diumenge, 31 d’octubre del 2010

Fent l'Indi a Roca Narieda. Alt Urgell.16-10-2010.

L'inici de la via s'identifica fàcilment per l'agulla que té als peus. Itinerai aprox marcat.
L'abandonament de la via Baga total per la mullena, ens havia deixat amb ganes de més...i com que jo no havia fet la Gran Manitú, a la setmana tornem a Roca Narieda, però aquest cop a la cara Sud!

La primera tirada és divertida i variada, una canal de la que s'en surt per l'esquerra, per arribar a un replà del que cal anar a la dreta a superar un esperó i d'allà a la reunió al mig de la canal.
Anem molt d'hora, tan, que a les vuit del matí ja hem aparcat el cotxe...tres graus marca el termòmetre...rondino una mica, no he portat massa roba, i mig tremolant anem menjant l'entrepà d'esmorzar.
Com que el Toni ja hi havia estat, no ens costa gaire trobar el peu de via, la clau no perdre de vista l'agulla que hi ha al peu de la paret, a la vora del camí de baixada, al costat de la Sal de Frutas Eno.

El Toni surtint del ressalt de la dreta.
Quan començo, encara fa fresca, la placa inicial és a l'ombra encara...la primer aassegurança és força amunt, però la dificultat fa que no s'hagi de patir. Cal travessar la placa cap al mig i surtir-ne per un terreny vertical i trencat força divertit; la dificultat baixa de cop, estic en un replà...per on anirà això? el Toni m'avisa que cal anar a la dreta, que no es veu res però que és per allà: veig un ressalt i m'hi acosto, busco posar alguna protecció, però finalment vaig amunt, i renoi, si hi ha un bolt amagat!! ara per una zona blanquinosa cap a la canal, en tendència a l'esquerra, les assegurances ens marquen el camí.
El segon llarg és més entretingut i variat del que sembla, té la seva gràcia!
El Toni avui ha invertit els llargs, així ja l'haurà feta tota de primer, aquest segon llarg es veu molt herbós i trencat, però és bonic, força bonic, amb passos delicats i fins, acabant per dins una canal torrentera amb la roca ben pulida que li dóna un caràcter diferent.

Entrant al pilar de la tercera tirada, un esperó molt ben protegit, que és millor fer per la placa.

Ara torna a ser el meu torn, la tercera tirada hem llegit a tots els blogs que cal tenir cura amb les cordes, ja que el fregadís és molt important! d'entrada soreprèn que calgui anar tan a l'esquerra a cercar el primer bolt...es pot anar directament amunt sense fer aquesta giragonsa, però...per si de cas poso una cinta molt, molt llarga, derivo altra cop a la dreta i ja encaro el mur que tenim al davant, primer per terreny una mica trencat, per anar poc després per una roca compacta i bona, l'agafo per la placa que es deixa fer, les assegurances aquí no són tan espaïades; a la sortida de l'esperó llaço una sabina, ja que resta una grimpadeta fins la reunió. Tot i mirar de posar cintes molt llargues, acabo la tirada amb un bon frec de cordes, no ens caldrà, però, sortir a l'ensamble.

Mur de sortida del quart llarg, de trancisió, atenció en anar a la dreta quan entrem al bosc!
La reunió és ben còmoda, ara tenim un llarg de tràmit, un parabolt ben amunt sembla voler marcar l'itinerari, passada la placa cal entrar a un bosquet, de seguida cap a la dreta, atenció que no és molt evident!
Adherència estressant a la llarga placa de la cinquena tirada, amb les assegurances justes per posar a proba la goma cuita!


Ja som al peu de les famoses plaques, adherència "Made in Narieda" i amb assegurances justes! el Toni se l'ha demanat!! no em sap cap greu...!!! comença ajagut, però a mesura que anem avançant es posa dret, les assegurances estan alegres, 7 bolts en 60 mtrs, però es pot complementar amb algun boix que llaçarem i algun tascó i friend que ens ajudaran a no passar massa nervis...La placa no dóna treva i els peus es van escalfant, la concentració és màxima, tanta que el Toni m'avisa: em penjo a desestresar-me!
Quan és el meu torn, l'entenc força, perquè abans d'entrar a reunió la paret es redreça i t'has de refiar d'unes canaleres que comencen a estar relliscoses...l'entrada a reunió també es fa mirar, sort d'una presa clau, que sinó....

Espectacular acabament de la placa per un ressalt vertical amb preses d'escandol! el darrer llarg, llàstima!

Sense temps de pensar-m'ho massa continuo amb el darrer llarg, que de moment manté la mateixa tònica: adherència màxima! flanquejo a buscar una fisura per posar un friend,
abans d'anar a cercar el següent bolt, d'aquest les mans ja van trobant una mica de canto i ràpidament m'acosto al vertical muret de sortida, les preses van millorant tant que ni penso en llaçar un arbret que havia planejat llaçar...
Sortida de la placa espectacular, amb preses tan bones que costa triar! Sobre el ressalt cal anar a l'esquerra, trobarem una assegurança de guiatge i ja dins el bosquet trobo la reunió.
Mentre asseguro el Toni em miro la continuació per la Sal de Frutas Eno, però es veu un llarg trencat i decidirem que ja estem satisfets per avui. Un altre dia més rodats ja ens hi posarem amb aquesta (Sal de Frutas Eno) però des de l'inici, que és potent, ens l'anem a mirar tot baixant!!


Ressenya que podreu trobar a

  • La Noche del Loro- Ex Ona Climb


  • Hem disfrutat la via! sembla que ja estem agafant-li el truc a l'adherència...però en general una via molt reexida: te l'has de treballar, tan a l'inici per la canal com a l'esperó, com a les plaques, vaja que per tornar-hi.
  • divendres, 22 d’octubre del 2010

    A la Bessona inf per la Iglesias-Casanovas-Guillamon. Agulles Montserrat. 11-09-2010

    Les Bessones, dos cims emblemàtiques de la regió d'Agulles.
    A principis de setembre, ja començava afluixar la calor, i amb el Josep vàrem decidir anar a fer aquesta via, jo fèia molt de temps que la tenia a la llista, però no trobava el dia...a les Bessones no hi ha itineraris senzills, però aquesta, la Baby, oberta el 1966 per Albert Iglèsias, J. Casanovas i Francesc Guillamon bàsicament en tècnica d'artificial, ha estat "recentment" restaurada amb parabolts del 10 deixant-hi alternadament peces de l'època.

    Aquest Teix (Taxus Baccata) ens ajudarà a començar la via.
    Per començar a enfilar-nos-hi cal localitzar un gran arbre prop de la paret, és un magnífic Teix pel que ens enfilarem i per una branca lateral ens acostarem a la paret on hi ha la primera assegurança. D'entrada s'em fa extrany això de fer el mico per l'arbre, però sembla haber estat fet exprès per enfilar-t'hi! el que ja no fa tanta gràcia és quan t'acostes a la paret per una branca que fimbreja...

    Tota la via és molt vertical, i el primer llarg no n'és una excepció...la roca és de primera i el generós equipament (pensat per anar en artificial) animen a tibar!
    Ja a la paret i xapat el primer bolt m'ho vaig mirant i vaig trobant bones preses...amb algun A-0 aconsegueixo fer cap a la reunió sense haber hagut de trèure l'estrep, aquesta és a la dreta després d'un diedre vertical prou espectacular.

    La primera reunió tot i ésser ben penjada, aprofita una franja plana i no és massa incòmoda.
    La roca és magnífica, sòlida i amb preses que dónen confiança, convida a forçar fins on les forces donguin.

    El Josep a la vertical i rectilínia segona tirada.
    El Josep en fa via i ja és disposat a continuar: cal sortir a l'esquerra a buscar el diedre que havíem deixat. De manera molt aèria i amb bona presa es va enfilant superant petits ressalts on gràcies al bon equipament no hi ha problema, entrant a reunió perd verticalitat i es situa sota una cova que veig des d'aqui baix.

    Si ens girem podrem admirar un magnífic contrallum amb la Bola de la partió i la Bitlla.
    És el meu torn, disfruto aquest llarg i el vaig forçant al màxim fins aconseguir fer-lo gairebé tot en lliure, ole!! A la reunió em miro el que ve: recte fins a entrar a un forat d'on en surts per l'esquerra i al replà de la tercera reunió, escassos 15 metres, però la sinuositat del llarg recomana no enllaçar-lo amb el següent.
    Panoràmica del vessant per on va la Baby, el Josep està arribant a la primera reunió. Foto Joan Baraldés des de la Boteruda del gra. (Sisbemesanapren)
    Gràcies a la Fi-Fi no he hagut de trèure l'estrep, tot i que tira enrrera, però les assegurances són força aprop. El que costa més és l'entrada a la reunió, una sortida de piscina que si no fós pel cap de burí (dur plaqueta recuperable) m'hagués fet suar.

    Assegurant des de la reunió cimera.
    Li torna a tocar al Josep, el quart llarg és molt ferm, i per mí dels difícils en lliure, la ressenya marca 6a a la sortida i 6c al mur desplomat que continua...la veritat que el 6a m'ha semblat molt més difícil que els llargs anteriors cotats de 6b (Ae). La darrera reunió és airosa, sota la berruga final. Ara torna a ser el meu torn: un petit flanqueig a l'esquerra per anar a buscar el primer bolt, el següent és molt lluny, quan començo a pensar en invents me n'adono que hi ha un altre cap de burí, plaqueta i amunt! Sóc en una canal diedre força descompost i ple de ferros de l'any de la picor, vaja del 66 per ser més exactes...fa 44 anys...sort que es pot reforçar amb algun tascó i algun Àlien...ja que aquí és l'únic tram on la roca fa patir: és descomposta i trencada, amb el que vas amb molt de cura on t'agafes.


    Darrers metres de la via, trencats i per sort ja ajaguts.
    S'arriba d'alt de tot per una zona trencada i amb terra on cal vigilar a no llençar res al company, la reunió és força amunt i la comunicació pot ser dificultosa si fa vent.

    Ben satisfets! la via s'ho val.

    Preparant el ràpel, al costat oposat d'on hem arribat.
    Mentre asseguro el Josep, hem delecto amb el festival d'agulles, des d'aquesta perspectiva encara no les tenia vistes! Anem a cercar el ràpel, ben preparat al costa oposat d'on venim. Ens deixa entre les dues Bessones, dins una fonda escletxa, de la que desgrimparem i quan calgui rapelarem d'un arbre de la canal en direcció a l'Agulla de l'Arbret.
    Tot baixant veig una cordada a una agulla al costat de la de l'Arbret, pel vessant del ràpel; aquesta via que fan va pel vessant oposat, el sudoest...vaig intentar preguntar-los quina via era però no hem van sentir, es veia potent!

    Una cordada en una via (?) a l'Agulla dels ossos, algú sap de quina es tracta?
    Ben satisfets encarem cap al refugi i Can Massana, a Agulles sempre hi ha feina a fer, aviat hi tornarem.

    Acurada ressenya que hem d'agraïr als amics de
  • La Noche del Loro ex Ona Climb
  • dilluns, 11 d’octubre del 2010

    Ens declarem en Vaga a la Baga total! Roca Narieda Nord. 09-10-2010.

    Al flanqueig del cinquè llarg.

    Doncs sí! aquest dissabte anem amb el Toni, fent cas omís a l'amenaça de pluja, cap a fer aquesta interessant via, el
  • Xavi
  • al seu blog ens la descriu molt bé i ens fa peça.
    Tot rutlla, trobem fàcilment l'inici de via, aproximació curta i ja som apunt de començar...però aviat me n'adono que hem oblidat un detall que ja apunta el Xavi: "NO HI ANEU SI EL DIA ABANS HA PLOGUT".
    La paret és seca però amb molta humitat pertot, el primer llarg ja s'esdevé delicat, tot i això el fem a l'ensamble, però davant els riscos passats decidim fer la resta fent reunions. Per fí passada la corda fixa del quart llarg la paret es redreça i comença l'escalada, vertical però amb molt bona presa de mans, llàstima que ja anem ambm els gats ben enfangats! a sobre la reunió és sobre terra molla! el flanqueig, sec, ha de ser per disfrutar, però anem fent equilibris per no tocar terra, gràcies a les bones bústies de mans ens en sortim tot i alguna patinada...Encarem el sisè llarg, on la paret es redreça i cal fer una bavaresa-diedre delicat. Cal mirar-s'ho ja que no és fàcil i amb els gats molls...m'enfilo i vaig a buscar l'altre bolt quan el peu dret em patina, merda! puc equilibrar-me i evitar la caiguda, lletja lletja ja que la corda frega amb el tallant canto de la bavaresa...tot i això al desgrimpar no puc evitar una bona rascada a la cama i el braç...m'ho torno a mirar i evito la presa patinosa, col.loco un linkam a la fisura i aconsegueixo superar el pas, ara sí abasto bona presa de mans i puc xapar el bolt. Fins la reuió tan sols vigilar de no petjar la terra molla...però és impossible, la reunió és sobre un pa de terra. Puja el Toni, a la reunió hi ha una anella, que fem? el següent llarg marca 6a però es veu molt ben assegurat, el Toni diu que ell tira amunt...però just sota el pas és ple de terra molla que per força haurem de petjar..."no estic disfrutant"em diu...anem bé d'hora i el dia s'ha arreglat, una cordada que tenim al davant han continuat amunt, però els hem escoltat rondinar amb les patinades...Anem avall! ja en tenim prou d'escalada aleatòria, la dificultat no és el problema, tot i que no hi regalen res eh!!
    La via s'ho val! és molt atlètica i variada fins on l'hem pogut tastar, però això d'escalar amb el gat enfangat...avui ens ha desanimat...
    Avisats quedeu!! nosaltres ja ens ho hem apuntat i hi tornarem, però quan la paret sigui ben eixuta! Cal tenir present que és Nord i la paret s'asseca ràpìd, però els pans de terra no...cal donar-los més temps.

    dilluns, 4 d’octubre del 2010

    Agulla de l'arbret via Vicenç Soto. 6-setembre-2010. Agulles Montserrat.

    L'agulla de l'arbret amb els seus 1.067 m sobresurt al capdamunt de la regió que presideix.
    Ara fa una mica més de dos anys que els germans Masó vàren obrir la via en homenatge a Vicenç Soto; aleshores no vaig poder lligar caps per anar-hi i les nombroses piulades deixant-la prou bé no fèien més que animar-me...no ha estat fins ara que amb el Toni ens hi hem arribat. La seva orientació més aviat nord i el ventet que sempre hi bufa fan que no sigui precisament una via d'hivern. L'inici és facilment identificable, si resseguim la base de l'agulla deixant la via Aitor a la dreta: en un sòcol adosat a l'agulla hi trobem la signatura dels autors, V S esculpits a la roca i una fletxa.

    Signatura inequívoca dels germans Masó!
    Avui sabedors que la segona tirada "tiba fort" comença el Toni, terreny poc definit amb una entrada a vigilar per ràpidament suavitzar-se fins un muret fi; una vegada superat aquest s'ajeu i arribem caminant fins a unes alzines al peu de la paret on fem reunió als arbres.

    El senzill primer llarg és defençat per un muret central que li dóna caràcter.

    Arribant a la reunió, estratègicament situada en un clap d'arbres sota el vertical mur del segon llarg. Foto Toni.

    Ara és el meu torn, l'entrada es veu finota i tècnica i les assegurances no estan precisament a tocar...m'entesto en encadenar-lo, em costa però ja és meva l'entrada, m'equilibro ja sota la rastellera d'espits que em vénen a continuació, es nota que s'ha obert per baix, els xapatges són sempre còmodes.

    Disfrutant d'un mur d'antologia, dels que et fan suar, però gaudeixes plenament! Fotos Toni.

    La línia és molt vertical i fins extraploma un xic, amb el que fet alguns metres més em penjo a descansar els braços; els passos van sortint tots en lliure però m'he encallat a un punt on no trobo com avançar, peus precaris i preses molt petites, a la ressenya marca A-1...ho intento vàries vegades però no m'atreveixo a forçar...finalment tibo de cinta, A-0, i supero el pas. La resta continua millor, baixa una mica el grau i puc encarar l'entrada a reunió content i eufòric! he disfrutat molt en aquest mur.

    El Toni recuperant la tirada, l'ambient és superb!

    Per assolir la reunió encara ens ho fan gruar, la roca no és tan bona i no et pots relaxar. Ben penjada i un pel incòmoda aquesta segona reunió, amb ambient de gran paret..."ja pots pujar Toni" a disfrutar que el llarg s'ho val...i a fè que el disfruta, lluita de valent i arriba esbufegant però ben content.

    Penjada segona reunió, un balconet privilegiat sobre la Filigrana.

    Curios tercer llarg que es va decantant cap al penjat mur nord, variat i amb sorpresa final.

    De la darrera tirada la gent no en parla massa, però es veu potent, s'enfila recta amunt fins aun llavi trencat al que ens hi hem de posar a sobre, llacem una sabina i continuem a l'esquerra tot abocant-nos al buit de la cara nord, impresiona! un pitó no massa ufanós protegeix l'entrada a sota el muret de sortida, la sorpresa final!
    Vaja amb el pas, al Toni li costa treure'n l'entrellat...que si per la dreta, que si per l'esquerra...finalment ell per l'esquerra, jo per la dreta...resta un ressalt desprotegit fins a la reunió cimera, no s'hi val a caure que el darrer espit el deixem força enrrera.


    Historiada resenya amb el segell Germans Masó que podeu trobar a
  • El Balcó de la Lluna.

  • Em reuneixo amb el Toni, felicitats, vaja "passet" no? restem una estona gaudint de les vistes i cap avall. Un ràpel de gairebé 50 metres espectacular ens deixa a terra, mentre tornem cap al cotxe comentem que la via val molt la pena. Felicitats als germans Masó per aquesta obra d'art tan ben trobada, on han sabut lligar la dificultat i l'aventura.