divendres, 22 de desembre del 2006

ABSOLTS ELS ENCADENATS CONTRA LA PISTA DE MATARODONA. CONTRAATAC CONTRA LA DIPUTACIÓ: ENVIEU MILERS DE POSTALS DE QUEIXA!



Amb gran alegria i alleujament vaig sentir per la radio la notícia que havíen estat absolts els companys que s'havien encadenat a l'excavadora per evitar la destrossa de la pista de Matarodona al Parc Natural de Sant Llorenç, us transcric la nota enviada per la Coordinadora de Sant Llorenç i al final us exposo una acció contra la Diputació: inundar-los de Postals com la que veureu més avall.
El Jutjat d'Instrucció número 1 de Manresa, atenent al principi d'intervenció mínima del Codi Penal, considera l'acció pacífica dels activistes com un exercici democràtic de crítica a les decisions del poder públic.

La percepció dels activistes respecte a la gravetat de l'actuació de la Diputació sobre el patrimoni natural del Parc, la necessitat de fer palès el seu rebuig a la construcció de la carretera, la seva conducta compromesa i pacífica, i la seva vinculació al teixit de la societat civil, decisives en l'absolució.


. La sentència

Avui dimecres 20 de desembre hem pogut conèixer la sentència 139/06 dictada el passat divendres 15 pel magistrat-jutge del Jutjat d'Instrucció 1 de Manresa, en el judici de faltes 465/2006 contra els onze activistes de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Massís de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac que el passat 17 de novembre es van encadenar a una excavadora a la Coma d'en Vila. L'acció volia impedir que els treballs de construcció de la carretera del Coll d'Estenalles al Pont de Vilomara, per Mata-rodona, promogudes per la Diputació de Barcelona, continuessin la seva obra destructiva al cor del parc natural de Sant Llorenç. Les obres havien començat el 13 amb la tala d'arbres a la zona de la Coma d'en Vila i coll de Boix, a l'àrea de màxima protecció ecològica del parc natural .

Lamentem haver hagut d'esperar diversos dies per poder conèixer la sentència judicial, atesa l'oposició de la Diputació a fer pública la sentència als mitjans de comunicació. Entenem que aquesta oposició a la publicitat immediata de la sentència és una mostra més de la voluntat de la Diputació de Barcelona d'ocultar aquest conflicte a l'opinió pública.


. Una victòria entelada per la construcció de la carretera

La sentència absolutòria és valorada com una victòria per la Coordinadora per a la Salvaguarda del Massís de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac , ja que encara que no entra valorar els motius dels activistes, legitima en el marc democràtic les accions de rebuig a la construcció de la carretera realitzades.

Malauradament, l'actitud de la Diputació de Barcelona en tot el procediment administratiu de l'aprovació del projecte i en la fase de licitació ha estat exactament la contrària a l'esperit d'aquesta valoració externa al conflicte. En tot moment, la Diputació de Barcelona s'ha negat sistemàticament a les propostes d'aquesta Coordinadora per tal de trobar fórmules més respectuoses amb el territori, i espais de mediació en el des de ja fa temps més que previsible conflicte obert.

Aquest capteniment de la Diputació és a hores d'ara clarament visible al cor del Parc Natural, amb una greu ferida que trigarà molt de temps a cicatritzar.

Aquest atemptat ecològic ni tan sols servirà per a la prevenció i extinció d'incendis, ans al contrari. Les pròpies dades de la Diputació demostren que la major part dels incendis s'iniciïen en les proximitats de carreteres i pistes.

. No s'acaben aquí les accions de la Coordinadora

Les properes setmanes la Coordinadora continuarà amb les accions de rebuig a la construcció de la carretera. Els propers dies, els responsables de la Diputació de Barcelona rebran un recordatori, adequat a les dates en què ens trobem,del greu atemptat contra el patrimoni natural que han comès.


. Reiterem les nostres demandes:

Les principals demandes d'aquesta Coordinadora són les següents:

. L'aturada immediata de les obres i la retirada del projecte, incompatible amb els objectius de protecció del parc natural.

. Que es tinguin en compte les alternatives més respectuoses amb el medi per a la prevenció i extinció d'incendis, que han d'elaborar-se en el marc del Pla Regulador d'Usos i Gestió del parc natural, pla que la Diputació no sembla tenir cap interès a impulsar, malgrat que legalment hi està obligada des del 1998.

. Que es tingui present en tot moment que el primer objectiu d'existència del parc és la conservació de la natura i no l'augment de visitants; en aquest sentit, també ens oposem a la creació dels itineraris per a vehicles tot-terreny, motos i quads que en aquests moments la Diputació té previst impulsar.

. Exigim la dimissió dels responsables polítics de la Diputació de Barcelona, senyors Josep Mayoral i Martí Doménech, president i coordinador de l'Àrea d'espais naturals, principals executors del projecte.

El Bages i el Vallès, 20 de desembre del 2006

Coordinadora per a la Salvaguarda del massís de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac:


Entreu a la campanya de la coordinadora per inundar de postals de queixa la diputació:
  • CAMPANYA POSTALS DE QUEIXA




  • També podeu veure la noticia a
  • la F.E.E.C.
  • dilluns, 18 de desembre del 2006

    Els Graus. Collbató. Montserrat Sud.


    Aquest diumenge després d'unes setmanes fent via llarga tenia ganes de tornar a l'esportiva; quedem amb el Toni i els "mega cracks" Josete i Juanjo. Hem fet una visita gairebé exhaustiva al sector Els Graus, darrerament actualitzat a
  • Ona Climb
  • entre tots vàrem fer de la via 2 a la 15 deixant-nos tan sols la nº 11 i 12 per fer. Les dues que hi ha una mica més amunt, la 16 i 17 no ens va donar temps, ja que a les tres decidim anar cap a casa.
    Per accedir a les vies hi ha vàries maneres, nosaltres seguírem el Carrer Graus, al final hi ha una rampa encimentada amb arbres als costats, amb el cotxe tènfiles per la rampa i dalt de tot surt un camí estret a l'esquerra, aquest corriol per on solsament hi passa un cotxe, ressegueix una finca a l'esquerra i mor sota uns pins.
    En un petit eixamplament es deixa el cotxe, al davant tenim la paret del "Jardí" on hi ha víes d'escola, nosaltres seguim un corriol a l'esquerra que en cinc minuts ens acosta a les parets. Comencem fent els tres sisens, les vies 4, 5 i 6, per continuar amb les dues de l'esquerra, un 6b i 6c curtets, tan sols 12 metres amb la dificultat concentrada a la panxa. Les obre el Juanjo i aprofito per ferles amb corda per dalt, al 6b em patina un peu i no l'encadeno, però baixant em poso al 6c i l'encadeno, em sembla més fàcil fins i tot...s'ha de dir que són víes amb el grau molt concentrat i curtíssimes, però m'han agradat el proper dia no hi ha excusa, s'han de fer de primer.


    el Juanjo obrint la via nº 3

    Amb la feina acabada en aquest sector, pugem a la roca de més amunt on hi ha dos cinquens, un cinquè + i un 6a. La via nº9, el Vè+ es concentra en la superació de la balma, cal agafar una bona presa i llavors ja un canto bò que permet xapar, fet això la via perd força, però cal tibar-li en aquests dos passos. El Toni començant el tram dur.
    Mentre nosaltres ens entretenim aquí, el Juanjo i el Josete ´pugen a les víes de dalt on el grau ja pica! i sortosamnet són més llargues, trenta metres i més.Comencen amb la 15 un 6c+ prou dur, sobretot diu el Josete a la panxa final que desploma molt. A continuació fan la 14 un 7a+ que el Juanjo encadena i al Josete li falta poc.


    El Josete tibant fort al trams més dur
    El Juanjo encadena també el 7a+, baixant es mira el 7c, la via del costat.
    EL Josete m'anima a probar el 7a+ i m'hi poso: el començament és entretingut però va surtint, el més difícil és una panxeta amb preses fines però que resolc bé, ara però, quan entro al desplom, les preses es fan fonedises, on son! començo a tibar de merdetes i agafo un bon canto, però m'haig de penjar i mirar-m'ho, des d'abaix el Juanjo em canta la seqüència i ho intento però estic petat, vaig fent els passos però m'haig de penjar, en un últim esforç supero el desplom penjant-me amb força de la presa lateral i sento un "craccc" molt sospitós, em sembla que la presa té els dies contats, és una llastreta vertical prou grossa, atenció als repetidors ja que si es desprèn és prou grossa i a la vertical de l'assegurador.
    Arribo a la reunió prou satisfet però, i al baixar, li monto el 7c al Juanjo. Mentre el Toni disfruta fent els dos cinquens que ens faltaven.
    La dificultat es concentra com en totes les vies d'aquest sector en el desplom, és evident ja que el Juanjo ha pujat tranquilament fins a sota i ara s'ho mira i remira...puja, bloqueja, allarga el braç si penja, no li convenç i desgrimpa i a descansar sota el desplom, ho fa tres o quatre cops, que fort que estàs tío! finalment se l'ha juga i s'hi llença, però són "merdetes" i no s'aguanta, Jaume, em penjo...llàstima per que superada aquesta franja li surt perfectament. Comenten el Juanjo i el Josete que no els sembla però el grau 7c i la del costat, el 7a+ tampoc i a mí que no havia probat mai un 7a+ tampoc, ja que amb descansos, però m'ha surtit i això ja vol dir alguna cosa, jo no estic tan fort! Podria ser que el grau estés concentrat en els passos de dalt.
    Foto treta d'Ona Climb: Els Graus.


    Sector més aprop dels cotxes, amb cinc víes de 12 a 15 metres.
    Següent zona tot pujant, cinquens i un sisè que "pica":
    em vaig haber de penjar ja que no vaig trobar la seqüència del segón al tercer parabolt, el Josete ho fa per la dreta, tot recte com intentava jo, és inhumà.

    Zona més alta, amb víes de 30 a 35 metres! molt maques amb el grau concentrat al desplom, ens va faltar probar el 6b que va pel diedre, el Josete ja l'havia feta i comenta que és per disfrutar, deures pel proper dia!

    divendres, 15 de desembre del 2006

    Judici contra els encadenaments de Matarrodona. Parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac

    El dijous 14-12-06 han estat jutjats els defensors de la Naturalesa que es van encadenar per a evitar la construció de la carretera de Matarrodona el passat 17 de Novembre, quan interessa la "justicia" és molt ràpida pel que es veu, aquí us transcric el correu que des de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Parc de Sant Llorenç i l'Obac he rebut. La còpia de la resolució judicial, el representant i màxim responsable d'aquesta barbaritat, el sr Jorge Bellaprat Colomer, director de serveis de parcs de la dipuació es va negar a que es fés pública.


    Hola a tothom!

    Avui aquest matí, a Manresa, hem tingut el judici per l'acció contra l'excavadora de la Coma d'En Vila que vam dur a terme el passat 17 de desembre.
    En total ens jutjaven a 11 activistes de la Coordinadora, dos del quals de la UES: el Marc Monràs i jo mateix. El Salvador i el Santi també han pujat a fer pinya. De la UES també han vingut el Ramon Ferrer, l'Anna Vila i la M Helena Bertran. Hi hem anat amb tren i a Terrassa hi han pujat molta colla. A Manresa, l'Assemblea d'Okupes d'allà, solidàriament, ens havia preparat un bon esmorzar, a davant dels jutjats. En total érem més d'una cinquantena de persones. Han vingut premsa, agència Efe, ràdio i una televisió.

    A última hora ha fallat l'advocat que l'Adenc havia contactat, i sort n'hem tingut del Santi. Malgrat que no havia pogut preparar-se res, ni tan sols llegir els atestats, ens ha fet una defensa magnífica! Ha estat molt bé. No l'havíem vist mai en aquesta faceta professional, però tenir un company (amb toga, etc.) allà dins donava molta confiança. Moltes gràcies, Santi!

    Us adjunto l'acta del judici, que malgrat que és plena de faltes i d'inexactituds, us en permetrà fer-vos-en una idea. Jo em pensava que un judici de faltes era més senzill i rapid, però la veritat és que s'ha fet amb totes les formalitats. També han vingut a declarar en Jordi Bellapart (Director de Serveis d'Espais Naturals de la Diputació: el que mana tots els parcs), l'operari de l'excavadora (que per tant avui no ha treballat), i els quatre mossos d'esquadra que van venir primers.

    Entre altres perles, en Bellapart (cada dia més cínic i prepotent) ha tingut la barra de dir que no li constava que s'haguessin recollit signatures contra la carretera (es van entrar per registre a la Diputació), i que no sabia quantes alzines es tallarien (ha dit que ja ho sabrien al final!). Es negava a dir que el lloc on treballa l'excavadora és de màxima protecció del parc, però l'hàbil interrogatori del Santi l'ha obligat finalment a reconèixer-ho. També s'ha negat a permetre que la sentència s'enviés a la premsa. L'esbroncada que li han clavat a la sortida del jutjat, tota la penya, ha sigut d'antologia!!

    El fiscal ens ha demanat la pena mínima: hem calculat que són uns 210 euros a cadascú, per una falta de coacció i una altra falta de desobediència. El Santi ha demanat la total absolució. Potser dilluns ja hi haurà sentència. (malgrat que el jutge no semblava pas que el tinguéssim en contra, i ens ha deixat esplaiar força en les nostres explicacions, la majoria érem del parer que ens tocarà pagar la multa, ja que com deia el Santi tècnicament es considera una falta)

    L'Àngel Artigas, el president de la UES, em va manifestar ahir el total suport moral i econòmic de l'entitat. També molta gent de la UES ens ha fet arribar la seva solidaritat. Gràcies a tots.

    Ja us en tindrem informats.

    A reveure,

    dijous, 7 de desembre del 2006

    MANIFESTACIÓ CONTRA EL 4t CINTURÓ. MASSIVA PARTICIPACIÓ.

    El diumenge tres de desembre ens aplegàrem una gran gernació per manifestar la nostra oposició al 4t cinturó: entre dues i cinc mil persones segons les diferents fonts. Hi havia gent de tots els pobles afectats i vàrem tenir l'ajuda de 24 tractors de la Unió de Pagesos que acabàren d'arrodonir la festa!


    De la Plaça Antoni Llonch, a la Gran Via, començàrem a caminar omplint tot el carrer Tres Creus fins a la Rambla, precedits per la tractorada! Intenses negociacions vàren permetre que tots els tractors puguèssin passar, la Policia tan sols en volia deixar a tres.


    La tractorada enfilant l'inici del carrer Tres Creus.











    Ocupàrem tot el Passeig Manresa






    La gent va omplir tot el passeig i aplaudí el manifest i també ens emocionàrem cantant la cancó contra el 4t cinturó...."cada poble té una raó per dir NO! al 4t Cinturó"...
    Els representants de les entitats convocants de l'acte vàren exposar les raons del NO,en podeu llegir el contingut a la pàgina
  • de la FEEC
  • i al blog
  • No al Quart Cinturó



  • Al bell mig del Passeig Manresa es va abocar un carregament de terra simbolitzant els camps de conreu que es perdrien si es fes el 4t cinturó. En un moment els pagesos varen fer un camp i hi plantaren plançons d'escarola tot dibuixant un NO.








    La gran quantitat de gent hem va animar, no ens podem deixar trepitjar sense com a mínim rondinar!






    dimecres, 6 de desembre del 2006

    "Olga Frontera" al Serrat del Poll (Serra de Sant Mamet)

    Aquest dimarts tinc festa i juntament amb el Josep decidim fer una escapadeta a Terradets; les previsions del temps semblen favorables, però a mesura que ens acostem a la Noguera, el cel es va tapant. A l'aparcament de Terradets fa un vent fred desagradable i el cel és ben tapat, no ens animem a posar-nos-hi, volíem fer l'Anglada fins a la feixa i llavors sortir per la Cade o la Reina...ens ho pensem i decidim que ja tornarem amb millor dia, ens despedim del Gerber que amb un company va a fer alguna "Mega via" segur!...a Camarasa enfilem per una carretereta local prou bona cap a Cubells i Artesa, ens hem decidit per la via "Olga Frontera" a Alòs de Balaguer, que la tinc pendent, fa vuit anys ens en baixàrem, la placa de cinquè i els seus "alejes" en van ser la causa.


    D'Alòs de Balaguer resseguim el riu per una pista bastant llarga, s'acaba en un eixamplament on podem deixar el cotxe, d'allà mateix ja veïem la paret, amb les seves plaques sobreposades que recorden els Órganos de Montoro a Terol.


















    Al peu de via hi arribem per un corriolet no evident, l'inici és marcat a la pedra amb les inicials O.F. Les dues primeres tirades púgen recte amunt, buscant els millors passos entre la vegetació, vegetació que serveix per passar-hi algunes assegurances, ja que tan sols hi trobarem dos espits per llarg. Indispensable tascons, ponts de roca i friends. La via és semiequipada i tan sols en els passos una mica compromesos, la resta múnta-t'ho com puguis...A sobre a la dreta la 2ª tirada i a l'esquerra l'esplèndida placa del tercer llarg; només per aquest llarg ja val la pena, la verticalitat, les preses tallants, la dificultat mantinguda i possibilitats de suplementar les llunyanes assegurances, aquí és on trobarem més espits, tres!


    Les reunions són amb dos spits, i totes força còmodes, excepte la tercera que és penjada al capdamunt de la placa, i que les cordades acostumen a fer dins la canal amagada, nosaltres vàrem fer una reunió d'un friend, un tascó i una baga a una arrel, però és millor pujar a mitja canal on hi ha un espit i llavors reforçar amb alguna altra peça.



    El quart llarg és una meravella, s'ascendeix per dins una canal, diedre, que es va tancant, llavors cal sortir-ne a la dreta per colocar-se al fil de l'esperó, maniobra molt estètica, llàstima de la roca que s'aguanta per la quietud...ara s'encara una altra placa similar a la de sota, més curta, però més intensa, i on hi ha el pas més dur. A la foto el Josep desmuntant la cinquena tirada, aquesta està neta, cal superar una placa i per una fissura ampla, enfilar-nos-hi fins dalt de tot, on hi trobarem un regal, un immens pont de roca que permet assegurar el flanqueig a l'esquerra que cal fer per arribar a la reunió; una vira als peus i bones preses de mans fan disfrutar.





    El sisè llarg surt d'una còmoda reunió a cavall entre dues agulles amb unes impressionants vistes, per seguir la tònica un sol espit en tot el llarg, només sortir una bona sabina es deixa llaçar. Algún friend acaba de completar l'assegurança d'aquesta darrera tirada.







    Resta pel cim una grimpada d'uns quinze metres i ja som dalt! El Segre remansat a l'entrada del pantà de Camarasa llueix enmig de la foscor dels espesos boscos de la Noguera.





    Des del cim veïem una carena que s'envà cap a Nord, nosaltres haurem de baixar a l'oest, la nostra esquerra, ens caldrà resseguir la carena sense enfilar-nos i a l'arribar a l'agulla que tenim davant, agafar un corriol que baixa en diagonal per una feixa penjada força franca, però descomposta, al final hem de buscar una instal.lació de rapel, que NO ÉS EN UN ARBRE com diu a totes les guies, sinó en un arbust, un petit boix prou amagat.

    Detall de la instal.lació de rapel, hi vàrem deixar una baga plana doblada i retiràrem unes quantes bagues resseques, l'arbust tot i ser petit aguanta prou!






    El rapel ens deixa en una canal on per un tarteram molt inestable com el que hi havia hagut al Pedraforca fa força anys, ens arribarem al riu

    Actualment tornar cap al cotxe ha esdevingut un passeig, unes passeres de formigó amb baranes recorren el tram que ens separa de l'aparcament, el Josep m'ensenya el cable d'acer que servia, abans que fessin aquest passeig, per assegurar-se en plan "ferrata" el pas del congost...













    Panoràmica de la paret, amb la via Olga Frontera, una clàssica de la zona, molt atractiva per l'entorn, la varietat de passos i l'espectacularitat d'alguns d'ells. Una obra d'art oberta l'any 1995 per Joan Frontera i Ramon Majó en homenatge a la filla del Joan morta prematurament, un bonic homenatge...

    diumenge, 3 de desembre del 2006

    Sol desitjat a La Gronsa Central. Els Ports.

    Aquest dissabte teníem pensat anar cap a Oliana, però les prediccions de fred i vent ens han portat cap al sud, Els Ports han estat el nostre destí i concretament el serrat de La Gronsa, una zona poc freqüentada amb víes per a col.leccionistes; la via "El sol desitjat" però vol trencar aquesta tendència, ja que no sent una meravella presenta tirades molt estètiques, amb passos divertits, que la poden convertir en una clàssica de la zona.



    Per arribar-hi podeu consultar les fitxes
  • del Vèrtex
  • i la ressenya de
  • ressenya.net
  • A la foto acostant-nos a peu de paret, on una fletxa picada a la pedra n'indica l'inici, una rampa de segon que ens deixa a la primera reunió, dos burils.




    A l'esquerra el Jaume sortint de la 2ª reunió, començant un pas de Vè. El Josep a l'esquerra obrint el 2on llarg.




    L'Oscar negociant el muret de la 4arta tirada, un dels passos més fins de la via.










    El Josep al 5è llarg, amb un pas d'estreps o A-0


    La darrera tirada, una placa "Montserratina" que ens deixa al cim de la serra. A la dreta, nord, seguim la cresta, una canal ens permet baixar desgrimpant, fem un curt rapel i som a la base de la paret, cara oest; ens encaminem a la dreta cap al coll entre la Gronsa N i Central. Trobem dues canals, agafem la de més a la dreta on hi ha un rapel instal.lat.



    Canal de baixada, en aquesta sabina hi ha el rapel, una corda amb un maillon.


    El Toni començant el rapel, una canal desgrimpable, però amb molt de pati i gran quantitat de pedretes soltes que fan més prudent el rapel, i això si no està moll!








    Panoràmica de la Vall des del carener de la Gronsa. Les Roques de Benet com a teló de fons


    Via el Sol desitjat. MD-. (vè obligat) 210 mtrs. 6 llargs, més un llarg inicial de grimpada.
    El Toni s'ha estrenat com a Blogger
  • Tallaret
  • ,ja t'he linkat i espero que disfrutis amb la febre bloggera.

    divendres, 1 de desembre del 2006

    DIUMENGE 3 MANIFESTACIÓ CONTRA EL 4t CINTURÓ






    Aquest diumengedia 03 de Desembre a les 12 del migdia ens trobarem en el que vol ser una gran macromanifestació contra el 4art cinturó a SABADELL es sortirà de la Plaça Antoni Llonch on hi a l'estació Renfe Centre, per a fer un cercavila fins a l'ajuntament, Plaça del Dr. Robert.



    Podeu trobar més informació a la web de

  • Secció Natura UESabadell
  • i al blog

  • No al Quart Cinturó


  • US HI ESPEREM A TOTS