dissabte, 4 de juliol de 2009

El Camí de l'Alsina. Montserrat. 02-07-2009.

Sant Llorenç del Munt des de mitja via, el Monestir a l'ombra.

Dijous ja fa dies que he quedat per sortir amb el Wolfgang, serà el primer cop des de la lesió de l'onze de gener en que mentre m'assegurava el meu braç va dir prou....també s'hi apunta l'Ivan amb el que busquem una via en que tots tres puguem disfrutar. La zona del Monestir de Montserrat serà l'objectiu, però no acabem de decidir-nos per la via...finalment pensem fer les dues primeres tirades del Camí de l'Alsina i continuar per l'Àrea de servei. Tot i ser un dijous a la tarda l'aparcament és prou ple, mentre busquem un forat saludem al Joan
  • Sisbemesanapren
  • .

    Treballant de valent al tècnic primer llarg, 6a+.
    A mesura que ens acostem a peu de via li dic al Wolfgang que faré el primer llarg...fa molt temps que m'el miro i li tinc ganes, sé que patiré, però ja sabeu que m'agrada encetar les vies. És ben vertical, però té algun bon forat i m'enfilo, els primers xapatges són delicats, ja que la caiguda potencial és al ressalt i a més t'agafa fred; gairebé surt, però no em refio de la ma i m'haig de penjar a la tercera cinta...una vegada s'han desinflat les "porres" hi torno, presa petita, mans delicades, navegant ara a dreta ara a esquerra i m'en vaig sortint, reunió! Collons! estic content, gairebé l'encadeno i he disfrutat, val molt la pena aquesta tirada, a més és prou ben assegurada. La següent tirada es veu més ajaguda i amb bona presa, la sortida però cal vigilar, alguna presa de peu rellisca com el sabó...comparada amb l'anterior la trobo sensilla, les assegurances ben col.locades, on calen, en un relleix allunyen força, veig un forat on suposo hi havia el pont de roca que marca la ressenya, ara no hi es i hi col.loco un friend petit. La tirada acaba en un bosquet fent reunió d'un arbret que té una corda lligada.

    L'Ivan començant el tercer llarg del Camí de l'Alzina, aquí la roca guanya en adherència.
    Caminant pel mig del bosquet penjat arribem al sòcol on comencen l'Àrea de Servei, la Broma de Satan etc...que fem? a mí tan me fa, no he fet cap de les dues víes; ens decidim a continuar pel Camí de l'Alsina, tan l'Ivan com el Wolfgang ja l'han feta però justament per això decideixen continuar-la, a partir d'ara és una via 10!!!

    Entrant al flanqueig, més espectacular que dificil.
    Ara continua de cap de corda l'Ivan, disfrutarà! la tirada es va redreçant fins a fer-se vertical i quan sembla que començarà la gresca, un elegant flanqueig et deixa a la reunió. La roca millora i l'ambient també, hem sortit del fons del torrent.
    La reunió és en un balconet aeri del que se surt a l'esquerra a superar un llavi vertical.

    Al llavi vertical del tercer llarg, al fons la Gorra Marinera.
    Amb un ambient mes aeri comença la tercera tirada, el llavi no té massa bons peus, però les preses de mans ajuden a superar-lo, llavors es manté vertical per anar perdent dificultat arribant a la reunió; aquesta és ben còmoda en un replanet sota el darrer mur, la perla de la via.

    L'abundor de bones preses i l'adherència de la roca fan disfrutar aquest curt tram vertical.

    Arribant a la reunió s'ajeu. El Monestir, i el seu brogit, ens acompanyen!
    Ara li toca el torn d'encapçalar el grup al Wolfgang, l'hi ha tocat el llarg estrella! una placa de bon conglomerat Montserratí mantinguda en el grau. Puja a poc a poc disfrutant-lo, com un bon gourmet...quan em toca tastar-lo m'adono de com n'és de ferm: dificultat mantinguda amb preses cantelludes de tan en tan, però que no te les regalen, cal buscar i treballar-t'ho, prou vertical i llarg, certament un bon regal en record del mestre Alsina!

    Fruint del millor llarg de la via!
    Perdem de vista el Wolfgang, gairebé ens quedem sense corda, deduïm que s'ha saltat la reunió per muntar-la dalt de tot, als arbustos. Ens reunim tots tres i ens felicitem, quedem que tornarem que l'Àrea de servei es veu molt atractiva i més endavant caldrà tastar la Broma de Satan...
    La Gorra Marinera i la Magdalena inferior, on hi ha una cordada arribant dalt.

    Hem disfrutat aquesta tarda! fresqueta, qui ho havia de dir!, bona roca i millor companyia.
    La Miranda de Sant Benet és una molt bona opció de tarda, poca aproximació, fresqueta, llàstima del soroll del Monestir que se sent força però Atenció! les cabres no paren de bellugar-se per allà fent caure constants pluges de rocs que poden fins i tot anar al mig del camí del pas dels Francesos...no us deixeu el cas, ah! i als del Parc no estaria de mes que advertissin als caminaires que poden quedar ben malparats en cas d'una pluja de pedres...les cabres no són tontes i també sovintegen aquesta zona ja que estan fresques i tenen bona herba, tota l'escalada hem estat escoltant les caigudes de pedres, ara a un vessant, ara a l'altre.

    Ressenya a agraïr als companys d'
  • Ona Climb

  • 9 comentaris:

    joan asin ha dit...

    Jaume molt boca combinació de vies de dificultat mantinguda.

    joan asin ha dit...

    Jaume molt boca combinació de vies de dificultat mantinguda.

    Joan B ha dit...

    felicitats per la via i per la primera tirada, jo la vaig fer amb estreps.. no m'agrada patir !!
    L'Esperó dels Místic estic segur que t'agradarà molt

    A veure si algun dia ens saludem i escalem junts

    salut i a tibar

    Eduard ha dit...

    Bona via!! El que expliques de les cabres és ben cert. Quan vam fer aquesta via jo estava a la r3 i la Paula per començar la tirada de segona, van aparèixer un ramat de cabres a l'estampida i van creuar a tota velocitat per sobre les cordes. No vull penar que hagués passat si alguna s'enreda amb les cordes... La Paula hauria anat a darrere segur!!

    SergiC ha dit...

    Caram; si jo hi vaig passar força calor al maig!
    Veig que sou ser valents i vàreu entrar pel 6a.
    Molt bé!
    Nosaltres ens varem escaquejar pel torrent.

    Mingo ha dit...

    Jaume, com diuen la canalla estas fet un bou, la primera tirada en fred tanta dificultat, molt bé, segur que hauras gaunyat molta confianza amb el braç, escalar sense estar segur de les possibilitats físiques influeix en el "múscul" més important, el que portem sobre les espatlles.
    Així que estàvem uns quants blogers el dijous, prenen la fresca per Montserrat.
    Una abraçada

    lux ha dit...

    Jaume Felicitats!!!
    Realment quina recuperació!
    t'has posat les piles en un plis!

    Aquesta la tinc ullada! però crec qu entrare pel quartillo ;)))

    M'ha fet il.lusió trobar-nos avui, feia temps que no coincidiem!
    una abraçada!!

    Jaumegrimp ha dit...

    Joan A. doncs sí, mot bona via el Camí de l'Alsina.
    Joan B. mira per on aquest diumenge hem mig coincidit, llàstima no pder-te saludar de més aprop, a veure si coincidim un altre cop.
    Eduard, vaja ensurt no?
    Sergi, pel torrent ja m'hi havia posat un dia que volíem fer el camí del Xas i vàrem quedar sorpresos amb el seu desequipament...realment no ho entenc ja que el Camí de l'Alsina també és molt equipat i els puristes el trobarien sobreequipat!
    Mingo, a veure si set va millorant el colze...de Bou res més aviat Vaqueta...em vaig passar! m'ha estat fent mal el braç dos dies, però és que no m'en puc estar...
    Lu, sembla que la recuperació va ben encaminada, però el que és millor és la recuperació del coco, tans dies sense poder escalar han fet que ara disfruti intensament les grimpades que faig. A mí també em va fer molta gràcia tornar a coincidir, des d'Àger que anaves amb la Raquel, i ha plogut força des d'aleshores, que no coincidíem, ja sé que va ser un èxit la vostra ascensió, amb amenaça de tempesta inclosa, a veure quan la piada.

    Gatsaule ha dit...

    Veus, nosaltres també la vam fer pel costat..., Ara, el darrer llarg val per tota la via!