divendres, 19 de desembre del 2008

Torre del Diable (Teufelsturm) via Nordwestweg. Meteora. Grècia. 04-11.2008.

No podem deixar d'admirar la Torre del diable (Teufelsturm).
És el tercer dia consecutiu d'escalada, ahir vàrem disfrutar de valent a la via Pilar dels Somnis i avui ens dirigim cap una agulla amagada al sector nord-oest de Meteora; el Remi, que ja es coneix la zona per haber-hi estat escalant fa una colla d'anys, ens recomana la via Nordwestweg, diu: una via tres estrelles!!
L'agulla resta a l'ombra, protegida per les parets veïnes.
Avui anem tots junts, l'aproximació fins a peu d'agulla és més llarga que ahir, cal remuntar un torrent emboscat, per un terreny que recorda molt Montserrat. Suem de valent, la pujada és acrobàtica anar remuntant blocs.

Itinerari aproximat de la via Nordwstweg.

Suem de valent per arribar a peu d'agulla.
Ja sota l'agulla veÏem unes argolles que púgen per la que seria aresta brucs...però no és la via que busquem, a l'esquerra al vessant oest hi ha d'haber la nostra, així que remuntem un ressalt ple de molsa, per variar!! i també ple de porqueria: runa, plàstics, ferralla, pots...tot el que us pugueu imaginar! sembla ser que estem al peu d'un monestir i la manera de desfer-se de la brossa és evident! suposo que d'es que Meteora és patromoni de la humanitat ja hauran canviat aquest brut costum.

Els Jose Luís i Juan Carlos mirant d'identificar les vies. A peu de paret ens sorpren la gran quantitat de brossa que hi ha!
La colla de Madrid no ens segueixen, es decidiran per una altra agulla propera, la Ypsiloterafells. Nosaltres amb el Miquel remuntem gairebé tota la canal sense trobar la via, el Remi que anava més orientat es queda sota una "lletja" canal; quan baixem ell ja està segur que estem a la via i es prepara per començar.

El primer llarg de la Nordwestweg no és gaire engrescador: sorreta, vegetació i un diedre sospitós...el Remi treballant-s'el.
La primera tirada comença bruta, entre sorra i vegetació per abocar a un diedre vertical on hi ha la única argolla a la placa de la dreta, llavors ve el pas de la via, assolir una figuera que permet enfilar-s'hi a sobre arribant a una plataforma on hem de continuar per una estreta xemeneïa on el més complicat és entrar-hi.

A la primera reunió, incomoda com es pot apreciar i d'on arrenca una espectacular i llarga xemeneïa.

L'Eduard esperant-se per entrar a la reunió. El Miquel assegura el Remi que comença la intrigant xemeneïa del segon llarg.

La reunió d'on estem és d'una sola argolla i la reforcem amb un bon tascó. La xemeneïa que segueix es veu imponent! totalment desequipada...però això no és problema per en Remi, amb paciència s'ho va treballant i aconsegueix posar alguna protecció mentre va pujant; ves! al cas...ara surt de la xemeneïa i per diedre obert i aeri arriba a la reunió! Amb l'Eduard decidim que som uns covards i que anirem a remolc, l'Eduard agafa una de les cordes del Miquel i així fem una cordada de cuatre!

L'estreta xemeneïa al començament. Sortint al diedre aeri abans de la segona reunió.


El Miquel al diedre final abans de la segona reunió.
El diedre final és ben obert i espectacular, sobta després de les estretors de la xemeneïa!

La xemeneïa és força estreta a l'inici, amb les preses justes per anar enfilan-te sense patir, però t'ho has de mirar! passat aquest primer tram s'obre força i segueix un altre tram estret per acabar en un diedre ben obert, amb bona presa i que de manera molt espectacular permet arribar a la reunió.

Les verticals parets de la gorja on estem, amb els regalims del Monestir de dalt! d'aquí tanta porqueria!
El llarg que segueix és una mica "herborista", surtim cap a la dreta, es passa per sota d'una alzina per remuntar un diedre delicat, d'on per sobre de la vegetació es va a parar en una altra canal on muntem reunió d'un tascó i un friend. Som en un replà sobre el buit, entre les branquetes es veu la timba, a la dreta una argolla a l'esperó d'una altra via, la que vèiem a l'aresta "brucs" a l'arribar al peu de l'agulla. Per continuar amunt cal entrar dins la canal i en ramonage superar un primer ressalt, d'allà ens situem sobre una fissura vertical d'aspecte no massa sòlid, desequipada evidentment!
He deixat enrrera la fissura delicada, però ara resta un camí de molsa delicat fins a la reunió!
La fissura és entretinguda, la roca és més bona del que semblava, permet en tècnica de diedre superar-la, amb la sorpresa de que abans de la reunió, un tram ajagut ens separa de la mateixa: és ben ple de molsa, sortosament seca, però fa molt poca gràcia notar els peus de gat com rellisquen poc a poc, has de buscar les pedretes que sobresurten del verdet per no relliscar! un espit protegeix la sortida del jardinet!

L'Eduard a la reunió cimera i caminant cap al cim.
Des de dalt veïem els companys a l'altra agulla, la Ypsiloterafells, els podem fer fotos i saludar-nos.


L'Eduard ens fa la foto de cim! al fons el Monestir de Varlaam.
La Torre del Diable i la Ypsiloterafells amb la càlida llum del capvespre des del Doupianifels.

En Jose Luís Ruballo a l'Ypsiloterafells, en una via tres estrelles!

Baixem en dos ràpels, per arribar al primer, cal anar en comte, és ben penjat! L'Eduard i el Miquel s'esperen per baixar enganxats a l'alzina de la segona reunió.

Al segon ràpel cal vigilar amb la figuera, que no s'enganxin les cordes!
En dos ràpels baixem de la torre, el primer delicat d'anar a buscar, però molt resistent, el darrer és d'una sola argolla, per evitar sobrecarregar-lo el Miquel i l'Eduard s'asseguren a l'alzina del començament del tercer llarg.

Ressenya de la via Nordwsetweg a la Torre del Diable de la guia de Meteora.
Aquesta via ha estat diferent de les que havíem fet fins ara, les xemeneïes i empotraments són típics de les agulles de Meteora! avui hem tasta com n'és de dur aquest típus d'escalada i ens traïem el barret davant el mestratge de "San Remi" gràcies company per aquesta gran lliçó d'escalada.
Malgrat l'aspecte "lleig" de l'inici cal reconèixer que la via és una via tres estrelles, ara, això sí, cal anar-hi ben preparat tan sicològicament com amb friends del tres com a mínim.

dilluns, 8 de desembre del 2008

Via Pilar dels Somnis (Traumpfeiler) a l'Aghion Pnéwma. Meteora. Grècia. 03-11-2008.

L'impressionant mole de l'Aghion Pnéwma, on per el pilar de l'esquerra transcorre la via Pilar dels somnis!

Després d'un esmorzar potent, avui és el segon dia d'escalada a Meteora, ens disposem a marxar cap a una de les vies emblemàtiques de la zona: la Traumpfeiler o Pilar dels somnis a l'agulla Aghion Pnéwma o Esperit Sant; avui ja són paraules majors, 250 metres de via que impresionen i no deixen indiferent: jo aquí hi vull pujar!
l'agulla de l'Esperit Sant desafiant i omnipresent al sector sud-oest de Meteora.foto José Luís Bayon.
Deixem els cotxes al peu del torrent, al costat d'una caseta-dipòsit d'aigües i enfilem per un camí encisador, entapissat de fulles d'uns Plataners centenaris.

l'Ombra de l'agulla es projecta al fons de la vall!


Al fons la caseta d'aigües on hem deixat el cotxe; remuntem el torrent per un camí entapissat de fulles.

Ressenya aproximada de la via Traumpfeiler.


Travesant el bosc de Plataners centenaris. Localitzant el peu de via.
Anem revoltant la base de l'agulla fins arribar al seu vessant nord, entre els dos pilars, destaca una gran gruta que al capdamunt encara conserva les restes de les presons per als monjos: unes estructures de bigues de fusta a uns cent metres d'alçada! renoi quina presó!!


Estructures de fusta, penjades dalt de tot de la gran balma que servien com a presó per als monjos que es "desviaven"!!

El peu de via no és engrescador, és cara nord i estem a l'ombra, tot és ple de molsa i moll...cal enfilar-sea un relleix i seguir-lo en horitzontal, fins que la visió d'una anella et fa continuar recte amunt. Començaran en Remi i el Miquel.

Mirant de col.locar una protecció.
Cal mirar-s'ho bé, les assegurances, aquelles anelles metàliques sobredimendionades són a distàncies importants, sortosament i malgrat el tètric aspecte, la roca és bona i no fa patir.


El Remi es penja per mirar per on anirà la via, el fet que no hi toqui el sol fa difícil veure les anelles.
El Remi ja ha arribat a la reunió, ara és el torn del Miquel, i a mí m'entren els dubtes...tans dubtes que estic a punt de deixar-ho córrer, que si la molsa, que les assegurances estan lluny, que no toca el sol...vaja totes les excuses que un pugui imaginar-se...dins meu tinc una lluita...fins arribem a desar les cordes i fem per marxar però emprenyat amb mí mateix li dic a l'Eduard, ens hi posem! ell, que em coneix, sabia que havia de començar jo la via, gràcies Eduard per la paciència.


El Jaume a la primera reunió i el Remi fent el segon llarg.
Vençuda la por inicial, em poso a la vira, si no et surts de la zona bona, la roca és franca i prou bona, poso un friend, xapo l'anella i arribo sota un gran bloc al que cal enfilar-s'hi per anar a buscar la següent anella, allà hi coloco una cinta que queda prou bé i minimitza els mes de deu metres de distància entre assegurances...vaig agafant confiança i content arribo a la reunió on encara hi ha el Miquel que assegura al Remi.

El Remi buscant la segona reunió, el Jaume entrant al flanqueig per arribar-hi.
La guia senyala tres assegurances al segon llarg i a la darrera anar a buscar la reunió a la dreta...doncs que no hi ha manera, el Remi busca i busca i no veu la reunió!! es posa en llocs poc recomanables plens de verdet fins que es decideix a superar un muret vertical, llaça un merlet i llavors és quan veu una altra anella!
des d'allà ja troba la reunió, i és que sembla ser que s'ha afagit una assegurança...amb aquesta història hem perdut gairebé una hora.


Des d'aquí s'enten perquè la via es diu el Pilar dels Somnis!
Des de la segona reunió ja veïem el que ens espera, un diedre ample que a la guia posa com a empotrament d'espatlla..., una sortida fina ben assegurada permet entrar a un diedre canal que es va redreçant fins a la vertical sota l'empotrament.


El Miquel observa com el Remi supera l'empotrament.
A punt d'entrar a la fissura d'espatlla i començar el llarg que empalmem. El Miquel i el Remi a la reunió.
Empalmem els llargs tercer i quart, quedant una tirada molt maca, sobretot un cop superada la fissura, en que et vas enfilant en diedre vertical i mantingut fins a la reunió ben penjada.

Des de la quarta reunió l'Eduard començant el llarg.


L'espectacular i penjada quarta reunió. fotos Eduard i Miquel.
He disfrutat molt aquesta llarga tirada, satisfet ho comento amb el Miquel que està assegurant el Remi. Ara segueix una curta tirada molt vertical però amb bona presa fins a l'entrada de la següent fissura- diedre que també empalmarem, així recuperem el temps que hem gastat al segon llarg.

L'Eduard al cinquè llarg. El Miquel i l'Eduard treient el cap a l'acabar el diedre del sisè llarg. foto Remi.

El segon diedre és molt tècnic, amb les preses justes i amb ambient...i porta aun balconet on ja ens tocarà el sol i la paret s'ajeu una mica.

Aèria visió de la quarta reunió i el segon diedre des de l'agulla Rouskante. foto Manel.
La setena tirada és menys vertical i recorda les plaques Montserratines, amb la diferència que és plena de molsa i has d'anar triant les preses bones, tot i això la disfruto ja que per on passa la gent és prou neta, ara si et surts de via, llavors, festival de sorra i molsa...

Les plaques de la setena tirada, més ajaguda que fins ara.
Al davant ja podem veure el mur de sortida, s'intueix un diedre, per anar-hi cal vorejar la paret vertical que ens barra el pas i flanquejar a la dreta per anar a buscar una canal que, llavors en flanqueig a l'esquerra ens deixa a la vertical de l'anterior reunió. Amb cordes de seixanta es podria fer la setena, vuitena i novena tirades en una, nosaltres però vàrem preferir fer la reunió setena i llavors empalmar la vuitena, molt curta i la novena, la canal després de revoltar, per quedar ja sota l'últim llarg.


Visió des de l'agulla Rouskante del setè llarg i els companys de Madrid.foto Manel.
El Miquel i el Remi a la novena reunió, la darrera abans del cim.



Juan Carlos Bravo començant el flanqueig del darrer llarg.foto José Luís Bayon. Remi entrant al diedre.

Per acabar d'arribar dalt, la via ens reserva un altre diedre, aquest més curt, però divertit, un flanqueig inicial ben protegit per llavors enfilar-te pel diedre, al començament més difícil millorant la qualitat de les preses a mesura que t'aixeques;
superat el diedre s'entra en una zona amb molt bona presa que es va posant vertical fins a un muret final passat el qual s'ajeu i arribes dalt!


Panoràmica frontal des de l'agulla Rouskante del darrer llarg. foto Manel. A la reunió cimera, content de ser dalt! foto Miquel.
Aquest darrer llarg em costa especialment, l'ambient, les poques assegurances, dues en quaranta metres...m'entren els dubtes i quan ja he deixat força avall la darrera argolla li demano al Miquel que puja just davant meu que em passi la corda...m'asseguro i segueixo sense problemes fins al cim, però és que sóc un poruc que hi farem!!
Ben contents al cim de l'Esperit Sant (Aghion Pnéwma)
De la reunió cimera, cal caminar un bon tros tot travessant el llom de l'agulla en direcció Sud, es a dir cap al poble de Kastraki; una grimpadeta i som dalt.


El sistema de ràpels és ben be sobre el poble de Kastraki, i amb sorpresa!
Seguim fites fins situar-nos sobre Kastraki que es veu al fons, localitzem les anelles de ràpel en una canal plena de pedres soltes...anem amb cordes de seixanta amb el que fem la baixada en dos trams, amb cinquanta hi ha una altra instal.lació abans. Per la canal del ràpel hi puja una via que es veu prou atractiva.
El segon ràpel ens deixa en un prat ben arreglat en una especie de balcó intermig entre el cim i el poble, i quina és la nostra sorpresa al veure que hi ha una ermita ben decorada excavada a la pedra! és un regal més d'un dia fantàstic.

A la paret de baixada hi ha una via prou atractiva. Reunió intermitja abans de tocar terra. fotos Remi.


Ens disposema entrar a l'ermita encuriosits. Les icones llueixen enmig de les blanques parets donant un ambient especial...fotos Mique.

Pel que sembla, aquesta ermita que està a mes d'una hora de Kastraki, un cop l'any és punt de reunió dels creïents, una pica excavada a la roca, unes espalmatòries, creus pintades a la roca...un ambient especial, místic.

Capelleta esculpida a la pedra. l'aventurer camí d'accés a l'ermita.

Fantasmagòriques ombres projectades a la vall.
Un corriol prou trencat i protegit ene s llocs mes exposats ens porta a una cruïlla, si seguim a la dreta baixarem a Kastraki i Kalambaka, nosaltres encarem cap a un coll que remuntarem per així acabar de donar tota la volta a l'agulla, passem per sota el peu de via i admirem l'espectacle altre volta!
Ha estat una via tres estrelles! de les que no s'ha de deixar de fer quan es visita aquesta zona, un somni, un Pilar dels Somnis.


Ressenya de la via Traumpfeiler. Guia Meteora Volum I Stutte-Hasse.