diumenge, 24 de gener del 2010

Totxo de l'Òscar i Totxo de la Nela. Els Graus. Montserrat sud. 24-01-2010.

A Cala Luna 5b, una via tècnica i que et fa pensar.
Un altre cap de setmana de temps fred i humit...novament com a recurs aquest diumenge hem tornat als Graus. Havia de ploure i per sort s'han equivocat! a més no ha fet fred, ole!!

A Piccolina 5b, més dreta que l'anterior i amb un pas de tibar-li.
Anem al Totxo de l'Òscar, on hi han obert fa poc quatre noves vies de grau baix; ens esperàvem trobar la roca humida i freda però no ha estat així. Comencem per Cala Luna un 5b que sembla senzill, quan ens hi posem no ho és tant! ens agrada a tots dos molt, és de col.locació, prou divertida. Aquesta comparteix reunió amb Piccolina, també 5b, però el peu de via és una mica més amunt havent de cambiar de lloc.
Piccolina és més curta, però també més vertical i amb un tram finot que fa que t'ho hagis de mirar. Continuem amb la següent de la dreta, Almogàver Tossut 5c. Ens sembla a tots dos la més forta de totes les fetews fins ara: vertical i continua, demana concentració i buscar bons peus, a més l'arribada a reunió té un xapatge on has de tibar força de braços.

La corda penja de Piccolina i el Toni deixant enrrera el tros fí d'Almogàver Tossut 5c.

A la dreta ens queda una altra via de nom desconegut(?) 6b+ que sembla tiba força de braços...ens queda assequible per nosaltres la del costat d'on hem començat, l'Alguer 5c, i cap allà que tornem: la primera xapa força amunt, però amb molt bones preses per arribar-hi, llavors tota la dificultat es concentra en un pas a engrapar una presa d'escàndol! la via no m'ha agradat, poc contínua. Per nosaltres la més completa de totes les que hem fet ha estat l'Almogàver tossut, per continuïtat i dificultat.

Paret per on va l'Alguer 5c. La dificultat es concentra en una xapa.

Vies del Totxo de l'Òscar que trobareu a
  • kpujo

  • Ens queden les víes de 6b amb les que de moment no ens hi volem barallar i tornem al sector Pell Roja que avui està molt tranquil, tan sols una parella.
    Ens posem a l'Esperó de la Martina al Totxo de la Nela 5c. Ens agrada molt! estètica, d'anar-t'ho mirant, sobretot un pas a poc de començar, en una mica de bombo, que fa que un s'ho hagi d'estudiar.

    A l'Esperó de la Martina 5c, una via elegant i tècnica.


    Vies del sector Pell Roja que trobareu a
  • Ona Climb

  • Se'ns està fent tard amb el que farem una darrera via, el Toni comenta de fer Bròquil Tòxic V+ i cap allà que anem. Cal baixar pel costat del Totxo de la Nela i situar-se al costat solei, ja hi som i jo que li tinc ganes als dos 6b's que hi hà li comento que que li sembla si em poso a Sun Gazing (6b)? endavant, tú mateix! glups...amb respecte m'hi acosto i començo, l'entrada i els primers metres és el més fotut, haig d'ajudar-me de la paret de darrera per equilibrar-me però ja sóc amb els peus al gran forat de la placa i amunt. Va sortint, i per sort la dificultat no augmenta sinó que es manté i potser baixa un pel...trobo bones preses i cantelludes quan més amunt pujo, això sí t'has d'estirar força per arribar-hi...s'ajeu i ja ensumo la reunió!
    busco una posició de repòs i descanso els braços que la sortida és fina de mans i peus i gairebé la tinc...li engalto amunt i surto de la vertical, la via és meva!
    Molt content crido al Toni! Encadenada!!
    Ara ja fa l'any de la lesió i començo a rutllar, que duri!!!

    Interessants vies del Totxo de la Nela, vessant solei, amb la corda penjant de Sun Gazing 6b que acabo d'encadenar!.

    dijous, 21 de gener del 2010

    Totxo de la Nela i Agulla dels Marges. Els Graus. Collbató. Montserrat sud. 17-01-2010.

    Al sector Pell Roja hi trobem víes de placa de grau baix i de dificultat creixent fins al 6c.
    Aquest diumenge, havíem quedat amb el Josep i el Toni per fer una mica d'esportiva; el Josep està lesionat i vàrem buscar un lloc de poca aproximació i víes plaqueres, quin lloc millor que els Graus? Al sector Pell Roja des que es va obrir que hi tenia ganes d'anar-hi amb el que ens encaminem cap allà. No hi toca massa el sol ja que és orientat a ponent, però avui que és ben ennuvolat, per variar,
    no ens afectarà.

    Arribant a la reunió de Bolquers i papilles IV.
    Quan arribem estem sols, és d'hora encara i tot és ben humit, fins i tot uns degotalls al capdamunt de la via nº 9. Amb la humitat la roca està rara i decidim començar per la més senzilla, Bolquers i papilles. gairebé dalt ens hem de decantar cap a la via veïna per salvar un tram ben moll. Baixant ja ens posem a la del seu costat, la intenció és anar progressant cap a l'esquerra, però en questió de minuts ens veïem envoltats de gent: vàries colles han triat la zona, i en poca estona han colapsat tots els peus de via!!! ens mirem tots tres amb cara de circumstàncies...ja no recordava les aglomeracions de l'esportiva, però això és massa!! acabem ràpidament la via Mohicans rebels, IV+ i que em sembla més assequible que l'anterior i marxem!!!

    Fantàstic esquema de les víes del sector Pell Roja que trobareu a
  • Ona Climb
  • Dreta del Totxo de la Nela, on trobarem tres vies poc conegudes.


    Dreta del Toxo de la Nela amb tres vies prou interessants i encarades al sol!
    Tan sols abandonar el sector Pell Roja torna la tranquilitat, passem per la dreta del Totxo de la Nela, on hi ha una via molt maca: l'esperó de la Martina V+. només canviar l'orientació a sud trobem unes plaques atractives i tres vies: la primera és un V+ que va per un esperó de primer ajagut i a la placa de més enllà dues més, la primera és 6b+ i la del costat 6b. Nosaltres inicialment no en sabíem les graduacions i tot i que es veuen factibles no ens hi posem, anirem a l'agulla dels marges. Investigant per diferents blogs el Toni acaba trobant el nom i la graduació d'aquestes víes, en Danny
  • The Puretas Climb
  • és l'informador.

    La Placa de l'Agulla dels Marges amb dues bones vies de V+.
    A Ona climb sí que tenim ressenyades tres vies a la zona entre el Patge de Collbató i l'agulla dels Marges i cap allà anem, només cal resseguir el peu de paret i abans d'arribar a la Roca del Síoux les trobem.

    Al començament de la via Duéndelos V+.
    Als peus de l'Agulla dels Marges estem sols i ben tranquils; fem els dos V+ divertits i tècnics, llàstima que es fan curts.
    Ens mirem el 6b+ de l'esquerra, fins probem el primer pas ja amb les sabatilles posades, ja marxàvem, i es veu factible...decidim que un altre dia ens hi posarem, per avui ja en tenim prou que no volem arribar tard.

    Vies de l'agulla dels Marges, divertides i tècniques.

    Els Graus és un molt bon recurs, moltes vies de baixa i mitjana dificultat on disfrutar-hi! i on encara van apareixent itineraris nous, com els de la dreta del Totxo de la Nela, sembla que obra d'en Joan Vidal...si no és així i algú en sap l'autor seria bo que ho digués.
    Una matinal distreta, sense tibar massa, llàstima d'aglomeracions!

    dilluns, 18 de gener del 2010

    L'Avi Trepador a la Paret de la Codolosa. Montserrat Sud. 16-01-2010.

    La paret de la Codolosa és un bon recurs pels díes freds i assolellats d'hivern, llàstima que avui el sol poc el veurem!
    Continuant amb la tònica d'un hivern dur per a l'escalada en roca, aquest dissabte tornem a "patir", potser menys fred, però el cel ben tapat...volíem anar a fer l'Aranya, però quan ens hi acostàvem ja observem que el terra és ben moll i quan som al peu de la via apreciem mullena per molts topants....el cel gris i la mullena ens fana donar que no és potser el millor dia per a disfrutar aquesta via i ens entornem per on hem vingut!

    l'Avi Trepador comença rampós, amb uns ressalts que li dónen caràcter.
    Ens acostem a la Codolosa, un bon recurs, i que tenim aprop. Jo fa temps que la tenia pendent i al Toni no li fa res repetir-la, amb el que encarem l'Avi Trepador, una via amb fama de senzilla i que ja ens anirà bé tal i com està l'ambient: fred i humit.


    Primera reunió, preparada per rapelar i l'àrea d'esbarjo de La Salut als peus.
    Aquesta via són tres tirades, començo amb la primera, ressalt trencat per començar, fàcil però en el que faig una patinada de peu que em posa alerta...arribo al següent graó, el supero amb atenció, la goma dels gats avui sembla no tenir "grip"
    a mesura que m'enfilo la roca millora, sota la reunió un altre tram dret però amb millors preses. La reunió en una lleixa estreta molt ben equipada: dos parabolts i maillon de naútica, inox, per rapelar.

    Emergint del tram vertical del segon llarg.
    Ara és el torn del Toni, la segona tirada és més vertical, però millor assegurada, dos espits prou seguits et porten a una fisura on hi havia un clau, i dic hi havia, perquè un company que escalava en solitari se'l va endur, va sortir amb els dits...ens va dir. Aquest és el pas "clau" doncs cal col.locar-s'he be per superar un tram vertical, d'aquí el clau, però no patiu que a la fisura hi entren els àliens.
    Passat aquest tram tècnic, la via continua recte amunt i on la dificultat baixa desapareixen els epsits, una bona excursió fins la reunió.


    Començant el tercer llarg, que supera dues panxes verticals que li marquen la dificultat.
    La roca aquí dalt ja és millor, no obstant la humitat regnant fa que ens sembli més difícil...el Toni comenta que en altres ocasions no ho havia trobat tan dur.
    Ara em torna a tocar, aquest darrer tram comença anant a la dreta buscant el més fàcil, per enfilar recte amunt a buscar un ressalt; passos tècnics entretinguts i que cal saber llegir...abans de reunió un altre ressalt amb l'assegurança molt alta, et jugues una bona galeta si caus abans de xapar, amb el que llaço una branqueta com a assegurança si més no psicològica. Per l'esquerra dels espits m'aixeco, quedant aquests força a la dreta, no sé si m'he desviat, però recte per on van es veu molt fí! Després amb el Toni comentem que en general les poques assegurances semblen posades despenjant-se des de dalt.

    Reunió cimera, força apartada i un pel a la dreta de la vertical de la via.
    Quan la paret s'ajeu, superat el darrer mur no es veu la reunió, cal caminar per terrent ajagut fins a un muret on la trobarem. D'aquí e spot baixar caminant o amb dos ràpels, anàvem amb cordes de 50. Un primer fins la 2ª reunió i d'allà s'arriba just al terra.
    Mentre estic rapelant treu el cap un escalador per la via Iona i em saluda: No és altre que el Llorenç, el
  • Kutrescalador
  • que acaba d'arribar dalt de la seva via.
    Arribant al terra esperem que baixin per saludar-los, així podem conèixer en persona el Llorenç i l'Antxi, ells també anàven a l'Aranya i ho han deixat córrer, ja és casualitat...efecte blogger!

    L'Antxi baixant de la via Iona, en un agradable encontre blogger!
    Ens acomiadem dels "Kutres" per anar cap a l'Últim flutter; ens arribem a peu de via però ens adonem que el tram difícil sembla ben moll amb el que la deixem per un altre dia i anem cap a casa, a veure si demà podem tornar a fer alguna cosa.

    Als peus de l'Últim flutter" ens adonem que el tram clau és moll.

    M'ha agradat aquesta via: he trobat una escalada tècnica, que te l'has de buscar, amb bona roca, un pel llepada en alguns punts (sobretot al primer llarg), amb equipament correcte si assumeixes que als trams que s'ajeu, allunyin les assegurances i amb ambient de verticalitat a partir de la primera reunió. No m'ha agradat la disposició d'algunes de les assegurances, que fan pensar que s'ha equipat per dalt.

    Panoràmica de totes les vies de la Paret de la Codolosa, bona feina trobada al
  • Blog de la Sargantana

  • diumenge, 10 de gener del 2010

    Via Gandhi el bèstia a l'Oblidada. La Plantació. Montserrat . 10-01-2010.

    Des del cim de l'Oblidada les agulles de la canal dels Llorers amb una enblanquinada de pessebre .
    Hi ha força ganes de sortir, però el temps ens ho està posant difícil, estàvem mal acostumats i sembla que tornen els hiverns com "abans". Havíem quedat dissabte amb el Toni, però per diferents circumstàncies ho ajornem per avui i encara l'encertem: fa un bon sol i no bufa massa el vent, ara, fa fred, dos graus negatius a Collbató.

    bonic i fred aspecte de la Plantació.

    Teníem vàries idees, però la del Toni, anar a fer la via Gandhi el bèstia a l'Oblidada ens fa el pes als dos: és curta, dos llargs, és la primera agulla que trobem entrant a la plantació i és encarada al sud! a més la dificultat és assequible amb el que esperem que el fred no ens faci patir massa.

    Disfrutant com un nen del paisatge nevat!
    Ens agafaem la pujada del Clot de la Mònica amb molta calma, no hi ha pressa, el sol tot just arriba al Frare de Baix. i no volem suar massa que llavors ho pagarem, anem trobant cada cop més neu, el terra cruixeix al nostre pas...l'entrada a la Plantació és divertida, tot ben nevat i arrebossat de neu. Agafem la canal dels Llorers i abans d'encaixonar-nos trenquem a l'esquerra, hi ha una fita i s'intueix un corriol que sense guanyar alçada ens porta al peu de la paret i la via.

    El primer llarg comença en aquesta rampa, per redreçar-se al capdamunt per una fissura entretinguda.
    Anem massa d'hora, no hem calculat que aquesta agulla queda ensotalada i el coll i la carena de la Pastereta tapen el sol, amb el que estem ben be dins la nevera! fem temps picant de peus i fent una mica l'indi, però em canso d'esperar i començo:
    No és difícil, IV, però amb els peus balbs i les mans amb guants, com que un s'ho ha de mirar, a sobre el cap un munt de neu amenaça de caurem al damunt amb el que ho acabaria d'arreglar. No em noto els peus i tampoc massa els dits però ja sóc sota la fisura. Dos claus l'asseguren, pel primer cal un mosquetó petit o bé un cordino.

    El Toni amb sensibilitat zero als dits i mirant de fer-los respondre!

    L'entrada a la fisura és fina, i més avui amb els dits ben freds, m'ho haig de mirar una i altrta vegada, baixar a re-escalfar els dits i tornar-ho a intentar: trobo la col.locació i m'enfilo, xapo el segon pitó i ara cap a l'esquerra. No tinc gens de tacte als peus i això no m'havia passat mai, a més la pedra no dóna gens de confiança...sort que les assegurances són aprop, es nota que va ser oberta per baix i també un mes de gener, el 08-01-2007 peer l'amic Joan Vidal (Indi) al que aprofito per felicitar-lo per tan ben trobada línia.

    Primera reunió, còmoda i protegida de les pedres que ens pugui enviar el company.
    Miro d'escalfar bé les mans abans de fer el tram abans de reunió, fàcil, però que avui amb aquestes condicions millor no badar! Aquest llarg "sense dits i gairebé sense peus" m'ha semblat una passada, tot i això l'he disfrutat.

    Gèlid aspecte de les agulles veïnes. Encara som a l'ombra, el sol però no tardarà en arribar.

    Al segon llarg, un artificial de passos llarguets, vaja que t'has d'estirar i on ens passa el fred, el Sol per fí!

    El Toni ha quedat garratibat a peu de via mentre m'assegurava i ara és el seu torn, ho passa malament amb els dits, que no responen! però amb paciència i una mica de conya arriba a la reunió, allà decidim que estem fent el préssec, que ens esperarem a que ens toqui el solet, que ja no falta gaire. Amb gran alegria rebem els primers raigs de sol i la seva escalforeta, a més no bufa el vent amb el que comencem a millorar de temperatura.

    Des de mitja tirada, la primera reunió, a l'esquerra un degotalls glaçats, llàstima de no dur pitons de glaç!!

    L'artificial és entretingut, va derivant cap a l'esquerra amb passos que cada cop et fan estirar més, la fissura ajuda a fer-los, però cal vigilar perquè es desmunta fàcilment, vàrem fer baixar força còdols amb els peus. La sortida de l'artifo se les porta, com sempre fa poca gràcia la trancisió i amés ho fas en un tram encara ben vertical, però amb bones preses de peu i també a la fisura de l'esquerra per a les mans; el Toni hi posa un Àlien groc que hi queda molt bé.

    Emergint del desplom, després de recuperar l'estrep.
    L'arribada al cim és força trencada, millor no córrer, a més hi ha una mica de neu i glaç! quan pujo trobo el migrat pont de roca abans del cim i que el Toni no ha trobat, però la veritat, tan li fa, ja que dubto que aguantés res. Dos parabolts són la reunió cimera, ben bé dalt de tot, avui li cal apartar la neu per trobar-la.

    Els dos aspirants a entrar a treballar a Congelats La Sirena! La reunió mig tapada per la neu i una anotació de l'amic Picazo de l'any 1996.

    La ressenya indica baixar caminant cap al nord rodejant l'agulla, però "va a ser que nó!" m'ho miro i és ben cobert de neu i el que és pitjor on hi ha roca aquesta és verglaçada...amb el que el Toni, que és previsor, ha pujat un tros de corda de 9mm amb la que hem unit els dos parabolts i deixat un maillon, rapelarem la via.
    La Madgalena superior des del cim.
    A la capçalera de la Plantació, a l'esquerra veïem una agulla de formes molt curioses, sembla un petit dinosaure, algú m'ha dit que sembla una imatge...si algú sabeu de quina agulla e stracta agrairia m'ho fèssiu saber. (ja m'han aclarit que es tracta de l'agulla dels Pollegons o Plàtan.)

    La curiosa agulla dels Pollegons o Plàtan al capdamunt de la Plantació i gaudint, ara amb solet, de la seva solitud i tranquilitat.

    Amb el sol ha començat a caure la neu de les branques, tot i que el terra encara és ben gelat.

    Contents i enjugassats amb aquest regal de la natura!

    El ràpel ha anat prou bé, al tram d'artificial queda ben volat i si no vigiles acabes al cim d'unes alzines, que jo m'he ben menjat!! alliberat de les mateixes he continuat baixant en diagonal fins a peu de via. Amb dues cordes de 50 encara n'ha sobrat uns metres i la recuperació ha estat sense incidències, tot i fregar una mica al començament. Això avui ens ha estalviat quedar ben enfarinats per la canal de baixada!
    Una cordada a la Sigiriya del Frare de Baix.
    A mesura que anem baixant va pujant la temperatura i comença a sobrar la roba. No hem trobat ningú, no m'extranya, però ja al Frare de Baix veïem una cordada a la Sigiriya, els toca un molt bon solet, aquests si que en saben, a més han encertat l'hora.

    El Clot de la Mònica, al capdamunt del coll treu el cap al mig, l'Oblidada.
    Satisfets pugem al cotxe, ens havíem jugat quina temperatura faria i guanyo jo: 3º positius! a l'ombra, però a les dues del migdia, vaja rasca!!!

    Ressenyes de la via i de les tres vies d'esportiva de l'agulla del costat. Obra d'en Joan Vidal "Indi" i que podeu trobar a
  • Ona Climb
  • .