dilluns, 6 de juliol de 2009

Cerdà-Riera (Ven-Suri-Ven) a la Bandereta. Montserrat. 05-07-2009.

L'ombra de la Bandereta sobre Coll de Guirló, la Cerdà-Riera una via ideal pels matins d'estiu.

Aquest diumenge pensava descansar, tenia el braç una mica carregat dels dies entre setmana, però una trucada del Toni: què, on anem? fem la Ven-Suri-Ven? em treu de cop els dubtes; fa uns deu anys que la vaig fer amb l'amic Marc Ribas, aleshores la via em va superar sicològicament i excepte el darrer llarg vaig anar de segon tota la via...aquesta espineta me la volia treure i ves per on, el Toni m'ho posa en safata!
El Toni es "demana" el tercer llarg, amb el que haurà de començar, però com que a mí m'agrada fer el primer llarg li proposo: jo faig els dos primers i tú els dos restants, una mirada i entesos!
Arribem a Can Massana i ja des del cotxe veïem cares conegudes, la Lu
  • El Jardí de les Hespèrides
  • i el Wolfgang que van a fer el Lloro per la cara nord, fèia temps que no coincidíem amb la Lu, em fa il.lusió la trobada. Fins al trencall del refugi pujarem les dues cordades plegades, separant-nos amb el desig de que fruïm tots de les vies triades.
    El primer mur, un diedre desequipat però fàcilment protegible.
    El corriol que s'enfila a peu de la paret surt a l'esquerra del camí del refugi, és ben fresat i molt més marcat que quan hi vaig anar per primera vegada, el que no ha canviat és la redreçada que fa al final, arribem xops de suor! El primer llarg és poc sostingut, un muret vertical que ràpidament s'ajeu i deriva a l'esquerra seguint les alzines que aprofitarem per llaçar i protegir el flanqueig. La darrera alzina és la reunió, just sota el marcat diedre que serpenteja i ressegueix tot el mur de la Bandereta. Una corda amb una anella es pot aprofitar per rapelar.

    Arribant al punt mes fi de la segona tirada, cal vigilar amb les preses que són un pel relliscoses.
    El Toni ja ha arribat i començo el llarg diedre, el primer tram fins a una sabina és el mes fi, però si busques vas trobant preses de mans i peus que et permeten anar fent, llàstima que l'equipament està en un estat deplorable, l'espit clau és mig sortit i dubto que aguanti una caiguda...això fa que acompleti l'equipament amb algun Àlien que altre. La sabina l'engrapo i la llaço, això sí que aguanta! passada la sabina el mur s'ajeu una mica i es torna trencat però molt mes assequible, aquí les assegurances es distancien però si es vol la fisura permet col-locar el que vulguis, però no cal. Atenció però amb algun pitó que no accepta els mosquetons gruixuts actuals, cordino o mosquetó fí i sol.lucionat. Ara el diedre es torna vertical i cal superar-lo en tècnica de diedre, les preses quan més cap a l'esquerra millor, també l'ambient!! poc a poc va minvant la verticalitat i ja veig la reunió, ara s'obre la timba de la paret i és un passatge espectacular, la fisura ben be fins sota la reunió permet anar tranquil i protegir un possible pèndul, que sobretot agrairà el que pugi de segon.

    Aquí la feixa es posa vertical i cal superar-la en tècnica de diedre, l'ambient espectacular.

    El Toni recuperant el segon llarg. A la reunió el Joan B, mes trobada blogger.

    La segona tirada és força llarga i entretinguda, si ho voleu xapar tot i afagir algun trasto calen unes 18 cintes, jo em vaig quedar sense!
    Protegeixo l'entrada a reunió amb un tascó gran i m'asseguro, reunió! he estat força estona per fer aquest llarg, és entretingut, te l'has d'anar protegint ja que els ferros són vells, molt vells i de tan en tan un Àlien ben posat dóna confiança. El Toni em crida: mira qui hi ha! és el Joan B.
  • Sisbemesanapren
  • un altre company blogger i que han pujat a investigar una paret.

    Ara és el torn del Toni, el tercer llarg és seriós, ben vertical i amb assegurances de l'època, cal anr-hi força amb compte, el recordava dur, però no tan com a l'actualitat, les preses són força relliscoses i sobretot de peus són escasses al primer tram, amb el que caldrà fer alguns A-0, recordo que fa deu anys el vaig fer tot en lliure. Algun forat serveix per acompletar l'equipament. L'arribada a la reunió és un flanqueig a l'esquerra amb millors peus i alguna presa d'escàndol! L'ambient impressionant! un llarg cinc estrelles.

    Els primers metres de la vertical tercera tirada, que no afluixa fins al flanqueig d'entrada a reunió. El Toni el treballa intensament.

    El tercer llarg és força assegurat amb claus i algun buril, cal preveure però baguetes per llaçar claus poc entrats i per forats petits, pel pany de l'esquerra trobarem millor presa tot i que jo vaig trobar-lo mes fi, el pas dels anys i les cordades ha fet caure bones preses i crec que el grau s'hi ha fet mes dur.
    Al final del mur encetant el flanqueig cap a la còmoda reunió.

    La reforçada i rapelable tercera reunió i el selvàtic i acrobàtic darrer llarg.
    La via no és ràpida, és entretinguda de fer i ara resta el sorprenent darrer llarg, jo ja l'havia fet de primer i el recordava senzill, però renoi, l'arribar al primer espit ja té el seu punt, per mí que s'han trencat preses, no el recordava tan potent.
    Hem portat una motxilla i ara m'ha tocat a mí, si podeu no en porteu, aquí ho agraireu. Ramonage entre cagarades d'ocell i troncs d'alzina que barren el pas s'esdevenen un exercici atlètic intens i que ens deixen en una canal que s'obre...no l'erreu, cal sortir-ne a la dreta, cap a la timba, sino voleu quedar ben encastats! fa una mica de respecte, però hi ha bona presa i fàcilment s'assoleix el cim.


    Ben content abandono la xemeneïa, cansat de fer el mico!

    A la reunió cimera, una alzineta. Una grimpada ens permet enfilar-nos dalt el petit cim.
    Desgrimpem fins al collet i baixem la canal que mena cap al coll de les Portelles, desgrimpem un empotrament ben estret per acabar on hi ha els ràpels de La Figuereta, nosaltres per avui ja en tenim prou d'emocions i baixem caminat cal al Coll resseguint la capçalera d'agulles.

    Al ramonage final, fàcilment evitable amb un ràpel.
    Estem cansats, aquestes clàssiques s'han de treballar i demanenen paciència, la pedra cal estudiar-la, no és relliscosa ben be, però s'ha de filar prim...una disfrutada però! l'ambient de gran paret hi és ben present i l'aventura també...l'equipament força vell, però completable si volem més tranquilitat. Baixant ens aturem a disfrutar-la una altra vegada, la Bandereta o Ven-Suri-Ven ( Vendrell-Surinyac i Ventura)com la va anomenar la cordada Torras i Nubiola en una de les primeres repeticions a la via Cerdà-Riera i trobar en una llibreta els noms dels primers conqueridors d'aquesta agulla per la seva via normal. Avui extranyament hi hem estat sols i l'hem disfrutada amb delit.
    La muralla d'agulles amb l'omnipresent Ven-Suri-Ven de la Bandereta

    6 comentaris:

    Antoni Aymami ha dit...

    Osti, Jaume encara em tremolen les cames, el segon llarg es psicològicament molt dur, però a valgut la pena. Es una gran clàssica gens fàcil i amb un equipament força dubtós, però clar els talibans ja van dir la seva.

    Mingo ha dit...

    Quan vaig fer la via al 94 alguns burils s'havien substituit per bolts, ja veig que han passat a millor vida.
    Enhorabona fiera, ja veig que tu tampoc saps fer bondat.
    Una abraçada

    Joan B ha dit...

    Felicitats per la via,
    Jo parlant amb el Toni quan ens varem trobar a la R1, ja li comentava que, quan fa un parell d'anys que la vaig repetir per tercera vegada, l'havia trobat molt pulida i això ha fet pujar el grau en alguns trams, com els de la sortida de la R1, i R3 ( finets, finets !!)
    A la xumeneia de dalt , jo hi vaig quedar ben encastat amb la motxilla, i vaig tenir molts problemes per continuar pujant !!

    És però una d'aquelles vies que val la pena fer i que recordes cada vegada que vas a Agulles.

    El Camí de pujada, el vas trobar força net perquè jo, el dissabte, que no tenia company per sortir i que sabia que el diumenge aniria a la zona, hi vaig pujar a desbrossar-lo una mica amb les tisores de podar.

    Nosaltres varem estar mirant una possible nova via, però la roca que ens varem trobar és molt trencadissa. Hi haurem de tornar per veure si una mica més a l'esquerra surt una bona primera tirada en lliure fins a la R1.

    Salut i a tibar

    Gatsaule ha dit...

    Enhorabona, s'ha de tenir un cert coco per fer-la.... Tot i que darrerament la veig per tot arreu!

    Jaumegrimp ha dit...

    Toni! una molt bona clàssica, un itinerari sorprenent i agosarat, molt content de compartir-lo amb tú.
    Mingo, no, no en sabem, que després del primer llarg del camí de l'Alsina, el braç em feia una mica de mal...però sembla que torna a anar bé.
    Joan bona feina amb el camí, a veure si trobeu una línia amb bona roca! el teu company és el Xavi Solà no? ha sortit molt amb el Manel Fuertes i van obrir la via Jepet al Dit, dura, dura, la tinc abandonada de la primera reunió, a veure quan hi torno!
    Joan, quan tornis dels Alps ves-hi, disfrutaràs molt, te la pots assegurar al gust i amb A-0 no passa de Vè.

    lux ha dit...

    Jaume,
    felicitats per la via!!
    jo li tinc ganes pero sempre m'ha fet una mica d'impressio... la cara nord me la te jugada!
    Però tot arriba, és una via que s'ha de fer!