dilluns, 28 de gener del 2008

Cap del Ras. Esperó Badalona. 18-01-2008.

Després de la Mòmia tenia ganes de roca "calenta" i amb l'anticicló quin lloc millor que els Puntals d'Àger...la setmana anterior havia sortit amb el Josep
  • Dies de Muntanya
  • per fer esportiva a la Desdentegada, ens ho passàrem molt bé, llàstima de la caiguda!
    La descoberta d'aquest paradís va ésser just l'any anterior amb el Wolfgang a la Tercer Hombre i ja aleshores el Wolfgang tenia l'esperó Badalona al cap.

    L'inacabable i mantingut primer llarg

    Aquella primera vegada tardàrem una hora en localitzar el peu de via, avui anem directes, ja coneixem el terreny. La ressenya d'
  • Ona Climb
  • i la descripció del
  • Kutrescalador
  • ja ens ha posat en guardia i començo amb els streps assabentat de lo mantingut i llargada de la tirada, 50 metres, en els que haig d'aturar-me a rebaixar les "porres", llàstima perquè l'atlètic esperó de sisè és una joia!


    Des de la primera reunió

    Abans d'acabar la tirada sentim veus, s'apropa gent, sento que el Wolfgang saluda, miro i sorpresa! la
  • Lu
  • i la
  • Raquel

  • l'efecte Blog ha fet de les seves i mira per on coincidim avui!


    El segon llarg és més fàcil, però amb les assegurances justes.
    La reunió és còmode, ara el Wolfgang encara la fissura de la segona tirada, que es deixa fer, però cal treballar-se-la, les assegurances justes, però on calen, un flanqueig a la dreta i s'arriba a la segona reunió, a la vertical de l'anterior.


    La Raquel a la primera reunió. El Jaume fent el segon llarg

    Mentre asseguro el Wolfgang arriba la Raquel, que, com ha anat? tot en lliure menys un A-0 al primer pas! felicitats per l'encadenament!

    Penjada reunió abans d'encarar la placa de 6b
    Veïent com m'han quedat els braços al primer tros, coloco els estreps d'entrada, la sortida és molt fineta i es veu prou fi de preses, a la que t'enfiles, millora i pots anar fent, sempre resseguint un elegant esperó que s'agafa per la dreta o be per l'esquerra segons demana la roca...se supera un esperonet final i cal caminar per una feixa fins a la propera reunió.


    A l'esperó del tercer llarg i arribant dalt.


    Som sota el sostret, una rampa fins el desplom i llavors dos passos d'estreps amb una sortida on no regalen res! però que és això pel Wolfgang! per a ell poca cosa, però a mí em costa sortir de la piscina...però vaja anem millorant amb això de l'artifo.
    Ara un altra megatirada, un mur vertical al que s'hi arriba per una rampa amable, però l'amabilitat s'acaba aviat, es va redreçant i posant finot, cal estudiar-s'ho i anar flanquejant a la dreta, pel mig, però gairebé dalt un pas s'em resisteix: una sortida d'un tram vertical, amb l'espit als peus i mans romes...hauré de posar-me a últims d'estrep per superar-lo...comentant després amb la Raquel, també li va semblar fotut el pas, tot i que el va fer net.
    Vertical i compacte mur, amb una dificultat força mantinguda

    Les reunions, excepte la segona són comodíssimes i aquesta no és una excepció, li toca al Wolfgang anar de cap de corda ara, la sortida sembla que és millor flanquejant des de l'esquerra, però ell li fot directe tibant d'uns foradets, olé!, una elegant bavaresa amenitza el llarg per sortir llavors a la dreta per terreny trencat, a mig llarg es pot fer una reunió intermitja, que prefereix fer i així evitar el fregament de cordes i millorar la comunicació. El muret final se les porta, un slab finíssim i uns passos que a les altures que som amb les forces sota mínims, costen de fer i descaradament a acerar! i fins trec els streps tot i anar de segon.
    Satisfets de la via, que ens ha agradat molt: l'equipament, la roca, la dificultat, és una via que no em sabria geu repetir! Decidim esperar la Lu i la Raquel, així baixarem plegats.
    La cordada Raquel-Lu acabant la via!
    Acabem de pujar al cap del serrat, gaudint de les vistes del Pirineu; d'allà cal anar resseguint la muralla en direcció nord est, a la dreta segons arribes dalt, i per corriols perderors trobar una fita que marca una vira que permet baixar amb alguna desgrimpada fins el bosc, una vegada al bosc anar en tendència a la dreta per terreny fresat i evident fins la carretera.
    Desgrimpant un dels passos del corriol de baixada


    Ja al bosc, al fons la lluna plena treu el cap!

    Itinerari aproximat


    Fantasmagòrica "posta de sol" entre la boira
    Estem satisfets, ha estat una escalada gratificant i a més sense esperar-ho em tingut companyia; per acabar el dia anem a fer la cervesa a Àger, la Lu i la Raquel han quedat amb una colla de Blogaires, el Joan (Gatsaule) el Pescador d'estels, el Kutresescalador, etc,que pugen a dormir i demà tornaran a l'atac. A nosaltres ens esperen a casa i hem de marxar, però encara tindrem la sort de conèixer en persona el Joan
  • Gatsaule
  • les aventures d'aquesta trobada ja han estat abastament explicades als seus respectius Blogs.

    Fotos Wolfgang i Jaume

    13 comentaris:

    Pietro ha dit...

    Ostres Jaume, aquesta també tinc moltes ganes de fer-la!... precisament el divendres vam comentar amb el Marc de la uni d'anar-la a fer algun dia d'aquest hivern. Què tal de temperatura per aquella alçada, bé no?
    Felicitats! I deu ni do la colla que us veu trobar per allà no?

    Llorenç ha dit...

    BOnes Jaume!!! ja es feia esperar la teva piada!!! que tal el primer llarg?"?" per mi es el més divertit! je je je....com et posa les piles!

    Sembla que també vau tenir un bon dia i al solet! i que vas pillar en els mateixso passos que jo...

    felicitats per la via!

    Anònim ha dit...

    Collons!
    Gairebé coincidim!
    A veure si organitzem una trobada de "clàssics".....
    Felicitats!

    Miquel Sabadell ha dit...

    mmmmmmm Bona pinta fa aquesta via!! i molt bona pinta la zona...
    no he escalat mai a Ager, sera questió d'apropar-me...
    Felicitats per la via!!

    lux ha dit...

    eii Jaume!!
    un molt bon dia d'escalada!
    Ens ho varem passar molt be!
    Ja va sent un classic trobar-nos a la paret!!

    fins la propera ;-)

    una abraçada

    jclaramunt ha dit...

    La blogosfera escaladora es va extenent...comença a ser normal trobar-te un blogger a la paret! Ei molt curteta la crònica de la Desdentegada eh!! hehe!!Si no tenim temps de fer les cròniques dels dies que sortim és bona senyal no! Vol dir que sortim molt...
    Aquest dissabte hi tornaré a probar la via on vaig caure!

    Gatsaule ha dit...

    A veure si la propera vegada coincidim a la paret i no al bar ! O en algun ball de bastons !

    Entre uns i altres m'heu fet moltes ganes d'anar-la a provar, aquesta via.

    jaumeplanellpiqueras ha dit...

    Pere, hi disfrutaràs molt i a més pots probar-la en lliure que estàs fet un bou! en quan a la temperatura només t'haig de dir que anàvem en màniga curta!
    "Kutre" ja anava previngut al primer llarg per la teva piada, els estreps els vaig treure de sortida i el company em va haber de dir que ja podia seguir en lliure....tan còmode estava jo amb els meus estreps! I sí, vaig pillar i molt, no m'esperava tanta continuitat, m'han quedat ganes de tornar-hi per forçar-la més.
    Star, hagués estat bé trobar-nos, però segur que tard o d'hora ens veurem!
    Miquel, Cap del ras t'encantarà, quan hi vagis segur que tornes, ara preveu anar-hi a l'hivern que a la que favi calor allò és un forn!
    Lu, a veure quina serà la propera, ja t'adelanto que aquest cap de setmana hem fet l'Alta Fidelitat al serrat dels Monjos, com a les motos "xupant roda". Ens quedàrem amb ganes de poder xerrar més, però va ser una agradable trobada.
    Ep Josep, sí que és curteta, tan que no n'hi ha, però no vaig fer fotos i la zona és molt coneguda ja, que hi hagi sort el dissabte!!
    Joan, després de llegirte durant tan temps ja tocava que ens trobéssim, al bar o a la paret, tan li fa, ara això del ball de bastons deixe-m'ho...repeteixo content de la coneixença i a veure si coincidim una altra vegada.
    Gràcies a tots pel comentaris.

    Xavi ha dit...

    Hola Jaume! Quina bona escalada i amb tan bona companyia. Llàstima que no us quedessiu el diumenge, que els de la trobada es van muntar una bona festa a Àger.
    Aniràs al campament aquest any? Pot estar molt bé a Eslovènia. A mi m'agradaria molt però el Lluc encara serà massa petit.
    A reveure!

    Raquel ha dit...

    Bones Jaume!!
    La trobada improvitzada va estar molt bé, gràcies a vosaltres vam baixar pel lloc adient, amb bona companyia i onverses agradables!!
    Ara que ja ens coneixem les cares, segur que tornem a coincidir!!

    Una abraçada!

    Raquel

    jaumeplanellpiqueras ha dit...

    Ep Xavi, disfrutaríes molt, tú segur l'encadenes tota. Aquest any no anirem a Eslovenia, sap greu però tenim un altre viatge programat i tot no pot ser, la "vaca" no dóna per tant...!
    Raquel, que maques les fotos de la Redrum! a veure quan m'hi acosto, però pel que vaig veure, suaré al primer llarg, a tú set veu hiperconcentrada!!!

    Gatsaule ha dit...

    Jaume, si mai vas a Eslovènia, sàpigues que tinc molta informació muntanyenca a la teva disposició.

    Mingo ha dit...

    Felicitats Jaume, la via és molt guapa, a més al MOntsec si està molt be ara a l'hivern. Escolta t'anconsello una zona que t'encantara. El peladet i accedeixes des de Vilanova i vas fins al poble abandonat de Rubies. Hi ha un parell de vies molt maques i força equipades festival, eròtic i maduritas calientes. La primera és una mica més fàcil.
    Fins la propera.