Mariola Motors a la Pala Alta. Montroig.

L'estètic i atlètic segon llarg

                   Bé, tot s'acaba, i amb aquesta entrada incompleta s'esgota JAUMEGRIMP.
he esgotat el blog, ja no puc pujar més entrades, Blogger té un límit.
Han estat mes de sis anys de compartir amb vosaltres les meves vivencies, des del ja llunyà 15-07-2006 en que vaig fer la meva primera entrada, unes escalades a la Vinya nova, aleshores fèia més esportiva que a l'actualitat, fins aquesta que ja n'aplego 247;  no són ni moltes ni poques, però us ben asseguro que les he escrit pensant en que síguin útils als que les llegiu.   Ara no us penseu que us allibereu de mí! no, CONTINUO i aquesta entrada la seguiré al nou blog

JAUMEGRIMP 2 

Ens continuem llegint, Salut i bones escalades.

La Zoe del mecanoscrit a la cara est del Faraó i acabament d'obres a l'Estrany mirall llunar. Montserrat Ecos.

La vertical i imponent cara est del Faraó

Quan el juny d'aquest any, tot buscant la fresca de la cara oest del Faraó vàrem fer la "Estrany mirall llunar" no vam saber trobar la reunió de sortida, els burins rovellats es mimetitzaven molt be...l'apertirusta de la via, Pere Forts l'havia reequipat fins la meitat i parlant amb ell li vàrem oferir que quan vulgués l'ajudàvem a acabar-la. El dissabte sis d'octubre doncs, va ser el dia triat per a la feina; Em passa a buscar el Joan i anem al Bruc de dalt a trobar-nos amb el Pere, anem amb la calma mirant de no deixar-nos res, trepant, piles de recanvi, un pilot de bolts, martells, escarpres...semblem xerpes! Després de fer la motxilla no menys de 5 vegades finalment aconseguim deixar el cotxe i començar a caminar, avui la pujada serà guiada, no en va el Pere es coneix aquests racons com el pati de casa!

Als primers metres, on cal fixar-s'hi!

No anem pel camí habitual de la Coma del Pastor i el pas de la llastra sinó que anem a buscar el carener entre la Coma del Pastor i el Clot de l'Estevet, força feréstec però tènuament fitat. Ben suats arribem al camí del Cabrit d'on anirem a buscar la grimpada de la cara Est, grimpada, sí sí! que el Pere ens posa a prova remuntant fins a peu de via pels pedrissars, la canal té massa punxes diu!! Encara estic cansat de l'escalada al Càmping de Montserrat de dimecres i arribo pensant que avui faré la primera tirada i la resta els hi deixare.

El primer llarg és tot en lliure amb roca de gran qualitat, crea addicció!

Apa doncs, cap amunt, la primera assegurança és força alta, però hi ha una molt bona presa de ma dreta que permet xapar, m'ho haig de pensar ja que cal tibar-li del braç dret, el que tinc operat...aguantarà? mi penjo i xapo buuff! respiro alleugit, però el bròquil tot just comença, aquí no regalen res i vaig pujant fins la tercera xapa on m'haig d'aturar a mirar-m'ho, el Pere, que m'assegura, m'avisa que aquest és el pas clau! surt, però haig de posar el peu a la plaqueta, renoi amb el passet! sortosament ara la continuació es va deixant fer i amb algun que altre repòs va sortint i cap dalt, són uns bons 40 mtrs, ja afluixa; cal ara, anar decantant cap a la dreta, la paret ja t'hi porta i fer reunió a uns bolts al terra de la balma.

A la potent segona tirada, 6c o artifo...!!

Vaja suada! entre l'esforç i el solàs que ens cau a sobre!! començo a assegurar els companys, vaig recuperant ara una corda, ara l'altra, quan tot d'una escolto el Joan als peus!? que hi fas aquí Joan? li dic, resulta que la motxilla pesa molt i han decidit que la pujarà fins al collet abans del darrer llarg on s'hi pot arribar tot grimpant. Arriba el Pere ben fresquet, sense samarreta i es disposa a continuar, una tirada que en lliure és 6c però que amb estreps i A-0 es pot anar fent. No si entreté i en un moment ja és dalt, encara ho fa força en lliure, al meu torn ni ho provo, que m'haig de reservar pel que em tocarà!! i jo que estava cansat!!

Iniciant el tercer llarg, molt finot a l'inici, artifo, per permetre després escalada lliure, però on no si val a badar! 

Les reunions són molt còmode, aprofiten les grans balmes que fa la paret; ara em toca començar la tercera tirada, surto en flanqueig horitzontal a fora de la balma, d'entrada en lliure, però de seguida la cosa es posa seriosa i m'haig de penjar i fer uns passos d'estreps; no vaig pas malament, es va deixant fer, els passos força llargs i res mes, però ara toca escalar i sortir en lliure, flanqueig aeri a buscar un forat d'on ara cal anar recta amunt, sortosament les preses són més abundants, proporcionalment la distància dels bolts augmenta, se m'asseca lo gola...quines excursions! ben concentrat i petonejant cada peça que trobo arribo sota la bola on hi ha la reunió, però el Pere m'ha dit que vagi a la dreta a buscar la de la via Hussein el lluna, llaço un merlet i flanquejo, ràpidament la paret s'ajeu i sóc a la feixa, REUNIÓ!!! què content m'he posat en abastar-la.

Potentíssima sortida per la Hussein el Lluna!

No veig el Joan, és al coll, carregat com va ha preferit esperar-nos i que li tirèssim la corda. Reunits ara ja tots tres li toca al Joan el darrer llarg, en lliure setè....i la lletra que vulgueu, per nosaltres artifo i no pas del senzill, que està oberta per fer-la en lliure! s'hi posa el Joan però uns problemes tècnics amb les cintes l'esgoten i les sortidetes en lliure que cal fer el decideixen a deixar-ho córrer, li ha tocat al Pere que tanmateix ha estat l'ideòleg i pare de la criatura!  nosaltres ja voliem continuar per la Zoe, molt més senzilla...i se'n surt!! abasta la presa clau i pot xapar el següent bolt, el pas mes llarg i la resta va sortint. A nosaltres ens tocarà ajudar a remuntar el feixuc petate fins dalt. Cim ! ens felicitem i sense perdre massa temps el Pere prepara les eines per muntar la reunió de l'altra via.

 El Pere instal.lant la reunió cimera de l'Estrany mirall llunar i reequipant .

En un moment ha col.locat els dos bolts de la reunió cimera, improvitzem un ràpel i s'envà a posar més bolts; impresiona això de penjar-se en una cosa que acabes de veure posar...la veritat que no hi estic acostumat, penso involuntàriament, això aguantarà? i això que estem farts de penjar-nos de peces que porten temps posades i potser mal posades, però mai m'havia penjat d'un bolt acabat de posar! al costat dels burins el Pere va posant els nous parabolts mentre el Joan al baixar s'encarrega de la feinada de desburinar, a cop d'escarpa i martell. Veient el que costen d'arrencar els hi anem agafant confiança a aquests vellets burins, estem penjats a la incòmoda última reunió on el Pere hi ha posat dos bolts i ha deixat de mostra els burins antics.

El Joan a la ingrata tasca d'arrencar els burins

Els ràpels són totalment esbiaxats i hem d'aguantar la corda al darrer, el Joan, per evitar que penduli massa. Van passant les hores sense adonar-nos'en, el sol va baixant i encara ens queda un ràpel! Som a terra, el sol ha desaparegut per l'horitzó, ens caldrà afanyar-nos però evidentment arribem al cotxe de fosc.

Ressenya aproximada de la Zoe i la actualitzada pel Pere de l'estrany mirall llunar que trobareu a

La Noche del Loro

Dues vies recomanables, una per quan fa fred, l'altra per la canícula, molt ben equipades, on cal escalar-hi fins al 6a obligat a la Zoe i 6a+ a la Estrany mirall llunar. La roca hi és immillorable, de la que crea afició; a la Zoe amb enginy hi podreu minimitzar la distància entre assegurances amb algun Àlien i merlet al tercer llarg, la resta no cal. He pogut comprovar que això de la restauració de vies és molt sacrificat, aprofito per agraïr a tots els que us dediqueu a aquestes tasques, mai prou reconegudes, gràcies a tothom! Ah! i no us les deixeu perdre!!

Gastón va bufat al Drú. Càmping Montserrat.

Al primer llarg de la Freekinkis 6c

Vaig força endarrerit piulant les sortides, una tarda abans que ens canviessin l'hora, el 4 d'octubre exactament, ens trobem amb l'Ivan per anar a fer la Gaston va bufat que tots dos fèia temps que li teníem l'ull posat! per arribar a peu de via cal pujar passada la tanca per un corriol, el mateix que per anar a l'esperó del místic o a la directa Americana, passem per sota el peu de via de la Queralt-Ona i continuem flanquejant a la dreta fins situar-nos sota l'imponent pilar Bonatti. Quan som a peu de via, veïem unes xapes brillants, acabades de posar i tot de ferralla, plaquetes, cadenes...al peu...vaja suposem que han obert una via nova i com que sabiem que la nostra era amb espits ens posem a la primera que en té....havíem llegit que els primers passos eren fotuts i que es fèien en A-0 però renoi això tiba molt! l'Ivan però va pujant de cinta a cinta, que no estan precisament aprop...però es va enfilant i la dificultat no baixa i la veritat que començo a pensar que no som a la via, consulto el croquis i m'adono que la línia de bolts és la nostra! casualitats de la vida la següent setmana vaig coincidir amb el restaurador, en Pere Forts que ens va comentar que havia tret els espits!!! i nosaltres clar convençuts que trobaríem espits resulta que ens hem posat a la Freekinkis de 6c, renoi que fort estàs Ivan, jo per pujar vaig trèure l'estrep.

Fent el "divertit" flanqueig de la cinquena tirada

Una vegada ens hem fet càrrec de l'error i a l'alçada de la primera reunió l'Ivan corregeix la direcció i continua ara sí per la via....el sento disfrutar, això és una altra cosa! està tan animat que farà els tres primers llargs del Pilier Bonatti. Arribo dalt ben content, deu n´hi dó l'entrada, jo haig de fer un pas d'estreps a l'inici i després a espabilar-se, que el 6c no és el meu grau, la resta divertida però on cal tibar de valent, enhorabona Ivan! La quarta tirada ja és per mí, la veritat que no m'entusiasma, es veu trencada i amb força herba, però quan m'hi poso trobo que la roca és prou bona i sanejada, encara la disfruto. Ara cal continuar per un mur d'aspecte fragmentat gens engrescador on caldrà fer un flanqueig horitzontal que se les porta, havia llegit al blog del Llembrescu que aquí escala tan el que fa de primer com el que va de segon i quanta raó!!! la roca és millor també del que semblava, està força sanejada pel pas de les cordades.

Al punyetero pas de la balma!

La sisena tirada comença per un diedre obert arrampat curiosament molt ben protegit, que et porta a fer un flanqueig a l'esquerra i situar-te sota un balmat, aquí l'assegurança clau és força amunt i col.loco un àlien a un llabi. Em costa superar el desplom, presa petita i pas intens, m'haig de penjar a estudiar-m'ho...finalment surt i no regalen res, cal un cop de gas per entrar a terreny més plaent i entrar finalment a reunió per terreny terrós, trobo una corda fixa, flanquejo resseguint el mur cap a l'esquerra i munto reunió sobre la darrera de la directa Americana que també vaig fer amb l'Ivan i el Ramon, per sort el nostre darrer llarg no és tan dur.

El fantàstic mur del darrer llarg és dels que crea addicció.

L'entrada a la placa és potser el pas mes punyetero, amb passos de finura i preses petites l'Ivan aconseguix equilibrar-se i situar-se a la paret, abasta un bon forat i ara ja és qüestió de triar la millor presa per anar enfilant amunt, la verticalitat és mantinguda, en un punt es posa mes finot, però amb colocació es supera be, el perdo de vista, s'ajeu una mica però ara li ve un ressalt que deu n'hi do, és comú a la Directa Americana; quan hi arribo em costa i haig de tibar de cinta, renoi, això ho havia fet net...deu ser la falta de costum després de tans dies a Dolomites fent graus tranquils...que coi, que estic fluix senzillament! Ens hem d'afanyar que no volem acabar de nit, la tarda ja s'ha escurçat i abans de tenir un ensurt en els ràpels i acabar amb el frointal preferim sortir caminant.

Vàrem sortir caminant amb la fosca al darrera.

No ens podem entretenir Gorros és ben tapat i està baixant la boira, seguim les fites i amunt tot saltant ressalts, al final flanquegem a buscar un torrent que travessem i ens enfilem per una codina a trobar el camí de Sant Joan a Sant Miquel, salvats!! avui hem tallat just però ara el camí és ample i no té pèrdua, una tarda ben aprofitada!

Completíssima ressenya del Drú  gràcies a

La noche del Loro

Via molt recomanable, amb una primera part, el Pilier Bonatti, d'escàndol, s'ha de fer! la part central, d'aspecte trencat i amb terrasses plenes de còdols no desmereix i demana ofici! la sortida torna a ser les que crea afició, quin pany de paret!! de 10. Atenció però que cal escalar entre assegurances amb un grau obligat de 6a. Ideal per disfrutar un matí d'hivern assolellat que les tardes ja són molt curtes.

Via En Coulisse a la Piràmide del Col dei Bos. Passo Falzarego. Dolomites

L'impressionant massís del Col dei Bos

És dissabte i avui ja marxem cap a Venècia, però encara volem aprofitar i fer una darrera escalada; tornem al Passo Falzarego a l'aparcament del restaurant Ströbel; seguirem el mateix camí que per anar a la Torre píccola de Falzarego, deixarem enrrera l'agulla per passar pel peu de la ferrata i resseguint la base de la paret trobem la primera via, l'Spígolo Alpini, aquesta és de les vies clàssiques mes freqüentades de la zona, ja que la seva dificultat és baixa i amés hi ha pintades per no perdre l'itinerari...nosaltres avui hem triat la via del seu costat, la Coulisse, uns 20 metres més a la dreta, de dificultat una mica mes elevada.

Aproximant a peu de via, a l'esquerra deixem la Torre Píccola de Falzarego.

A la ferrata hi ha cua, però és que a la Spígolo Alpini també, hi contarem fins a cuatre cordades esperant per començar! sortòsament nosaltres estem sols, i és que l'inici per un esperó vertical i mantingut, ja selecciona.

La primera tirada és vertical i mantinguda, avui disfrutarem!

La primera tirada s'ho val, cal anar amb compte que el primer bolt és força amunt, la roca prou bona, però una mica relliscosa, la reunió en una còmoda lleixa.

La Marmolada després de la nevada.

L'Ivan gaudint del vertical primer llarg.

Aquesta via és equipada amb expansions, va ser oberta el 1997 per Eugenio Cipriani i Martina Spèri, i va suposar una mica de polèmica a causa de les assegurances ja que a la zona habitualment s'obria amb claus i ponts de roca...tanmateix d'expansions n'hi ha les justes, en alguns llargs una tan sols! i on n'hi ha és a plaques compactes de difícil protecció, la via va paralela a l'esperó de l'Spigolo Alpini, però a l'altra banda i sempre buscants les majors dificultats. Dificultats com l'inici del segon llarg on hem de superar un desplom.

Passat el primer esperó ens acostem a un tram espectacular

El pas surt en lliure, però cal tibar-li, llavors un tram de roca trencada que fa patir una mica...per terreny indefinit s'entra a una llarga placa on a l'inici en un bolt es munta reunió reforçable. Encara farem una altra tirada per la placa fins muntar la tercera reunió a un esperonet, escoltem la gent de la via veina ben aprop; ara a nosaltres ens tocarà flanquejar per anar a buscar una valleta trencada, de tacte força desagradable per la fragmentació de la roca i que sortosament millora a la que et vas enfilant.

Tirada mantinguda i espectacular.

La cinquena tirada és la clau de la via, fissura vertical, però que molt vertical, l'Ivan la disfruta, bavaresa, empotrament, diedre, hi ha de tot i amb les assegurances mínimes ja que és protegible a discreció, la roca hi és tan bona però, que fa oblidar posar-hi res!

Aquestes dues tirades ens deixen a la via Spígolo Alpini

La sisena tirada torna a ser magnífica, això ens anima, ja que el tram intermig del quart llarg havia trencat la continuïtat, però seguim disfrutant, al costat tenim els de l'Spígolo gairebé caminant, mentre nosaltres ara tenim un passet "vibrant" per sortir de la reunió, segueix una placa que cal treballar molt be per on passar ja que segons com desploma i tot! en tendencia a la dreta s'arriba al fil del mur on uns passos aeris ens en trèuen per fer reunió sota un gran bloc desplomat que tanca la canal i sembla barrar-nos el pas. Quan ens hi posdem veurem que s'ataca directament ja que les preses hi són d'escàndol. Gairebé caminant fem la sisena reunió al fil de l'esperó on ens ajuntarem a la via Spígolo Alpini.

Tercers que desplomen a l'acabament, però quina roca!

Unes tirades senzilles, gairebé grimpada ens fan pensar que ja s'ha acabat l'escalada, però anem ben errats, per sort el vuitè i el novè llargs, comuns amb la via de l'Spígolo Alpini són espectaculars, aquí entens allò de tercers que desplómen, verticalitat absoluta, desplom a estones, preses com nanses, però que cal posar-hi i colocar-s'hi...que no és tan senzill i amés desequipat, escalada per gaudir del gest.

Una via recomanable, amb trams prou ferms!

Això s'acaba, som a un cimet on coincidim amb la via ferrata, es podria continuar per la mateixa i fer cim, però la veritat que hem quedat satisfets i encara ens queda la baixada; fem una mossegada i aprofitem per fer-nos fotos mútuament amb una cordada amb guia que hem atrapat a l'Spígolo. D'un collet seguim un cable primet, primet que ens ajuda a protegir el descens per una canal descomposta i sorrenca que ens deixa al camí de baixada de la ferrata.

Amb una cervesa acomiadem aquests dies a Dolomites.

Al baixar no trobem el Celestí, pensàvem seriaja a baix doncs ha pujat per la ferrata... uns crits ens fan aixecar el cap, el tenim dalt de tot encara, resulta que porta hores esperant-nos allà, pensava que faríem cap al cim...però desfet el malentes en poca estona ens retrobem, que ràpid ha baixat aquest home!! pobres genolls.... la cervesa merescuda ens aplega per celebrar el dia, hem dsifrutat molt, una via recomanable, ens pensàvem que seria més perdedora, però se seguix prou be, amb una dificultat picantona, però sense passar-se, l'Ivan l'hagués volgut més picant, aquest jovent!! De ben segur que tornarem a Dolomites, això enganxa!

Ressenya de la via gràcies a

Quarto grado.com

Quarta Torre Bassa e Alta i Torre dei Ingleses. Grup Cinque Torri. Dolomites d'Ampezzo.

El grup de les Cinque Torri

Ha canviat el temps i ha caigut una bona nevada, la temperatura és baixa, zero graus de matinada...toca buscar zones calentes i mes curtes; el grup de les Cinque Torri és ideal. Situat prop del coll de Falzarego disposa d'un telefèric per apropar-s'hi o be una pista, que a l'agost té restriccions de pas, però ara al setembre no tindrem mes problema que trobar-ne l'inici, força abans que l'aparcament del Telefèric, i l'estretor i pendent continuat 18%!

Arribant al refugi de las Cinque Torre ens rep la Torre Grande!

A l'inici d'una llarga recta, a ma esquerra un trencall poc evident, malgrat estar indicat! ja a la pista asfaltada uns avisos de les restriccions i una tanca, avui oberta. Desitjant no trobar cap cotxe de cara enfilem en primera! la costeruda i boscosa pista. Abans d'arribar al refugi Cinque Torre podem aparcar en uns petits replans. Fa un dia esplèndid, net i clar, al sol s'està molt bé a l'ombra fa fresca.

Caos d'agulles

Fem una visita al refugi, petitó però molt agradable, ple de fotos amb les vies d'escalada mes interessants...ens enfilem al peu de la Torre grande on una cordada és a la via Míriam, l'Ivan ja si vol posar! però preferim començar per alguna altra, al final però ens en penedirem, ja que no ens quedarà temps! Hi ha molta gent fent esportiva, la zona és d'escola. Passada la Torre grande tenim al davant el telefèric i el refugi Scoiatoli, nosaltres ara baixem a buscar la Quarta Torre on volem fer la via normal, vaig veure al blog de

Trini i Salva

la ressenya d'aquestes vies i em van semblar prou interessants. Ja a peu de via decidim començar per l'esperó que baixa del desplom, amb més dificultat però assegurat amb alguns bolts.

Sota l'esperó comencem la via tot fent una variant.

Per aquest vessant assolim la Quarta Torre bassa

La roca és relliscosa al començament ja que aquí les vies es fan molt, amb compte em vaig enfilant fins fer reunió sota el sostre característic. Passat el tram mes fi desapareixen les expansions per retrobar l'equipament clàssic de la zona, claus cimentats de gran tamany. Amb un flanqueig a l'esquerra comença la segona tirada, és senzill i amb bona presa, trobo força punts per a fer reunió però segueixo amunt ara per tereny més dret, amb uns cantos d'escàndol, una disfrutada!

L'Eduard recuperant la primera tirada

Segona reunió, els companys comencen la Torre Alta.

Entro en una feixa on hi trobo dos italians que ja han rapelat de la Torre Bassa i comencen l'Alta, mentre recupero l'Eduard i l'Ivan observo els estètics passos per anar a buscar l'altra paret. Em resta una tirada fins al cim, força dreta però també amb molt bona roca i millors preses. Del cim estant mentre asseguro arriba un guia amb els seus clients, pujarà aquest llarg amb la corda en bandolera mentre els terroritzats clients s'el miren...

Al cimn de la Torre Quarta bassa

Reunió cimera

Sortosament el guia apart de ser una mica, força, fatxenda, no és mal tio, ens pregunta si anirem a fer la Torre Alta i al dir-li que sí decideix baixar els clients des d'allà mateix. Nosaltres ens afanyem a rapelar i a iniciar la segona torre.

Pas entre les dues agulles

És una escalada molt estètica, sense arribar al fons de les dues agulles, a la que l'amplada ho permet, avanço amb una cama a cada agulla fent un ramonage ben obert i divertit anant a buscar un collet d'on ja s'encara la paret de la Torre Alta. És senzill, però cal mirar-s'ho i procurar de posar algun pont de roca (clessidra) entre chiodis (claus cimentats).

Recuperant el primer llarg de la Torre Quarta alta

Entrant a reunió

Abans d'entrar a reunió hi ha un tram força llarg a protegir, aquí justament la roca no és gaire sòlida i la protecció precària, sort que per la dreta, tot i ser més atlètic la roca és bona amb preses que dónen confiança. Un petit flanqueig a l'esquerra i retrobo els Italians que han ensopegat en un pas que hi ha a la sortida, un desplom en el que anava de primer ha hagut de baixar...

A l'aplanat cim amb la Tofana di Rozes de fons.

L'Eduard i l'Ivan xalen tot enfilant-se i és que la paret és molt maca! Continuo ja cap al cim, possiblement aquesta curta tirada s'hagués pogut fer d'un cop, però aleshores no controlaria gens els companys, i tanmateix no tenim pressa i m'ho estic passant molt be! Un tram trencat i sóc sota el desplom, hi ha bona presa i és qüestió de posicionament, una tibada i superat! ara una grimpada i surto a la planura del cim.

Segona agulla del dia, al fons el proper objectiu.

Ja tots tres dalt, el Celestí és fent la Ferrata del Nuvolau, ens explaïem en el fabulós paisatge que tenim al davant, la Tofana de Rozes hi destaca, l'esbelta agulla dels Anglesos també i està essent escalada pel guia d'abans, es veu molt estètica, decidim que quan baixem la pujarem.

Rapelant la torre alta amb la bassa al darrera

Ens preparem per pujar la Torre dei Inglese

Mirant cap al Paso Falzarego anem baixant fins a trobar el nostre ràpel, ben volat i de gairebé seixanta metres! els companys Italians baixen per la paret de la dreta en dos ràpels. Ja al terra som al davant de l'esbelta agulla dels Anglesos, ara és el torn de l'Eduard.

Torre dei Ingleses

Comença per una xemeneia vertical que es veu molt maca, llàstima que la roca sembla marbre! amb compte i amb tècnica es va enfilant, els claus cimentats no són precissament a tocar...abandona en algun punt la xemeneïa per pujar per la placa, però arriba a la reunió per dins. Ara som a l'ombra i fa fred, l'Ivan que és un fredolic es posa el buff i tot el que porta!

A la segona tirada, ara per placa compacta!

El següent llarg canvia completàment de tònica, ara per placa prou compacta com a Montserrat. La sortida és el que li costarà mes a l'Eduard, és finota i rellisca; a mesura que s'enfila van apareixent preses d'escàndol que el fan gaudir de la via; aquesta passa pel costat d'una placa solar que alimenta un sismògraf, no fa massa que va caure una torre!!!

Fa fresca dalt la Torre!

Ja és al cim i ens avisa que podem pujar, quina disfrutada, el flanqueig i l'aresta semblen fets expressament per a ser escalats i la vista dalt de tot compensa la fresca que hi fa, ves no ens movem gaire que sinó el sismògraf s'espantarà!! Un xiulet ens avisa que el Celestí ja ha tornat de la ferrata, estirat a baix ens segueix les evolucions. En dos ràpels ens retrobem, l'hi ha anat molt be i ha nosaltres també, però l'Ivan que avui encara no ha escalat de primer està frisós i es posa a una via d'esportiva del mur del davant de la torre alta, s'ho passa d'allò més be, suant de valent ara sí malgrat la fresca. Abans de retirar-nos fem el "tonto" en una placa Slab assegurada amb bolts, gràcies als que arribem al despenjament, renoi amb l'adherència!! haurem d'anar a la Pedriza!

Retrobem el Celestí que ha anat a una ferrata

Ens voldríem mes, però s'ha fet tard, la Míriam a la Torre grande haurà d'esperar, però segur que hi tornarem oi Ivan? enfilem cap al cotxe amb satisfacció, aquest grup és per passar-hi una setmana sencera però és que hi ha tanta feina a fer a Dolomites que t'atabales!

Quarta Torre Alta i Bassa itinerari aproximat.

Torre dei Ingleses itinerari aproximat.

Zona a conèixer, ni que sigui per passejar-se entre el seu caos de torres...no és la típica escalada de Dolomites, de llarga aproximació i descens complicat, tot el contrari, és com un parc d'aventures per als escaladors amb tot aprop i amb graus per tots, això sí amb l'equipament típic de la zona: N.D.A. o el que és el mateix Normale Dotazione Alpinística, que vol dir porta de tot i força!