dijous, 29 de desembre del 2011

La Rampa. Paret de la Codolosa. Montserrat sud.

Privilegiada paret La Codolosa que ens permet aprofitar els dies més freds de l'hivern.

Ara fèia dies que no anàvem a La Codolosa, hi tenia una via pendent que em fèia gràcia, La Rampa; sempre que anavem a fer-la ens la trobàvem ocupada...però ha estat finalment aquest onze de desembre amb el Toni que l'hem pogut disfrutar.
La Rampa és una via força lògica, inicialment ocupava l'espai entre la Josep Monistrol i la Full equip, però darrerament han aparegut noves víes i la Rampa la trobarem entre la via Campions a la dreta i la Indignats a l'esquerra. Va ser oberta l'any 2003 per en Vazquez Navarro "Pepito" i Amat Llamas "Juan".

Acabant de superar l'entretingut i curiós pas d'entrada.
La via té dues parts, la primera ressegueix pròpiament la paret i la segona aprofita uns murs que hi ha a sobre, ens caldrà caminar una estona. Inspirats amb com la van fer l'Eduard (Escalatroncs), farem la primera part en dos llargs de corda.
Començo i m'haig d'estudiar bé com superar el curiós pas d'entrada, cal saber trobar l'equilibri per posar-se sobre la primera panxa, l'espit encara és força amunt...dubto si anar-hi de dret, però veig tan evident el camí fàcil que em deixo de punyetes i escaquejo el pas, et jugues una bona pinya en cas de fallar...tot i que possiblement si es vol anar recte es podria assegurar a la fisura.

A plena "Rampa", canaleta arrampada que dóna nom a la via.
Entro en una canaleta ajaguda, vaig fent metres, el Toni m'avisa, ep posa alguna cosa! i tot i que és fàcil veig una escletxa on el Camalot de l'1 hi queda perfecte.
Trobo la reunió, dos espits al terra i continuo amunt, ara ja més assegurat.
En algun tram dubto de si vaig bé, ja que tinc properes les xapes de la Campions...però se'ns dubte sóc a la via, tinc al davant el muret de 6a.
Acabant de superar el tram de 6a, just abans d'entrar a la nostra primera reunió.
Aquest tram és molt ben assegurat, vaja que els espits són a tocar; entrar a la placa és el que em costa més, però una vegada en materia em vaig enfilant tranquilament, és finot però franc, plaquero com a mí m'agrada, disfruto!
s'ajeu a mesura que m'enfilo i veig al davant el diedre per on haurem de continuar. No veig la reunió, la vista se m'ha fixat al primer espit del diedre i quan estic apunt de fer-hi reunió reculo i faig reunió a La Campions. Mentre recupero el Toni m'adono que gairebé he trepitjat la reunió!!

Disfrutant a l'acabament de la segona tirada.
Quan el Toni arriba, fem un canvi i ens posem a la reunió correcta, així puc controlar millor el diedre. Ara és el seu torn, el diedre és molt estètic i el veig disfrutar, el perdo de vista i tardaré a pode'l deixar, queda força tros encara. Quan recupero la tirada disfruto de l'estètic i franc diedre, malgrat trobar algun trosset rostoll els diferents ressalts són prou interessants i amb les assegurances alegres, bonic el mur final, espectacular i on cal escalar tot buscant les millors preses.
Hem gaudit molt aquest tram tos dos, ara ens cal però caminar una mica: ni ens traïem els gats, amb la corda a llaçades enfilem el curt tram fins a trobar el marcat pany de paret vissible des d'on som, i que ja coneixia de fa poc quan amb el
  • Mingo
  • vam fer-hi una incursió.
    Sortim per la via de la dreta, el Balcó de la Codolosa, de l'amic
  • Joan
  • .

    Ja al peu del mur, a l'esquerra de la gran balma, dubtem de si la via va per aquí, d'entrada no hi veïem cap equipament, però finalment albiro força amunt un espit.
    Per arribar-hi es veu força dret i el Toni ho prova fent un flanqueig per l'esquerra, però és massa arriscat, la pedra es veu dolenta...aleshores ho provo recta amunt, veig la possibilitat de posar alguna cosa a la fisura de la base, però quan hi sóc veig que no...estic ben agafat i les preses són bones amb el que vaig amunt, tibo d'una pedra que sobresurt i trobo una fisura molt bona, hi entro la ma i m'equilibro per col.locar-hi un Àlien, merda! no hi entra...tranquilitat i a canviar-lo, ara sí, ha quedat a caldo! a partir d'aquí la roca és excel.lent i anar a buscar l'espit fàcil...si se m'arriba a trencar el merlet d'on he tibat, la pinya hauria estat seriosa...la veritat que no s'enten aquest equipament, ja que a partir d'ara, amb millor roca i més ajagut trobaré força peces...que hi farem.
    Llegint algunes ressenyes he vist que a la pedra-merlet s'hi pot llaçar una baga, si hi afagim l'Àlien que hi vaig posar, aleshores la cosa queda millor...
    Continuo ara ja caminant i entro per unes rampes al mur de sortida, vaig a l'esquerra i no trobo reunió, tan sols un espit. Dubto si la via va per aquí i quan arriba el Toni decidim anar a buscar la reunió de la Balcons i sortim per aquesta nova via que jo j'ha havia fet i que el Toni es treballa molt bé.
    Ens ha quedat fer la sortida original, llegint en posterioritat ressenyes veig que ja anàvem bé, però el fet de trobar-hi parabolts ens va despistar, hi tornarem.


    Ressenyes de l'
  • Eduard
  • i de collita pròpia.

    Una de les vies més llargues de la Codolosa i amb millor roca i continuïtat que no s'espera un en aquesta paret, el fet de reduir a dues les quatre primeres tirades, ens ha agradat, la corda corre prou be, tan sols l'inconvenient de no poder veure el company a la segona part. La caminadeta fins a la part superior no es fa gens pesada i el mur que ens trobem val la pena, roca immillorable, millor quan més amunt. Ens falta assaborir el mur de sortida, però rai que l'hivern és molt llarg.
    Una vegada dalt de tot, caminar uns metres al front i de seguida veurem a l'esquerra les pintades grogues de la drecera de Fra Garí.

    dijous, 15 de desembre del 2011

    La Campana. Via Un Tuareg a la gran ciutat. La Plantació. Montserrat.

    La Campana i el Rave vistos des del Barretet.
    Al començament d'aquest desgavell de pont, el diumenge 4 ens retrobem amb l'Ivan i el Pep; l'Ivan começa a sortir després d'una bona aturada per un esguinç al peu arran d'una sacada a Vilanova i el Pep també està força "rovellat" ja que darrerament s'ha aficionat a la pesca! de truites eh!! malgrat tot i com que sé que són canyeros els proposo anar a La Campana i si s'escau aprofitar per fer el Rave...però el Pep ha de ser d'hora a casa amb el que farem el que podrem.
    Acabant de superar el pas "clau" del primer llarg, amb el Rave observant al darrera.
    El fet d'haber de ser el migdia a caseta fa que anem d'hora pel temps que estem i tot i pujar a peu pel camí del pas dels francesos, voltar cap a la Gorra Marinera i després carenejar pel camí de Sant Jeroni fins a trobar el trencall del camí dels Pollegons, arrbem a peu de via i el solet encara no ens vol escalfar! Em toca començar amb la roca ben freda, el tram és finot de mans i cada cop se'm refreden més els dits. Arribo a sota la balma i m'aturo a posar-me els guants a veure si recupero el tacte! Aquest és el pas clau de la via, costa entrar-hi, la paret t'escup. El primer bolt de la balma es xapa de de sota i el següent és senzill d'abastar-lo però la continuació se les porta...una tibada de presetes petites que amb el fred em sembla impossible! m'hi estaré força estona intentant el pas, fins trec l'estrep, però no! tampoc puc xapar, finalment ho torno a probar i aconsegueixo refiar-me d'un bon peu que hi ha i "pit i collons!!! amunt i ja puc posar la cinta...la veritat que ara punyetera falta que fa!! m'ha semblat un pas ben curiós i que et fa pensar i trèure el millor que tens. Ara resta un flanqueig senzill però amb roca trencada i llastroseta fins la reunió.

    A l'artificial de la segona tirada amb el seu punyetero tercer pas!

    L'Ivan i el Pep s'han quedat congelats a peu de via, ara a mí ja m'arriba el sol, però ben poca falta que em fa ara, estic ben "calent". L'Ivan aconsegueix fer el pas de la balma per la dreta tot net, bravo! i això que està convalescent! ara serà el seu torn, l'artifo no és el seu tema però amunt que va. del segon al tercer bolt allunya el tema i cal enfilar-se a primers gairebé. Quan sembla que s'acaba l'artifo encara caldrà tibar de valent i és que li marquen 6a però dels bons eh!
    Passades les cinc primeres assegurances la paret perd verticalitat i es converteix en una disfrutada de canto vertical més amable fins a les envistes del cim que s'ajeu de cop.

    Alzina penjada sobre el collet nord de la que rapelarem i contents al cim.
    Ara és el nostre torn, com tiba aquest llarg! Ivan tranquil li dic, no estàs fluix no, que això és fort de debò. Passat l'artifo no s'acaba la gresca, cal apretar força sobretot per vèncer una altra berruga, passada aquesat ja és un goig de roca i de moïments, una disfrutada.
    Mentre recupera al Pep vaig a buscar el ràpel que és al collet nord. Les bagues que hi ha són prou noves, però quan hi torni en portaré alguna altra de reforç.
    El Sentinella i el Fusell amb la Cara de Mico al fons; una cordada fent la Infidels.
    Ha estat una molt bona via per conèixer La Campana, ara hi tornarem per a fer la Normal i el Rave, avui no podem estirar més el temps. Aprofitem per anar a inspeccionar el peu de via del Rave i mirar-nos la Normal de la Campana...i ens quedem amb la idea, hi tornarem!
    L'aproximació és llarga vagis per on vagis, però val la pena per la tranquilitat que hi trobarem, ah! penseu que si la voleu disfrutar amb solet millor no començar a escalar fins gairebé les onze.

    Ressenya molt detallada que trobarem a
  • La Noche del Loro
  • i la de la meva collita.

    divendres, 9 de desembre del 2011

    Malanyeu, vies del Roc i Badalona. Paret del Devessó. Berguedà.

    La Paret del Devessó crea addicció!

    Malanyeu és un racó de món que des que el vaig descobrir no em deixa mai indiferent; aviat farà un mes que hi vam tornar amb el Joan, el Mingo i el Quique, el dotze de novembre, amb la tardor endiumenjant la vall.
    Amb el Joan ens posarem a la via del Roc i els companys a la Montse Curto, les dues coincideixen els primers metres per tot seguit separar-se.

    Començant la via del Roc, al costat de la Montse Curto, on el Mingo ja és a la primera reunió.

    La Via del Roc té dos llargs i té l'al.licient que és semiequipada per l'Amadeu Pagès, un enamorat i resident a la vall. El Joan ja l'ha fet i em deixa començar, els primers metres són coneguts de quan vaig fer la Montse Curto, on ara s'enfila el Mingo. Encaro una placa que sembla compacta i esquerpa, però hi ha bona presa i quan ho necessites trobes l'assegurança, ponts de roca, claus o algun espit.

    Al primer llarg de la del Roc, amb una pedra excel.lent que et fa disfrutar.
    La placa comença a ajeures, veig un gran pitó en una feixa, ara cal decantar-se a l'esquerra i enfilar a un tram d'aspecte trencat però que és prou sòlid sortosament! d'aquí entro a una feixeta on un doble pont de roca i una R gravada a la paret em fan adonar que m'haig d'aturar...Surt una tirada prou llarga, sóc a l'alçada de la segona reunió dels companys. Cal prendre cura als darrers metres doncs hi ha pedra solta.

    La reunió és còmoda, en un replà, recuperant al Joan.

    Una R gravada a la pedra i un doble pont de roca et fan adonar que t'has d'aturar.
    El Joan disfruta i és que no n'hi ha per menys, és vertical i amb la roca que sembla feta expressa per enfilar-s'hi! Ara serà el seu torn, li cal superar el ressalt de la reunió i entrar a un bosc intermig d'on fent el "Tarzan" aconsegueix entrar al pany de part de la dreta; llàstima d'aquest tram ja que el que segueix és prou interessant i no pas senzill, s'hi ha de tibar.

    Emergint de la boscúria, per enllaçar la nova placa, prou bona i divertida.
    De la reunió estant veig brillar un pitó que pot servir d'orientació per si la repetiu i també d'esquitllada els companys a la via veïna. Uns passos divertits i el Joan m'avisa que ja el puc deixar.

    Aprofitem per baixar pels ràpels de la Montse Curto, el Mingo amb les cordes replegades a l'arnés evitant la caiguda de pedres!i l'Enric gaudint del paisatge.
    Coincidim tots cuatre a dalt el carener, el Mingo ja té instal.lat el ràpel curt fins la propera reunió i d'allà en un de sol prou llarg al terra, com que hi ha força gent per la base recull les cordes a l'arnés evitant així la caiguda accidental de pedres, hi té la ma trencada en aquesta tècnica!
    És d'hora i en volem més, el Mingo sobretot que ha trobat a faltar més "marro" amb el que ens acostem a l'Epirimountains que faran ells i jo i el Joan farem la Badalona.

    El començament de la Badalona és una mica forçat, preludi però d'una bona placa.
    Torno a començar, és que em toca eh?! per terreny poc definit vaig a buscar una feixa de la que m'enfilo a l'esquerra per superar un relleix trencat, renoi no val gaire la pena de moment...però calla que entro a una placa ben vertical i mantinguda, ara va de debó!

    Treballant de valent a la placa, on cal mirar-s'ho!
    La roca hi és bona i vaig fent, però a l'alçada d'una fisura on hi ha un clau molt enfonsat m'encallo, l'intento enfilar amb un cordino, però l'ull és molt enfonsat contra la paret amb el que finalment col.loco un Àlien i amunt! és el tram més dur on cal no badar, a més l'arribada a la reunió és força atlètica i els braços es van cansant! Mentre pujo rapelen uns companys, un d'ells em saluda, és el Sànchez que ja vàrem coincidir al
  • Serrat de Corones
  • Un darrer esforç i entro a la reunió satisfet de la tirada, m'ha agradat força.

    El Joan negociant el començament de la segona tirada, força bona.

    M'entre asseguro el Joan, veig com progressa l'Enric, un bon pany de paret ben vertical. Ara però canvia la tònica, la paret perd fieresa i és més trencada al començament per millorar més amunt. La darrera tirada és molt curta i no val la pena, però com que els companys són dalt ens hi arribem per així aprofitar els ràpels.

    Ben satisfets dalt la carena, i gaudint de la bellesa dels racons de Malanyeu.
    El darrer llarg de la Epirimountains li ha agradat al Mingo, aquí ha hagut de treballar, li dónen 6a...i baixa més satisfet! Però satisfet s'en marxa sempre de Malanyeu, la bellesa de l'indret s'ho val.

    Llums de tarda que ens acompanyen la tornada, fent més deliciós el paisatge.


    Ressenyes a agraïr a Francesc Sunyol i al Joan
  • Sisbemesanapren