divendres, 27 de maig del 2011

Sultains a la Gorra marinera i Kontuz a la Magdalena inferior. Gorros. Montserrat

Des de la reunió, el Toni preparat per començar.
Una tarda de dilluns ben aprofitada, quan el cap de setmana no es pot escalar, llavors cal enginyar-se-les...i amb el Toni fem cap a Gorros. No m'agrada pujar amb el funicular, però avui toca. Hem decidit anar a la Sultains of Swing (6/1989 Xavier Blasco i Glòria Llavador) que ha estat renovada amb Parabolts. Sortosament avui no fa massa calor ja que ens tocarà al sol.

Tècnic començament de la segona tirada.
L'inici és confús, un parabolt de la via "Del buem amigo" ens pot confondre, però no! cal deixar el bolt a l'esquerra i enfilar-se per terreny agraït i senzill (IV)fins a un replà, just a la paret xapo un buril que descobreix el Toni des de baix i llavors un flanqueig horitzontal a l'esquerra permet abastar el primer bolt de la nostra via; aquí cal enfilar recte amunt amb uns passos atlètics fins la reunió a la Balma.
Continua el Toni, curt flanqueig a la dreta a situar-se davant la següent assegurança, ara recte amunt seguint les xapes, sempre en tendencia a l'esquerra. Aixecar-se és el pas més complicat, que no difícil...
El flanqueig d'entrada a reunió és divertit i ara al davant tenim un mur vertical, la gràcia de la tercera tirada.
Al compromès començament de la quarta tirada.
Per al tercer llarg tornem a flanquejar, ara a l'esquerra, aprofito un bolt de la Buen amigo, i ja xapo la línia: aquí cal tibar de valent, és molt de decisió. M'haig de penjar a mirar-m'ho però finalment surt net, la resta una disfrutada que es fa curta.
El Toni disfruta aquí i ara li toca enfrontar-se a la clau de la via, torna a tocar sortir de la bauma de la tercera reunió cap a l'esquerra, abans però, posa un Àlien dins la balma, més sicològic que res...i encara el mur d'inici: finot fins a l'assegurança...no s'hi val a caure. La continuació divertida amb roca excel.lent i generosa distància entre xapes arribant a la darrera reunió.
Anem be de temps i decidim anar a buscar el ràpel i així continuar amb una via de la Magdalena, la Kontuz-Mesedez.

Disfrutant de la roca i les abundoses preses de la Kontuz-Mesedez.

No ens traïem ni els gats i som a peu de via, una alzina davant una balma enmarca l'inici, inici que sembla més difícil del que és, llàstima de que comença a estar relliscós. Passats els primers metres verticals, s'ajeu i millora la roca, esdevenint una disfrutada que trobo fins i tot massa assegurada. Reunió còmoda a mitja paret. Continua el Toni, la primera xapa és força amunt però la qualitat de les preses fa que ni hi pensis! va a buscar els trams més drets molt ben assegurada, una via plaent per acabar la tarda.

Ressenyes de la Sultains
  • Escalatroncs
  • i
  • Sisbemesanapren
  • i de la Kontuz-Mesedez
  • Batalló Alpí
  • .

    Estem pràcticament sols, un airet fresquet ens fa pensar que caldrà tapar-nos una mica...ha valgut la pena passar una mica de calor al començament.
    Dues vies que encara no havíem fet cap dels dos i que ens han agradat, cada una amb la seva filosofia i personalitat.

    dilluns, 23 de maig del 2011

    Zen a la Carnavalada i Dipankasa a la Boteruda del gra. Agulles. Montserrat.

    La Bola de la partió i la Bitlla omplen l'espai! no ens cansarem d'admirar-les.
    Aprofitant aquestes tardes que comencen a donar molt de sí quedem amb el Joan
  • Gatsaule
  • per a fer una visita a Agulles; de fa dies que tenia al cap la Zen a la Carnavalada, agulla que mai he pujat. Del refugi d'Agulles agafem el camí que puja a l'avenc dels Pouetons i abans d'arribar-hi enfilem amunt per traça visible i fàcil fins al peu de l'agulla que trobem abans de la Vespa. A la paret lateral trobo el nom pintat: Zen.


    La Zen comença vertical i exigent!

    El Joan deixant enrrera el primer mur, emergint de la canal arbrada.

    El començament és divertit! i ja demana atenció, roca pulideta típica de peus de via ombrívols, el primer bolt una mica alt, la via ha estat reequipada amb bolts recentment, però amb bones mans. Una mica de colocació i començo a sortir de la verticalitat, ara s'ageu una mica, i els bolts també es distancien, tan que costa seguir la via, la roca et porta cap a la dreta, però la via s'entesta en buscar el tram més dret de l'esquerra.
    La segona tirada comença amable per anar-se posant seriosa.
    Quan ja calculo on posaria una assegurança, ja que hi ha un bon forat o una fisura, trobo el bolt....realment em sorpren ja que s'hauria pogut autoprotegir molt bé.
    Tan tira a l'esquerra la via que em passo la reunió i quan he xapat un bolt m'adono que la tinc a sota, res que una desgrimpada no solucioni però!


    Al tram més fi del segon llarg.

    El Joan puja rabent i ja és apunt de començar el seu llarg: comença seguint una gran fisura arbrada, just per la seva banda esquerra, primer senzill per anar-se posant cada cop més dret. Aquí també es desaprofita amb els bolts la gran facilitat d'autoprotecció a la fisura...
    Arribat a la boleta de sortida, l'escalada es torna exigent i cal apretar-li de presa pètita, 6a+ díuen...potser una mica menys..uns passo molt estètics ens deixen a la bola cimera on cal vigilar amb el rocam solt.

    Del cim de la Carnavalada, amb la Bola de la partió al darrera, sortim cap a la Boteruda del gra.
    La via ens ha agradat, el Joan s'ha treballat molt bé el segon llarg i ara encara ens queda temps per fer alguna cosa mes...recordo que mentre érem a la Baby de la Bessona vèïem a la Boteruda del gra el Joan (Sisbemessanapren)fent-hi una via, la Dipankasa i com que ens queda aprop li comento al Joan que li sembla bé.


    Al flanqueig inicial de la Dipankasa i negociant el vertical mur inicial.
    La Dipankasa surt a la dreta de l'aresta brucs, per un flanqueig que es va tornant aeri per anar sota un mur vertical; ho intento però finalment tibo de cinta, A-0 i em col.loco sobre un gran bloc, ara ja es pot anar fent, és molt vertical però la roca hi és immillorable, una disfrutada!! ara, cal anar concentrat que els bolts no són aprop.

    Reunió intermitja.
    A mesura que m'aixeco va perdent inclinació i proporcionalment també allunyen més els bolts, però res que faci patir i ben content munto reunió, un llarg prou divertit.

    La darrera tirada tan sols ens reserva l'emoció del petit llabi abans del cim.

    Ara és el tron del Joan, que té al davant una tirada poc aractiva, ajaguda i senzilla, amb un llabi que sembla donar-li interès, però que es resol amb facilitat i sense complicacions, navegant pel mar de còdols fa cap a la reunió cimera.

    Satisfets després d'una tarda ben aprofitada. Amb un sol ràpel apurant els 50's som a peu de via.
    Pujo a trobar el Joan, el pas del llabi és maco i després tranquilament per una rampa que mor al cimal. Busquem a veure si hi ha una instal.lació més avall ja que anant amb 50's no sabem si arribem baix d'una tirada. A la dreta de la reunió mirant avall trobo una anella i un bolt amb un mailló d'on rapelem. Arribem a peu de via i encara en sobra una mica...si haguessim baixat de la instal.lació de dalt, però, segur que no arribem!



    El rogenc del sol ponent dóna vida a la muralla nord d'agulles.
    Amb el sol que es pon a l'horitzó gaudim del silenci de Montserrat i de la frescor de l'aire, a Coll de Guirló girem el cap i restem aturats davant la muralla nord d'agulles que sembla encendre's.

    Ressenyes de la Zen del llibre d'en Ferran Labraña i la Dipankasa del
  • Joan (Sisbemesanapren)
  • diumenge, 15 de maig del 2011

    Sons amagats a la Paret de la Rufa. Canelles. Alt Urgell. 14-05-2011.

    Des de la paret, l'alt Urgell en tota la seva esplendor!
    Els amics Joan Asín i Llorenç Vallès ens han regalat una via a la Paret de la Rufa, al costat de Narieda Sud, la setmana passada en van fer la presentació repetint-la i divulgant-la i donat que la zona ens agrada prou aquest dissabte tot i el pronòstic de tempestes al migdia ens hi hem acostat.
    El Toni em fa matinar i a quarts de sis ja som al cotxe fent quilòmetres, l'aproximació ja ens és familiar de quan vàrem fer la
  • Rodamons de bosc
  • i amés la ressenya del Llorenç amb una foto fa que anem de pet a peu de via.

    El Toni assenyalant el pont de roca des de l'ombrívol i còmode peu de via.
    Tot i anar d'hora arribem al collet entre les dues agulles ben suats, sortosament a l'ombra si està molt bé i el peu de via ho està, trobem la fita i la fletxa a la paret i de lluny ja veïem un cordino vermell. Canvi de samarretes i ens preparem a tastar com les gasten aquest parell...!

    Vertical primer mur, i travessant cap a la placa de la dreta.

    Al davant un mur vertical amb algunes franges horitzontals que el dulcifiquen, entrada fina i relliscosa però a la que abasto el caire del relleix millora. Un altre pont de roca i flanqueig a buscar el diedre, aquest és senzill acabant en un mur al que ens hem d'enfilar, unes sabines serveixen per acompletar l'assegurament.
    Una placa vertical i arrodonida que dubto si forçar recte, ho probo però m'adono que ha d'anar cap a la dreta on hi ha força terreta, sortosament de seguida trobo bona presa de mans i entro a la placa.

    Placa d'adherència per entrar a la primera reunió.
    Uns passos de finura i confiança amb els gats i reunió; és còmoda, en una lleixa.
    Ara és el torn del Toni, que no volia començar de bé que estava a la reunió ben fresquet....ja plegats es disposa a continuar: sortida d'adherència recte amunt, es veuen dos bolts i entre ells trobarà un pitó que no es veu. De sota el segon bolt cal fer un llarg flanqueig, no tan fàcil com comenten els seus autors i que et porta a un mur vertical on s'ha de donar "la talla" el Toni aquí encara no ha escalfat i el sento rondinar, sobretot al pas d'entrada a reunió que li costa força ja que diu és de dits!

    Placa d'adherència i flanqueig no tan "fàcil" per encarar un mur vertical i exigent amb una entrada a reunió "divertida" oi Toni?

    Reunió! crida el Toni, estic content, ha lluitat a tope i se n'ha sortit molt bé, m'avisa que em prepari!! i sí el llarg és preciós, s'ha d'anar concentrat i treballar l'adherència i l'equilibri, el flanqueig amb la terreta que hi ha pertot és delicat i el mur sostingut i fi, chapeau Toni!


    Recuperant la segona tirada, sota el mur sostingut o de "les lamentacions".
    La segona reunió és incòmoda i ben penjada, com puc passo per sobre la reunió per començar la tercera tirada, havia llegit que aquí és on trobaríem els passos més difícils i renoi quis passos més rars...aquí les assegurances, bolts són aprop, però no tan com per passar fent A-0 amb el que quedo aturat al mig de la canaleta sense saber com sortir-ne, de peus fatal! tot és ple de terra i a la dreta no m'en refio, tanmateix de mans tens el que tens i cal fer un pas d'adherència per abastar el següent parabolt...ho probo i reprobo sense èxit i finalment fent un acte de fe de peus xapo l'assegurança de la que faig una estrebada i amunt! arribar al cordinillo de la sabina també em demana un pas de confiança cega que no acaba en una sacada no sé perquè! d'aquí ja millora la qüestió i traveso cap a l'altra sabina i d'aquí per una placa plena de fullaraca traidora entro al bosquet on farem la tercera reunió.
    Val a dir que no quedo gens satisfet de com he resolt el llarg, m'ha semblat molt més de V+, he hagut de tibar de força cintes...no he sabut refiar-me dels peus, però amb tanta terra...ja comentarà la gent a mesura que es repeteixi.

    Al tercer llarg fent el flanqueig entre sabines, després d'haber lluitat sense èxit el tram més exigent de la via!
    El quart llarg comença suau per anar-se complicant, aquí al pas de Vè abans d'entrar a reunió.
    Estic a la glòria, a l'ombra i còmode, el Toni arriba ben suat i el pobre ha de continuar amunt no podent gaudir de l'ombreta de la tercera reunió; el quart llarg fa 55 metres i anem amb cordes de 50...decidim que sortiré a l'ensamble si cal.
    Una placa compacta i ajaguda és l'inici d'aquest llarg, uns ponts de roca serveixen per marcar el camí que es decanta a la dreta per anar a buscar un muret que escalem en diagonal cap a la dreta, l'entrada a la reunió és el més exigent.
    Abans no m'ho demani ja m'he enfilat fins al pont de roca amb el que amés puc veure el Toni entrant a reunió.

    Divertida placa de la 5ena tirada, comença força dreta per anar suavitzant-se; el Toni a l'alçada de la fita que indica el camí!

    Ha canviat el caràcter de la via, aquí els V+ són més suaus, o així ens ho sembla...
    Ja reunit altra cop amb el Toni agafo material i encaro la compacta placa que tenim al davant: per una canalera em vaig enfilant gaudint de l'adherència, que aquí és superba! la placa va perdent verticalitat a mesura que m'enfilo. Una fita em fa adonar que haig de decantar-me a la dreta i per terreny molt agraït arribo a la reunió.

    Gaudint de les plaques i preses de la via.
    Espectacular placa del sisè llarg, el millor de la via! amb un primer tram on t'ho equipes al gust i un segon on cal apretar les dents!

    Som als peus de la gran placa, la placa per excelència i com molt bé díuen els seus obridors per ella sola justifica enfilar-se fins aquí! li ha tocat al Toni i ben content entra a la placa; la primera mitad menys exigent és força fisurada podent-se equipar al gust, força amunt es veuen uns bolts i és que aquí la placa es torna compacte i vertical!

    La sisena reunió és en un nínxol sota un sostre, ben penjada i incòmode per als peus.
    Del primer al segon bolt farà suar el Toni, que li cal fer ús de les seves tàctiques de gat vell! superat aquest tram afluixa una mica però no gaire, es manté fi de dits i mans amb alguna presa salvadora...i una entrada a reunió també de finura.
    Ben content m'avisa que ja puc començar. Fins al pas és una escalada relaxada i divertida...anant de segon el forço i em surt, però amb una relliscada de gat salvada "in extremis" vaja V+!! per mí de 6a no baixa.

    Un pas espectacular i aeri per acabar la via, la cirereta del pastís!
    Tenim els peus destrossats i la reunió on som no ajuda gens, amb el que encaro el que serà el darrer llarg: cal decantar-se a l'esquerra en un pas aeri i espectacular molt ben protegit amb un bolt. Ja fora del sostre tan sols queda una grimpada fins a trobar un pont de roca on faig reunió completant-la amb un tri-cam i un tascó.
    Mentre m'acosto a la reunió es posa a ploure i fa un ruixat que en un moment ens deixa xops, a nosaltres i a la roca!!

    Acabant de sortir del sostre, la via ja s'ha acabat: una grimpada fins a reunió. Molt satisfets i contents dalt del cim, on un ruixat ens deixa xops!
    El Toni acabant de superar el sostret fa una patinada! en noto l'estrebada. Tanmateix ha deixat de ploure i torna a lluïr el sol, en un moment s'eixugarà tot altra cop i encara farà més calor! estem ben deshidratats.

    Fent la grimpada de sortida per anar a cercar el corriol de baixada.

    Hem gaudit molt la via, es nota l'ofici dels seus obridors i com de forts que estan!!
    Ara ens toca una grimpada seguint les fites que ens van portant a la dreta fins gairebé la carena cimera, nosaltres com que ens coneixem el camí no acabem d'arribar dalt i flanquegem per anar a buscar una canal que ens deixa al corriol, davant per davant de les línies d'alta tensió. Més fites i continuem vorejant la paret tot davallant, no fem el ràpel final i desgrimpem pel centre de l'esperó, un pel exposat però més ràpid. Mirem de no baixar massa per així tornar a passar pel peu de via i d'allà al coll on tan sols ens queda refer el camí de pujada.

    Ressenyes de la via, la del bar Tahussà i les dels autors:
  • Joan Asín
  • i
  • Llorenç Vallès


  • Acabem anant a dinar a Oliana, dinar i beure, beure molt!! que sinó afluixa aquesta calor millor portar molta aigua si l'aneu a repetir.
    Hem estat quatre hores per fer la via, una via on no hi regalen el grau i que t'has de treballar als trams "fàcils", a mesura que es repeteixi és d'esperar que vagi desapareixent la terreta. Podríem dir que la via es pot dividir en dues, una primera part vertical i exigent i una segona més discontínua, més relaxada, no exempta d'atractiu, ja que té pasos molt macos i que són l'excusa per arribar a la placa de sortida, no tan compacta com les de Narieda, però molt vertical i fisurada el que ha permès deixar-la pràcticament neta.
    Resumint, una via molt recomanable i que es convertirà amb clàssica.
    Agraïr al Joan i al LLorenç la possibilitat que ens han donat amb la seva obra de gaudir d'aquesta paret.

    dissabte, 7 de maig del 2011

    Roca del Dumbo, aresta brucs. 30-04-2011. Agulles. Montserrat.

    L'aresta brucs de la roca del Dumbo, comença ajaguda per anar-se posant dreta i seriosa.
    Dissabte passat anem amb el Josep i el Toni cap a Agulles, aquesta primavera està essent com cal i no tenim la previsió massa clara, plourà? s'aguantarà? tanmateix però davant l'incertesa decidim fer una matinal i l'objectiu serà l'aresta brucs del Dumbo, que fa dies que tenim pendent, com tantes altres...

    El primer llarg és una grimpada de tercer per disfrutar, avantsala d'uns llargs més seriosos.
    Per arribar a peu de via, dubtem per quina canal anar i per error meu anem a parar a peu de via del Setrill, hem agafat la primera canal que surt entre la Roca de la partió i el Cap de Guerrer...veïent que no podrem saltar a buscar el nostre objectiu reculem fins al camí del refugi i ara sí, passat el Cap de Guerrer enfilem la Canal Ampla; el Dumbo es veu quan hem deixat enrrera la Bola i ens enfilem a l'esquerra a buscar el coll nord entre el Setrill i el Dumbo. Avui comença el Toni i la intenció és que jo faré la segona tirada, però...

    Reunions amb múltiples burins atrotinats i un espit que s'agraeix.
    Fem força broma avui i el Toni comença a pujar sense que no l'asseguri cap de nosaltres...però al cap i a la fi tan se val, ja que el llarg és a pel; a bans d'entrar a reunió posa un Àlien, aleshores ja l'estavem assegurant eh!! S'està força estona per muntar reunió i és que no n'hi ha per menys: força peces, però ben atrtinades! tan sols un espit sembla una mica sòlid. A base de triangulacions i alguna peça més que hi pot posar sembla una reunió força segura. Sort que és en una bona lleixa que a l'anar tres s'agraeix.

    El Toni llaçant el magnífic merlet de la segona tirada i al tram més compromès.


    El Toni sembla que aquest començament li ha deixat gust a poc i es demana fer la següent tirada, i que hi farem! després de la feinada que ha tingut muntant la reunió! aquí cal anar cap a l'esquerra a buscar un gran merlet, recta amunt però força lluny es veu un espit que no hem de seguir, és d'una altra via.
    Passat el merlet cap continuar amunt força metres buscant sempre el camí més senzill.
    Pot posar un Àlien abans de xapar el buril del llarg, no sé de qui em refiaria més...!! fins aquí és força finot i no si val a badar. Ara les preses són millors i cal decantar-se a l'esquerra epl més fàcil, si es fa així trobarem un magnífic pitó amb anella on amés hi ha fissura per tascons o Àliens; el Toni que va súper-concentrat ni el veu, ensuma els burins de la reunió i li fot directe amunt tot col.locant un Àlien en un miniforat.

    Merlet i pitó, que juntament amb un raquític burí ens protegeixen la segona tirada.
    Felicitem el Toni que s'ha marcat una tirada compromesa amb molta sang freda i a més ens ha tornat a muntar una reunió potable aprofitant la ferralla vella i un merlet.
    La segona reunió ja té ambient, i tots tres aquí...potser caldrà fer un pensament i renovar aquestes reunions, o no!

    Estètic i divertit començament del tercer llarg, on tornem a trobar un merlet prodigiós!
    Així penjats, no ve de gust cambiar de cap de corda, amb el que continua el Toni, que no es fa pregar gens ni mica!!! surt flanquejant cap a la dreta a buscar el característic merlet tamany "samaler", abans troba un espit. Davant del merlet un mur vertical protegit amb un burí de museu; és divertit el pas que et porta a posar els peus sobre el merlet! d'aquí cal fer una tibada fina de mans que li costa decidir-se a fer, deriva a l'esquerra buscant millor canto, però hi ha el que hi hà amb el que finalment li tiba recte amunt.

    Tibant-li al muret després de posar-te sobre el merlet.
    Passat el pas s'entra en una baumeta on trobem dos burins, aquí la lògica fa dubtar, sembla més fàcil cap a la dreta, però és enganyós i finalment continua recta amunt per un tram més vertical però amb molt bona roca. Torna a trobar un altre burí i al relleix de sota el cim que fa un llabi un pont de roca ja instal.lat, a més pots posar alguna peça a la fisura.

    Al darrer llabi, llaçant el pont de roca.
    Anem perdent de vista el Toni i de seguida Reunió! El Josep i jo disfrutem de valent, el Josep filmant com és costum i ben satisfets ens retrobem amb el Toni.
    La veritat que aquesta tirada tot i ser tècnicament més difícil, l'he trobat senzilla, la tirada clau aquí és la segona que no és gens senzilla i al tram abans del burí m'ha semblat fins i tot delicada...per mí és l'estrella de la via, on has de demostrar la teva habilitat autoprotegin-te i la serenitat de saber trobar el millor camí.


    Satisfets, sobretot el Toni, després d'una escalada amb caracter i regust!

    Cordades gaudint a la Bessona inferior i a la Torta.
    Una via molt recomanable, per anar-hi amb el grau ben assolit i el cap fred, no és difícil, però sí exposada. Una obra mestra que hem d'agraïr als amics JM Dalmau i J Fígols del Club Alpí Sabadell de la UES.

    Ressenyes que podem trobar a
  • La Noche del Loro
  • i al bloc de l'Eduard
  • Escalatroncs