dilluns, 29 de juny del 2009

Cap de mort oest i el "Burret", tardes Sant Llorençanes. 29-06-2009.

El Cap de mort i la paret oest, curulla de bones vies.

Diumenge finalment no vaig poder lligar caps, amb el que aquesta tarda hem quedat amb l'Ivan per anar a Sant Llorenç a fer-hi una escalada de via llarga, la paret oest del Cap de Mort ha estat el nostre objectiu i concretament la via Matiné, la única, de moment, segons el Pere (PGB)equipada amb parabolts.


Des de la primera reunió, l'Ivan preparant-se per sortir.
La Matiné, 6b/A-0, és una via de tres tirades curtes, la primera i la segona es poden fer en una de sola, però no sé si amb corda de 50 n'hi ha prou...nosaltres vàrem fer totes les reunions. Començo jo, quina mania no? els sòcols de Sant Llorenç són tètrics, amb una roca poc agraïda, però aquí no n'hi ha per tan...potser al ser tan repetida s'ha anat sanejant. Els parabolts són ben posats i ajuden a no patir per la roca.

Des de la primera reunió, el tram de 6b, tècnic, tècnic!
M'agarda prou aquest llarg, no hi regalen res i cal treballar-lo, però surt prou bé; mentre munto reunió miro la continuació, és força dret i a la llastra desenganxada s'intueix el problema! S'hi posa l'Ivan, el treballa força però finalment ha de fer un A-0 solventant el problema. Al meu torn, aprofito un invertit petit i aconsegueixo fer el pas net, ole! però de primer no sé si hagués apurat tan! La continuació és ajaguda i una mica bruta, però sense problemes.

Des de la tercera reunió, l'Ivan iniciant el darrer i sorprenent llarg.
Resta una tirada curta, però de roca immillorable, d'aquella que ens agradaria trobar a tot Sant Llorenç, però que tan sols es troba als estrats superiors; l'Ivan m'adverteix que és un Vè "peleon" i renoi, si que t'ho has de mirar, és una roca amb molts cantos però que costa trobar el realment bo! a més és ben vertical i no afluixa fins la sortida, per mí el millor de la via.
Fantàstic croquis que hem d'agraïr a
  • Santllors.com

  • Fa molta calor, estem deshidratats, no hem triat massa bé l'orientació de la via avui...decidim baixar a peu, es pot rapelar en dos ràpels, però preferim baixar per la canal que va a les Gaites i així de pas estarem a l'ombra. És d'hora i decidim fer una altra cosa, el Cavall Bernat, Burret, carinyosament, és al'ombra, amb el que decidim enfilar-nos per la López-Roca.

    Des de la reunió, assegurant l'Ivan.
    Aquest llarg és cotat de Vè i protegit amb parabolts, deu n'hi dó però de Vè, hi ha alguin passet prou curiós...però es tracta d'anar derivant a dreta o esquerra per trobar el millor pas. Un buril sense plaqueta és la primera assegurança, penseu-hi.
    Material d'època que trobarem a la normal.
    La nostra via segueix per l'esquerra, però li dic a l'Ivan de continuar per la normal, fa molts anys que no la faig i és preciosa aquesta tirada.

    Al diedre de la normal, assegurat per escarpes d'època, una joia de Sant Llorenç!
    Disfruto espatarrant-me al diedre, els ferros antics es veuen molt sòlids i inspiren confiança, la de cordades que han acompanyat i protegit! Al cim Montserrat ens saluda, així com un ventet ara ja una mica mes fresquet.

    Al cim del Cavall Bernat Sant Llorençà, el nostre "Burret"

    Montserrat teló de fons de les tardes Sant Llorençanes.

    primer llarg Via Lópèz-Roca Vè, segon llarg Normal IV+
    Ha estat una tarda ben aprofitada i encara ens ha donat temps d'anar a fer una clara a Matadepera, avantatges d'estar prop de casa.
    Dues víes recomanables de la zona, la primera millor de matí, l'altra de tarda.

    10 comentaris:

    PGB ha dit...

    Bona combinació, Jaume!
    Ara que ja et veig a tope, a veure si esgarrapem unes hores i anem a fer el fanàtic alguna tarda entre-setmana apurant la llum al màxim! :)

    Marcel ha dit...

    Hola Jaume,

    Curiosament els "ferros antics" de la via normal són material d'època ... però d'època moderna, es deuen a un singular reequipament que van portar a terme en Ricard Darder i Pep Vila farà uns cinc o sis anys i que posa fi, amb molt bon estil, a una eterna lluita de reequipaments i desreequipaments.

    Bones vies per gaudir a Sant Llorenç

    Mingo ha dit...

    Jaume, et veig en plena forma. Ja he vsit tb la placa de la pluja deu ni do tot plegat, això vol dir que la lesió ja està? me'n alegro molt. Jo continuo amb els péssols, no és que em faci molt mal però no acava de desaparéxer del tot.
    Una abraçada

    Jaumegrimp ha dit...

    A tope? ja magradaria Pere ja, però vaig una mica "acollonit" que quan es va trencar no va avisar, i com que ara tampoc fa mal...
    Marcel, gràcies per la informació, doncs els va sortir una feina molt ben feta, cal felicitar-los. Ah i molt bona feina la vostra amb el Pere!
    Mingo, com li dic al Pere, vaig amb una mica de reserves, ja que trobar-me em trobo be, però em fa molta por recaure...això dels pèsols potser que t'els mengis no?
    Vinga ànims i ha tibar, i evita el roco fins que no et molesti gens.

    Gatsaule ha dit...

    Jaume, veus aquí no hi he escalat mai, i tot i la roca sembla ben bonic.

    Si alguna tarda vols fer-ne alguna, ja saps on sóc!

    lux ha dit...

    Jaume!
    que xula aquesta zona... tot i que no soc cap fan de Sant llorenç..
    (PGB no llegeixis) ...
    mmm que guai aquesta del cap de mort i l'altre també...
    mmm.. m'ho apunto!

    Joan Baraldes ha dit...

    Molt bé Jaume, però compte amb el braç, que un 6b no el regalen i segur que vas tibar de valent !!

    Salut i a tibar

    Joan Baraldes ha dit...

    Molt bé Jaume, però compte amb el braç, que un 6b no el regalen i segur que vas tibar de valent !!

    Salut i a tibar

    Llorenç ha dit...

    una excusa més per tornar per Sant Llorenç del Munt...a veure si en tornar de vacances ens hi apropem per aquesta zona a fer-ne alguna altra!
    Que ja estàs gairebé recuperat!! felicitats!

    Jaumegrimp ha dit...

    Joan, ja sé que no ets cap fan de la roca de Sant Llorenç, però aquestes vies són molt millors que la Tercera República, allà s'et desfeia la paret als dits! ara no hi aneu en cap de setmana que flipareu de gent que passa per aquí.
    Lu, és una bona opció i per nosaltres els vallesans que ho tenim al costat de casa!
    Joan, no et pensis, era més de col.locació i equilibri que de força, que sinó de que!
    Llorenç segur que us agradaria aquesta zona, i el Cavall Bernat és ben ple de vies prou interessants.