La Pedra d'Esparraguera. Via l'Esperó del Místic. Montserrat. 13-07-2009

Des de l'esperó, espectacle geològic! a l'horitzó la serra de l'Obac i Sant Llorenç del Munt.

El dia que vàrem anar al camí de l'Alsina ja dubtàvem sobre si anar al sector del Càmping, en Joan B.

Sisbemesanapren

havia fet uns bons posts del Monòlit groc i de l'esperó del místic i aquest darrer, per la seva continuïtat em fèia gràcia...per això quan rebo el missatge del Pere

Groinket

comentant-me d'anar-hi, no em va costar gens dir-li que endavant!
Quedem per anar-hi dilluns a la tarda; ell n'ha fet un molt bon relat al seu blog.

Al primer llarg, on ja et posen les piles!

Gràcies a l'acurada descripció del Joan B no ens costa gens trobar el peu de via, però a diferència del que ell explica, nosaltres ens situem a l'esquerra de l'esperó, grimpem un ressalt i ens equipem just on hi ha un parabolt per lligar-s'hi l'assegurador. Cal escalar en diagonal a la dreta fins la base del mur, xapar el primer bolt tan sols requereix atenció, però anar a cercar el segon ja demana concentració. Cal superar una balmeta i aquí m'equivoco, vaig per l'esquerra i em desfondo, m'haig de penjar...res, tranquil, era per la dreta, llavors surt el pas i deseguida baixa la dificultat i augmenta la distància entre assegurances; la reunió és força amunt, col.loco un friend per assegurar-me, però deseguida m'adono que no calia, trobo unes preses d'escàndol just sota.

El Pere a peu de via, aquí hi trobarem un parabolt que permet lligar-s'hi.

Totes les reunions són amb dos bolts amb anella.
La primera reunió és una mica incòmoda, però la resta són de fàbula, a més totes rapelables el que ens permet anar amb corda simple de 70. El Pere puja com si res, ara cal triar si per la dreta, la variant de 6a+, o per l'esquerra, i no dubtem, per l'esquerra, tot i que la variant és molt divertida segons em comentà l'amic Wolfgang que farà la mateixa via l'endemà.

El Pere acabant de passar el tram mes fí del segon llarg.
La segona tirada es veu molt vertical i amb molt canto! começa força ben protegida, perquè serà...però de seguida s'espaïen els bolts, tan que sovint el Pere s'està una estona aturat intentant saber per on continuar...la dificultat mantinguda en el cinquè en aquests trams, cal escalar amb poca possibilitat d'assegurar-se entre mig, potser algun friend en algun forat...quan em toca pujar, em proposo assaborir-lo, disfrutar de la roca i la veritat que val la pena, en cap moment et trobes atrapat o precari, això sí cal triar bé i col.locar-s'hi.

El tercer llarg supera en diagonal la balma que tenim al davant, espectacular!
Em torna a tocar encapçalar el llarg, tinc al davant un ressalt abalmat, primer una grimpada fins als peus del mur, i m'enfilo pel marge dret de la balma, el seu punt dèbil, ja en placa les assegurances et van portant a la vertical de la reunió, cercant la millor roca i les millors preses. L'arribada a la reunió és per un terreny trencat onc al vigilar de no fer caure cap pedre al company.

A la fina placa del quart llarg, on a mesura que ens aixequem minva la dificultat.
Torn del Pere, una placa preciosa, amb menys relleu que la de la segona tirada, però també menys vertical, com anteriorment, les assegurances et desvien a l'esquerra per anar a buscar la millor roca i el millor ambient! Aquí també tornarem a trobar unes bones excursions...arribant a reunió s'ajeu i ja tenim al davant el mur final.
M'hi acosto per terreny trencat i xapo la única assegurança, és ben vertical i amb pocs peus: per l'esquerra li dónen 6b, però de bloc! i per la dreta V+; com que m'agraden els reptes li foto per l'esquerra i trobo els passos, però em falta "punch" a més no vull fer el burro, hauria de tibar de valent amb la dreta...em penjo i torno a baixar al peu del mur, probem-ho per la dreta, aquí hi ha millor presa, però t'en vas molt de l'assegurança i tampoc regalen res...res que ho probis tú Pere! torno a la reunió i si posa el Pere: hi ha una presa clau a l'esquerra i com que sí que ve d'un pam, el Pere haurà de fer uns passos intermitjos per assolir-la, però està molt fort, tot i que no s'ho creu, i una vegada engrapada tira amunt fàcilment resolent el pas! Passa la corda per fer un "top-rope" i torno amunt, mesell li torno a probar per l'esquerra i veig que no val la pena espatllar la recuperació, cap a la dreta,a ra sí que surt, però vaja amb el passet, Vè+ em sembla poc, per mí es un bon 6a...


La via és tota rapelable, amb corda simple millor anar amb 70 que un 60 pot quedar molt just en alguna reunió.
A l'haber fet el "Top-rope" ens hem estalviat un ràpel, amb el que en quatre ràpels som a peu d'esperó, ha estat una via que ens ha deixat molt satisfets, jo m'he trobat que encara em falta força, aquesta és una via amb el grau de dificultat mantingut, no passos aïllats, i ho he notat! però com la majoria que la fan us la recomano, tasteu-la que en sortireu ben contents!!

La ressenya la podeu trobar a

Ona Climb

a la web o a la Guia de Montserrat Nord.