diumenge, 26 de novembre del 2006

El Totxo de l'Estel, un racó amagat!

El Totxo de l'Estel és una agulla d'uns 30 metres al final del torrent dels Lladers, molt a prop del sector "Els Graus".



El Jaume a "Quanta Cabra"la via nova d'Ona Climb (6a).Foto Pere.


Fent la via nº 10 sense nom, 6a. Foto Pere.






El Pere obrint la via nº8, "Res de platja" 6b.







Forçant el pas clau, la superació del sostret.




El Pere a "Quanta cabra" via nova força maca i mantinguda. 6a.






El Toni al 6b apropant-se al desplom.






Aquest diumenge amb el Toni i el Pere fem una matinal d'esportiva; fèia temps que volia conèixer les vies del Totxo de l'estel, a Collbató, però mai trobava el dia: que si hi ha poques víes, que si les assegurances allunyen molt, no hi havia manera...però finalment avui ha estat el dia, i m'ha agradat molt el lloc, és tranquil, la roca no és dolenta, tampoc excel.lent, peu de via còmode, i segons em va explicar l'Antonio Garcia Picazo, el dijous va passar per la UES, abans era idíl.lic.
Com arribar-hi: seguir les instruccions de la guia de Montserrat Sud, quan el camí de les Bateries, el de les marques grogues de la guia, comença a enfilar-se,a la dreta trobem un corriol que entra a un camp d'oliveres, amb cura i per la vora el resseguim sense enfilar-nos. Veurem unes feixes i traça de camí, ens enfilem per les feixes cap a un altre bancal conrreat i llavors es troba alguna fita però ja no té pèrdua, resseguir la base de les parets fins arribar al torrent. Des del començament del camí, just deixar la pista de Collbató, ja es veu l'agulla que destaca pels seus dos sostres rogencs.
A
  • Ona Climb
  • trobareu totes les ressenyes i la darrera via oberta, "quanta cabra" oberta per Claudio A. i Pere Forts, i que sortosament no té les assegurances tan allunyades com acostuma al sector...i és que cal venir amb el grau ben assentat, ja que hi ha uns "alejes" que deu n'hi dó!
    "Escalfem" a la via nº11, Capitel, un V+. L'arribada a la reunió és una mica fina.
    A la seva dreta hi ha una via desequipada que no fem. Seguim per ordre cap a l'esquerra, ara toca la nº 10, no en sé el nom, un 6a entretingut amb les assegurances lluny, especialment on baixa la dificultat...aquesta via ja s'enfila fins dalt de tot de l'agulla, atenció amb un tram trencat dalt de tot.
    Satisfets ara toca la via nova, aquí els parabolts estan bé, però trobo que el grau és més mantingut, te l'has de mirar; sota la balma repetim trajecte, ja que les tres vies s'unifiquen.
    El Pere no s'està de punyetes, fem el 6b? s'hi posa : es veu finota, sembla però, que les dificultats són a dalt per superar la balma. S'equivoca i li cal recular per agafar la via més per l'esquerra, xapa la cinta clau i quan ja surt del sostre, Merda!! saque...ja la tenia. Al meu torn decideixo que la faré amb corda per dalt, la tònica d'assegurances lluny es manté aquí, amb el que prefereixo tastar-la amb protecció...i es fina però es fa bé, on allunya hi ha bones preses, bé. El sostre és de tibar-li de braços i agunatar la sortida, bé! l'encadeno. El Pere que ja habia estat a punt d'encadenar, de primer, hi torna i ara sí! l'encadena. És tard i marxem, caldrà tornar i fer-la de primer, ens ha quedat la via nº9, Paquita, per fer i algunes dels voltants.
    Al baixar seguim el torrent avall i passem sota "Els Graus i "El Jardí" anant a parar a una pista que ens deixa a Collbató.

    dilluns, 20 de novembre del 2006

    La Diputació de Barcelona AGREDEIX EL PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT I L'OBAC

    Unes 500 persones ens vàrem aplegar al Coll d'Estenalles



    Divendres dia 17 la Coordinadora per la Salvaguarda del Parc es va encadenar a les màquines, restant allí més de dotze hores fins que un destacament de "Mossos" els va tallar les cadenes i obligar a marxar! Foto T. Altaió (Adenc)



    Idíl.lic indret de "La Coma d'en Vila, considerat per la mateixa Diputació de Barcelona i el seu Servei(?) de Parcs com a zona d'alt interès ecològic!!! podeu veure com se les gasta el ??Servei de Parcs??



    Les màquines han començat a triturar el conglomerat per eixamplar el que abans era un corriol








    Mostra del moïment de terres, aquí de poca envergadura ja que el camí és planer, passat Coll de Boix el pendent és del 25% i caldrà una destrossa terrorífica






    El corriol actual i com queda després del pas de la maquinària

    A Coll de Boix els representants de la Coordinadora per a la salvaguarda del Parc ens expliquen la destrossa que s'esdevindrà si continuen arrasant el terreny cap a Matarodona.

    De Coll de Boix en avall la destrossa és veu agreujada pel desnivell del terreny que comportarà grans moïments de terra per a vèncer el gran desnivell
    Fem una plantada de glans de les mateixes alzines tallades com a desgreuge i aixequem i plantem un seguit de brancades com a símbol que aquesta malifeta no té futur.

    Ens empurtem uns troncs com a testimoni de la salvatgia que s'està duent a terme


    Aquest diumenge ens hem aplegat unes 500 persones en acte de protesta davant l'inici de les obres per fer una carretera que uneixi la finca de Matarodona i el Coll d'Estenalles; aquesta carretera VOL malmetre un indret verge de la Serra de l'Obac, un indret que el mateix Servei de Destrucció de Parcs de la diputació de Barcelona considera d'alt interès ecològic.??!! L'excusa és que servirà per a prevenir els incendis forestals, quan està demostrat que la majoria d'incendis comencen prop de pistes...El projecte de la Diputació de Barcelona no s'aguanta per enlloc i sembla més fruit de la tossuderia d'algun directiu que del raciocini i estima per la natura, valors pels que se suposa hauria de vetllar un Servei de Parcs...Amics fem sentir la nostra veu, que el responsable d'aquest atemptat no resti impune!
    NO DESTROSSARAN EL PARC, RESTEM ALERTA!

    dissabte, 18 de novembre del 2006

    Aresta Ribas al Pollegó Oest


    Primera tirada "antiga"







    Tal com han quedat les reunions després del reequipament 2003









    Fent el llarg més sostingut de la via,el 5è llarg




    El Toni abans de fer el pas d'entrada a la reunió, un dels més compromesos





    Els veins de la "Mares del Sur"





    Molt contents dalt de tot del Pollegó Oest

    El 8 de març del 1988 amb un bon amic, el Marc Ribas, decidírem anar a fer l'Esparraguera a la Roca Gris, era un hivern molt càlid i tot i que aquella època em dedicava més a l'esquí de muntanya, ens fèia gràcia aquesta via, a mesura que anàvem pujant no ens lligava la ressenya que dúiem...la via es posava tiesa i les assegurances eren pràcticament nul.les...en una reunió ens atrapa una cordada que ens treu del nostre error! però ja hi érem i la vàrem acabar, això sí, vem fer tard a dinar...avui hi he tornat amb tot el convenciment i sabent on em posava.
    Amb el Toni, el Josep i el Joan ens hi enfilem, fem dues cordades, el Josep i jo i el Toni amb el Joan; mentre començo la primera tirada uns pregunten si això és l'Esparraguera! vaja! veig que el nostre error es perpetua.
    Aquesta via és espectacular i ara després del reequipament gaudim de reunions amb parabolts així com també en els passos claus, el que és d'agraïr; la via no és rapelable, ja que ressegueix un seguit d'agulles amb trams intermitjos entre agulla i agulla que trenquen una mica la continuïtat. Nosaltres no fem la variant d'entrada, prou maca per cert, però com que anem colla ho preferim. Assegurances escases o bé nules en els trams fàcils, 3er-IV+. Per amí, la tirada més bonica i espectacular ha estat la 5ª si no contem la variant d'inici. Els tres parabolts inicials són de conya, però passat el darrer, el desert...no veig res i això és prou dret, lluny veig un pitó, buff! ja em pensava que em tocava fer això a pel. de pitó ronyós en pitó ronyos arribo a sota la balmeta, aquí hi han posat un parabolt, què menys! l'entrada a la reunió és molt fina amb poques preses de mans i et jugues un pinyo! després el Toni al seu torn, descubreix més a la dreta un pitonet salvador.
    El Josep fa el tram de 6a se l'ha demanat...està molt ben assegurat però quan s'acaben les assegurances, a pel fins a la reunió, uns deu a dotze metres. Com que dúiem friends i tascons quan calia els hem fet servir. Passat el 6a, trobem la variant, de passar per una canal es va per la dreta, la roca és molt detrítica, ruinosa diria...sortosament hi ha parabolts ja que no seria gens extrany quedarte amb la presa als dits...La tirada final té una sortideta forta, però amb un parabolt que la protegeix, després res, però com que va per fissura si pot colocar material si es vol. La baixada és caminat o rapelant per la Mares del Sur, nosaltres ens anem caminant fins a trobar unes fites que entren dins una canal que ens deixa novament al Torrent del Pont.
    Una gran clàssica, avui ens hi hem apilotat sis cordades, per sort ens hem llevat d'hora i hem sigut els primers.
    Molt recomanable però amb el grau ben assumit, als trams fàcils les assegurances ho bé allunyen o bé no n'hi han.

    dimecres, 15 de novembre del 2006

    Diumenge 19 Manifestació al Coll d'estenalles



    Pels que no sabeu de que va us faig un resum del problema: La Diputació de Barcelona, entitat gestora del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac porta anys volent fer una carretera que uneixi les finques del Mas de la Mata amb les del Pont de Vilomara, amb el pretext de millorar les comunicacions de cara als incendis, aquest supòsit és una excusa per amagar una pretensió particular d'algun "personatge" d'alt càrrec que el que vol realment no és preservar la natura, sinó que els seus guardes no hagin de fer un munt de quilòmetres per anar d'una finca a una altra. El preu: fer malbé un alzinar de gran valor ecològic enmig del cor del Parc en una zona verge, amb un gran moïment de terres en un territori molt fràgil geològicament, i amb l'agreujant que s'obre una via més per a que entrin al cor del Parc els desaprensius que malmeten l'entorn i malauradament origínen molts incendis...per a més informació
  • Secció Natura UES
  • . Ja s'han fet dues manifestacions en contra, veieu-ne més informació a
  • Mountain Wilderness Catalunya
  • .
    DIUMENGE 19 DE NOVEMBRE
    A LES 10 h

    -------------------------------------------------------------------------
    CONCENTRACIÓ AL COLL D'ESTENALLES
    EN PROTESTA PER L'INICI DE LES OBRES DE LA
    CARRETERA DEL COLL D'ESTENALLES AL PONT DE VILOMARA
    PER MATA-RODONA
    -------------------------------------------------------------------------

    Malgrat les reiterades demandes de diàleg de la Coordinadora
    per a la Salvaguarda de St. Llorenç del Munt i l'Obac, aquesta
    setmana la Diputació de Barcelona ha iniciat la construcció de
    la carretera del Coll d'Estenalles al Pont de Vilomara, per
    Mata-rodona. En concret, uns operaris han iniciat la tala
    d'alzines amb moto-serres i maquinària pesada a la zona
    de la Coma d'en Vila i avui dimecres ja han passat Coll de Boix.

    Després de l'acte de protesta que aquesta Coordinadora va organitzar el passat diumenge 1 d'octubre al Coll d'Estenalles, amb la participació d'un miler de persones, i malgrat que no va merèixer cap resposta per part de la Diputació, l'inici imminent de les obres s'havia aturat. Han esperat que passessin les eleccions per començar l'atemptat ecològic al cor del parc natural.

    Davant d'aquest gravíssim fet les entitats que formem la Coordinadora no ens estarem quietes i, de forma pacífica però amb total fermesa, ens hi oposarem i intentarem aturar-les.

    A banda d'altres accions de resistència pacífica, la
    Coordinadora us convida a manifestar públicament
    el rebuig a aquest atemptat ecològic al
    cor d'un dels nostres espais naturals més estimats.

    La concentració de protesta es realitzarà aquest diumenge a les
    10 h. del matí al Coll d'Estenalles des d'on anirem a la zona
    on han iniciat la tala d'arbres.

    FEU-HO CÓRRER!!!

    -------------------------------------------------------------

    SALVEM EL PARC NATURAL !
    NO A LA CARRETERA DE MATA-RODONA !

    -------------------------------------------------------------

    Coordinadora per a la Salvaguarda del massís de Sant Llorenç del Munt i
    la Serra de ll'Obac


    ADENC
    Centre Excursionista de Castellar del Vallès
    Centre Excursionista de Mura
    Centre Excursionista de Sant Vicenç de Castellet
    Centre Excursionista de Vacarisses
    Centre Excursionista de Terrassa
    Centre Muntanyenc Sant Llorenç
    Grup Ornitològic Pigot de Terrassa
    Mountain Wilderness Catalunya
    Sant Quirze del Vallès Natura
    Secció de Muntanya de l'Assemblea d'Okupes de Terrassa
    Unió Excursionista de Sabadell

    ------------------------------------------------------------------------------

    Més informació: http://uesabadell.org/natura

    Secció Natura de la UES - 29 anys fent conèixer

    diumenge, 12 de novembre del 2006

    El Clot del Boixar, esportiva solitària.

    La Rita a la bassa que es troba anant cap a les vies
    El Jaume a Lakang 6c+







    Fent la via nº4, 6a


    El Wolfgang a la nº4, 6a








    Perfil de Lakang, 6c+








    A la primera agulla la nº1 La Mosca i la nº 2 el 6a sense nom(?)




    Després d'uns quants dies sense anar a escalar, havíem quedat de trucar-nos amb el Pol i la Gemma per sortir, ells volen anar a tibar-li fort al Castell, d'entrada em sembla bé, però quan veig les ressenyes, prefereixo canviar de plans;
    amb el Wolfgang anirem a conèixer el Clot del Boixar, sé per referències d'en
  • "K"
  • que la zona s'ha reequipat i és tranquila, gràcies a les descripcions de l'Òskar trobem facilment el camí, ja a les marques vermelles em sobta que el camí s'enfili tant per uns graons marcats a la terra, però surtim de dubtes quan trobem la bassa...la Rita, la gossa del Wolfgang s'ho passarà pipa remullant-s'hi. No ens costa gaires esgarrinxades trobar les víes, gairebé arribant a unes parets baixes un corriolet mig amagat a la dreta et porta a unes fites que ens deixen a peu de via. Comencem per fer les de la 2ª agulla, fem la 8 i la 9, després la Sra Maria i finalment Sra Gunilla, roca excel.lent, tot i que en algunes es nota que no hi escala gaire gent, ja que es trenquen pedretes, Enhorabona als Reequipadors, Oskar i Pere!. Llàstima de que la paret és baixeta i s'acaben de seguida. Amb la feina enllestida en aquest pany de paret anem a la primera agulla on sembla que disfrutarem: comencem per la nº4 d'
  • Ona Climb
  • un 6a que té en la superació d'una balmeta la seva dificultat i que desploma una mica, però té uns cantarros per les mans que la fan molt divertida, quan més disfrutes, ja s'ha acabat! ara fem la del costat, La Mosca, un Vè+ una mica més llarg ja que comença una mica més avall. El wolfgang s'hi posa però se li entravessa el pas de la balmeta, toca fer un repòs, però l'acaba bé, al meu torn l'encadeno, però renoi, per mí és igual que el 6a del costat, o una no és 6a o l'altra no és vè +...com que volem anar a dinar a casa, ja no ens queda gaire temps i aprofito per muntar Lakang i així fer-li un test en top-rope. Pel blog de l'Òskar sabia que hi habia un pas "morfològic" a la superació del sostret, i encuriosit em disposo a probar-la: la veig molt ben assegurada, amb els passos compromesos molt ben protegits, i sí que n'és de morfològic el pas, sort que soc alt! ara el bloqueig de ma dreta se les porta...ja sobre la balma, no s'acaba pas el pastís, no, m'haig de penjar a descansar i mirar-me el pas, de primer aquí si que cal anar bé de forces...ràpidament però la verticalitat i les dificultas afluixen i ja som dalt.
    No l'he encadenat però l'haurem de tornar a provar.
    Ja satisfets s'acaba per avui, al baixar, veïem gent escalant al Castell, són el Pep, el Pol i la Gemma, els faig un truc, estan disfrutant i es quedaràn més estona.

    divendres, 10 de novembre del 2006

    Sant Cugat-Montserrat - II

    He migrat a Beta-Blogger i aprofintant-ho he canviat el nom del Blog, l'he volgut fer més del país...ara com a jaumegrimp miraré de seguir com fins ara, mirant de publicar coses que a mí m'omplen i espero que puguin servir humilment a algú que ho llegeixi. Potser em faig pesat amb la BTT, però és que m'agrada i em vàren quedar unes fotos per pujar de l'anterior sortida i aprofito ara que m'ha funcionat l'ordenata per a posar-les, ara però, aquesta setmana torna a tocar escalada.

    Foto de familia a l'hospital
    Només sortir hi ha algunes rampes fortes, aprofitem la foto per a refer-nos


    Aquí ja anem "calents" i cal apretar els ronyons per evitar posar el peu al terra



    El Ferran "disfrutant" la pujada a l'aparcament de l'aeri

    diumenge, 5 de novembre del 2006

    Sant Cugat-Montserrat en BTT

    Disfrutant com uns nens a la riera de Gaià
    Passada "La Puda" a la cruilla que ens deixarà a Monistrol

    Amb el David a la plaça del Monestir


    Barallant-nos amb la sorra de la riera de Sant Jaume



    Un bon dinar a Monistrol ens refà!




    Fa ja uns anys que per aquestes dates a l'Hospital on treballo fan una sortida en BTT fins a Montserrat, no hi havia manera de que m'anés bé el dia que ho organitzaven, però finalment enguany sí! ens hem trobat a les vuit del matí a urgències de l'Hospital Asepeyo, al pol.lígon Can Sant Joan, i després de prepara-ho tot: "disposem d'una furgoneta que ens portarà les bosses amb roba per a canviar-nos a Monistrol de Montserrat i que ens tornarà després de dinar", ens disposem a marxar: som sis de colla tan sols, hi ha hagut abandons de darrera hora. Passem per la rotonda de TVE i pel costat de l'escola Pureza de Maria per anar seguint una carretera que acaba en un camí sense asfaltar; en poca estona som al carener del Camí dels Monjos després d'haber superat alguna rampa forta que ja ens escalfa una mica, avui fa força fresca, per fí arriba el fred! Punt perillós, travessem la carretera comarcal de Sant Quirze del Vallès a Rubí pel Coll de Can Barnolas, avui sortosament no hi ha gaire trànsit. Una pujada sobtada ens torna a deixar dalt del camí dels Monjos que seguirem fins al turó de la torre de guaita, que ara ja no existeix, la van desmantellar. Continuem pel carener per baixar a la dreta cap a la riera de Can Corbera. Ja a la riera anem cap a l'esquerra, riera avall fins a un trencall a la dreta que ens porta a Les Fonts de Sant Quirze, seguirem ara les marques grogues i blanques d'un P-R. Per carrers d'urbanització anem enfilant-nos cap a un turó d'on baixem per carretera asfaltada a travessar l'autopista. Una llarga i mantinguda pujada ens acosta a la urbanització "els 4 vents", sobre Terrassa. A l'alçada del restaurant 4vents travessem la carretera de Terrassa a Martorell agafant un carrer a la dreta per ja dalt de tot girar a l'esquerra, passem per un parc on agafem aigua d'una font pública. El pas per la urbanització és per no badar, enmig d'una pujada girem a la dreta per passar entre dues torres i entrar a un camí estret ja pel bosc. Ens acostem a Ullastrell, abans d'arribar-hi i sempre seguint les marques, fem un tros de carretera i girem a la dreta per agafar un camí que en continua baixada ens acosta a la riera de Gaià. Abans de ser a la riera el camí és molt tècnic, amb baixadors que ens oblíguen a més d'un a posar peu a terra, únicament el David i el Miquel Àngel es mantenen dalt la bici. Ja a la riera seguim el curs aigues avall, sovint pel mig de l'aigua, sortosament el cabal és baix. No s'hi val a badar, la sorra desvia les rodes i cal mantenir la tensió, el Miquel Àngel es marca una voltereta al quedar-se-li la roda clavada en un saltant d'aigua. Ara deixem la riera de Gaià per agafar el torrent de Sant Jaume, que remuntem. El camí ja no és tan ciclable i fem més d'una entrampussada al clavar-se les rodes a la sorra. Trialejant entre pedres i fang surtim de la llera del riu per enfilar un pujador que es fa cada cop més dret, a dalt de tot és com una paret, tots menys el David posarem peu a terra. Som a l'urbanització Oasi, anem seguint les marques del P-R. Ens caldrà pujar les bicis a peu per un corriol i ja gairebé dalt de tot de la urbanització encetem un descens pedregós que ens deixa als afores d'Olesa de Montserrat. Travessem Olesa anant a buscar la carretera de Manresa, passem per un pont sobre la via del tren. Per carretera ens acostem a l'antic Balneari de "La Puda", d'allà per una pista de terra molt dreta d'entrada guanyem alçada sobre el Llobregat fins a una cruilla de camins, a la dreta a Can Tobella i a l'esquerra en baixada cap a Monistrol de Montserrat. Planejant per un camí molt bonic ran de riu ens situem sota el pont de l'aeri, ara toca bicicleta a l'esquena i per una dreçera salvatge enfilar-nos a l'aparcament de l'aeri. Per carretera arribem a Monistrol de Montserrat on ens espera el Lluís amb la Furgoneta, ja només queda la pujada al Santuari. Una barreta energètica per recuperar forces i toca, ara per carretera, pujar cap dalt. Hi ha desercions i només pujarem tres. El David ens deixa marxar a mí i al Miquel, ja ens atraparà diu, i es que està molt fort i certament no tarda gaire a superar-nos amb un ritme força més fort, ens veiem dalt! el Miquel àngel es despenja i decideix anar al seu ritme, i és que aquesta pujada te l'has de plantejar a un ritme i reservar-te un punt. La fresca ajuda a mantenir una cadència bona. A l'altura de la Font dels Capellans, abans de la Colonia Puig, la carretera es redreça i cal apretar els ronyons, aquí pujo un pinyó, l'esforç es comença a notar; al revolt abans de l'aparcament cal posar-se dret i serrar les dents, però ja hi sóc, travesso el peatge de l'aparcament i amunt, el darrer quilòmetre és criminal, la roda sembla enganxar-se a l'asfalt, amb ganes d'acabar baixo dos pinyons i esprinto, alça!!!ja s'ha acabat, miro de no atropellar ningú mentre m'acosto a la plaça del monestir, trobo el David que baixa, està glaçat, m'acompanya fins la plaça de dalt i satisfets ens fem unes fotos. No sabem si el Miquel Àngel puja amb el que comencem a baixar; ens el trobem arribant a l'aparcament.
    Baixo disfrutant la carretera, però glaçat tot i el paravent.
    Ja a Monistrol de Montserrat altra vegada, el Lluís ens deixa les bicicletes a la furgo i ens disposem a fer un bon dinar.

    dimecres, 1 de novembre del 2006

    En BTT pel Lluçanès. XVI Castanyada a "La Vola"

    Anant cap al mirador del Santuari dels Munts

    Porxada del Santuari dels Munts
    Sant Genís d'Oris. Restaurant del Santuari dels Munts


    Sant Salvador de Bellver


    Per tots sants no he anat a escalar, amb la colla de BTT he anat a la XVIena trobada de la Vola que tan bé organitza l'amic Josep Mª Elias. Ha estat una bicicletada per la comarca del Lluçanès en un dia en que la boira baixa no ens ha deixat gaudir de les vistes sobre l'osona des dels miradors que hem assolit, el recorregut curt uns 24 Km però amb bones i sostingudes pujades. La festa l'acabem cada any en un restaurant, a Cal Ferrer de Sant Andreu de La Vola, sota el Coll de Bracons.