dimecres, 20 de juliol del 2011

Morral o Cova del Drac. Via Drac Queen. Sant Llorenç del Munt. 18-07-2011.

El vessant Nord-est de la Mola venint de la canal del Pi tort.
Ja fa dies que vaig descobrir que L'Òscar Masó juntament amb en Jaume Clotet (Paca) havien obert una via per la cara nord-est de la Cova o Morral del Drac; ho van fer en dues jornades 14 i 20-11-2004 i es caracteritza per ser la via mes llarga que assoleix aquest estimat monòlit i amés amb molt poc artificial. M'és difícil "enganyar" algú, la roca els obridors l'anomenen discreta i això ja és un senyal del que ens podem trobar...

Ressenya dels germans Masó, molt completa i historiada, com ens ténen acostumats i que trobareu a
  • Santllors.com

  • Aquest dilluns i de manera inesperada, el Josep es deixa seduïr i fem camí cap al Morral. La millor aproximació és per Can Robert i per la Canal de l'Abella, però el Josep prefereix que anem per Can Pèlecs i la Canal del Pi Tort. Quan entrem amb el cotxe ens adonem que la pista és particular, però és massa tard per recular amb el que ens arrisquem i deixem el cotxe ben aparcat abans de la senyorial masia de Can Pèlecs; resseguim la pista i deixant la casa a la dreta agafem sempre recta amunt un corriol que ja no abandonarem fins entrar a la canal. És gairebé una hora de camí fins al coll del Morral. Ara hem de baixar pel corriol de la canal de Sta Agnès, l'amic Wolfgang, que també havia temptat, em va comentar que ell no va saber trobar el peu de via...anem bé..!! però jo vaig convençut que el trobaré, fa molts anys que tresco per aquesta muntanya perquè s'em resisteixi. Fem unes quantes ziga-zagues, arribem a un marcat revolt a la dreta, a l'esquerra es veu un mirador tot aeri, no és per aquí, continuem baixant i per sota del marcat revolt i on el bosc es veu poc espès anem a trobar el mur que baixa de 'agulla. Hi ha una ferma alzina ben plena de molsa que podrem fer servir per assegurar-nos abans d'entrar a la paret.
    La primera tirada té roca mediocre, pèssima diríem nosaltres! cal anar-hi molt amb compte.
    Dubtem una mica, però força amunt es veu una xapa! amb prou feines podem equipar-nos aquí, no hi ha reunió, amb el que decidim tornar enrrera a la canal i en un replanet ens equipem, la llàstima és que els gats quedaran ben enfangats. Jo volia començar, però el Josep no es deixa enganyar, que el segon llarg sembla "divertit". Amb molt de compte comença a enfilar la senzilla rampa de segon-tercer a buscar un ressalt vertical, cau de tot, no et pots refiar de cap presa...es nota que la via es repeteix poc. Assolit l'espit la roca no convida a arriscar, la ressenya marca A1 o V+, amb el que el Josep flanqueja a buscar un tram de roca més sanejada a la dreta i va enfilant amunt.
    Després de superar el delicat diedre, entro a la coveta d'on s'ha de sortir atravessant un sostre trencadís.
    Les assegurances allunyen força i amb aquesta qualitat de roca la tensió és màxima! l'entrada a la reunió torna a ser delicada i ara assegurada per un buril, un maxi-buril segons la ressenya! per no arriscar flanqueja força a l'esquerra i aconsegueix evitar el mur. Mentre jo he sortit del bosc per posar-me al mig del mur evitant així la permanent pluja de regals amb que m'obsequia el company. Jo de segon puc forçar els passos sense haber de fer excursions, però no badant gens que sovint treus la presa i aprofites el forat per posar-hi el peu o bé la ma. La reunió és de dos espits en una lleixa còmode, és el meu torn, agafo tota l'artilleria (friens del 0,5 al tres, àliens i bagues)i començo el poc engrescador segon llarg, l'aspecte és tètric, tètric, ja de lluny mentre pujava pensava, espero que la via no vagi per aquí...i sí va per aquí!!!

    Entrant al diedre final delicat i taquicàrdic segon llarg on ja comencem a tenir millor rocam

    Començo fent un curt fanqueig horitzontal a la dreta, per grans bolos, dels que m'en fio menys...m'enfilo fins trobar el primer pitó: un pito escarransit, mig entrat i doblegat...de moment tot i la poca qualitat de la roca, sembla que està millorant, albiro el proper pitó que em situa sota un marcat i vertical diedre, amb compte vaig buscant les millors preses que em permeten equilibrar-me i entrar-hi: ara recta amunt, vaig tastant les roques per veure'n la solidesa i em vaig aixecant, amb passos molt estètics i aeris, ara a dreta, ara a esquerra. Xapo un buril i llavors haig de superar unes grans llastres, la propera assegurança, un espit! és força lluny, puc posar un àlien entre dos grans blocs i em vaig enfilant amb molta precaució, gairebé a càmara lenta; ja soc sobre els grans blocs, ara desapareixen les preses cantelludes i tinc al davant un tram finot, sortosament també s'ajeu una mica i vaig trobant bones mans fins que m'aixeco al replà sota la cova, engrapo una cinta a l'espit i respiro alleugit...buff!! una altra excursió a buscar un pont de roca i , oh, sorpresa, la llastra sona buida i fimbreja...collons!! reculo i aprofito per entaforar el friend del tres al fons de la cova i tornem-hi, miro de no tibar massa de la llastra i amb gran alegria trobo un pitó, d'aquí ja abasto una sabina i una bona alzina que em deixen sota un vertical i bonic diedre de roca bona! olé!!!
    Esplèndida panoràmica sobre el vessant de llevant amb el Turó del Boc i de les Nou Cabres a primer terme.

    En el diedre que té una fisura que el ratlla de dalt a baix puc posar dos friends que em protegeixen l'entrada al replà sota el mur de sortida. Ara puja el Josep que gaudeix del llarg i em felicita, ha valgut la pena no desanimar-se, a la primera reunió hem estat apunt de tirar avall enfastiguejats amb la roca...però per sort no ens hem comentat res cap dels dos, cada un pensava el mateix i si un de nosaltres hagués dit res....

    Començant el darrer llarg, un artificial que te l'has de treballar, es nota que el va obrir en
  • PACA



  • El mur de sortida és curt però em sembla que ens farà suar! tan sols veig un pont de roca i un buril força lluny. Malgrat haber passat mig juliol m'haig d'abrigar, estic fotut de fred.
    Com que anem ben armats, el Josep comença posant un friend a la fisura horitzontal de sortida protegint l'anada a buscar el pont de roca, abastat aquest troba força forats, però la paret tira enrrera i es va cansant, posa en un magnífic forat un altre friend del que penja l'estrep assolint així el buril anhelat, d'aquí ens caldrà un altre pas de friend, el 0,5 entra perfectament en un forat estratègic, que permet llaçar una baga que penja d'un pitó; un alte pitó i encara la sortida, aquesta és delicada amb roca a controlar, la meva motxil.la en va rebre un bon tros!

    Lluitant al mig de la magnífica placa cimera, on ara sí! la roca hi és de qualitat.
    El perdo de vista i poc després escolto que el puc deixar! tinc els dits ben glaçats, s'ha tapat i sembla que vol ploure...ara ta li fa. Aconsegueixo treure en lliure fins al buril, d'allà la ressenya marca 6a/A1 però els peus no són bons i faig A/0. La sortida és punyetera, hi ha un pont de roca a la dreta, però hi ha tanta vegetació per sobre que el Josep ha anat a l'esquerra a buscar una sabina que ha llaçat. Aquí costa equilibrar el cos. Una tibada i assoleixo el replà somital!
    Ens felicitem amb el Josep! per mí ha estat la primera vegada després de molts anys de veure el Morral que hi pujo, i em fa especial il.lusió.

    Ràpidament, abans no ens enxampi la tempesta encarem el ràpel.
    Ara cal passar entre l'esponerosa vegetació cap al vessant oest on hi trobem la rosa dels vents col.locada pel Centre Excursionista de Terrassa on al seu peu hi ha el ràpel. Fa una ventada intensa i al davant, Montserrat, és ben tapat i sembla que hi plou. Un curt però divertit ràpel ens deixa als peus del monolit, ara sí ens fem la foto amb la Cova al darrera.

    Rosa dels vents aixecada pel Centre Excursionista de Terrassa. La pluja que sembla ja cau a Montserrat i que ens vol saludar...

    Contents al peu del Morral amb el forat característic al darrera. Cara contraria de la Cova de per on hem pujat.
    Si ara em dieu si recomanaria la via, doncs sí i no...la via és molt ben trobada, l'itinerari el mes llarg del Morral, l'equipament escàs però ben situat, es nota l'ofici dels seus obridors, ara bé la roca hi és pèssima en el primer i segon llarg, d'aquella que has d'escalar amb molt de carinyo, el mur de sortida permet treballar-lo molt, tan en lliure com en l'artificial, vaja que si voleu gaudir d'un itinerari d'aventura on fer treballar el material i l'enginy és la vostra via, en quedareu satisfets, si busqueu roca sòlida i assegurances properes no hi aneu. Jo personalment m'ha omlert molt, m'ha permès superar-me i aprendre una mica més que és això de l'escalada.
    El Josep m'ha pàssat el Link del vídeo de la sortida, si el voleu veure copieu-lo:
    http://youtu.be/DBbzOwRqGtc

    dilluns, 11 de juliol del 2011

    Descobrint la Coma dels Naps de Dalt. Cavall dels Brucs i Agulla dels Pas del Nap. 10-07-2011. Montserrat Sud.

    Deixem el Torrent de les grutes per trencar cap al de la Coma dels Naps de Dalt. Al davant la Miranda del Pas del Príncep, l'agulla Altiva, la del Pas del nap i la dels Naps de Dalt entre moltes d'altres...
    Aquest diumenge desafiant la calorada que comença a apretar busquem un racó amagat i ombrívol, on sabíem que hi teníem varis objectius i desconeixíem completament, amb el que amb el Josep quedem d'anar a la Coma dels Naps de Dalt, sobre la Cova de l'Arcada. Havia llegit al blog del Cesc Rossell
  • Escales rodones...
  • la possibilitat d'enllaçar diferents vies a la zona.

    El Cavall o Pupa dels Brucs. Pel diedre la via Panellets, per l'esquerra la Foguera nocturna, primer objectiu d'avui.
    Deixem el cotxe a l'aparcament del Vermell del Xincarró d'on seguim el camí que va ala Desdentegada sense arribar-nos-hi; passem per la font del Xevret que raja! i cap a la Cova de l'Arcada, d'allà ja veïem el caos de blocs característic...havíem llegit que passat el caos calia trobar un caminet a la dreta, però nosaltres li fotem pel mig del caos grimpant pels blocs sorrencs...sortosament arribem a un corriol amb escales a alguns llocs que ens deixa a un magnífic camí que voreja les agulles. Passem sota l'agulla altiva i ens mirem la via, "Em fas patxoca" una aresta brucs molt atractiva, però avui el nostre objectiu el tenim al davant, el Cavall o Pupa del Bruc.

    Treballant-se l'entretingut primer llarg, on l'artificial predominarà.

    No ens costa massa trobar-lo i ja som al seu peu, impresiona el gran i vertical diedre que el ratlla i per on va la via Panellets dels germans Masó. Avui com a primer contacte amb l'agulla farem la del Joan Vidal, Foguera Nocturna, que amb un equipament esportiu té menys compromís. Avui el Josep demana començar, doncs em vol deixar per mí la segona tirada.

    Penjada primera reunió, força incòmoda.
    Comença amb tres passos d'artificial per continuar amb lliure espectacular, amb un flanqueig on cal mirar-s'ho per encarar ja un mur vertical on tornem a l'artificial fins l'entrada a la reunió. Quan hi arribo veig que no és gaire còmode amb el que em preparo per sortir: es veu molt vertical però amb força canto; molt ben assegurada el que anima a forçar i anar traïent els passos, ara les preses de mans són escadusseres, deu ser el 6a/A-0 que posa la ressenya, però els peus són bons i m'en vaig sortint, un aeri flanqueig i reunió! és amb espits, suposo que comuna amb la Panellets.
    La segona tirada és molt vertical, però amb una roca excel.lent, surt tota en lliure!
    El Josep rondina com és habitual en ell quan li toca apretar, però s'en surt prou be i ja el tinc al meu costat a l'ampla i ara sí còmoda balma. És el seu torn, la continuació es veu potent, vertical i mantinguda. El veig enfilar-se i retallar-se al cel fins que el perdo de vista.

    Començant el darrer llarg, on ja tiba de valent!

    El Josep a les envistes de la reunió cimera.
    Em toca, ho intento forçar en lliure però tan sols surten alguns passos...i això que hi ha presa, però cal estar fort! el mur final perd verticalitat i ja es pot anar en lliure i em reuneixo amb el Josep, pujo fins al cim uns cinc metres més amunt per terreny molt trencat on trobo el llibre de registre amb poques anotacions, la zona sortosament és força solitària, però em sorpren trobar la darrera de l'amic Wolfgang i Pere F.

    Llibreta registre on trobem poques anotacions, però de gent coneguda i estimada!!

    Del cim cal fer una desgrimpada curosa fins la reunió d'on amb un 50 arribem baix de sobres, ràpel espectacular!
    El ràpel ens permet investigar la via Panellets, ja que baixa resseguint el diedre, i prenc nota per tornar-hi que es veu prou interessant i veig força assegurances. Amb dos 50 arribem fins a peu de diedre i encara ens sobra corda.

    Animats per l'èxit i que encara no és massa tard, decidim anar a fer la via que els germans Masó van dedicar al seu avi Juan Garcia Alvero a l'agulla del Pas del Nap, amb les fotos que he fet des de la Pupa i la ressenya no ens costa massa identificar l'agulla, amb el que ràpidament som al seu inici.
    Començant a pujar el nostre segon objectiu, admirem l'esvelt cim de la Pupa o Cavall del Bruc.

    Són dues tirades, la primera prou llarga i sembla dura, la ressenya marca uns quants A-0...comença per terreny trencat i humit amb un pas en bavaresa per llaçar el primer clau, llavors amb passos atlètics et vas enfilant, trobes un pont de roca "clàssic" molt bell, el trobareu fotografiat al bloc del Cesc Rossell, i del que ja encares la placa de l'esquerra.

    Entrant al senzill flanqueig després d'una tirada exigent i bonica.
    El mur és sever, però amb bones preses, es va posant vertical decantant-se a l'esquerra, els passos van sortint tractant la roca amb delicadesa, hi trobo força espits, però a la que perd verticalitat aquests desapareixen, un clau amagat i una bona excursió fins a un mur d'on surto flanquejant a la dreta per trobar una bona feixa, porto força metres des de la darrera assegurança i no veig la reunió...veig un bon pont de roca i el llaço, amb la tranquilitat de l'assegurança vaig resseguint la feixa trobant al final la reunió amagada en un forat del mur.

    Còmoda reunió al final del flanqueig, i que no veus fins que no hi ets a sobre!
    El Josep disfruta de valent en aquest llarg, sobretot perquè no li ha tocat de primer...riu!! però ara li toca acabar la feina, resta un curt mur, curt, però intens!

    Interessant sortida protegida per un clau, ràpidament perd verticalitat i s'arriba al petit cim.


    Flanqueja a buscar un pitó i d'allà el pas més complicat és superar els primers metres ben verticals, d'allà fins a cim no trobarà res més, per sort la roca és de primera, però no s'hi val a badar!

    Dalt gairebé no hi cabem! al davant l'agulla dels Naps li pren protagonisme. Reforcem amb un cordino la baga que envolta la sabina.
    No sé si ja és el cansament, però deu n'hi dó el IV+ de sortida!! sort que la roca és sòlida. Al cim gairebé no hi cabem, una pila de pedres amaga el llibre i una sabina ocupa el poc lloc! la sabina cal cuidar-la i fins i tot regar-la que ens haurem de despenjar d'ella, hi afagim un cordino a la baga que l'envolta que ja es veu força recremada pel sol.
    El ràpel és divertit, t'has d'abocar al buit, però de seguida que entres a l'escletxa et pots empotrat contra la paret de l'agulla veïna, la dels Naps de Dalt! i endreçar-te el material tranquilament si cal! amb una sola corda ens permet baixar fins al peu de l'inici de la via Òscar Masó que puja al costat.
    Senyorejant sobre la Cova de l'arcada, el Cavall o Pupa del Bruc.
    Al ràpel cal anar amb compte amb els aritjols que volen engolir-nos i les roques que es van desprenent, sortosament al peu un relleix ens protegirà. Una curta baixada embardissada on cal vigilar a no deixar-hi la pell als aritjols ens deixa al camí d'on ràpidamemnt anem a peu de via a recollir les motxilles.

    Ressenyes del Joan Vidal i dels germans Masó que trobareu a
  • La Noche del Loro

  • Ha estat un descobriment agradable, cal caminar una bona estona, però la roca hi és bona i la tranquilitat assegurada, de ben segur que hi tornarem, que la Panellets ens ha robat el cor.

    El Josep no ha fet massa fotos, però en canvi ha fet una filmació de la sortida, si la voleu veure copieu l'enllaç
    http://youtu.be/ruybuWs0A1g

    dilluns, 4 de juliol del 2011

    Patinada al Lloro, èxit al Frare. Frares encantats. Montserrat. 25-06-2011.

    Admirem l'imponent Lloro del Frare gros estant, impresiona!!
    La calor apreta i tots busquem l'ombra i la frescor i quin lloc millor a Montserrat que la muralla Nord? amb el Toni fem cap a la Realitat Virtual al Lloro, fa dies que no plou i pesem serà una bona opció. Fent l'entrepà a l'hotel del Bruc sense saber-ho coincidim amb la colla Xapoutot, després sabrem que ells també fan cap a la muralla Nord.

    El Toni a la reunió O de la Realitat Virtual. Desapareixent engolit per la vegetació.

    Fem l'aproximació per Can Massana i coll de Guirló gaudint dels raigs de sol que travessen la cadireta; remuntem cap al Bisbe i poc després passat l'Escolanet busquem la "nostra" canal. La vegetació gairebé la fa desapareixer!! però la trobem: dos espits a la pàret ens avisem que ja podem equipar-nos.
    Començo, la canal és força humida, però es pot anar fent amb compte, cada cop és més moll, fins al punt que posar la ma a la paret vol dir rentar-se les mans! passo sota el bloc empotrat i per enfilar-me i entrar a la reunió hi haig de posar molta atenció que ara és tot xop. Per sort la rampa d'entrada a la reunió no és tan molla i puc arribar-hi bé. La continuació pero es veu tètrica i molla...quan arriba el Toni decidim que avui no és el dia i equipem la reunió ambm una baga i un mailló i rapelem.

    Arribar a la primera reunió va resultar una tasca delicada, les parets regalimaven!
    Decebuts, però convencuts que havíem pres la decisió correcta, havíem llegit que al quart llarg hi havia un pas que moll era molt difícil de passar, canviem de plans i ens arribem a coll de Port per seguir pel camí alt de Frares fins a la Bernat i Amàlia al Frare gros, que el Toni ja havia fet però no li sabia greu tornar-hi, gràcies Toni!
    La opció "B" va resultar encertada i la cara Oest del Frare gros ens va fer disfrutar.
    Després de la suada s'agraeix l'ombra del Bastó del Frare on comença la via, jo ja havia fet aquest desagradable primer llarg quan amb el Pep Graells vàrem fer-hi un intent, però el fred que fèia al segon llarg ens va fer fora, amb el que avui li deixo pel Toni que així farà les tirades que no havia fet de primer.

    Delicat, que no difícil, primer llarg de la Bernat i Amàlia, on la roca discreta et fa anar amb molta cura.
    Amb precaució, el Toni va enlairent-se, passat el segon espit hi ha un tram molt llarg sense res i la tendència, ja que és més fàcil és d'anar cap a la dreta, però si un si fixa i segueix una mica en tendència a l'esquerra, seguint la vertical de els anteriors xapes, s'acaba trobant un tercer espit! el Toni gairebé s'el passa. D'allà, ja més tranquil, es va ajaïent per arribar a la reunió caminant. No trobarem reunió, cal fer-la en unes migrades sabines a peu de paret.
    Còmoda primera reunió abans d'encarar un mur vertical i exigent.
    Tot el que té de rara la primera tirada ho té de sorprenent i maca la segona: un inici d'artificial, dos o tres passos, amb una sortida espectacular cap a la dreta on trobem les preses justes per a poder deixar l'estrep amb tranquilitat, llavors la dificultat se sauvitza, cal decantar-se ara cap a l'esquerra a buscar un pitó amagat, el pas clau és superar el llabi i entrar a la placa. Els espits es nota que són posats a ma, hi ha els justos i necessaris! amb el que cal escalar. Un friend sota el llabi de sortida ens anirà molt bé per protegir l'arribada dalt del Bastó.

    Investigant el terreny abans d'abandonar els estreps.
    Fem reunió en unes fermes Alzines, a l'ombra, al davant tenim un rebot senzill, és el mànec del bastó! una senzilla grimpada per superar-lo i situar-se a la pregona canal del Frare on continua la via.

    Frescal i ombrejada canal on comença el mur final, després de coronar el "mànec del Bastó del Frare.
    Aquí la Bernat i Amàlia aprofita un llarg d'una altra via que no tinc identificada i que es caracteritza per tenir un artifical amb grans i propers burins amb plaquetes artesanals. La burinada és tan propera que pots fins i tot saltar-t'en algun.
    La reunió és en una marcada però petita balma repleta d'aquests sobredimensionats burins, fins a cinc o sis! Reunió no massa còmoda pel que vaig intuir, quan arribo el Toni em vol fer marxar ràpidament!

    El penúltim llarg és gairebé tot artificial, avantsala d'una sortida sorprenent.


    Penjats de la reunió em miro amb respecte el que ara em toca, el Toni m'anima, em diu que és el millor llarg de la via i que no pateixi que es van trobant espits...sortida de reunió pel llabi esquerra de la balma, vertical però ben assegurat; passats uns primers metres en direcció vertical, la via es decanta clarament a l'esquerra fent un flanqueig espectacular, tècnic però no difícil, d'aquells llargs d'anar buscant el més fàcil per no cansar-se, amb bona però escadussera presa. Un darrer espit i no veig res mes...cal ara sí tirar amunt que això ja perd fieresa, però sense perdre la concentració que encara resten dos rebots...una excursió d'uns deu metres i arribo a a reunió! tenia raó el Toni, una tirada que bé mereix haber pujat fins aquí!

    Magnífic darrer llarg, vertical i amb ambient, i que per si sol ja paga la pena tota la via!
    Deixant enrrera la muralla final, amb una arribada amb molt d'aire entre assegurances.
    Mentre asseguro el Toni admiro el Lloro que avui ens ha rebutjat, però ben segur que aviat ens hi enfilarem! Una via discontinua aquesta, amb dos llargs "potents" que per si mateixos justifiquen l'excursió vertical que representa la via amb la travessa del Bastó i el Mànec del Bastó, molt ben trobada, cal felicitar els germans Masó que a més hi van estalviar força els espits, gràcies a la qualitat de la roca que és excepcional llevat de la primera tirada.

    Antigues reunions dalt del Frare gros, sortosament ja no en ús, però deixades "in situ" com a testimoni del material utilitzat fins no fa molt.
    Trobem dues instal.lacions de ràpel, la primera prop de la reunió de sortida ens deixarà a la canal d'on venim, més al sud una altra que ens fa baixar per la banda de l'aresta brucs i ens deixa al capdamunt de l'alt camí de Frares el que ens anirà molt bé ja que farem cap a Coll de Port baixant per l'ombra que s'agraeix.

    Sorprenent visió del Bacallà.

    Ressenya dels germans Masó, com sempre molt detallada i útil.
    Una via curiosa, on cal donar la "talla" en els llargs segon i darrer, amb un primer on caldrà concentració i un tercer de tràmit. L'artificial del quart sembla ser que és una via antiga de la que no en tinc referències i que els germans Masó van aprofitar per obrir el darrer llarg, una petita obra d'art i que per ell sol ja paga la pena. Us la recomano, la seva orientació oest la fa ideal per als dies de calor si ens llevem d'hora, a l'hivern hi fa molt fred!!