diumenge, 28 de novembre del 2010

Gaudint la darrera obra de la "Factoria Masó": Via Màgical Mystery Tour. Roca de Sant Martí. La Plantació. Montserrat. 27-11-2010.

Des de l'Oblidada, panoràmica de les agulles del Torrent dels Llorers, destaca al mig la línia de la via que acaba a la Roca de Sant Martí, amagada a l'ombra de l'imponent Roca de Sant Cugat.
Aquest dissabte tot i el fred que apreta, tinc ganes d'escalar, sembla que el punyetero refredat que hem va fer abandonar a mitja via la setmana passada va de baixa!! i quan truco al Toni li proposo de fer una via que acaba de sortir publicada, és a la Plantació, raconada entranyable i on sempre hi disfruto molt i a sobre és obra dels amics Masó, tota una garantia! Quan arribem a Collbató estem a zero graus i enfilem directe al bar a fer un mos, molt d'ambient i cares conegudes, trobem l'Ivan que va a fer la Nexus.

El primer llarg no crida l'atenció, ajagut i trencat, és el peatge per a poder disfrutar més amunt!
Fa fred només sortir del cotxe, però la caminada és llarga amb el que aviat em sobra roba. La pujada per la canal dels Llorers ha cambiat de la darrera vegada que hi vàrem pujar: molts arbres caiguts i els graons de la mini-ferrata doblegats i malmesos. Ja som al replà on comença la Canvi Climbàtic, just al vessant oposat el nostre objectiu, encarat a l'est sortosament! Ens equipem i quan ja som apunt de començar sentim veus, son el
  • Joan Asín
  • i el seu company Jesús que també vénen a fer aquesta via. La veritat que no m'ha extranyat la coincidència, després del mal temps del cap de setmana passat un bon objectiu aquesta via acabada d'apareixer del forn de Cal Masó que segons la ressenya es veu potent i llarga.
    Tinc l'honor d'encetar la via, el primer llarg és poc atractiu, amb la roca llepada dels peus de via i més amunt trencat, trencat...poques assegurances però ben posades, a destacar que ja no són espits a ma! sinó bolts a màquina, bolts del 8 però!
    Caminant arribo a sota un contrafort on munto la primera reunió en uns arbres, al davant un mur extraplomat per on continua la via. Sembla que flanquejant per la dreta es pot forçar en lliure...ja hi tornarem a explorar-ho.
    Ara és el torn del Toni, amb l'ajuda d'una alzina caça el primer bolt i amb l'estrep arriba ja als dos claus, d'on amb un altre pas ja surt per placa vertical que s'ajeu ràpidament per acabar caminant fins a un altre còmode replà on amb unes alzines fem reunió.
    Suant malgrat el fred a la tercera tirada, on un mur vertical ens farà treballar de valent.

    Ara comença la gresca, inici desequipat de IV+/IV, vaig pujant mes aviat per l'esquerra, on trobo millor i més sòlida presa, cap a sota el mur, abans d'arribar-hi , a uns 7 o 8 metres llaço un merlet i flanquejo a xapar un bon pitó; continuo cap a la dreta per una bona feixeta fins situar-me sota un bolt, intento posar alguna cosa, però res em queda bé amb el que tiro amunt, xapat aquest bolt comença a posar-se fí!
    poques però bones preses ajuden a progressar, passos llargs, obligats. Éstic suant! venia ben abrigat de sota i ara em toca el sol i cal tibar de valent...arribo al darrer bolt, m'ho miro i renoi com tiba!! em penjo a descansar els braços que resta una sortida potent. Ja amb els braços descansats surto trobant bon canto, però a vista, la via no està gens marcada, no és gens evident. Superats aquest metres la dificultat afluixa de seguida i pràcticament vas caminant fins al cim d'una agulla que cal baixar fins al bosquet, a les primeres alzines munto reunió, ja que penso que més endavant no ens sentirem, a més les cordes freguen força, penseu a posar cintes molt llargues al pitó!

    A la còmoda tercera reunió, el Joan es prepara per recuperar el Jesús.
    Quan arriba el Toni fem un canvi de reunió fins al peu, ara ja, de la Roca de Sant Martí; al davant tenim l'imponent flanqueig.
    És el torn del Toni, la primera assegurança és força amunt, protegible amb un merlet o un Àlien, però el Toni va per feina cap al primer bolt.
    El Toni començant el fantàstic i estètic flanqueig de la quarta tirada; l'arribada a la reunió és vertical i tècnica, on quan les trobes, les preses permeten tibar de valent!

    Passat un primer tram vertical, cal anar derivant a la dreta sense guanyar alçada, de tan en tan uns forats cantelluts fan fruïr de valent! ja gairebé a l'esperó cal enfilar-se per un mur vertical on ara a la dreta, ara a l'esquerra, et pots aixecar fins al pas clau, superar el llabi de l'aresta. Hi ha bona presa, però no és evident, a mes tira enrrera, amb el que cal anar per feina si un no es vol penjar!
    Les assegurances tampoc estan a tocar precisament amb el que quan arribes a la reunió ho fas ben satisfet!

    Superat el pas clau d'entrada a reunió! El Jaume s'ho mira abans de fer el flanqueig.

    La quarta reunió és la única incomoda, però és el preu a pagar per a poder gaudir de l'ascensió a la Roca de Sant Martí. El Toni ha disfrutat aquest llarg, al meu torn flipo amb la roca que té: adherent, cantos boníssims,però no evidents! i vertical!
    el mur final et posa a punt! les preses hi son, però cal trobar-les i els braços es van carregant, bufo quan supero el pas clau...ara em resta un aeri flanqueig fins a reunió.
    Saltant l'Alzina de la cinquena tirada, que es pot aprofitar per passar-hi una baga.
    Com que aquesta reunió és força incòmoda, continuo amunt, comença per un diedre trencat del que s'ha de saltar a la placa de la dreta, es pot posar un Àlien per protegir el pas i deseguida es xapa el primer bolt. El pas a la placa és divertit, una vegada situats, una bona excursió a buscar una Alzina que aprofito per llaçar;
    cal enfilar-s'hi per a poder continuar, ara tinc al davant un ressalt vertical, a sota un bolt, és el pas de 6a que marca la ressenya. Busco bona presa, però no n'hi ha cap d'evident, amb el que aprofito un forat de l'esquerda de l'esquerra i un rom a dreta i tibo amunt, per sort he triat uns bons peus i m'en surto, ja equilibrat xapo un pitó, buff, et fan treballar el pas! Miro amunt i el desert....una fisura cega i trencada i un ressalt més que trencat força amunt...no veig cap assegurança i quan estava apunt de tirar amunt recordo que la reunió era a la dreta; em vaig enlairant decantant-me a la dreta i ja veig els dos espits (aquí s'els deurien acabar les piles) Reunió! d'allà m'adono que hi ha un espit al capdamunt de la fisura, si l'arribo a veure segur que tiro amunt!! al Joan tanmateix li va passar.
    El Toni sota el pas de 6a i content després de superar-lo!!
    És el torn del Toni, el bombet clau el supera més per la dreta i comenta que sembla més fàcil ja que trobes millors peus...ja a la reunió mirem l'aspecte del que ens queda, es veu molt trencat i dubto si esperar els companys per evitar tirar-los pedres...però decidim seguir i quan el Toni arriba al tram trencat comenta que és més sòlid del que sembla, amb el que continua fins a la reunió cimera.


    El darrer llarg té un aspecte tètric, trencat, però sortosament la roca hi és més sòlida del que sembla.


    El Toni assegurant des de la reunió cimera i el Joan assegurant el company mentre nosaltres consultem el pot de registre, hem fet la 1ª repetició!
    La reunió és en un replà sota el cim, m'hi arribo i busco el pot de registre que acostúmen a deixar-hi els germans Masó; hi trobem unes anotacions d'altres vies i la llibreta de la nova, i vaja, que som els primers a repetir-la o almenys a apuntar-hi!. Mentre escribim arriba el Joan que s'ha saltat la penúltima reunió, no l'ha vist; per pocs metres no arriba amb el que demana que el company el deixi podent així muntar la reunió.

    Panoràmica amb l'itinerari aproximat i treballada ressenya dels germans Masó que podreu trobar a
  • La Noche del Loro

  • Ens ha agradat força la via, amb dos primers llargs poc atractius, peatge necessari per arribar al Contrafort i a la Roca de Sant Martí, on la pedra és immillorable, amb un quart llarg estètic i atrevit! el millor!! Un itinerari ben trobat on cal anar-hi amb el grau assolit, ja que les assegurances als trams fàcils estan molt alegres i al tercer i quart llargs oblíguen fins al V+.
  • dilluns, 15 de novembre del 2010

    Rodamons de bosc a la Paret de la Rufa. Alt Urgell. 06-11-2010.

    L'agulla característica on comença la Paret de la Rufa, al fons la vall de Canelles.
    Darrerament ens estem aficionant a l'adherència de la zona de Narieda, amb el que, tot i està sota els efectes d'un refredat, ens acostem a la Paret de la Rufa, on l'incansable Marcel Millet hi ha obert un itinerari que no és del més reexits que ha fet...així pensa en
  • Joan Gatsaule
  • que no ens la recomana...malgrat tot decidim anar-hi i valorar per nosaltres mateixos.
    L'aproximació és la mateixa que per anar a Roca Narieda Sud, però just al travessar el riu ens decantem a la dreta, ja trobem traces de camí; l'aproximació és campi qui pugui mirant de no enfilar-nos massa i anar derivant a la dreta a buscat el cingle i canal que veurem a la nostra dreta, més enllà acaba el massís de Narieda per passar cap al Roc dels Collars, una fondalada pregona en fa una clara divisió. Podreu trobar més informació al blog del
  • Llorenç (Kutrescaladors)


  • El primer llarg va superant ressalts, acabant amb una entrada curiosa a la reunió.(foto Toni)
    Després d'enfilar-nos una mica massa, flanquegem i anem a trobar la canal, grimpem un tram i identifiquem amb l'ajuda de les fotos i els comentaris dels que l'heu anat a fer i heu piulat: LLorenç, Joan, Joan A, Xavi etc.
    Localitzem l'alzina on al davant ja tenim el primer pont de roca, força mimetitzat per cert. Hem fet una bona suada! ho preparem tot i com m'agrada, començo; ens hem partit la via, jo faré els dos primers, el Toni els dos següents i el Joan acabarà.
    Aquesta primera tirada és força irregular, em sorpren algun ressalt que m'ho fa mirar-m'ho, una canal trencada em porta a l'entrada a la reunió on m'ho torno a mirar. El lloc és curiós, penjat sobre una olla de vegetació.
    Ja situat al diedre del segon llarg, amb un inci fí! superat aquest cal navegar per plaques fins a la còmoda segona reunió.(Foto Toni).
    Mentre pugen els companys m'estudio la continuació: es veu un espit força amunt, enmig d'un pilar que no puc veure en la seva totalitat, sembla que el pas tindrà gràcia. M¨hi poso, hi ha bona presa i puc situar-me al mig del pilar, més aviat per la seva esquerra vaig pujant fins abastar el diedre que té molt bona presa i m'enlairo ràpidament fins a col.locar-me dalt de l'esperó, un tram trencat m'aboca a unes plaques, cap assegurança, però veig que una fissura la ratlla i cap allà que vaig.

    El Toni a les divertides plaques.(Foto Joan)
    A la fisura puc posar un àlien, quan ja soc gairebé dalt de tot, veig que quedaré tallat en un bosquet, cap a on haig d'anar? miro la ressenya que no m'aclareix gaire res...però intueixo que haig de flanquejar a l'esquerra, puc protegir el flanc amb un amic gran i llavors trobo un espit, una canal fàcil em deixa al còmode replà de reunió.

    M'ha agradat aquest llarg, els moïments de sortida son macos i fins i llavors la placa on cal orientació...i saber llegir la roca tot descubrint la via.
    Ara és el torn del Toni, surt entre uns arbres caminant fins posar-se sota una llastra desenganxada que es puja amb una bavaresa d'escandol, un passet fins a un replà i abasta el primer espit, en trobarà dos de junts car aquí es redreça la paret.
    Un altre replà abans de continuar per un mur dret i trencat on trobem dos pitons que ens deixen a la tercera reunió, aquesta no massa còmode...

    Generoses plaques de la tercera tirada, amb bavaresa d'inici i de sortida, ben trobat!

    Continua el Toni, surt de reunió per terreny trencat fins a un clau i una sabina que protegeix l'entrada al flanqueig, aquest és finot, a més el Toni s'equivoca i s'enfila massa, quedant en situació compromesa...sortosament pot reconduir la línia i baixar, respirem tots quan abasta la primera sabina, he estat a punt de volar!!
    Aquí la via comença a agafar alçada i l'ambient millora, el flanqueig té el seu què!
    Muntant la quarta reunio, després d'un flanqueig amb entrada punyetera...(Foto Joan)

    El Joan en ple flanqueig.
    Des de la quarta reunió podem veure els companys que ens segueixen, hauran d'esperar-se a que sortim d'aquí, ja que la feixa és estreta...Ara és el torn del Joan, li hem deixat els millors llargs!!

    El començament del cinquè, flanqueig fàcil fins sota una zona trencada i vertical que ens durà a unes plaques penjades, amb algun pas amb ambient!

    Un tram de flanqueig horitzontal et deixa sota un mur trencat i de mal aspecte, que una vegada posats serà millor del que sembla, la llàstima que caldrà trepitjar terra, avui és ben seca sortosament, ja que ara encara una placa d'aspecte llis i penjada.
    A l'esquerra una fisura permet assegurar a pleret així com tibar de valent, també e spot anar directament a l'espit per la placa, més finot però tiba menys...xapat l'espit cal flanquejar buscant les millors preses, que cal buscar doncs no són evidents.
    Recuperant la cinquena tirada, jo a les plaques de sortida i el Toni apunt de fer-hi l'entrada.(Foto Joan)


    Bona presa i ambient al nostre penúltim llarg.
    Acabat el flanqueig cal tirar recta amunt fins a trobar la reunió, el Joan ha disfrutat de valent, el millor llarg de la via! Aquí la roca és molt bona i compacta, llàstima que no fos tota la via així!

    A la cinquena reunió, assegurant el Joan.(Foto Toni)

    El Joan fa els dos darrers llargs en un, aquí després d'un breu flanqueig s'enfila per unes plaques compactes i entretingudes, que ens faran disfrutar.
    Resten dos llargs i no sabem si els podrem o no empalmar, sembla que sí així que surt el Joan a veure que farà, d'entrada flanqueja a trobar un muret, és un IV però renoi que divertit! no és banal, cal posar-s'hi bé i surt, fàcil, però l'has de treballar. Quan arriba a la reunió el pitó casolà té un forat tan petit que decideix continuar i encara li sobrarà corda, anem amb seixantes.

    Contents dalt de tot!
    La via ens ha agradat, no és una gran via, és discontinua, fins al final no comença a agafar ambient, però en conjunt ens ha agradat, el fet d'haber-te-la de protegir i buscar en segons quin punt el millor pas li dónen un plus, ben cert que la roca és trencada en algunes parts i millor no tenir massa gent al davant...oi Joan A.? però l'itinerari és ben trobat.

    La cordada que ens seguia: l'Albert Llobet recuperant els companys a la tercera reunió.

    Panoràmica indicant el camí de baixada que vàrem usar, força més curt que el "clàssic" d'anar a buscar la canal de baixada de Roca Narieda.
    Ja a dalt el Toni diu d'anar a buscar el camí de la canal que baixa a la dreta, la canal per la que pujàvem a buscar el peu de via, que sembla més curt que remuntar fins al cim i recular a buscar el camí de Narieda sud; no estem massa segurs però hem llegit que es pot baixar amb el que així ho fem i ens en sortim, farem un ràpel d'una alzina per acabar de baixar, però els altres companys han baixat desgrimpant fins baix sense caldrels'hi.

    Ressenyes que hem d'agraïr a:
  • Sisbemesanapren
  • i al
  • Xavi de l'Alt Urgell
  • dilluns, 8 de novembre del 2010

    Atardeceres a la Bessona superior. Agulles Montserrat. 23-10-2010.

    La Bessona superior i el contrafort per on puja l'encertat itinerari de la via.
    Des que en
  • Joan Asín
  • va publicar l'ascensió a aquesta via que en tenia ganes d'anar-hi, el fet de l'equipament alegre, amb una dificultat "assequible" i el "PAS" de la darrera tirada que em tenia intrigat...finalment el Josep i el Toni es deixen enganyar...

    Compacte mur del primer llarg, on no si val a badar!
    Per acostar-nos a peu de via cal remuntar la canal del Cirerer fins a peu de la Filigrana, haurem passat per una zona on l'aperturista de la via fa poc hi ha fet una bona espurgada d'aritjols! de la base de la Filigrana cal remuntar una canal força dreta, quan l'agulla de la dreta s'acaba, girem a la dreta i baixem una mica, trobarem indicis de camí i al davant ja tenim a la ma esquerra la placa per on començarem. Força amunt es veu un bolt a uns deu metres...
    Disfrutant la placa de la primera tirada, on cal concentració, ja que la roca tot i no ser dolenta, tampoc permet alegries...
    Com que m'agrada començar, els companys em deixen...avui em vacunaré de parabolitis, malatia que sol afectar els que com jo, ens hem dedicat molt a l'esportiva, i a més som una mica "covards"!! quatre bolts en 45 metres faran la vacuna prou efectiva. Llaço una branca d'un arbre de peu de via, que s'ha d'aprofitar tot! Amb delicadesa em vaig enlairant, la roca no és per pujar corrents, sovint em decanto cap a la dreta per trobar millor presa. No hi ha cap pas extrem però cal anar ben atent, sortosament el grau afluixa a mitja placa; abans d'entrar a reunió un ressalt em fa mirar-m'ho bé!
    Un ressalt vertical li dóna el grau a la segona tirada; el Josep acabant de superar-lo.
    És el torn del Josep, aquest llarg és més curt, uns 20 metres amb dues expansions, una assegura un mur i l'altra, força més amunt, abans de decantar-se a l'esquerra.
    El pas del mur li costa un petit "saque" i és que és finot...però se'n surt prou bé i abans de l'altra bolt pot posar un micro d'aquells per donar moral...al davant queda un extraplom, cal anar a l'esquerra per trobar la reunió, encarada a una fisura, punt flac per on continuarem.

    Diedre de la tercera tirada, que ens permet superar el desplom i ens deixa sota el mur somital.

    La segona reunió és ben bé al caire de l'agulla, ara estem ventats, però gaudim de la visió de l'Agulla de l'Arbret on una cordada puja la Vicenç Soto; el primer de corda s'està mirant la ressenya i li crido: ei! que la reunió es fa a l'arbre! a partir d'aquí ens anirem veïent i els hi farem fotos espectaculars.
    Ara és el torn del Toni, la sortida amb la roca pulida li costa, però de seguida és al diedre on mira de posar un Àlien. La fisura s'acaba i cal passar al mur de la dreta, un bolt protegueix el pas; ara resta un altra tram vertical també protegit per una expansió, la darrera que trobarem fins passats ben bé vint metres que podrem llaçar una alzineta abans de superar el darrer ressalt fins al replà de la tercera reunió. Quan recuperem el llarg ens adonem de l'exposició que tè...el Toni es pensava que s'havia d'haber passat alguna assegurança...però no! la via és així exposada en els trams "fàcils". A aquesta exposició se li afageix que la roca no és gaire bona...vaja que una relliscada aquí seria perillosa.


    Arribant al còmode replà de la tercera reunió.
    Resta una tirada i és com si tornèssim a començar, ja que som en una explanada gran, davant el mur amb el famós pas, on ja havia llegit que podria caldre una ajudeta per arribar-hi...vaig mentalitzat i ho provo, entro a l'esquerra de la xapa per on sembla hi ha més canto i sí es va pujant, però m'encallo ben be a un metre i mig de la xapa...gairebé mi llenço el primer cop, però la manca de confiança amb el peu dret em fa recular, això i la possibilitat de volar i caure al replà...el pas és dur i de 6a no baixa, almenys jo no vaig trobar-li l'entrellat, però ho vaig intentar a fons; desgrimpo una vegada i baixo a descansar els braços, renoi amb el passet, de sota no sembla tan dur...hi torno però ja no puc, decideixo xapar amb l'ajuda d'una "tramposa" el que tampoc em resulta fàcil! és una llàstima ja que una vegada xapat aquest bolt, l'artificial no te gens de suc! es pot fer en A-0 perfectament de juntes que estan les xapes...quan aquestes s'acaben, uns set passos, tenim una sortideta en lliure ben vertical amb molt bona presa. Abans del flanqueig aprofito per posar un merlet.

    Desgrimpant el "Pas" amb la cinta a la boca.

    A l'artificial, que resulta ser ben senzill i sense suc! una llàstima després de tanta brega per xapar el primer bolt!
    El mur s'acaba en un flanqueig aeri que et deixa en un muret, quan vaig a llaçar un boix m'adono que a la placa hi ha un espit, d'aquí ja fins al cim, vigilant de no bombardejar els companys ja que cal passar per un tram ben esmicolat!!

    Des de la Mompart de la Miranda de les Bohigues, la Bessona superior amb l'itinerari aproximat.

    Ressenya i croquis de les agulles a agraïr als autors dela via i que podreu trobar a
  • Mad Team

  • Ha estat una via que ens ha agradat però que ens ha deixat algunes preguntes: perquè al darrer llarg aquest primer bolt tan amunt? trenca l'homogeneïtat de grau de la via fent-la perillosa en cas de caiguda. Tanmateix sorpren aquest fet quan a continuació l'artificial té les assegurances molt properes, tan que permet fer-lo en A-0.
    També sorprèn al tercer llarg la gran distància a pel desde el darrer bolt fins a poder llaçar l'alzineta, més de vint metres en una placa sí fàcil, però amb roca delicada...i a més amb pràcticament nules possibilitats d'autoprotecció...
    Tanmateix però, felicitar els autors, per saber trobar un itinerari tan encertat, als futurs repetidors tan sols advertir que cal anar-hi amb el grau assolit i el cap ben
    fred, que la disfruteu!