que hi ha signes d'haber caigut alguna cosa...seria on es posàven les assegurances? amb resignació el Toni supera les llunyanies i acaba desapareixent de la meva vista per la dreta i aviat escolto reunió!

A la zona on cal fer anar el "coco" i derivant cap a la dreta per encara el flanqueig cap a la reunió.
He deixat de veure el Toni i de cop escolto un soroll i pedres que càuen, Ei!! estàs bé, Sí, tot bé, quan pujo m'explica que se li ha trencat tota una alzina de socarrel i ha caigut cap per avall! vaja ensurt, certament les alzines que fan de reunió no estan massa sanes no!
Disfruto aquesta tirada, vaig a poc a poc, buscant els peus i mirant de no forçar el braç, sortosament no em sento res, ni tan sols els dits flaquegen, però com que quan el "punyetero tendó" va dir prou tampoc va avisar, miro d'anar amb compte...

Fruïnt de la verticalitat i les cantelludes preses de la tercera tirada.
La segona reunió és en el cim d'una canal i es fa en unes alzines, cal però triar bé ja que el Toni té un ensurt! ara cal continuar per un mur vertical que acaba en un desplomet, és el meu torn i no m'ho penso, passo a l'altra costat i m'enganxo a la paret, les preses dónen confiança, són rugoses i fermes, les assegurances ben posades, fins i tot el pont de roca que ajuda a fer el flanqueig cap a sota el bony, aquest té bona presa i surt prou bé, aquí ja haig de tibar de braços una mica, però miro de treballar bé de peus...superada la balmeta resta un tram desequipat fins al cim de la Vicepresidenta, llaço una sabina just abans i dubto si entrar flanquejant per la dreta o recta amunt, finalment li engalto recte, però aneu en compte ja que hi ha molta pedra solta. Faig reunió en unes migrades alzines al collet entre les dues agulles.
Al tram de 6a, a la dreta de la normal a La Presidenta.
Ara cal fer un canvi de reunió, a una alzina al peu de la Presidenta; de lluny el tram es veu "fiero" sembla més difícil. El primer espit és força amunt, però la tècnica Massoniana ja ens l'estem aprenent: quan hi ha un arbre aquest es pot fer servir no? i tan que sí! un ramonage alzina paret permet abastar la primera presa bona i xapar l'espit, llavors ja entres en matèria, un parell d'espits mes i s'acaba la dificultat, s'ajeu una mica i un pitó protegeix l'arribada a reunió, una sabina a pocs metres del cim i de la que rapelarem.

A la reunió cimera, una sabina sota el cim.

Amb la cara pago! he encadenat el darrer llarg, veig que encara m'en recordo!!
És el meu torn, a veure com anirà, aquest curt tram és vertical i sembla que hauré de tibar...però m'ho prenc amb calma, intento passar sense tocar l'arbre, però no em complico la vida i faig un ramonage arborícola fins la bústia sota l'espit, em situo a la paret i a veure, m'equilibro, busco les preses que i són i vaig superant-me...el Toni m'anima, vinga Jaume que l'has d'encadenar i sí sense adonar-m'en surto del tercer espit, no sense haber tibat de braç, de cop li dic al Toni òstia el bíceps, què passa?, res que estic superant-me del braç fotut...i canvio de braç per si de cas! m'acosto a la reunió molt satisfet, no m'ho puc creure gairebé cinc mesos després i sóc dalt d'una agulla!

El pot-registre, on vàrem deixar el nostre comentari, un detall de les víes Massó!El Toni a la reunió sabinera.


La cara est de la Presidenta des de la Vicepresidenta; apunt d'iniciar el ràpel.
Un curt ràpel de la sabina, que vàrem reforçar amb un cordino, ens deixa al cim de la Vicepresidenta, d'allà surt un corriol a l'esquerra pel vessant per on hem pujat, força dret i relliscós. Amb algun cop de cul fem cap a la canal dels Llorers i ja sense complicacions excepte alguns trams de graons-ferrata, al fons de la plantació amb la seva fresca estimulant.
Gràcies a tots pels ànims que m'heu anat donant tots aquests mesos, entre les vostres piades que he anant llegint i posant a la llista de pendents i el vostre escalf, aquest temps se m'ha fet més passador, gràcies a tots! una abraçada.

Ressenya extreta d'

Ona Climb