Roca de Sant Cugat, la Plantació, Via Conxita Garcia. 07-06-2009.

La fabulosa placa dels Plecs i el Montgròs des del cim de la Roca de Sant Cugat

La setmana passada vaig disfrutar molt a la plantació i em van quedar ganes de repetir, amb el que li comento al Josep si em vol acompanyar a probar la via Conxita Garcia dels germans Masó; n'havia llegit la piada del

Llorenç (Kutrescalador)

i la seva descripció encara em va animar més, tot i que la dificultat seria més elevada en aquesta via...


L'emboscat inici de via a l'agulla Patchwork i el Josep preparant-se enmig de la selva.
Per arribar a peu de l'agulla és més curt arribar-s'hi per la banda del monestir, però nosaltres decidim remuntar des del Clot de la Mònica; el camí el tinc fresc de la setmana passada i amb la fresca enfilem amunt, abans tenim l'agradable sorpresa de trobar-nos amb el Wolfgang i el Sergi, que també anàven a la Plantació, el Wolfgang, amic i company de corda ja m'havia fer un comentari i pensava que potser ens trobaríem!

Arribant al final de l'agulla Patchwork, una curiositat de la via!
Cal remuntar gairebé tota la canal dels Llorers, una bona trescada, però val la pena pel paisatge i solitud de la zona; identifiquem la roca de Sant Cugat i quan ja em passava de llarg el Josep troba el corriol que es desvia a l'esquerra cap el peu de l'agulla.
Sóc maniàtic amb això de començar i el Josep que ja em coneix no hi posa cap problema, però el 6a t'el passes tú doncs, ah, molt bé, el darrer per tú Josep, en el fons ja m'agrada la proposta, el tercer llarg és menys assegurat...però m'hauria anat bé per entrenar el coco.
L'agulla és força trencada, almenys per on jo vaig pujar, ja que passat el primer espit no en vèia cap mes, em vaig deixar el segon que sembla és més a l'esquerra on la roca és mes sòlida, i fins la sabina no vaig poder posar una assegurança en condicions, per sota dos micros em van consolar...l'arribada a la reunió és divertida, no saps com posar-t'hi de petita que és.

El mur per on va la segona tirada, però gran part de l'escalada és amagada sota l'arbre!
Quan começa a pujar el Josep sento el Wolfgang i el Sergi que ja han arribat, finalment també començaran per aquesta via. Muntem el ràpel amb una corda i baixo a la canal, cal vigilar a no baixar massa i lligar-se dels boixos del coll.
Muntada la reunió al tronc de l'arbre, un til.ler em va semblar, m'ho miro i li veig possibilitats sense tocar l'arbre, però seguint la tècnica favorita dels germans Masó , m'ajudo de l'arbre per abastar el primer espit, que el braç funciona molt bé però...una gran massa d'aritjols i brancada entorpeixen el pas del pitó al següent espit, allà se m'enganxa un aritjol al casc, a les grapes per portar-hi el frontal de tal manera que no puc seguir...!! arribo a xapar l'espit però m'haig de penjar per alliberar-me! la propera cordada penseu a portar unes tisores d'esporgar, ho agraireu.

El Sergi dalt l'agulla i el Wolfgang que treu el cap.


El Josep emergint de la boscúria i derivant a l'esquerra.

La segona tirada és prou mantinguda i el tram de V+ es fa més dur que el 6a.
Una vegada superat l'estrat arbori, la via va a buscar les millors preses decantant-se a l'esquerra per enfilar recte amunt, aquest tram és impressionant, el disfruto, m'ho miro una mica abans de fer l'excursió fins la reunió, un flanqeig a la dreta amb bona presa.

Ben concentrat a mitja tirada, un tram on cal fixar-s'hi.
Ara és el torn del Josep, ha encadenat el llarg fent pocs esbufecs dels seus, bona senyal, ara li toca disfrutar, un mur vertical l'espera.
Mur vertical del darrer llarg, espectacular!
La tercera tirada és llarga i passat el primer mur perdo de vista el company, em distreuen els crits de les properes cordades de la GEDE al Gorro i de la Magdalena superior, que són plenes de cordades, fins i tot haig de preguntar-li al Josep si és ell que ha dit reunió!? però no pasa massa temps que Reunió, ara és el meu torn, disfruto els passos, trobo la tirada força exigent, escalo millor de primer; una gran cova sota el darrer ressalt demana entrar-hi i fer-hi una becaina, però a la dreta un espit marca el camí cap a un ressalt que quan s'ajeu ja ets dalt la reunió!

l'Agulla Jaume Mata per on vàrem veure una via prou interessant, algú sap quina és? i La Presidenta on una cordada és apunt de fer cim.
El Josep ha fet reunió dels dos espits, amb el que m'arribo fins al cim, allà decidim esperar els companys, jo ja en tinc prou per avui, que no s'ha d'abusar del braç.
Ei! que això funciona tío!!!després de tan temps no m'ho puc creure.
L'estada al cim és plaent, relaxada, un airet fresc i estimulant ens acarona, no en baixaria!


El Sergi a la reunió cimera.
La ressenya dels germans Masó marca dos ràpels, el del coll el trobem ràpidament, és ben bé sobre el coll amb l'agulla de Jaume Mata; hi ha dos parabolts units amb cadena i una bona anella, però atenció, vigileu que per arribar-s'hi el terreny és molt descompost. També hi ha unes sabines ben gruixudes per qui vuigui utilitzar els mitjans clàssics. En uns 20 metres som al coll, però la nostra sorpresa és quan per rapelar la canal molt embrossada que comenten ens és impossible, han caigut dues grans alzines i tapen l'entrada a la canal, ens ho mirem, però no ens atrevim a baixar per allà amb el que l'alternativa és vorejar la base de l'agulla Jaume Mata fins deixar-la enrrera una mica i entrar en una canal bruta que ens deixa a la cara oest de l'agulla, remuntem un collet i tornem a la canal dels Llorers fent força equilibris i la mona! Vaja que el que us recomano, ho he llegit en altres blogs, és rapelar de la instal.lació cimera, dos espits, cap a la canal embrossada, díuen que amb dues cordes de 50 s'arriba al peu de la canal de l'arbre de la 2ona tirada...però caldria contrastar-ho...


Estudiant per on baixar. Les Cabres s'enfilen fins aquí?

Les dues cordades al cim des de la instal.lació de ràpel sobre el coll "nord".
Nosaltres ja ho deixem per avui, el Wolfgang i el Sergi encara faràn dues víes més: Territori Dakota a la mateixa Roca de Sant Cugat i la Tomahawk a la Mamella, i és que s'ha d'aprofitar la caminada no? esteu fets uns bous!

Ressenya dels germans Masó gràcies a

Ona Climb

Via Canvi Climbàtic. La Plantació. Montserrat. Joiós retorn a la roca! 30-05-2009.

Des de la canal dels Llorers, els dos primers llargs de la via. El cim de la dreta és la filla alta de la Presidenta.

Semblava que no arribaria mai, fèia dies que em trobava massa bé per estar-me d'escalar, però els meus col.legues no em deixaven: "han de passar sis mesos, no el forcis, quan mes temps passi millor"... jo he mirat de fer cas, però ara ja ho tenia difícil, no podia anar lluny a fer esquí de muntanya ja que no disposava de tot el cap de setmana...amb el que truco al Toni

Tallaret

, que fas aquest dissabte? no res i tú? vaja que vam sintonitzar ràpidament i li vaig demanar si volia sortir amb un rovellat i convalescent escalador...cap problema, a quina hora et passo a buscar...anirem a fer una via dels Massó, la Canvi Climbàtic; ja me l'havia mirat aquesta via, el Mingo

Conqueridors de l'inútil

n'havia fet una piada i la dificultat vaig veure que no era mantinguda, a més, em fèia li.lusió retornar amb una via Massoniana.


El Toni preparant-se a peu de via, al mateix llit de la canal dels Llorers.
Sortim prou d'hora, la via és nord, nord-oest, amb el que és ideal per aquestes dates; enfilem el Clot de la Mònica amb la fresca i sense adonar-nos'en ja som al coll, això sí ben suats! ja no recordava el goig d'acostar-me a una via, amb el pessigolleig de com serà, de si n'estaré a l'altura...però vaig molt relaxat i tranquil, l'espera ha estat llarga i ara són tantes les ganes de tornar-hi que ho estic assaborint, i disfrutant com fèia temps que no ho fèia...


A peu de via trobarem una minúscula inscripció a la pedra: CC i una fletxa amunt.
Remuntant la canal trobem un primer tram de graons, passat aquest continuem i just abans de que la canal es torni a enfilar comença la via, una inscripció gravada a la pedra ens ho confirma.
Li dic al Toni que si no li fa res començaria jo, el primer llarg és arrampat i poc difícil, a més poc assegurat i és el que busco, tornar a fruïr de l'escalada sense pensar en les assegurances...i ho aconsegueixo, escalo bàsicament amb els peus, no cal tibar de braç i em concentro amb els peus, la dificultat assequible m'ajuda i tranquilament vaig superant la rampa, llaço, això sí, les dues sabines i flanquejo cap a la dreta a buscar la reunió, dos espits.

Tornant a escalar! semblava que no arribaria mai! aquest primer llarg el vaig disfrutar amb delit.
El Toni entrant a la rampa que porta a reunió.

La primera reunió és còmoda, a mí em va costar de trobar ja que buscava els espits al mur i són força avall.
Em costa localitzar els espits de reunió, els buscava al mur i éren més aprop en una rampa, es nota que fa dies que no escalo! recupero el Toni, ara és el seu torn, aquesta tirada és força llarga i amb la roca una mica trencada, cal anar cercant el millor tram.

El Toni al segon llarg, de roca a trossos delicada, però mantingudet i ben trobat, sobretot el tram final i el flanqueig d'arribada a reunió!

Portem el material que recomanen els germans Massó a la ressenya, aliens i friends així com algun tasconet, però no trobem on col.locar-los...i això que el Toni ho procura, ja que a mitja tirada hi ha dos trams en que l'assegurança allunya força, quan jo pujo em fixo que hi ha signes d'haber caigut alguna cosa...seria on es posàven les assegurances? amb resignació el Toni supera les llunyanies i acaba desapareixent de la meva vista per la dreta i aviat escolto reunió!

A la zona on cal fer anar el "coco" i derivant cap a la dreta per encara el flanqueig cap a la reunió.
He deixat de veure el Toni i de cop escolto un soroll i pedres que càuen, Ei!! estàs bé, Sí, tot bé, quan pujo m'explica que se li ha trencat tota una alzina de socarrel i ha caigut cap per avall! vaja ensurt, certament les alzines que fan de reunió no estan massa sanes no!
Disfruto aquesta tirada, vaig a poc a poc, buscant els peus i mirant de no forçar el braç, sortosament no em sento res, ni tan sols els dits flaquegen, però com que quan el "punyetero tendó" va dir prou tampoc va avisar, miro d'anar amb compte...

Fruïnt de la verticalitat i les cantelludes preses de la tercera tirada.
La segona reunió és en el cim d'una canal i es fa en unes alzines, cal però triar bé ja que el Toni té un ensurt! ara cal continuar per un mur vertical que acaba en un desplomet, és el meu torn i no m'ho penso, passo a l'altra costat i m'enganxo a la paret, les preses dónen confiança, són rugoses i fermes, les assegurances ben posades, fins i tot el pont de roca que ajuda a fer el flanqueig cap a sota el bony, aquest té bona presa i surt prou bé, aquí ja haig de tibar de braços una mica, però miro de treballar bé de peus...superada la balmeta resta un tram desequipat fins al cim de la Vicepresidenta, llaço una sabina just abans i dubto si entrar flanquejant per la dreta o recta amunt, finalment li engalto recte, però aneu en compte ja que hi ha molta pedra solta. Faig reunió en unes migrades alzines al collet entre les dues agulles.
Al tram de 6a, a la dreta de la normal a La Presidenta.
Ara cal fer un canvi de reunió, a una alzina al peu de la Presidenta; de lluny el tram es veu "fiero" sembla més difícil. El primer espit és força amunt, però la tècnica Massoniana ja ens l'estem aprenent: quan hi ha un arbre aquest es pot fer servir no? i tan que sí! un ramonage alzina paret permet abastar la primera presa bona i xapar l'espit, llavors ja entres en matèria, un parell d'espits mes i s'acaba la dificultat, s'ajeu una mica i un pitó protegeix l'arribada a reunió, una sabina a pocs metres del cim i de la que rapelarem.

A la reunió cimera, una sabina sota el cim.

Amb la cara pago! he encadenat el darrer llarg, veig que encara m'en recordo!!
És el meu torn, a veure com anirà, aquest curt tram és vertical i sembla que hauré de tibar...però m'ho prenc amb calma, intento passar sense tocar l'arbre, però no em complico la vida i faig un ramonage arborícola fins la bústia sota l'espit, em situo a la paret i a veure, m'equilibro, busco les preses que i són i vaig superant-me...el Toni m'anima, vinga Jaume que l'has d'encadenar i sí sense adonar-m'en surto del tercer espit, no sense haber tibat de braç, de cop li dic al Toni òstia el bíceps, què passa?, res que estic superant-me del braç fotut...i canvio de braç per si de cas! m'acosto a la reunió molt satisfet, no m'ho puc creure gairebé cinc mesos després i sóc dalt d'una agulla!

El pot-registre, on vàrem deixar el nostre comentari, un detall de les víes Massó!El Toni a la reunió sabinera.


La cara est de la Presidenta des de la Vicepresidenta; apunt d'iniciar el ràpel.
Un curt ràpel de la sabina, que vàrem reforçar amb un cordino, ens deixa al cim de la Vicepresidenta, d'allà surt un corriol a l'esquerra pel vessant per on hem pujat, força dret i relliscós. Amb algun cop de cul fem cap a la canal dels Llorers i ja sense complicacions excepte alguns trams de graons-ferrata, al fons de la plantació amb la seva fresca estimulant.
Gràcies a tots pels ànims que m'heu anat donant tots aquests mesos, entre les vostres piades que he anant llegint i posant a la llista de pendents i el vostre escalf, aquest temps se m'ha fet més passador, gràcies a tots! una abraçada.

Ressenya extreta d'

Ona Climb

Cerverís i Balandrau pel Serrat de la Canya. Ripollès. 19-04-2009.

Ja tocava tréure la pols al blog!! cada cop el braç funciona millor, i per fer esquí cap problema, amb el que la setmana santa l'he disfrutat amb la familia fent esquí de pista: ha estat la proba de foc i donat que no m'ha molestat aquest diumenge he buscat colla per fer una sortideta, pensava en fer el Puigmal per frança, però una consulta al butlletí de risc d'allaus ens portarà a zones més "segures"...amb el Josep, que fa temps que em temptava, hem disfrutat d'una zona que per aquestes dates és difícil de trobar tan nevada i amb neu de tan bona qualitat.


Deixem el cotxe on la neu i la prudència ens aconsellen, aproximadament un kilòmetre abans de la collada de Maïanell.

El Taga és ben nevat i hauria estat una bona alternativa avui...

Dubtàvem en pujar per Serrat i Coll de la Canya o anar per la pista que de Ribes travessa cap a Tregurà, ja que la neu és força amunt anem per la opció més còmoda i que pel que veïem ens permetrà sortir amb els esquís als peus. Aquesta pista s'agafa abans del Km tres de la carretera de Pardines i és ben indicada, direcció Tregurà.
De la collada de Maïanell ja veïem al fons el nostre objectiu, el Balandrau.

Però primer farem el Puig Cerverís, un bon mirador de la vall de Ribes.

Per la pista cada cop trobem més i mes neu, fins que la prudència ens aconsella deixar el cotxe, el dia és ben serè i fa força fred, el primer contacte amb la neu ens mostra una neu pols i freda que ja ens fa delir!
Acostant-nos al Cerverís, al fons el mar brilla al golf de Roses.
Al davant: el Balandrau, el Pic de Font Lletera i el Pic de Pastuira.

Puig Cerverís (2.202m.)
Les foques llisquen suaument, la neu és freda i polsosa i no costa gens obrir traça; el pendent és suau redreçant-se a estones. Un filat ens acompanyarà gairebé tota la carena, un punt a favor en cas d'entrar la boira, ja que no ens refiem gens del temps, sembla que cada migdia s'ha tapat i fet una bona nevada...

Les primeres boires arribant al Cerverís.

La carena és coberta d'una prima capa de neu, però els vessants estan com un "matonet"
Baixem del Cerverís amb les pells i la talonera aixecada, haig de vigilar ja que fa temps que no faig aquestes "coses". Arrecerats del vent fem un mos, el Balandrau es veu lluny i ho és, el Serrat de la Canya és una Canya!! de llarg, a més no parem de fer muntanyes russes, guanyant i perdent desnivell...
El Josep acabant el flanqueig que ens porta sota el ressalt final.

El cim del Balandrau és "defensat" per una cornisa i una bona toba de neu! Des de dalt la pregona vall del Freser.
DE lluny semblava que seria pitjor, però la neu és ben assentada i flanquegem per sota la cornisa pel vessant del torrent de font lletera i en un moment som dalt. Trobem unes traces que vénen del coll de Tres Pics, les úniques del dia, ara els autors ja no hi són. El Puigmal és ben carregat, la vall de Coma de Vaca fa goig...
el dia s'aguanta, una barrera de núvols al nord, no acaba de travessar i és prou d'hora encara, gaudirem un bon descens!

La vall de Coma de Vaca demana anar-la a recòrrer...


Sense vent, amb solet, no gaire fred...traïem pells amb calma i ens preparem a baixar.

Fins a la cornisa la neu és pesada i n'hi ha un tou, només travessar-la i el descens és per disfrutar.


El pendent suau i la bona neu ens fan curta la baixada, cal aturar-se de tan en tan per disfrutar-la...que s'acaba massa aviat!
El descens, com gairebé sempre, es fa curt, i això que pel nostre itinerari no el teníem gaire franc, ens cal no baixar massa per aconseguir un flanqueig per sota el Serrat de la Canya que ens permeti arribar altre cop a la Collada de Maïanell sense haber de posar pells, i ho aconseguim: tan sols haurem d'aixecar la talonera per fer el tros de pista fins al coll.

Arribarem fins al cotxe amb els esquís als peus, això a l'abril i al Ripollès sembla impossible.

Ha estat una disfrutada, especialment per mí, semblava un nen que l'han tret a passejar...oi Josep!