dilluns, 28 de juny del 2010

Víes Vèrtic i Funció Clorofíl.lica a la Pastereta. 16-05-2010. Montserrat sud.

Primer llarg de la via Vèrtic al vessant sud-est de la Pastereta.

Fa una mica més d'un mes que vàrem anar a la Pastereta, encara fèia força fresca i el fet de trobar una cordada a la Funció Clorofil.lica ens va decantar per començar amb el Josep pel vessant assolellat; sense saber massa on posar-nos finalment ens decidim per la via Vèrtic, recent-ment reequipada amb material cedit per la botiga Vèrtic, d'aquí el nom...tot i que abans em sembla la via s'anomenava diferent...


Reunió amb anelles per rapelar. Començant el segon llarg.

La roca d'aquest vessant és immillorable, sòlida i adherent, crea afició! disfrutem de la verticalitat de la segona tirada i quan som a la reunió decidim rapelar i anar a l'ombra.
La Funció Clorofíl.lica encara no l'havia fet i avui ens hi posem; té un tarannà ben diferent de la que venim de fer, aquí les assegurances són espits i es nota que s'ha obert per sota i a mà! cal escalar!! la pulidesa de la roca fa que tot i la fama de fàcil de la via un no s'hi pugui adormir.

L'interessant i ben trobat primer llarg, amb una entrada potent a reunió.

A l'ombra s'hi està bé, fins i tot una mica de fresca...ara és el torn del Josep, la següent tirada puja pel marge dret de la gran placa de la Pastereta buscant la millor roca, les assegurances justes per no patir.

A l'altra punta veïem el Joan B (Sisbemesanapren)amb el que havíem pujat plegats.
En ple segon llarg, que busca la millor roca del marge dret de la paret.


Disfruto pujant aquesta tirada, cal anar buscant el millor tram per anar pujant tranquil.lament, relaxadament...la reunió és en un còmode replà des d'on ens veïem amb el Joan B.
  • Sisbemesanapren
  • que ha fet amb el Jordi el Diedre Bonnington i la darrera tirada de l'Havana club, ens fem fotos mútuament.

    A la tercera tirada des de l'Havana Club. Foto Joan B.


    Els marges de la via ens sorprenen amb elegants elements florals!. Ressenyes que trobareu a la fantàstica guia de Montserrat Sud d'
  • Ona climb , actual La Noche del Loro
  • dissabte, 19 de juny del 2010

    Via Esbarzers a la Paret de les onze hores. Sant Llorenç del Munt. 17-06-2010.

    Visió des del peu de via del primer llarg, a dalt de tot es veu la sabina on farem la reunió.
    Després de força dies de no poder coincidir, aquest dijous hem tornat a quedar amb el Joan
  • Gatsaule
  • que ja n'ha fet cinc centims de la via al seu blog; hem anat a Sant Llorenç del Munt amb la idea de fer la Clerc i l'Esbarzers, però l'aspecte depriment dels primers metres de la roca, aquest hivern de fred i neu i les pluges continuades, han fet molt de mal a la pedra...a més l'equipament de la Clerc força envellit, fa que s'escali poc amb el que tot suma per a que la roca no es "sanegi", en resum que hem triat l'Esbarzers, que cap dels dos l'havíem fet.

    Als trencats primers metres i en una franja força vertical i grans bolos no del tot fiables...

    M'ofereixo per començar, es veu molt assegurada amb lluents parabolts, i de seguit ho entenc, roca trencadissa i esmicoladissa...potser no tan com la
  • Tercera República
  • però deu n´hi dó! Com comenta el Joan, s'alternen passos d'A-0 amb lliure no pas fàcil; passada una primera part força vertical s'ajeu i per franges vermelloses i trencades s'arriba a la reunió al costa d'una gran sabina.

    Deixant enrrera el tram vertical per continuar per una zona ajaguda i amb panxetes on cal vigilar ja que és plena de crostes a mig desprendre's.
    El Joan quan puja intenta sanejar la via aprofitant que estem ben sols. Ara és el seu torn, per un tram trencat s'enfila cap al desplom, sota el mateix hi ha una altra reunió que no farem, ja que no cal.

    Sortint de la reunió per una zona de roca dubtosa...i entrant al forat on hi ha la reunió.


    Treballant els primers passos de l'artificial, força punyeteros! i reunió de filferros...ui! quina basarda!!!
    El Joan és força alt i això que en algunes ocasions pot ser un inconvenient, avui li va prou bé, veig que e sposa en diedre i ja xapa el punt clau! quan em toqui a mí, em costarà força abastar-lo! i això que no sóc pas baix...
    el perdo de vista, però el sento disfrutar, això ja és roca, no sorra compactada com fins ara!!!

    Acavant la via i disfrutant de la franga de roca bona que ens regala La Mola, val la pena patir a baix per disfrutar aquí dalt!

    Quan recupero el llarg veig que el Joan tan sols ha xapat els bolts i ha deixat els espits originals, ha fet allò que molts diuen i pocs fem, deixar de xapar quan creïem que és sobreequipat...malgrat tot hi segons comenta el Pere de
  • Santllors.com
  • sembla ser que el reequipament l'ha fet el mateix que va obrir la via.
    Baixem per la canal de l'esquirol i li ensenyo al JOan moltes vies interessants, no per la qualitat de la roca precisament, sinó per la història del meu estimat Sant Llorenç; tenim l'agradable sorpresa de trobar-nos al Gerber i el Pep que han estat forçant una fisura tremenda de la cara est de l'Esquirol. Amb deures per fer marxem a fer una cerveseta.

    El Joan a la reunió cimera i ressenyes de les Onze Hores a agraïr a la web
  • Santllors.com
  • .

    diumenge, 13 de juny del 2010

    Vergés-Pérez al Cavall. Montserrat. 12-06-2010.

    El Cavall té un atractiu salvatge, t'el miris per on t'el miris.
    Aquest cap de setmana la previsió del temps era mes aviat dolenta, així que decidim no anar massa lluny, per si al migdia s'espatllava...amb el Toni fent repòs per una petita lesió, quedem amb el Josep per anar a Montserrat, però a on? li proposo anar a fer una via que tenia mirada de ja fa uns deu anys, quan amb el Pep Graells ens vam arribar a peu de via i no ho vàrem veure gaire clar, les assegurances allunyen força i l'artifo de la berruga no em fèia cap gràcia! la via és la Pérez-Vergés o com diu en Josep Barberà al seu Llibre Història d'una pedra, Vergés-Pérez.

    A l'exigent primer llarg, on a la dificultat de la via s'hi afageix la distància de les assegurances, especialment les dues primeres!
    Decidim pujar per les escales del Monestir, la canal del Cavall pensem que estarà molt molla ja que fins ahir va estar plovent. Després d'una bona excursió som al Cavall, ens toca baixar per la canal, sort de les cordes, ja que és un tobogan de fang! El peu de via és a sota de la vertical de la berruga, dins una escletxa.
    Costa de veure la primera assegurança un espit a uns set metres...però també ajuda a localitzar el peu de via un espit rovellat a peu de paret. Mirant mirant arribo a veure el segon espit, deu n´hi dó com allunyen!

    Els Flautats tanquen l'horitzó.
    Estic concentrat i entro a la paret, en una feixa al começament miro per si puc posar alguna cosa, però no m'entra ni el micro...amb el que tiro cap amunt, no és difícil i vaig trobant bons peus, pujo amb molta calma, mirant-m'ho...i xapo el primer espit, bé, ara cap al segon, aquest és força amunt i si es cau abans de xapar-lo es toca terra! amb el que a seguir concentrats. Passat aquest en un forat puc posar un àlien, és a un metre de l'espit, però ja que els porto! vaig trobant els espits que són en renglera recta amunt. La dificultat va en augment, es posa més vertical i les preses mes fines.
    Arribant al tram més fi, A-0/A1 segons la ressenya original.
    Ja veig la reunió, és força a l'esquerra, però ara haig de fer un repòs, que la cosa es posa seriosa; ja sóc al darrer espit, ara em resta un flanqueig, "massima vibrazione" fins la reunió, m'aixeco i aconsegueixo agafar una presa bona i ja ho tinc! ara ja és més senzill fins la reunió. Estic content, ha sortit tot en lliure malgrat dos reposos.

    Primera reunió. Fixeu-vos amb la P que tinc xapada, és original de la via i va ser feta a ma per en Vergés a partir de trossos de viga!
    He quedat molt satisfet, aquesta tirada m'impressionava i fins l'he disfrutat! ara és el torn del Josep que també disfrutarà! Ja a la reunió es mira el que li espera, una paret ben vertical i que es veu força assegurada, alternant espits amb les "P" originals i que s'han fusionat amb la pedra. Amb els estreps puja prou bé i ràpid, la roca hi és immillorable. Al meu torn ho intento en lliure i gairebé ho aconsegueixo, però haig de fer un parell d'A-0. Un llarg preciós i que amb paciència pot sortir en lliure.
    Treballant-se el vertical segon llarg.
    La segona reunió és còmoda, ja veig el que m'espera: la rampa que es va redreçant fins sota la berruga. La roca aquí ja no és com fins ara cal vigilar! a més tan sols trobarem tres assegurances i la tercera arribant a la reunió! Amb precacució em vaig acostant a la primera "P" i un cop xapada busco la següent, força amunt, ara la cosa es posa força dreta i s'agraeix el buril ronyós que protegeix l'entrada a la reunió.

    El tercer llarg comença arrampat per anar-se redreçant fins a la reunió sota la berruga.
    Ara toca fer treballar els pedals de debó! l'hi ha tocat al Josep i la veritat que no em fa cap enveja!! xapar l'espit del sostre és complicat, ja ho havia llegit per algun lloc! és força amunt i li costa, per uns cms no hi arriba! ho proba per la dreta, ho proba per l'esquerra i no hi ha manera!
    La Paret de Diables es fa mirar!
    No portem cap "tramposa" però finalment el Josep improvisa una tiesa amb el fifi i aconsegueix xapar! buff, ha costat i molt...però ara ja està, l'artificial és treballòs però on no hi ha un espit hi ha una "P" salvadora i mica en mica el perdo de vista; la corda progressa molt a poc a poc...ja és al lliure, que no és complicat, però amb el cansament de l'artifo, tot es veu més difícil!

    Deixant enrrera els passos més treballosos.
    Quan escolto que ja el puc deixar, friso per enfilar-me, per sort m'ha deixat unes cintes força llargues i així la cosa no s'em complica, que jo i l'artifo no som gaire amics!! sort del fi-fi, quin gran invent! ja al lliure també noto el cansament, no és difícil, però millor no relaxar-se, tot i que vas trobant burils sense plaqueta i alguna "P" sense xapar, oi Josep?
    A banda i banda la vista és impressionant, a l'esquerra Diables i a la dreta Els Flautats!
    Ens resta el darrer llarg, un muret que desseguida s'ajeu i que protegeixo amb un merlet, per arribar al darrer ressalt, llaço una sabineta, el supero i ja veig la verge, Cim! Hi trobem uns companys que han fet la Desiré i petem la xerrada una estona, ens fem fotos mútuament i cap avall (El Josep ni hi pensa en la foto i quan ens decidim ell ja ha baixat!)


    Al cim del Cavall amb els companys Toni i Vicenç, de Terrassa i Sabadell respectivament.

    Paret sud del Cavall per on va la via, a la foto superior no es veu el primer llarg.
    Ressenya que podeu trobar a
  • la web Ressenya.net


  • la via Vergés-Pérez va ésser oberta per en Daniel Vergés i Antoni Pérez que en van fer la primera ascensió el 30 de gener de 1975; va quedar completament equipada amb burins casolans fets amb trossos de biga per Daniel Vergés, molts avui dia encara aguanten!
    Resumint, una via exigent, amb compromís, amb roca excel.lent excepte el tercer llarg. Animeu-vos a conèixer-la.

    dimarts, 8 de juny del 2010

    Sant Llorenç del Munt, paret oest del Cap de Mort. Una tarda ben aprofitada, vies Camel, Maya i.... 07-06-2010

    El vessant de ponent amb el Cap de Faraó i el monestir de la Mola , un paisatge que mai em cansaré d'admirar.

    Aquest dilluns per fí he pogut lligar caps i hem quedat amb l'Ivan per anar a Sant Llorenç, darrerament les tardes que podia fer alguna cosa o bé ha plogut o no he trobat company...avui però la cosa ha canviat i anem amb ganes cap a la paret oest del Cap de Mort on en
  • Mohawk
  • amb una colla de Berguedans(?) han fet una molt bona feina de reequipament.

    Primer llarg de la via Camel, amb bona roca i grau per treballar-t'el.
    L'aproximació fins a les vies és prou ràpida i ràpidament arribem al peu de la Camel, on ens trobem amb l'amic Ferran (Cara norte)que està fent sèries ell solet a la Matiné (6b/A-0) naturalment tota en lliure i en l'estona que coincidim la farà almenys set vegades!!!

    l'Amic Ferran cara-norte entrenant a la Matiné 6b/A-0.
    La Matiné ja le feta, justament la vam fer amb l'Ivan i avui comencem amb la Camel, menys exigent que aquesta. Començo per un diedre trencat però que es fa molt bé en xemeneïa, un pitó protegeix el pas cap a la paret de l'esquerra. Cal vigilar a l'entrar a la placa, però ràpidament millora la roca i s'entra en matèria. Trobo una reunió que no faig i continuo amunt enllaçant els dos primers llargs, recomanable.

    Sortint del darrer "bombo" abans d'entrar a la reunió, finot, finot!
    La via va superant petits abalmaments on cla apretar les dents i tibar de merdetes, sobretot al darrer que em demana un repòs, renoi que finot! acaba sortint gràcies a uns minúsculs peus que he trobat, en questa via cal treballar molt bé els peus ja que les mans són precàries. Un darrer esforç on agreixo una llastra buida, però bona i arribo a reunió, i quina reunió! bolts del 12 amb anella inox, no es podia fer millor! gràcies reequipadors.

    Començant la segona tirada, molt més difícil del que sembla, i és que Sant Llorenç enganya!

    Ara és el torn de l'Ivan, li resta una tirada curta i que sembla senzilla, però es veu molt ben assegurada, que rar...aviat descubrim que de senzill res! cal tibar de valent per no pringar! anant de segon haig d'esforçar-me per treu-re'l, l'Ivan en canvi no ha tingut cap dubte.
    A dalt ens felicitem, la via ens ha agradat molt, per tronar-hi. Ens acomiadem del Ferran que ja té els dits sense pell i baixem caminant cap a peu de via.

    Ressenya "original" de la via Camel i que hem d'agraïr a la web
  • Santllors.com

  • Recuperada la motxilla que havíem deixat baix anem cap a la Maya, el Ferran ens l'ha recomanat. Comença al costat d'un diedre en diagonal cap a l'esquerra, es veu molt maca i cap amunt: l'entrada directa és molt fina de peus i el primer bolt és amunt amb el que començo una mica a la dreta per flanquejar a l'esquerra tot seguit, adherència Sant Llorençana, petites pedretes i regletes minúscules permeten anar superant els ressalts amb algun pas de refiar-se dels peus enadherència que deu n'hi dó, per xalar!! un muret em separa de la reunió, aquó tornar a haber-hi dosi de levitació sobre petites mans i minúsculs peus...una disfrutada!

    Apunt d'iniciar el primer llarg de la Maya i florida canal de la dreta de la via: orella d'ós florida de dalt a baix!

    La reunió és també tres estrelles! al costat l'antiga, no hi ha color! Ara resta un llarg d'antologia, amb un muret vertical amb roca de primera.

    La segona reunió reequipada i l'antiga, bona feina de reequipament!
    Quan l'Ivan arriba, comenta que aquest llarg és una disfrutada i no n'hi ha per menys, jo he xalat amb l'adherència i la roca, que és ben sanejada i compacta, a més l'equipament dóna seguretat. Ara li torna a tocar a l'Ivan i enfila el vertical mur de sortida, le spreses impressionants, és una d'aquelles franges de Sant Llorenç que creen afició i que res ténen a envejar a Montserrat; llàstima que es fa curt i de seguida afluixa, però les dues panxetes abans de la reunió cimera també ténen la seva gràcia.

    A la panxeta d'entrada a reunió i sortint-ne per un mur que crea adicció!

    Ens felicitem a dalt, hem disfrutat molt. Fem un ràpel i en un moment som baix, l'Ivan s'ha anat mirant la via que tenim al costat la nª 20 i quan recupera cordes deseguida s'encorda: comença a l'esquerra de la Maya, just en un tram terrós amb molt poca presa, en conseqüència serà artifo, i això diu la ressenya 6a/A-0. Un espit i llavors un burí rovellat, s'ha de tibar d'ell amb ganes per poder xapar el segon espit, vigila Ivan que si es trenca...!! però una vegada xapat l'espit la cosa millora, un bon peu a la dreta permet equilibrar-te i sortir del mur, buff!!

    Al intens primer llarg de la via nº 20, 6a/A-0.

    Ja en lliure cal anar cap a l'esquerra a buscar un gran bloc al que ens hi enfilarem al damunt, aquí comença la gresca, preses petites de mans i peus en adherència...l'Ivan però s'ho treballa prou bé i tan sols té un dubte a la panxa d'entrada a reunió, però li acaba sortint olé! anant de segon em costa molt, sort de que la corda ben tensa m'ha ajudat que sinó!!! gràcies Ivan. Deu n´hi dó quina finura aquesta tirada, sobretot de peus.

    Magnífica ressenya que hem d'agraïr a
  • Santllors.com

  • Aquesta tarda hem gaudit com mai de la bona roca de Sant Llorenç, aquest pany de paret amb l'equipament actual és molt interessant, la paret és molt sanejada pel pas de cordades i la vista i tranquilitat paguen la pena; avui un ventet fresc ens ha ajudat a no patir calor, si aquesta apreta millor anar-hi pel matí que és a l'ombra.
    L'equipament amb bolts de 12 mm dóna confiança, però no ha desvirtuat l'esperit de les vies, ja que allunyen com abans i cal escalar entre peces.

    Marxem amb els dits calents i el cap serè gaudint de la vista de Montserrat amb el sol ponent.