Via Planetes Transparents al Serrat dels Monjos. Montserrat sud. 02-01-2010.

El Serrat de les Garrigoses i el Torrent Fondo des del Serrat dels Monjos.
El primer dia de l'any va fer molt vent i enguany no sortim, però l'endemà sí, quedem amb l'Anselm i el Toni per anar a fer la via Planetes Transparents dels germans Masó. Havia llegit la molt bona ressenya de l'Eduard,

Escalatroncs

i me'n va fer entrar ganes d'anar-hi; però la veritat és que no ens va deixar massa satisfets, ja que la trobàrem molt bruta de terra, el dia abans havia ventat molt, i molt trencada, amb trams, sobretot les dues darreres tirades molt descompostos...vaja que la considero una bona via per a incondicionals i col.leccionistes, si hi aneu amb aquesta idea us agradarà, ja que té trams molt ben trobats.

Comença per una placa fina i va a buscar el diedre fissurat, per superar-lo per l'esquerra.
Passat un tram de parets verticals, trobem un corriol que s'enfila, l'agafem i passem una tartereta fins a peu de via, fàcilment identificable pel característic diedre, trobarem les sigles PT gravades al peu. Donat que som tres, ens repartim la via, lñes dues primeres seran per mí: l'entrada és fina, però per la dreta es fa molt bé, un cordinillo i un espit i ja som al peu del diedre, aquest es pot protegir a discreció; al capdamunt cal derivar a l'esquerra i remuntar l'esperó. Vaig força lent i m'ho miro, els companys m'anínem, però és que tot és brut de sorreta i no dóna confiança. Ara toca superar uns blocs amb passos atlètics, aquí els friends grossos, del 2 o del 3 aniran bé. Gairebé em passo el segon espit, que és en la paret de la dreta. Arribo a la reunió per un esperonet amb molt bones preses.
La reunió és al capdamunt de l'esperó, una mica incòmoda per anar tres.
Continuo el següent llarg, discontinuu, tot buscant els millors trams de pedra, s'entra al final a un anfiteatre, als peus del qual hi ha la reunió. No hi ha assegurances però es pot autoprotegir bé.

L'Anselm al primer espit, apunt d'entrar a la llastra. La reunió és incòmoda per a tres persones.
Ara és el torn de l'Anselm, fem el repartiment de material amb ell assegurat del primer espit, la reunió per a tres és força incòmoda i així ja encara la tirada, aquesta és maca: una llastra desenganxada que es supera mig en diedre, mig en empotrament fins a situar-nos sobre, d'allà una mica més amunt i un curt flanqueig ens deixa a la següent reunió. És la tirada més curta uns 15 metres.

Enfilant-se a la llastra característica de la tercera tirada. El Toni treballant-la en bavaresa.

La tercera reunió és a la vertical de l'anterior, també incòmoda, sobretot si es va en cordada de tres. S'en surt a la dreta a buscar una canal-diedre trencat, els passos més complicats són de sortida i fins al primer espit, llavors vigilant amb la terra i en tècnica de diedre es supera la canal, a mesura que t'enfiles millora.

Sortint de la part trencada del diedre i encarant cap a la Cova Galàctica! Un bonic flanqueig per roca coral.lina ens en allunya.


Al davant tenim la Cova Galàctica, abans d'entrar-hi ens decantem a l'esquerra, fent un bonic i airós flanqueig amb una roca immillorable, típus coral.lina.
Ara toca caminar, al fons ja veïem el Satel.lit. Amb les cordes replegades anem buscant el millor corriol que ens acosti a la següent reunió, cal vigilar a no fer baixar res, ja que tot és molt trencat.

Enmig de la vegetació buscant el millor camí cap al Satel.lit. Xemeneïa per on cal continuar.
Ja als peus de l'agulla tornem a fer canvi de cap de corda, ara és el torn del Toni.

El Toni i l'Anselm passant-se els trastos. Començant l'aproximació a la xemeneïa.

La xemeneïa és estreta i amb motxil.la no es passa, és millor fer-la mirant cap a la paret del Satel.lit. Continua un esperó que es va redreçant i a mesura que es posa dret empitjora la qualitat de la roca! al pas clau a l'esquerra hi ha un immens merlet que millor ni tocar, ja que amenaça en caure cap avall. Dos espits protegeixen aquest tram.

Estudiant el tram més delicat i ja a la reunió.

M'haig de penjar la motxil.la d'una baga per passar la xemeneïa, l'Anselm ho proba per fora i se n'en surt prou bé, però cal tibar fent-ho així. Trobo el pont de roca que no havia vist el Toni, és força precari i millor el friend que ha col.locat una mica més amunt.

Traïent el cap i observant com l'Anselm s'ho puja per fora!
Aquesta tirada és estètica, supera un esbelt esperó fins sota un mur on es fa reunió. La roca al començament hi és molt franca, llàstima que empitjora més amunt.

Inestable castell de derrubis al costat de la darrera reunió, millor ni tocar-ho.
El darrer llarg comença amb un mur vertical i força trencat, un espit i un clau una mica més amunt el protegeixen. Cal vigilar a on t'agafes i mig en diedre es supera ràpidament, llavors continua un tram terrós fins un darrer resalt, si fins aquí ja havíem trobat la roca un pel trencada, en aquest ressalt és un "crocanti"!

Surtint del diedre i entrant al tram terrós. Depriment aspecte del ressalt final, en que tot anava avall, per sort la placa del mig es deixava fer.

El Toni s'ho ha de rumiar força per acabar el darrer llarg, el tètric aspecte de la placa final no ajudava, però ho va resoldre prou bé, pel mig de la placa encara es passava prou segur, tot i que sense possibilitats d'autoassegurar-se.
Munta reunió d'un arbret. Quan ens retrobem tots al cim fem conya amb la via, que sí, que no és res de l'altre mon...espero que no m'ho tingueu en comte!! jo vaig triar la via...
Però encara que no ho sembli,ens ho vàrem passar bé, la via és interessant, ben trobada, però amb terreny trencat, amb poca continuïtat, vegetat, terrós...vaja per a col.leccionistes al meu entendre...l'Alta Fidelitat, també dels germans Masó ens va agradar molt més.
Per baixar cal fer dos ràpels, per trobar el primer cal anar a la dreta, est, fins una gran fita, d'allà baixar cap a sota l'esperó seguint corriols, una mica a la dreta, a la vertical de la fita, trobarem dos espits en un muret dret, no a terra.
La veritat que a nosaltres ens va costar una mica de trobar. El segon ràpel és el típic del final de l'embut, amb un accés delicat protegit per un passamà.




Elaborada ressenya dels germans Masó.

Petit Nil al Frare de Baix i Alberto Gonzàlez al Serrat d'en Muntaner. Montserrat Sud. 20-12-2009.

El Frare de Baix és una agulla modesta, però amb caràcter, m'agrada.
Aquest hivern de moment no ens ho està posant massa fàcil, dies ennuvolats i freds i dies assolellats però encara més freds! aquest diumenge abans del Nadal és d'aquets darrers...amb el Toni ens abriguem força, moltes capes i guants.

Començant el divertit i atlètic primer llarg.
Anem a la Petit Nil, una via del Joan Vidal que el Toni ja havia fet, però que avui intercanviarà els llargs. Al cotxe estem a -2º però la raconada de la via és assolellada i esperem que no hi bufi vent, i així és, fins suem arribant a peu de via. Començo el primer llarg, que aprofita dues fissures ben diferenciades, la primera, plaquera i la que continua, atlètica. Assegurances justes, però gràcies a la fissura es pot acompletar segons necessitats.

Traïent el cap acabada la segona fissura, vertical i atlètica.
Amb el fred em costa posicionar-me a la placa de l'inici, tinc els bessons freds!! però aviat m'escalfo: la segona fissura-diedre és atlètica i vertical, amb molt bones preses de mans. Surto cap a l'esquerra i un replanet et permet estudiar la continuació: placa amb roca extraordinària i protegible per la fisura del marge dret.
Faig reunió en una còmoda talaïa on s'hi pot arribar per la feixa de la normal.
Fent la segona tirada. Foto obsequi d'en Pere Forts.
Mentre recupero al Toni arriba més gent, resultarà que són en Pere Forts, la Thais i un altre company, ens farem fotos mútuament i ens les passem. Ha estat una trobada Blogger, en Pere és de la colla d'Ona climb i autor de Weblog del barri dins la mateixa pàgina, però malauradament sembla que l'ha deixat d'actualitzar i fins ha desaparegut...des d'aquí l'animo a reobrir-la, érem molts que l'anàvem seguint.
El segon llarg és bàsicament d'artifo, amb algunes zones escalables, però avui el fred ho ha fet tot artifo.
Ara és el torn del Toni, un llarg bàsicament artificial i molt ben equipat, tot i que cal estirar-se per arribar als bolts, no hi regalen res. Algunes plaquetes es mouen al tram més desplomat.

Segona tirada, artificial, apurable en alguns punts amb sortida en lliure amb roca excel.lent. EL Toni treballant-s'ho. Foto inferior Pere Forts.

El Toni em comenta que es pot fer força trams en lliure, que ho provi, em miro la sortida i ho veig factible, però cal tibar molt de braç dret, i avui amb el fred que fa prefereixo no arriscar-me i començo en A-0 per treure tot seguit els estreps.

Entrant al flanqueig de la reunió, cal vigilar amb les pedres que n'hi ha moltes de soltes.
A mí m'ha passat el fred de cop, però el Toni està garratibat, ha tornat a bufar un ventet emprenyador; m'arribo al cim i escric unes ratlles al pot de registre amagat sota un pedró. El Toni mentre ha preparat les cordes del ràpel i baixem cap a la feixa.

A la reunió assegurant-me mentre investigo pel cim del Frare...

Ressenya de la via i ressenya de l'autor: Joan Vidal "Indi" que podeu trobar a

Ona Climb

És una via ràpida, amb el que encara ens queda temps per fer quelcom més i anem a l'Alberto Gonzàlez. Aquesta és una via ideal per fer en dies així amb fred i poc temps, ja que no cal tibar, passa bàsicament per plaques ajagudes amb algun ressalt que li dóna caràcter.

Al ressalt del segon llarg gaudirem d'una roca abrasiva i adherent que crea afició.
Començo jo i ràpidament acabo la tirada, no hi ha complicacions, és una via ideal per iniciar-se en via llarga tot i les assegurances allunyades, però sempre tens bona presa. EL Toni continua, un ressalt dóna més gràcia a aquesta tirada; surtint-ne hi ha tantes i tan bones preses que dubtes quina agafar.

En dos ràpels som altra cop a peu de via.
Ha estat un matí ben aprofitat, hem arribat a dinar a casa que era el pactat i hem conegut al Pere i la Thais, ara a veure si deixa de ploure i hi tornem.


Vies del vessant Est del Serrat d'en Muntaner.

Vértex nº 198. pàg 52.

Una de Mamelles!! La Plantació. Montserrat Sud. 12-12-2009.

Avui no veurem el sol en tot el dia...almenys la cortina d'aigua no va arribar!

Dissabte passat el temps no pintava massa bé, però almenys encara no fèia el fred gèlid d'aquesta setmana, amb el que decidim amb el Toni d'anar a la Plantació.
La caminada és de les bones, però si amés resulta que tardes tan en arribar a la Plantació com a trobar la via...busquem la Mamelleta i per això ens enfilem per la Canal dels Llorers com si anessim a l'agulla dels Col.leccionistes, deixem enrrera el peu de via de la Infinity i tot grimpant també deixem enrrera la via Somiatruïtes; sota el Roc de Sant Cugat mirem la via Territori Dakota i continuem amunt, és aquí on ens costa de trobar l'agulla i la via desitjada, la Paciencia del Síoux a la Mamelleta. Com que fa força fred, ja ens va be el trescar amunt i avall!!

Primer llarg de la Paciència del Síoux.
Ben "calents" ja a peu de via començo a tirar amunt, mica en mica els dits és van refredant i és que a estones bufa un airet molt fí!

El Toni arriba garratibat de fred a la reunió...
Aquest primer llarg sense ser difícil, te l'has de mirar i sí a això i afagim que no em noto els dits, fa que escali prou a poc a poc...quan li toca el torn al Toni s'ha refredat força i quan arriba a la reunió comenta que deu fer fred, perquè els ulls li ploren i no està pas trist!
De la primera reunió podem veure mig tapat per la boira el Cavall.
Ara continua el Toni, aquest llarg és protegit amb un parabolt només sortir de la reunió i llavors per terreny una mica trencadot, alerta, cal anar a buscar una sabina i d'allà cap dalt vigilant amb la roca.

Segona tirada, recte cap a la sabina, vigilant amb la roca.
Ha estat una via curteta i distreta, sense complicacions...el cim és molt descompost i es baixa cap a l'oest desgrimpant, però en una sabina trobem una baga que aprofitem per passar-hi una corda fent-la servir de passamà, i sort ja que la desgrimpada és per roca fragmentada que s'en va anar avall en més d'una ocasió.

Ressenya d'en Joan Vidal "Indi" que trobareu a

ona Climb

Una vegada al coll, i abans de tréure'ns els gats em miro l'agulla que tenim al davant, és la Miranda de la Mamella i sembla prou assequible enfilar-s'hi amb el que li dic al Toni que perquè no hi pugem; és desequipat, però hi ha un arbret on es pot posart una baga i amunt, és una grimpada sensilla on cal vigilar amb la roca a trams no massa fiable. Sota el cim una alzina mig seca em permet posar una altra baga i sóc dalt; no hi ha reunió amb el que aviso el Toni que l'asseguraré a cos.

La que suposem és la via normal va per la dreta de la fisura.

Arribant al cim de la Miranda, amb els Gorros mig tapats per la boira al darrera.
Al darrer arbre hi ha unes bagues que aprofitem per a rapelar. Altra cop al coll es traïem els gats tan sols i baixem pel coll Sud a buscar la canal que ens portarà a l'agulla de la Mamella.
Fent-ho així podem enllaçar molt bé les vies, baixem una mica i ja trobem un replanet enmig de la relliscosa canal on comença la via Tomahawk.

La Miranda de la Mamella i la via que vam fer.
Ara s'hi posa el Toni, no fa ja tan fred. La via começa tot dret amb bona presa per anar-se decantant cap a la dreta i posant-se més fina abans d'entrar a la reunió, que per cert és ben penjada i no massa còmoda, amb ambient!

El Toni començant el llarg flanqueig cap a la reunió, jo recuperant aquesta divertida tirada, amb sorpresa final.

La reunió és aèria i penjada, no massa còmoda, amb el que m'afanyo a continuar, un mur vertical i que tira una mica enrrera fa que m'ho hagi de mirar amb carinyo, per sort entre passo hi ha bons reposos i aconsegueixo passar bé el tram més dur; s'ajeu una mica i baixa la tensió arribant content i calent! a la reunió, la roca immillorable.

Mirant-m'ho amb atenció: una tirada exigent i amb ambient que et fa disfrutar.
El Toni emergint del tram verical

El Toni es troba que ha de pujar amb les mans fredes, però aviat se li escalfen...una disfrutada de via coincidim els dos!

Ressenya gràcies als amics d'Ona Climb.
Avui ha anat de Mamelles, sí i de vies de l'Indi també, com diu el Toni anem per ratxes, i quan ens pica fer vies dels amics Masó, vinga vies dels Masó, o del Àrias...i ara de l'Indi! Hem disfrutat molt amb aquestes vies, ben trobades, ben assegurades i ben graduades, amb el dia que hem tingut, han estat una molt bona tria, marxem ben contents!